Mirtha Legrand

rdf:langString Mirtha Legrand

rdf:langString Rosa María Juana Martínez Suárez més coneguda pel seu pseudònim Mirtha Legrand o pel seu sobrenom La Chiqui, és una actriu, conductora i presentadora de televisió argentina. Des del 17 de juliol de 1940 que va començar la seva carrera artística, va actuar en 36 pel·lícules, onze obres teatrals i tres sèries televisives, i va conduir dos cicles de ràdio i un programa televisiu d'entrevistes durant el dinar que s'emet des del 3 de juny de 1968. És una de les persones més famoses i amb trajectòria mediàtica més extensa al seu país. Des de molt jove va integrar l'anomenada «època d'or» del i es va convertir en un emblema de les comèdies blanques, en pel·lícules com Los martes, orquídeas, Adolescencia, El retrato y La pequeña señora de Pérez, per la qual va obtenir el premi a la millor actriu de l'AACCA. Després de contraure matrimoni amb el director de cinema (1910-1994) el 1945, va incursionar activament en el gènere dramàtic. Va ser així com va obtenir un gran èxit amb La vendedora de fantasías (1950), La de los ojos color del tiempo (1952) i En la ardiente oscuridad (1959), pel qual va rebre el premi a la Millor Actriu d'aquell any. Es va retirar del cinema el 1965, després de filmar Con gusto a rabia. El 1968, va iniciar el seu programa televisiu Almorzando con las estrellas, transmès per Canal 9. Ràpidament es va convertir en un èxit en incorporar la nova temàtica d'esmorzar en viu mentre s'entrevistava figures de l'espectacle, l'esport i la política. Poc després el cicle va ser reanomenat a Almorzando con Mirtha Legrand a causa del protagonisme que va adquirir la presentadora. El programa va deixar d'emetre's entre el 1974 i el 1976, entre el 1981 i el 1987, el 1999-2000, el 2002 i el 2011-2012. El 2012 va protagonitzar La dueña, que va significar el seu retorn a l'actuació televisiva després de 46 anys. Considerada una icona del món de l'espectacle argentí, és admirada per la seva llarga trajectòria i vitalitat, i també criticada per les seves postures polítiques conservadores i de tolerància amb les dictadures que van governar a Argentina. Va obtenir múltiples reconeixements al llarg de la seva vida, entre ells el premi Domingo Faustino Sarmiento al Senat de la Nació Argentina el 2007 i la designació de ciutadana il·lustre de la Ciutat de Buenos Aires. Va rebre a més el d'Or el 1993, mentre que el 2009 es va convertir en la primera persona a obtenir el de Platí i el 2017 el de Brillants.