Mickey Mousing
http://dbpedia.org/resource/Mickey_Mousing an entity of type: TopicalConcept
Mickey-Mousing [ˌmɪkimaʊzɪŋ] bezeichnet eine Filmmusiktechnik, bei der Geschehnisse im Film punktgenau von Musik begleitet werden. Diese oftmals stark akzentuierten musikalischen Elemente finden in dieser Form vor allem in frühen Zeichentrickfilmen von Walt Disney Verwendung, weshalb sich die wohl von David O. Selznick etablierte Bezeichnung Mickey-Mousing in Anlehnung an Disneys Zeichentrickfigur Micky Maus (engl. Mickey Mouse) durchsetzte. Eine abgeschwächte Form des Mickey-Mousing ist das Underscoring.
rdf:langString
Con l'espressione Mickey Mousing si indica una tecnica di composizione musicale ottenuta sincronizzando le azioni sullo schermo con gli effetti sonori e la musica di accompagnamento, che segue punto per punto l'azione visibile sullo schermo. Il sistema prende il nome dal personaggio di Topolino, Mickey Mouse. Questa tecnica, giunta ai suoi albori presso Walt Disney, era peraltro ricca di suoni onomatopeici che favorivano un effetto umoristico. In seguito, la tecnica si è estesa a numerosi generi cinematografici.
rdf:langString
En animació, el “mickeymousing” és una tècnica que sincronitza la música d'acompanyament amb les accions en pantalla i les reforça imitant exactament el seu ritme. El terme prové de les primeres produccions de Walt Disney on la música es treballava gairebé en la seva totalitat per imitar els moviments d'animació dels personatges. El primer ús conegut de mickeymousing va ser en Steamboat Willie (1928), el primer curtmetratge de Mickey Mouse de Walt Disney, amb la música de (1888-1974). Les composicions de Stalling van acompanyar a Mickey Mouse, i a alguns dels seus primers companys, i fou un dels primers grans col·laboradors de Walt Disney, que també va posar la música a bona part de la famosa sèrie de curtmetratges sobre faules titulada Silly Symphonies, la primera de les quals va ser The
rdf:langString
Mickey Mousing, zinema eta marrazki bizidun teknika bat da, honetan musika eta pantailan agertzen diren ekintza batera sinkronizatu edo uztartzen dira, ekintza horien erritmoa sendotu eta azpimarratuz, eta musikaren bitartez ikusleen arreta ekintza horietara bideratuz. Izena Walt Disneyren lehenbiziko ekoizpenetatik datorkio, musika bere marrazki bizidunetako pertsonaiekin sinkronizatu eta doinuek beren mugimenduak imitatzen baitzituzten.
rdf:langString
In animation and film, "Mickey Mousing" (synchronized, mirrored, or parallel scoring) is a film technique that syncs the accompanying music with the actions on screen. "Matching movement to music," or, "The exact segmentation of the music analogue to the picture." The term comes from the early and mid-production Walt Disney films, where the music almost completely works to mimic the animated motions of the characters. Mickey Mousing may use music to "reinforce an action by mimicking its rhythm exactly....Frequently used in the 1930s and 1940s, especially by Max Steiner, it is somewhat out of favor today, at least in serious films, because of overuse. However, it can still be effective if used imaginatively". Mickey Mousing and synchronicity help structure the viewing experience, to indicat
rdf:langString
Le mickeymousing est une technique de musique de film qui souligne chaque événement du film par la bande sonore. Wilfred Jackson interrogé sur la musique dans Cendrillon (1950) donne la caractéristique suivante aux Mickey Mouse et premiers longs métrages d'animation de Disney, « une musique soigneusement synchronisée avec l'action. » Le paroxysme de ce genre musical lié au cinéma serait Le Mouchard (The Informer, 1935) de John Ford dans lequel même une gorgée de bière est soulignée par la musique de Max Steiner.
rdf:langString
rdf:langString
Mickeymousing
rdf:langString
Mickey-Mousing
rdf:langString
Mickey Mousing
rdf:langString
Mickey Mousing
rdf:langString
Mickeymousing
rdf:langString
Mickey Mousing
xsd:integer
4590529
xsd:integer
1056434905
rdf:langString
En animació, el “mickeymousing” és una tècnica que sincronitza la música d'acompanyament amb les accions en pantalla i les reforça imitant exactament el seu ritme. El terme prové de les primeres produccions de Walt Disney on la música es treballava gairebé en la seva totalitat per imitar els moviments d'animació dels personatges. El primer ús conegut de mickeymousing va ser en Steamboat Willie (1928), el primer curtmetratge de Mickey Mouse de Walt Disney, amb la música de (1888-1974). Les composicions de Stalling van acompanyar a Mickey Mouse, i a alguns dels seus primers companys, i fou un dels primers grans col·laboradors de Walt Disney, que també va posar la música a bona part de la famosa sèrie de curtmetratges sobre faules titulada Silly Symphonies, la primera de les quals va ser The Skeleton Dance (1929), i en color, Flowers and Trees (1932). A aquests primers músics de la productora, possiblement a Carl Stalling, es deu la creació del denominat efecte mickeymousing que consisteix a descriure el que succeeix a través de la imitació musical. Per exemple, quan veiem el ratolí baixant per una escala, escoltem, a cada pas que dona sobre un esglaó, el so articulat d'un tambor. Es tracta doncs, d'una música descriptiva que el cinema d'animació ha utilitzat en gran manera i que inclús el cinema, principalment, clàssic de ficció també ho ha emprat en moltes ocasions. Un exemple es troba en la seqüència de l'assaltament en el bosc de Sherwood de Robin Hood i els seus afins sobre les tropes de Sir Guy de Gisbourne a Les aventures de Robin Hood (1938). Freqüentment utilitzat en el 1930 i 1940, avui en dia està d'alguna manera desacreditat, almenys en pel·lícules serioses, a causa del sobre ús que se n'ha fet. Tot i això, encara pot ser efectiu si s'utilitza de manera imaginativa. Aquesta tècnica juntament amb la sincronització ajuda a estructurar l'experiència del visionat, a indicar quants esdeveniments haurien d'impactar a l'espectador i a oferir informació que no està present en pantalla. Normalment és l'acció animada la que està sincronitzada a la peça musical. Sobretot quan la música és un clàssic o una altra peça coneguda. En tals casos, la música per a l'animació és preenregistrada i un animador disposa d'un amb els ritmes marcats, fotograma a fotograma, ja que d'aquesta manera pot cronometrar els moviments consegüentment.
rdf:langString
Mickey-Mousing [ˌmɪkimaʊzɪŋ] bezeichnet eine Filmmusiktechnik, bei der Geschehnisse im Film punktgenau von Musik begleitet werden. Diese oftmals stark akzentuierten musikalischen Elemente finden in dieser Form vor allem in frühen Zeichentrickfilmen von Walt Disney Verwendung, weshalb sich die wohl von David O. Selznick etablierte Bezeichnung Mickey-Mousing in Anlehnung an Disneys Zeichentrickfigur Micky Maus (engl. Mickey Mouse) durchsetzte. Eine abgeschwächte Form des Mickey-Mousing ist das Underscoring.
rdf:langString
Mickey Mousing, zinema eta marrazki bizidun teknika bat da, honetan musika eta pantailan agertzen diren ekintza batera sinkronizatu edo uztartzen dira, ekintza horien erritmoa sendotu eta azpimarratuz, eta musikaren bitartez ikusleen arreta ekintza horietara bideratuz. Izena Walt Disneyren lehenbiziko ekoizpenetatik datorkio, musika bere marrazki bizidunetako pertsonaiekin sinkronizatu eta doinuek beren mugimenduak imitatzen baitzituzten. Teknika hau erabili eta ezagutzen den lehenbiziko aldia Steamboat Willie (1928) film laburrean izan zen, (1888-1974) musikarekin. Stallingen konposizioek Mickey Mousen mugimengu eta ekintzekin sinkronizatzen ziren. Stallingek mickey mousinga erabili zuen beste filmetako batzuk Silly Symphonies, (1929) eta kolorezko (1932) izan ziren. Zineman lehenbiziko Mickey Mousingaren adibide nabarmenetako bat The Adventures of Robin Hood (1938) filmean Sherwoodeko basoan Robin Hooden taldeak de Sir Guy de Gisbournen soldaduei eraso egiten dieten eszenan ematen da.
rdf:langString
In animation and film, "Mickey Mousing" (synchronized, mirrored, or parallel scoring) is a film technique that syncs the accompanying music with the actions on screen. "Matching movement to music," or, "The exact segmentation of the music analogue to the picture." The term comes from the early and mid-production Walt Disney films, where the music almost completely works to mimic the animated motions of the characters. Mickey Mousing may use music to "reinforce an action by mimicking its rhythm exactly....Frequently used in the 1930s and 1940s, especially by Max Steiner, it is somewhat out of favor today, at least in serious films, because of overuse. However, it can still be effective if used imaginatively". Mickey Mousing and synchronicity help structure the viewing experience, to indicate how much events should impact the viewer, and to provide information not present on screen. The technique, "enable[s] the music to be seen to 'participate' in the action and for it to be quickly and formatively interpreted...and [to] also intensify the experience of the scene for the spectator." Mickey Mousing may also create unintentional humor, and be used in parody or self-reference. It is often not the music that is synced to the animated action, but the other way around. This is especially so when the music is a classical or other well-known piece. In such cases, the music for the animation is pre-recorded, and an animator will have an exposure sheet with the beats marked on it, frame by frame, and can time the movements accordingly. In the 1940 film Fantasia, the musical piece The Sorcerer's Apprentice by Paul Dukas, composed in the 1890s, contains a fragment that is used to accompany the actions of Mickey Mouse himself. At one point Mickey, as the apprentice, seizes an axe and chops an enchanted broom to pieces so that it will stop carrying water to a pit. The visual action is synchronized exactly to crashing chords in the music.
rdf:langString
Le mickeymousing est une technique de musique de film qui souligne chaque événement du film par la bande sonore. Wilfred Jackson interrogé sur la musique dans Cendrillon (1950) donne la caractéristique suivante aux Mickey Mouse et premiers longs métrages d'animation de Disney, « une musique soigneusement synchronisée avec l'action. » Cette dénomination, un peu péjorative, est un hommage au style musical des dessins animés de Mickey Mouse. D'après l'anthologie d'Universal sur le style des musiques de films, le mickeymousing provient de l'apport des compositeurs et chefs d'orchestres européens fraîchement immigrés aux États-Unis dans les années 1920-1930. Le paroxysme de ce genre musical lié au cinéma serait Le Mouchard (The Informer, 1935) de John Ford dans lequel même une gorgée de bière est soulignée par la musique de Max Steiner.
rdf:langString
Con l'espressione Mickey Mousing si indica una tecnica di composizione musicale ottenuta sincronizzando le azioni sullo schermo con gli effetti sonori e la musica di accompagnamento, che segue punto per punto l'azione visibile sullo schermo. Il sistema prende il nome dal personaggio di Topolino, Mickey Mouse. Questa tecnica, giunta ai suoi albori presso Walt Disney, era peraltro ricca di suoni onomatopeici che favorivano un effetto umoristico. In seguito, la tecnica si è estesa a numerosi generi cinematografici.
xsd:nonNegativeInteger
12138
