Michelagnolo Galilei

rdf:langString Michelangelo Galilei

rdf:langString Michelangelo Galilei (Florència, 18 de desembre de 1575 (Gregorià) - Munic, 3 de gener de 1631) va ser un compositor i llaütista italià de l'època tardana del Renaixement i del Barroc, actiu principalment a Baviera i la Comunitat polonesa-lituana. Era fill del teòric i llaütista musical Vincenzo Galilei el qual era germà petit del científic Galileo Galilei. Va aprendre a tocar el llaüt a una edat primerenca, com el seu pare. El més probable és que anés destinat a una carrera a Florència, però quan el seu pare va morir el 1591, el llaütista de setze anys es va posar al càrrec del seu germà gran Galileo Galilei, que es trobava a Pàdua. S'havia de trobar alguna altra feina per a Michelagnolo, de manera que el 1593 va anar a la Mancomunitat polonesa-lituana, on els músics estrangers tenien molta demanda. El més probable és que va anar-hi amb la poderosa família Radziwiłł lituana. La Mancomunitat polonès-lituana tenia diversos establiments musicals sofisticats a finals del segle xvi i principis del xvii, sobretot a Cracòvia: Luca Marenzio, un dels compositors madrigals més famosos d'Itàlia, hi va anar per un temps, com van fer els llaütistes Diomedes Cato i Valentin Bakfark. Els llaütistes tenien una gran demanda i es va imprimir una quantitat considerable de música de llaüt a Polònia i Lituània, a ciutats com Cracòvia, Gdańsk, Toruń i Vílnius. Michelagnolo va tornar de Polònia el 1599, en un segon intent fallit de guanyar feina a Florència a la cort del gran duc Ferdinando de 'Medici , però va tornar el 1600 al seu anterior patró a Polònia-Lituània. Es va quedar allà fins 1607, moment en què va ser contractat per la "Munic Hofkapelle" del Duc Maximiliano I. Munic tenia un dels establiments musicals més progressistes de la regió des de mitjan segle XVI, ocupat per Orlande de Lassus; Galilei va ser un altre dels molts músics italians amb talent que hi van anar a viure i treballar. Va romandre a Munic durant la resta de la seva vida, i va ser pare de vuit fills, almenys tres dels quals també es van convertir en llaütistes. La seva relació amb el seu germà Galileu es va fer especialment difícil en els darrers anys. S'han conservat moltes de les cartes entre tots dos; Michelagnolo va implorar sense parar el seu germà gran pels diners i per ajudar amb ells els seus difícils fills (Vincenzo, nascut el 1608, va resultar especialment problemàtic). La major part de la música de Galileu era per a llaüt de deu cursors, i la major part es va publicar en el seu primer llibre, Il primo libro d'intavolatura di liuto (Munic, 1620), que utilitza tabulatura notació. Algunes de les seves peces van aparèixer en solitari en altres publicacions. La seva música consisteix en danses com gallardes, voltes i corrents, agrupades soltament en suites, organitzades per modalitat musical. Cada suite va precedida de tocatta, i el llibre es tanca amb dos passamezzos i saltarellos. Estilísticament estan escrits de la manera més moderna de l'època, amb dissonàncies, ornaments i progressions tonals funcionals que indiquen el desenvolupament barroc primerenc. El seu estil musical va tenir una influència particular al sud d'Alemanya, com ho demostra la demanda de la seva música, fins i tot quan encara es trobava a la Mancomunitat polonesa-lituana.