Mettius (praenomen)
http://dbpedia.org/resource/Mettius_(praenomen)
Mettius est un prénom latin en emploi avant les temps romains et peut-être aux premiers jours de la République de Rome, devenu obsolète au Ier siècle av. J.-C.. Son féminin est Mettia. Le patronyme gens Mettia en est dérivé. Depuis, le nom persiste rarement et est sporadiquement abrégé.
rdf:langString
Meti (llatí: Mettius) fou un antic praenomen romà dels temps més antics de la història de Roma usat pels sabins i pels llatins. Apareix en diversos personatges de l'etapa monàrquica i durant els primers anys de la República Romana, però ràpidament desapareix i cap al final de la República havia desaparegut i es considerava arcaic. No és clar si l'ortografia correcta és Meci (Metius) o Meti (Mettius), car en els millors manuscrits antics es troben les dues grafies. Entre els romans més coneguts que portaren aquest praenomen, tots dels temps més antics de la història de Roma, hi ha:
rdf:langString
Mettius /ˈmɛtiəs/ is a Latin praenomen, or personal name, which was used in pre-Roman times and perhaps during the early centuries of the Roman Republic, but which was obsolete by the 1st century BC. The feminine form is Mettia. The patronymic gens Mettia was derived from this praenomen. The name was rare in historical times, and not regularly abbreviated.
rdf:langString
rdf:langString
Meti
rdf:langString
Mettius
rdf:langString
Mettius (praenomen)
xsd:integer
25196698
xsd:integer
1000368845
rdf:langString
Meti (llatí: Mettius) fou un antic praenomen romà dels temps més antics de la història de Roma usat pels sabins i pels llatins. Apareix en diversos personatges de l'etapa monàrquica i durant els primers anys de la República Romana, però ràpidament desapareix i cap al final de la República havia desaparegut i es considerava arcaic. No és clar si l'ortografia correcta és Meci (Metius) o Meti (Mettius), car en els millors manuscrits antics es troben les dues grafies. Entre els romans més coneguts que portaren aquest praenomen, tots dels temps més antics de la història de Roma, hi ha:
* Meti Fufeci, el darrer rei d'Alba Longa.
* Meti Curci, heroi sabí que participà en l'episodi del rapte de les sabines.
* Meti Gemini, comandant de Túsculum a la darrera Guerra Llatina (340 aC). Més tard també va esdevenir un nomen, com passà amb molts altres praenomina, i d'aquí prové la . Alguns personatges d'aquesta família foren:
* Publi Meti (llatí: Publius Mettius), un partidari de Saturní i Glàucia (100 aC) que va assassinar Gai Memmi, un dels candidats consulars d'aquell any.
* Marc Meti (llatí: Marcus Mettius), un llegat de Juli Cèsar a la Gàl·lia. Cèsar el va enviar davant del rei sueu Ariovist l'any 58 aC, on va ser fet presoner pel rei germànic, però una mica després era rescatat per Cèsar.
* Meti Pomposià, cònsol romà en temps de Vespasià.
rdf:langString
Mettius /ˈmɛtiəs/ is a Latin praenomen, or personal name, which was used in pre-Roman times and perhaps during the early centuries of the Roman Republic, but which was obsolete by the 1st century BC. The feminine form is Mettia. The patronymic gens Mettia was derived from this praenomen. The name was rare in historical times, and not regularly abbreviated. The praenomen Mettius is known primarily from two individuals who lived during the earliest period of Roman history. Mettius Curtius was a Sabine warrior who fought under Titus Tatius during the time of Romulus, the founder and first king of Rome. During a major battle, the Sabine champion narrowly escaped drowning in a swampy area. Mettius Fufetius was the commander of the Alban forces during the war between Rome and Alba Longa, during the reign of Tullus Hostilius, the third king of Rome. After the Albans were defeated, they became nominal allies of Rome. Hostilius had Fufetius brutally executed, and Rome's mother city razed, because he suspected the Alban commander of disloyalty. As with other rare praenomina, Mettius may once have been more widespread amongst the plebeians, and in the countryside. Other than the Curtii and Fufetii, the name is known to have been used by the obscure gens Scuilia, and must once have been used by the ancestors of gens Mettia.
rdf:langString
Mettius est un prénom latin en emploi avant les temps romains et peut-être aux premiers jours de la République de Rome, devenu obsolète au Ier siècle av. J.-C.. Son féminin est Mettia. Le patronyme gens Mettia en est dérivé. Depuis, le nom persiste rarement et est sporadiquement abrégé.
xsd:nonNegativeInteger
3094