Menas (freedman)
http://dbpedia.org/resource/Menas_(freedman)
Menodoro, también conocido como Menas, fue un almirante que sirvió bajo el mando de Sexto Pompeyo durante la Revuelta siciliana en la segunda mitad del siglo I a. C.
rdf:langString
Menas (latin: Menodorus), est un des marins qui a servi sous le commandement de Sextus Pompée, le fils de Pompée le Grand au Ier siècle av. J.-C., durant la Révolte sicilienne.
rdf:langString
Menodoro (chiamato anche Menas) (... – Siscia, 35 a.C.) è stato un ammiraglio greco antico. Menodoro era un liberto di Pompeo e quando, nel 40 a.C. il figlio Sesto Pompeo si ribellò e divenne governatore della Sicilia, Menodoro divenne uno dei suoi più importanti ammiragli. Sempre nel 40 a.C. conquistò la Sardegna per Sesto Pompeo, cacciando il governatore Marco Lurio, partigiano di Ottaviano. Successivamente, passò dalla parte di Ottaviano partecipando con lui alla guerra contro Sesto Pompeo stesso. In seguito partecipò anche alle campagne militari di Ottaviano in Illirico dove però nel 35 a.C. venne ucciso negli scontri con la tribù pannonica dei Segestani (dove poi venne costruita la fortezza legionaria di Siscia).
rdf:langString
Menes (en llatí Menas, en grec antic Μηνᾶς) va ser un llibert de Pompeu Magne i de Sext Pompeu. Appià l'anomena Menòdor ( Μηνόδωρος), nom que hauria adoptat quan va rebre la manumissió. L'any 40 aC Sext Pompeu, llavors aliat de Marc Antoni contra Octavi, va enviar a Menes al front d'una flota i quatre legions, a ocupar Sardenya, durant el conflicte conegut com a Guerra de Sicília. Menes va aconseguir el propòsit i la fidelitat de les dues legions estacionades a l'illa, però Helè, llibert d'Octavi, va reconquerir l'illa encara el mateix any 40 aC.
rdf:langString
Menodoros († 35 v. Chr. in Siscia), auch bekannt unter der Kurzform Menas, war ein kilikischer oder griechischer Pirat und Admiral, der während des römischen Bürgerkriegs unter Sextus Pompeius diente und als Prototyp des Verräters galt. Nach dem Perusinischen Krieg sandte Pompeius im Sommer des Jahres 40 v. Chr. Menodoros zur Eroberung von Sardinien und Korsika, welche Inseln dieser dem Statthalter Octavians, , auch erfolgreich abnahm. In den Gewässern der Narbonensis nahm er dabei den unabhängigen Freibeuter Marcus Titius gefangen.
rdf:langString
Menas, also known as Menodorus, served under Sextus Pompey during the 1st Century BC Roman civil wars. Menas was a freedman of Pompey the Great and when Pompey's son, Sextus, set himself up as ruler of Sicily in the late 40s BC, Menas became one of his naval leaders. He captured Sardinia in 40 BC for Sextus, driving out Octavian's governor Marcus Lurius. The biographer Plutarch relates how during a banquet aboard Sextus Pompey's flagship at the time of the Pact of Misenum (39 BC) with the triumvirs Octavian, Mark Antony and Lepidus aboard, Menas suggested to Sextus Pompey:
rdf:langString
rdf:langString
Menes (llibert)
rdf:langString
Menodoros
rdf:langString
Menodoro
rdf:langString
Menas (affranchi)
rdf:langString
Menodoro
rdf:langString
Menas (freedman)
xsd:integer
19713792
xsd:integer
929514832
rdf:langString
Menes (en llatí Menas, en grec antic Μηνᾶς) va ser un llibert de Pompeu Magne i de Sext Pompeu. Appià l'anomena Menòdor ( Μηνόδωρος), nom que hauria adoptat quan va rebre la manumissió. L'any 40 aC Sext Pompeu, llavors aliat de Marc Antoni contra Octavi, va enviar a Menes al front d'una flota i quatre legions, a ocupar Sardenya, durant el conflicte conegut com a Guerra de Sicília. Menes va aconseguir el propòsit i la fidelitat de les dues legions estacionades a l'illa, però Helè, llibert d'Octavi, va reconquerir l'illa encara el mateix any 40 aC. Llavors Menes va rebre el comandament d'una flota per fer operacions contra Octavi i Antoni, que s'acabaven de reconciliar, i va assolar la costa d'Etrúria i altre cop va conquerir Sardenya, però per a protegir-se i guanyar el favor d'Octavi va alliberar a Helè i altres presoners destacats que havia fet, sense cap rescat. L'any 39 aC va intentar dissuadir a Sext de fer la pau amb Octavi i Antoni, però en debades. Llavors en una entrevista de Sext amb Antoni i Octavi a bord de la seva nau a Misenum, li va suggerir tallar les cordes de la nau i desfer-se dels dos rivals, cosa que va rebutjar Sext. Mentrestant, Sext Pompeu va començar a sospitat de la fidelitat de Menes, sobretot després de l'alliberament d'Helè, i també per informacions rebudes d'aquí i d'allà. L'any 38 aC Sext va demanar comptes a Menes de la seva administració a Sardenya i aquest va fer matar als missatgers i va acordar amb Octavi l'entrega de l'illa i les forces militars i navals sota el seu comandament, oferta que Octavi va acceptar amb alegria. Octavi després no va acceptar lliurar a Menes a mans de Sext Pompeu i encara el va tractar amb distinció, el va elevar a l'orde eqüestre, i el va nomenar legat de Calvisi Sabí amb el comandament dels mateixos vaixells que havia lliurat, i en aquest comandament va participar a finals del 38 aC en la campanya naval que en conjunt va resultar desfavorable a Octavi però en la que Menes va fer bons serveis. Quan es van reiniciar les hostilitats entre Sext i Octavi l'any 36 aC, Menes va desertar del camp d'Octavi i va retornar a la fidelitat de Sext segons es creu perquè estava ofès per haver tingut fins llavors només un comandament subordinat i potser perquè veia Pompeu més fort. En les operacions que van seguir va obtenir alguns èxits parcials, però com que Sext Pompeu no li va retornar el seu antic comandament i se sentia vigilat de prop per la falta de confiança, va desertar altre cop al camp d'Octavi. Octavi el va acceptar però aquesta vegada ja el va veure amb mals ulls. L'any 35 aC va acompanyar a Octavi a la campanya a la costa nord-est de la mar Adriàtica i va morir a la campanya de Pannònia durant el setge de Síscia. Des d'antic s'ha suposat que el personatge que Horaci ataca durament al seu quart Epode, seria aquest Menes. Autors moderns dubten de l'afirmació, però les evidències internes del poema ho fan plausible.
rdf:langString
Menodoros († 35 v. Chr. in Siscia), auch bekannt unter der Kurzform Menas, war ein kilikischer oder griechischer Pirat und Admiral, der während des römischen Bürgerkriegs unter Sextus Pompeius diente und als Prototyp des Verräters galt. Während des Piratenkriegs wurde Menodoros um 67 v. Chr. von Gnaeus Pompeius Magnus gefangen genommen, später zu einem nicht genau bekannten Zeitpunkt freigelassen und in Pompeius’ Klientel übernommen. Nach der Ermordung des Pompeius 48 v. Chr. vor der ägyptischen Küste blieb er bei dessen Söhnen. Spätestens ab 44 v. Chr. diente er dem vom Senat zum Flottenpräfekten ernannten Sextus Pompeius als Admiral, zunächst bei der Zusammenziehung der römischen Flotte in Massilia. Nach Bildung des Zweiten Triumvirats durch Marcus Antonius, Octavian und Lepidus eroberte Pompeius im Winter 43/42 v. Chr. Sizilien als sichere Rückzugsbasis für den nun beginnenden Seekrieg zur Blockade Italiens. Einen ersten Gegenangriff Octavians unter dem Kommando von Quintus Salvidienus Rufus im Frühjahr 42 v. Chr. wehrten die vermutlich von Menodoros kommandierten Schiffe des Pompeius bei Scyllaeum in der Straße von Messina ab. Nach dem Perusinischen Krieg sandte Pompeius im Sommer des Jahres 40 v. Chr. Menodoros zur Eroberung von Sardinien und Korsika, welche Inseln dieser dem Statthalter Octavians, , auch erfolgreich abnahm. In den Gewässern der Narbonensis nahm er dabei den unabhängigen Freibeuter Marcus Titius gefangen. Im Sommer des Jahres 39 v. Chr. begleitete Menodoros Pompeius nach Misenum zur Konferenz mit den Triumvirn Antonius und Octavian. Während der Feierlichkeiten auf dem Flaggschiff des Pompeius nach Abschluss des Vertrags von Misenum schlug Menodoros seinem Herrn vor, sich der beiden Triumvirn zu bemächtigen. „Soll ich,“ sagte er, „die Taue durchschneiden und dich zum Herrn nicht nur Siziliens und Sardiniens, sondern des ganzen Römischen Reiches machen?“ Sextus Pompeius antwortete, er hätte es tun sollen, ohne ihn zu fragen, da er nunmehr durch den beeidigten Vertrag gebunden sei. Von Pompeius zum Statthalter auf Sardinien und Korsika befördert, nahm Menodoros – da er durch Lucius Staius Murcus und Menekrates bei Pompeius verdächtig gemacht wurde – wenig später geheime Verhandlungen mit Octavian auf. Nach erfolgter Einigung übergab er diesem im Sommer 38 v. Chr. die beiden Inseln zusammen mit drei Legionen und sechzig Schiffen. Octavian ließ ihn zum Lohn in den Ritterstand erheben und unterstellte ihn als Legat seinem Flottenchef Gaius Calvisius Sabinus. Als Octavian mit den zugeführten Verstärkungen die Offensive wieder aufnahm, trafen die Geschwader unter dem Kommando des Calvisius bei Cumae auf die Flotte des Pompeius, die nun von dessen bisherigem Vizeadmiral Menekrates kommandiert wurde. Im Zweikampf zwischen den Schiffen des Menekrates und des Verräters Menodoros kam der Flottenkommandant des Pompeius ums Leben, so dass sein Stellvertreter Demochares trotz aussichtsreicher Lage den Rückzug befahl. Dennoch wurde die Offensive Octavians nach einer weiteren Schlacht in der Straße von Messina zurückgeschlagen, wobei dem „Seekönig“ zuletzt auch ein schwerer Sturm zu Hilfe kam, der die Geschwader Octavians in arge Mitleidenschaft zog. Kurz vor Beginn der nächsten Offensive ging Menodoros Anfang 36 v. Chr. mit sieben Schiffen wieder zu Sextus Pompeius über. Dieser schien ihm aber nicht mehr zu trauen, und im Sommer des gleichen Jahres sandte er ihn mit nur sieben Schiffen zur Aufklärung gegen die erneut anrückenden Flotten Octavians, was Menorodos prompt nutzte, um erneut überzulaufen. Bei der entscheidenden Seeschlacht von Naulochoi kämpfte Menodoros vermutlich unter dem Kommando des Marcus Vipsanius Agrippa. Im folgenden Jahr begleitete er Octavian nach Illyrien und Pannonien, wo er bei der Belagerung von Siscia bei einem Schiffskampf auf der Save getötet wurde. In den Quellen wie auch in der Literatur wird Menodoros als ein notorischer Verräter geschildert. Nach den alten Scholiasten ist Menas auch das Ziel der heftigen Attacken des Horaz in dessen vierter Epode. Bei Appian wird sein Name mit Menodoros angegeben, bei Cassius Dio, Velleius Paterculus und Orosius dagegen mit der Kurzform Menas. An den Letztgenannten hat sich auch William Shakespeare orientiert, in dessen Stück Antonius und Cleopatra Menas eine Rolle spielt.
rdf:langString
Menodoro, también conocido como Menas, fue un almirante que sirvió bajo el mando de Sexto Pompeyo durante la Revuelta siciliana en la segunda mitad del siglo I a. C.
rdf:langString
Menas, also known as Menodorus, served under Sextus Pompey during the 1st Century BC Roman civil wars. Menas was a freedman of Pompey the Great and when Pompey's son, Sextus, set himself up as ruler of Sicily in the late 40s BC, Menas became one of his naval leaders. He captured Sardinia in 40 BC for Sextus, driving out Octavian's governor Marcus Lurius. The biographer Plutarch relates how during a banquet aboard Sextus Pompey's flagship at the time of the Pact of Misenum (39 BC) with the triumvirs Octavian, Mark Antony and Lepidus aboard, Menas suggested to Sextus Pompey: "...Shall I," said he, "cut the cables and make you master not of Sicily only and Sardinia, but of the whole Roman empire?" - Plutarch, Parallel Lives, 'Life of Antony' However, Sextus told him that he should have done it without asking him because he now could not break his treaty oath made to the triumvirs. In 38 BC Menas surrendered Sardinia to Octavian and received equestrian rank as a reward. He fought for Octavian under Calvisius Sabinus in the naval battle off Cumae. In 36 BC he returned to Sextus Pompey, but Sextus had him closely watched and Menas, unhappy with being treated with suspicion, again changed sides. He was killed in the Illyrian campaign of 35 BC. Menas appears as a character in William Shakespeare's play Antony and Cleopatra.
rdf:langString
Menas (latin: Menodorus), est un des marins qui a servi sous le commandement de Sextus Pompée, le fils de Pompée le Grand au Ier siècle av. J.-C., durant la Révolte sicilienne.
rdf:langString
Menodoro (chiamato anche Menas) (... – Siscia, 35 a.C.) è stato un ammiraglio greco antico. Menodoro era un liberto di Pompeo e quando, nel 40 a.C. il figlio Sesto Pompeo si ribellò e divenne governatore della Sicilia, Menodoro divenne uno dei suoi più importanti ammiragli. Sempre nel 40 a.C. conquistò la Sardegna per Sesto Pompeo, cacciando il governatore Marco Lurio, partigiano di Ottaviano. Successivamente, passò dalla parte di Ottaviano partecipando con lui alla guerra contro Sesto Pompeo stesso. In seguito partecipò anche alle campagne militari di Ottaviano in Illirico dove però nel 35 a.C. venne ucciso negli scontri con la tribù pannonica dei Segestani (dove poi venne costruita la fortezza legionaria di Siscia).
xsd:nonNegativeInteger
1965