Matignon Agreements (1988)
http://dbpedia.org/resource/Matignon_Agreements_(1988) an entity of type: WikicatTreatiesConcludedIn1988
اتفاقيات ماتينيون 1988 كانت الاتفاقات الموقعة في فندق ماتينيون من قبل جان ماري تجيباو وجاك لافلور في 26 يونيو 1988 بين الموالين الذين أرادوا إبقاء كاليدونيا الجديدة كجزء من الجمهورية الفرنسية، والانفصاليين الذين لم يفعلوا ذلك. تم ترتيب الاتفاقات تحت رعاية حكومة فرنسا نتيجة للمناقشات والتسويات التي رتبها كريستيان بلان مفاوض حكومة ميشال روكار.
rdf:langString
Die Matignon-Abkommen (französisch: Accords de Matignon bzw. Accords de Matignon--Oudinot) von 1988 sind Vereinbarungen, die am 26. Juni 1988 im Hôtel Matignon in Paris geschlossen wurden. Sie wurden auf Seiten der Indépendantistes von Jean-Marie Tjibaou und auf Seiten der Anti-Indépendantistes von Jacques Lafleur angeführt.
rdf:langString
Los Acuerdos de Matignon de 1988 son acuerdos concluidos en el Hotel Matignon en París el 26 de junio de 1988 entre una delegación separatista de Nueva Caledonia liderada por Jean-Marie Tjibaou y una delegación anti-independencia liderada por el diputado Jacques Lafleur, bajo el control del gobierno francés de Michel Rocard. Intentaron acabar con el conflicto entre los leales (favorable al mantenimiento de Nueva Caledonia en la República Francesa) y los separatistas.
rdf:langString
The Matignon Agreements were agreements signed in the Hôtel Matignon by Jean-Marie Tjibaou and Jacques Lafleur on 26 June 1988 between loyalists who wanted to keep New Caledonia as a part of the French Republic, and separatists, who did not. The agreements were arranged under the aegis of the Government of France as a result of discussions and compromises arranged by Christian Blanc, the negotiator for Michel Rocard's government.
rdf:langString
Матиньонские соглашения — соглашения, подписанные в Матиньонском дворце Жаном-Мари Тжибау и , 26 июня 1988 года между лоялистами, которые хотели сохранить Новую Каледонию в составе Пятой Французской Республики и их противниками, которые выступали за независимость региона. Соглашения были организованы под эгидой правительства Франции в результате обсуждений и компромиссов, достигнутых , координатором французского правительства Мишеля Рокара.
rdf:langString
Els Acords de Matignon foren signats a l' el 26 de juny de 1988 per Jean-Marie Tjibaou i Jacques Lafleur, sota els auspicis del govern francès de Michel Rocard, després del conflicte entre els lleialistes (partidaris de mantenir Nova Caledònia en la República) i els independentistes del FLNKS. Foren possibles gràcies als esforços de diàleg i compromís dirigits per Christian Blanc, aleshores responsable de la missió del govern Rocard.
rdf:langString
Les accords de Matignon sont des accords conclus à l'hôtel de Matignon à Paris le 26 juin 1988 par une délégation indépendantiste menée par Jean-Marie Tjibaou et une délégation anti-indépendantiste dirigée par le député Jacques Lafleur, sous l'égide du gouvernement français de Michel Rocard, à la suite du conflit opposant les loyalistes (favorables au maintien de la Nouvelle-Calédonie dans la République) et les indépendantistes. Ils ont été obtenus grâce aux efforts de dialogues et compromis menés par Christian Blanc alors chargé de la mission par le gouvernement Rocard. Ces accords prévoient une période de développement de dix ans, avec des garanties économiques et institutionnelles pour la communauté kanak, avant que les Néo-Calédoniens puissent se prononcer sur leur indépendance. Ils so
rdf:langString
Perjanjian Matignon adalah perjanjian-perjanjian yang ditandatangani di oleh dan pada tanggal 26 Juni 1988. Perjanjian ini melibatkan kelompok loyalis yang ingin mempertahankan Kaledonia Baru sebagai wilayah Republik Prancis Kelima serta kelompok separatis yang menginginkan kemerdekaan. Perjanjian ini dibuat di bawah naungan pemerintah Prancis berkat perbincangan dan kompromi yang diprakarsai oleh , negosiator pemerintah Michel Rocard. Perjanjian Matignon disetujui oleh warga Prancis dan Kaledonia Baru dalam sebuah referendum yang diadakan pada tanggal 6 November 1988.
rdf:langString
rdf:langString
اتفاقيات ماتينيون 1988
rdf:langString
Acords de Matignon de 1988
rdf:langString
Matignon-Abkommen (1988)
rdf:langString
Acuerdos de Matignon (1988)
rdf:langString
Perjanjian Matignon (1988)
rdf:langString
Accords de Matignon (1988)
rdf:langString
Matignon Agreements (1988)
rdf:langString
Матиньонские соглашения (1988)
xsd:integer
24483226
xsd:integer
981857153
rdf:langString
Els Acords de Matignon foren signats a l' el 26 de juny de 1988 per Jean-Marie Tjibaou i Jacques Lafleur, sota els auspicis del govern francès de Michel Rocard, després del conflicte entre els lleialistes (partidaris de mantenir Nova Caledònia en la República) i els independentistes del FLNKS. Foren possibles gràcies als esforços de diàleg i compromís dirigits per Christian Blanc, aleshores responsable de la missió del govern Rocard. Aquests acords preveien un període de desenvolupament de deu anys, amb les garanties econòmiques i institucionals per a la comunitat canac, abans que els habitants de Nova Caledònia es pronunciïn sobre la independència. També preveia una amnistia per als autors de la , que prohibia qualsevol judici per la mort de 4 policies i 19 independentistes canacs. Els acords de Matignon van ser aprovats pels francesos en referèndum el 6 de novembre de 1988. La pregunta era: "¿Aprova vostè el projecte de llei presentat al poble francès pel president de la República i les disposicions estatutàries i preparatòries per l'autodeterminació de Nova Caledònia el 1998?". La mesura va ser aprovada pel 80% dels vots emesos. La participació va ser baixa (37%). Els vots blancs i nuls representaren el 12% dels vots. Un segon acord (Acord de Nouméa) va ser signat el 5 de maig de 1998 sota els auspicis de Lionel Jospin: preveu la transferència de sobirania el 2018, és a dir, la independència en totes les àrees excepte la defensa, la seguretat, la justícia i moneda que segueixen sent responsabilitat de la República Francesa. En consultar als habitants de Nova Caledònia, el diumenge 8 de novembre de 1998, els Acords de Nouméa es van aprovar amb el 72% dels vots emesos (participació: 74%, blancs i nuls, un 3%).
rdf:langString
اتفاقيات ماتينيون 1988 كانت الاتفاقات الموقعة في فندق ماتينيون من قبل جان ماري تجيباو وجاك لافلور في 26 يونيو 1988 بين الموالين الذين أرادوا إبقاء كاليدونيا الجديدة كجزء من الجمهورية الفرنسية، والانفصاليين الذين لم يفعلوا ذلك. تم ترتيب الاتفاقات تحت رعاية حكومة فرنسا نتيجة للمناقشات والتسويات التي رتبها كريستيان بلان مفاوض حكومة ميشال روكار.
rdf:langString
Die Matignon-Abkommen (französisch: Accords de Matignon bzw. Accords de Matignon--Oudinot) von 1988 sind Vereinbarungen, die am 26. Juni 1988 im Hôtel Matignon in Paris geschlossen wurden. Sie wurden auf Seiten der Indépendantistes von Jean-Marie Tjibaou und auf Seiten der Anti-Indépendantistes von Jacques Lafleur angeführt.
rdf:langString
Los Acuerdos de Matignon de 1988 son acuerdos concluidos en el Hotel Matignon en París el 26 de junio de 1988 entre una delegación separatista de Nueva Caledonia liderada por Jean-Marie Tjibaou y una delegación anti-independencia liderada por el diputado Jacques Lafleur, bajo el control del gobierno francés de Michel Rocard. Intentaron acabar con el conflicto entre los leales (favorable al mantenimiento de Nueva Caledonia en la República Francesa) y los separatistas.
rdf:langString
The Matignon Agreements were agreements signed in the Hôtel Matignon by Jean-Marie Tjibaou and Jacques Lafleur on 26 June 1988 between loyalists who wanted to keep New Caledonia as a part of the French Republic, and separatists, who did not. The agreements were arranged under the aegis of the Government of France as a result of discussions and compromises arranged by Christian Blanc, the negotiator for Michel Rocard's government.
rdf:langString
Les accords de Matignon sont des accords conclus à l'hôtel de Matignon à Paris le 26 juin 1988 par une délégation indépendantiste menée par Jean-Marie Tjibaou et une délégation anti-indépendantiste dirigée par le député Jacques Lafleur, sous l'égide du gouvernement français de Michel Rocard, à la suite du conflit opposant les loyalistes (favorables au maintien de la Nouvelle-Calédonie dans la République) et les indépendantistes. Ils ont été obtenus grâce aux efforts de dialogues et compromis menés par Christian Blanc alors chargé de la mission par le gouvernement Rocard. Ces accords prévoient une période de développement de dix ans, avec des garanties économiques et institutionnelles pour la communauté kanak, avant que les Néo-Calédoniens puissent se prononcer sur leur indépendance. Ils sont complétés le 20 août 1988 par les accords d'Oudinot, ainsi nommés car signés au siège du ministère des Départements et Territoires d'outre-mer, l'hôtel de Montmorin situé rue Oudinot à Paris, qui voient l'approbation par les deux formations signataires du projet de loi portant dispositions statutaires et préparatoires à l'autodétermination de la Nouvelle-Calédonie en 1998. Ces textes, qui ont permis le rétablissement de la paix civile et fixé le cadre du statut transitoire de la Nouvelle-Calédonie jusqu'en 1998, sont généralement désignés conjointement en tant qu’accords de Matignon-Oudinot. Ces accords amnistient par la même occasion les massacres d'Ouvéa, interdisant tout procès sur la mort de 4 gendarmes et de 19 indépendantistes kanaks. Les accords de Matignon ont été approuvés par les Français par le référendum du 6 novembre 1988. La question posée était : « Approuvez-vous le projet de loi soumis au peuple français par le Président de la République et portant dispositions statutaires et préparatoires à l'autodétermination de la Nouvelle-Calédonie en 1998 ? » . La mesure fut approuvée à 80 % des suffrages exprimés. La participation fut faible (37 %). Les blancs et nuls représentèrent 12 % des votes. Un second accord (accord de Nouméa) a été signé le 5 mai 1998 sous l'égide de Lionel Jospin : il repousse l'autodétermination jusqu'à une période située entre 2014 et 2018, et prévoit un transfert progressif jusqu'en 2014 de compétences dans tous les domaines sauf la défense, la sécurité intérieure, la justice et la monnaie qui resteraient des compétences de la République française (en matière de politique étrangère, il est prévu d'associer la Nouvelle-Calédonie aux actions de coopérations régionales). Lors de la consultation des populations de la Nouvelle-Calédonie, le dimanche 8 novembre 1998, l'accord de Nouméa a été approuvé à 72 % des suffrages exprimés (taux de participation : 74 % ; blancs et nuls < à 3 %).
rdf:langString
Perjanjian Matignon adalah perjanjian-perjanjian yang ditandatangani di oleh dan pada tanggal 26 Juni 1988. Perjanjian ini melibatkan kelompok loyalis yang ingin mempertahankan Kaledonia Baru sebagai wilayah Republik Prancis Kelima serta kelompok separatis yang menginginkan kemerdekaan. Perjanjian ini dibuat di bawah naungan pemerintah Prancis berkat perbincangan dan kompromi yang diprakarsai oleh , negosiator pemerintah Michel Rocard. Perjanjian ini menetapkan periode selama sepuluh tahun. Pasal-pasal mengenai institusi dan ekonomi dibuat untuk kelompok Kanak. Orang Kaledonia Baru sepakat untuk tidak mengangkat isu kemerdekaan pada masa ini. Perjanjian ini memberikan pengampunan kepada mereka yang terlibat dalam insiden pengambilan sandera di gua Ouvéa pada tahun 1988 dan melarang semua pengadilan yang terkait dengan kematian empat dan 19 anggota Kanak merdeka. Perjanjian Matignon disetujui oleh warga Prancis dan Kaledonia Baru dalam sebuah referendum yang diadakan pada tanggal 6 November 1988. Pada tanggal 5 Mei 1998, Perjanjian Nouméa ditandatangani di bawah naungan Lionel Jospin. Perjanjian ini menjadwalkan pengadaan referendum kemerdekaan pada tahun 2018. Sebelum itu, wilayah Kaledonia Baru akan menjadi wilayah yang memiliki otonomi penuh kecuali untuk sektor pertahanan, keamanan, kehakiman, dan keuangan.
rdf:langString
Матиньонские соглашения — соглашения, подписанные в Матиньонском дворце Жаном-Мари Тжибау и , 26 июня 1988 года между лоялистами, которые хотели сохранить Новую Каледонию в составе Пятой Французской Республики и их противниками, которые выступали за независимость региона. Соглашения были организованы под эгидой правительства Франции в результате обсуждений и компромиссов, достигнутых , координатором французского правительства Мишеля Рокара.
xsd:nonNegativeInteger
3056