Mathias Goeritz

rdf:langString Mathias Goeritz

rdf:langString Werner Matthias Goeritz Brunner (Danzig, 1915 - Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1990) fou un arquitecte, pintor i escultor mexicà d'origen alemany. Té una significació especial a l'Estat espanyol, ja que als anys quaranta va contribuir de manere decisiva al renaixement de l'art modern davant l'academicisme que llavors hi imperava. Goeritz va teoritzar i impulsà l', com a alternativa a l'extrem racionalisme de l'arquitectura funcionalista. Va estudiar Art a l'Escola d'Arts i Oficis de Berlín-Charlottenburg i es doctorà en Filosofia i en Història de l'Art. D'origen jueu, va fugir la persecució pels nazis a Alemanya el 1941. Després d'un periple per França i Espanya es va establir a Tetuan (Marroc) el 1941, on es va casar amb Marianne Gast també una fugitiva alemanya. Després de la guerra el 1945 va viure a Granada i el 1947 a Madrid i el 1948 a Santillana del Mar (Santander), on va ser força impressionat per les pintures de la Cova d'Altamira. Hi va fundar l'Escola d'Altamira, un centre de discussió, de creació i de difusió de l'art contemporani en la qual va participar editor Ricardo Gullón, l'escultor Àngel Ferrant i els crítics d'art Sebastià Gasch, Eduardo Westerdahl i Santos Torroella. Conegué també Joan Miró que l'impulsà vers l'abstracció. El 1949, el govern franquista no va voler renovar-li el visat, després d'un discurs a l'Acadèmia Breve de Crítica d'Art, al qual va criticar el refús de l'art modern a Espanya. Per invitació de l'arquitecte , el 1949 on va ocupar la catèdra d'Història de l'Art a l'Escuela de Arquitectura de Guadalajara. Establert el 1952 a la Ciutat de Mèxic s'hi va trobar amb l'arquitecte Luis Barragan (1902-1988), amb el qual va ver una bona part de les seves obres més importants.