Mary Seacole

http://dbpedia.org/resource/Mary_Seacole an entity of type: Thing

Mary Jane Seacole (* 1805 in Kingston als Mary Jane Grant; † 14. Mai 1881 in London, England) war eine jamaikanische Krankenschwester, Hotelière und Autorin. rdf:langString
Mary Jane SEACOLE (1805 - 14 majo 1881), foje konata kiel Mother Seacole aŭ Mary Grant, estis flegisto de Jamajko, plej konata por ŝia rolo en la krimea milito. rdf:langString
Mary Seacole adalah seorang petualang, pebisnis, perawat, dan juga penulis buku yang berasal dari Jamaika. Mempunyai nama lengkap Mary Jane Grant dari seorang ayah yang merupakan prajurit tentara skotlandia dan seorang ibu berdarah keturunan asli Jamaika. Ia lahir tahun 1805 di Kingston, Jamaika dan meninggal pada tanggal 14 Mei 1881 di London, Inggris. Ia juga kerap dikenal dengan nama panggilan 'mother seacole' karena berkat jasa-jasanya pada saat terjadinya Perang Krimea. (perang atas invasi pasukan Rusia terhadap Dinasti Ottoman Turki). rdf:langString
Mary Seacole, nata Mary Jane Grant, (Kingston, 23 novembre 1805 – Paddington, 14 maggio 1881) è stata un'imprenditrice e infermiera giamaicana con cittadinanza britannica che istituì il British Hotel durante la guerra di Crimea per fornire soccorso ai militari feriti sul campo di battaglia. rdf:langString
Mary Jane Seacole (Kingston, 1805 - Londen, 14 mei 1881) was een Jamaicaans verpleegkundige en zakenvrouw tijdens de Krimoorlog. rdf:langString
Mary Jane Seacole (ur. 1805 w Kingston, zm. 14 maja 1881 w Londynie) – brytyjska pielęgniarka, opiekunka chorych i rannych żołnierzy w czasie wojny krymskiej. Matka Mary Seacole była czarnoskórą kobietą, a ojciec szkockim oficerem służącym na Jamajce. Matka uczyła Mary leczenia afrykańskich chorób, dlatego była nazywana „lekarką z Jamajki”. W 1854, gdy wybuchła wojna krymska i wojska brytyjskie wysłano do walki z Cesarstwem Rosyjskim, Mary postanowiła wyjechać do Anglii, by przyłączyć się do grupy sióstr Miłosierdzia organizowanej przez Florence Nightingale, ale nie mogła być przyjęta z powodu koloru skóry. Dlatego popłynęła na Krym za własne pieniądze i otworzyła tam sklep, gdzie pomagała rannym i chorym żołnierzom. Po wojnie żołnierze zebrali fundusz, by uratować ją z nędzy. rdf:langString
Mary Jane Seacole, född 23 november 1805 i Kingston, Jamaica, död i London 14 maj 1881, var en jamaicanskfödd brittisk sjuksköterska som utmärkte sig för sin hängivenhet och sitt mod i omtänksamheten om trupperna i Krimkriget. rdf:langString
Мэри Джейн Сикол (англ. Mary Jane Seacole; 1805 — 14 мая 1881), которую иногда называют Мать Сикол или Мэри Грант, — ямайская медсестра, наиболее известная по участию в Крымской войне. Она создала и возглавляла госпитали в Панаме и Крыму для оказания помощи и лечения больных. rdf:langString
Мері Джейн Сікол (англ. Mary Jane Seacole; 1805 — 14 травня 1881), яку іноді називають Мати Сікол або Мері Ґрант, — ямайська медсестра, найбільш відома за своєю участю в Кримській війні. Вона створила і очолювала шпиталі в Панамі і Криму для надання допомоги і лікування хворих. rdf:langString
ماري جين سيكول (بالإنجليزية: Mary Jane Seacol)‏، ولدت باسم ماري جين غرانت (23 نوفمبر 1805 ـ 14 مايو 1881) هي ممرضة جامايكية المولد من أصول كريولية واسكتلندية أنشأت مستشفى ميدانيًا خلف الخطوط أثناء حرب القرم لإسعاف جرحى الحرب. كُرمت بعد مرور أكثر من قرن على وفاتها بمنحها وسام الاستحقاق الجامايكي سنة 1991، واختيرت سنة 2004 أعظم شخص بريطاني أسود في التاريخ. rdf:langString
Mary Jane Seacole, també coneguda com Mary Jane Grant,(23 de novembre de 1805-14 de maig de 1881) va ser una infermera britànica-jamaicana, cuidadora i empresària, que va establir l'Hotel britànic (British Hotel) darrere de les línies durant la Guerra de Crimea. Allà proporcionà suport i cures als soldats ferits al camp de batalla. Hereva de la medicina tradicional jamaicana i d'Àfrica Occidental, Seacole va mostrar "compassió, habilitats i valentia mentre que cuidava els soldats durant la Guerra de Crimea, a través de l'ús de remeis amb plantes medicinals”. rdf:langString
Mary Jane Seacoleová (roz. Grantová; 1805 Kingston - 14. května 1881 Londýn) byla britská zdravotní sestra, hoteliérka a spisovatelka jamajského původu. Význam získala jako zdravotní sestra v krymské válce. Poté, co byla odmítnuta britskou vládou i sestrami Florence Nightingaleové, Seacoleová odcestovala na Krym po vlastní ose a navzdory předsudkům a diskriminaci, se kterými se setkala. V Balaklavě si otevřela v roce 1855 Britský hotel mezi přístavem a anglickým táborem. Od té doby sloužil hotel jako důstojnický klub, restaurace a výchozí bod pro péči o nemocné nebo zraněné vojáky. rdf:langString
Mary Jane Seacole (née Grant; 23 November 1805 – 14 May 1881) was a British-Jamaican nurse and businesswoman who set up the "British Hotel" behind the lines during the Crimean War. She described the hotel as "a mess-table and comfortable quarters for sick and convalescent officers", and provided succour for wounded service men on the battlefield, nursing many of them back to health. Coming from a tradition of Jamaican and West African "doctresses", Seacole displayed "compassion, skills and bravery while nursing soldiers during the Crimean War", through the use of herbal remedies. She was posthumously awarded the Jamaican Order of Merit in 1991. In 2004, she was voted the greatest black Briton in a survey conducted in 2003 by the black heritage website Every Generation. rdf:langString
Mary Jane Seacole (1805 - 14 de mayo de 1881), apellido de soltera Grant,​​ era una mujer de origen jamaicano de ascendencia escocesa y criolla, que creó un British Hotel detrás de las líneas durante la guerra de Crimea, el cual describió como "un comedor y cuartos cómodos para los oficiales enfermos y convalecientes", y proporcionado socorro para los militares heridos en el campo de batalla. Se le concedió a título póstumo la Orden del Mérito de Jamaica en 1991.​ En 2004, fue elegida en el sitio web sobre herencia negra Every Generation como la más grande británica negra.​ rdf:langString
Mary Jane Seacole (née en 1805 et morte le 14 mai 1881), parfois connue sous le nom de Mère Seacole ou Mary Grant est une infirmière jamaïcaine connue pour son engagement personnel au cours de la guerre de Crimée. Elle a fondé des maisons de soin à Panama et en Crimée. Mary Seacole a mis en œuvre les remèdes traditionnels que sa mère lui a enseignés, à base de plantes médicinales, celle-ci tenait une pension pour marins et soldats européens blessés. rdf:langString
메리 제인 시콜(Mary Jane Seacole, 1805년 ~ 1881년 5월 14일)은 영국 빅토리아 시대에서 활약한 자메이카 출신 물라토인 간호사이다. 어머니로부터 물려받은 약초에 대한 지식과 전통 요법을 이용하여 간호원을 운영하고 있었지만, 크림 전쟁의 의료인들이 부족하다는 참상을 듣고 간호사로 지원하기 위해 런던으로 갔다. 하지만 나이팅게일 간호단을 비롯한 여러 곳에서는 인종 차별을 이유로 그녀를 거부했고, 결국 그녀는 최전방에 가서 간호원을 차리기 이른다. 그녀는 자신의 돈을 내면서 까지도 병사들을 위해 활동하였고, 그녀는 병사들로부터 '어머니'라는 호칭으로 불리게 되었다. 하지만 전쟁이 끝난 후, 나이팅게일에 의해 가려져, 그녀의 존재는 잊혀지지만 그녀에게 간호를 받았던 병사들은 그녀의 노후를 지켜준다. 병사들은 그녀가 훈장을 받을 수 있도록 지지했고, 그 결과 그녀는 터키, 영국, 프랑스에서 훈장을 받기에 이르게 된다. 하지만, 그녀는 결국 1881년 5월 14일 죽음에 이른다. 1857년 그녀의 자서전은 발행되었다. rdf:langString
メアリ・ジェーン・シーコール(Mary Jane Seacole、1805年 - 1881年5月14日)は、ヴィクトリア時代のイギリスで活躍したジャマイカ出身のクレオール女性で、看護師。 パナマおよびクリミアにおいて、母親から受け継いだ薬草の知識とを用いて疾病の看護をおこなう傍ら宿を経営していたが、クリミア戦争における戦場医療の惨状を耳にし、自身の能力を活かせるだろうと考え、ボランティアの看護師として志願するため単身ロンドンへ赴いた。しかしながら、コレラの治療をはじめとした豊富な看護経験があったにもかかわらず、フローレンス・ナイチンゲール率いる看護師集団への参加は拒否された。 そのためシーコールは自身で旅費を工面し戦場へ向かい、前線における負傷者の扱いが余りにひどいことに衝撃を受けた。ナイチンゲールの看護師団は後方基地と野戦病院のあったスクタリを中心として活動していたのに対し、シーコールは前線へ赴き、戦火の中にあって敵味方隔てなく多くの負傷者を救った。 1857年に出版された口述筆記によるシーコールの自伝は、混血の女性のものとしては最初期の自伝とされている。 rdf:langString
Mary Jane Seacole (Kingston, 23 de novembro de 1805 — Londres, 14 de maio de 1881) foi uma enfermeira jamaicana destacada pela sua dedicação pessoal no decurso da Guerra da Crimeia. Estabeleceu o British Hotel, onde providenciou alojamento a militares doentes e convalescentes, e socorreu feridos no campo de batalha. A sua popularidade entre os combatentes levou a que fosse angariado dinheiro em sua causa quando esteve sujeita à miséria após a guerra. rdf:langString
rdf:langString ماري سيكول
rdf:langString Mary Seacole
rdf:langString Mary Seacoleová
rdf:langString Mary Seacole
rdf:langString Mary Seacole
rdf:langString Mary Seacole
rdf:langString Mary Seacole
rdf:langString Mary Seacole
rdf:langString Mary Seacole
rdf:langString Mary Seacole
rdf:langString 메리 시콜
rdf:langString メアリ・シーコール
rdf:langString Mary Seacole
rdf:langString Mary Seacole
rdf:langString Mary Seacole
rdf:langString Mary Seacole
rdf:langString Сикол, Мэри
rdf:langString Мері Сікол
rdf:langString Mary Jane Seacole
rdf:langString Mary Jane Seacole
rdf:langString Mary Seacole
rdf:langString Paddington, London, United Kingdom
xsd:date 1881-05-14
xsd:date 1805-11-23
xsd:integer 1040779
xsd:integer 1122907650
xsd:integer 54229123
xsd:date 1805-11-23
rdf:langString Mary Jane Grant
rdf:langString A portrait of Seacole
rdf:langString British
xsd:date 1881-05-14
rdf:langString Seacole,+Mary
rdf:langString Assistance to sick and wounded military personnel during Crimean War
rdf:langString Author
rdf:langString
rdf:langString Nurse
rdf:langString Hotelier
rdf:langString World Traveller
rdf:langString Boarding House Keeper
rdf:langString Mother Seacole
rdf:langString ماري جين سيكول (بالإنجليزية: Mary Jane Seacol)‏، ولدت باسم ماري جين غرانت (23 نوفمبر 1805 ـ 14 مايو 1881) هي ممرضة جامايكية المولد من أصول كريولية واسكتلندية أنشأت مستشفى ميدانيًا خلف الخطوط أثناء حرب القرم لإسعاف جرحى الحرب. كُرمت بعد مرور أكثر من قرن على وفاتها بمنحها وسام الاستحقاق الجامايكي سنة 1991، واختيرت سنة 2004 أعظم شخص بريطاني أسود في التاريخ. تعلمت ماري سيكول طب الأعشاب في الكاريبي. وعندما اندلعت حرب القرم، تقدمت سيكول إلى مكتب الحرب عارضة خدماتها، لكنها رُفضت، فسافرت على مسؤوليتها الشخصية وأنشأت مستشفى ميدانيًا لإسعاف جرحى المعارك، وقد اكتسبت شعبية كبيرة بين المقاتلين، كانت سببًا فيما بعد في قيام هؤلاء المقاتلين بجمع التبرعات من أجلها بعد أن افتقرت في أعقاب الحرب. طوى النسيان ذكرى سيكول بعد وفاتها، لكن هذه الذكرى أُحييت اليوم، وصارت سيكول رمزًا للنضال ضد التمييز العرقي. وقد وضعت سيكول سيرة ذاتية عنونتها «المغامرات الرائعة للسيدة سيكول في أراضٍ عديدة» (بالإنجليزية: Wonderful Adventures of Mrs. Seacole in Many Lands)‏ ونشرتها سنة 1857.
rdf:langString Mary Jane Seacole, també coneguda com Mary Jane Grant,(23 de novembre de 1805-14 de maig de 1881) va ser una infermera britànica-jamaicana, cuidadora i empresària, que va establir l'Hotel britànic (British Hotel) darrere de les línies durant la Guerra de Crimea. Allà proporcionà suport i cures als soldats ferits al camp de batalla. Hereva de la medicina tradicional jamaicana i d'Àfrica Occidental, Seacole va mostrar "compassió, habilitats i valentia mentre que cuidava els soldats durant la Guerra de Crimea, a través de l'ús de remeis amb plantes medicinals”. Guardonada pòstumament amb l'Orde del Mèrit jamaicà el 1991, el 2004, va ser votada la millor britànica negra. Mary Seacole va aprendre infermeria de manera autodidàctica, posant en pràctica els coneixements de medicina tradicional d’arrel africana, transmesos per la seva mare. Les escoles d'infermeria a Gran Bretanya no es van establir fins després de la guerra de Crimea. La primera va ser la Nightingale Training School el 1860 a l'Hospital de St Thomas a Londres. Probablement Mary Seacole pot ser considerada la primera infermera practicant. A l'esclat de la Guerra de Crimea, Seacole va sol·licitar a l'Oficina de Guerra (War Office) ser inclosa entre el contingent d'infermeria, però va ser rebutjada, de manera que hi anà amb els seus propis recursos i va establir el seu hotel, un petit hospital on va atendre i alimentar als ferits en el camp de batalla. Es va fer popular entre el personal militar, que va recaptar diners per a ella quan es va enfrontar a la misèria després de la guerra. El 1857 va tenir lloc una gala de quatre dies a la vora del Tàmesi, per honorar a Mary Seacole. Van assistir-hi unes 80.000 persones, inclosos veterans i les seves famílies, així com la reialesa. Després de la seva mort va caure en l’oblit durant gairebé un segle, per posteriorment ser reconeguda per les fites que va aconseguir com a dona. La seva autobiografia, Wonderful Adventures of Mrs. Seacole in Many Lands (1857), és una de les primeres autobiografies d'una dona mestissa, tot i que l'exactitud d’alguns aspectes que exposa han estat qüestionats pels actuals partidaris de Florence Nightingale. La construcció d'una estàtua d'ella a St Thomas' Hospital de Londres, el 30 de juny de 2016, descrivint-la com a infermera pionera, ha generat controvèrsia i oposició entre els partidaris de Nightingale, com Lynn McDonald, i altres que investiguen el període.
rdf:langString Mary Jane Seacoleová (roz. Grantová; 1805 Kingston - 14. května 1881 Londýn) byla britská zdravotní sestra, hoteliérka a spisovatelka jamajského původu. Význam získala jako zdravotní sestra v krymské válce. Poté, co byla odmítnuta britskou vládou i sestrami Florence Nightingaleové, Seacoleová odcestovala na Krym po vlastní ose a navzdory předsudkům a diskriminaci, se kterými se setkala. V Balaklavě si otevřela v roce 1855 Britský hotel mezi přístavem a anglickým táborem. Od té doby sloužil hotel jako důstojnický klub, restaurace a výchozí bod pro péči o nemocné nebo zraněné vojáky. Po skončení války v březnu 1856 (Pařížský mír) a se dostala do finančních potíží a v červenci se vrátila do Anglie, kde ji oceněnili krymskou medailí. V roce 1857 vydala autobiografii Wonderful Adventures of Mrs. Seacole in Many Lands (Podivuhodná dobrodružství paní Seacoleové v mnoha zemích). Díky válečnému korespondentovi Williamovi Howardovi Russellovi zůstala Mary Seacoleová jakožto matka Seacoleová ještě nějakou dobu ve veřejném povědomí, pak byla pozapomenuta. Od 70. let 20. století se však stala důležitou osobností africké diaspory ve Velké Británii a v roce 2004 byla v anketě BBC zvolena „největší černošskou Britkou“ (Greatest Black Briton).
rdf:langString Mary Jane Seacole (* 1805 in Kingston als Mary Jane Grant; † 14. Mai 1881 in London, England) war eine jamaikanische Krankenschwester, Hotelière und Autorin.
rdf:langString Mary Jane SEACOLE (1805 - 14 majo 1881), foje konata kiel Mother Seacole aŭ Mary Grant, estis flegisto de Jamajko, plej konata por ŝia rolo en la krimea milito.
rdf:langString Mary Jane Seacole (1805 - 14 de mayo de 1881), apellido de soltera Grant,​​ era una mujer de origen jamaicano de ascendencia escocesa y criolla, que creó un British Hotel detrás de las líneas durante la guerra de Crimea, el cual describió como "un comedor y cuartos cómodos para los oficiales enfermos y convalecientes", y proporcionado socorro para los militares heridos en el campo de batalla. Se le concedió a título póstumo la Orden del Mérito de Jamaica en 1991.​ En 2004, fue elegida en el sitio web sobre herencia negra Every Generation como la más grande británica negra.​ Adquirió conocimiento sobre hierbas medicinales en el Caribe. Cuando la guerra de Crimea estalló, aplicó en la Oficina de Guerra para brindar asistencia pero fue rechazada. Entonces viajó por su cuenta y estableció su 'hotel', donde asistía a los heridos del campo de batalla. Llegó a ser extremadamente popular entre el personal de servicio, quienes recaudaron dinero para ella cuando se enfrentó a la miseria de la posguerra. Después de su muerte, se quedó en el olvido durante casi un siglo, pero hoy en día se celebra como una mujer que combatió con éxito los prejuicios raciales.​Su autobiografía, Aventuras maravillosas de señora Seacole en muchas Tierras (1857), es una de las primeras autobiografías de una mujer de raza criolla, aunque se han cuestionado algunos aspectos de su exactitud.​ Se ha afirmado que los logros de Seacole han sido exagerados por razones políticas y un plan para erigir una estatua de ella en el Hospital St. Thomas en Londres, describiéndola como una "enfermera pionera",​ ha generado controversia. Otra controversia se desató en el Reino Unido a finales de 2012 por las denuncias de una propuesta para sacarla del Currículo Nacional del país.
rdf:langString Mary Jane Seacole (née en 1805 et morte le 14 mai 1881), parfois connue sous le nom de Mère Seacole ou Mary Grant est une infirmière jamaïcaine connue pour son engagement personnel au cours de la guerre de Crimée. Elle a fondé des maisons de soin à Panama et en Crimée. Mary Seacole a mis en œuvre les remèdes traditionnels que sa mère lui a enseignés, à base de plantes médicinales, celle-ci tenait une pension pour marins et soldats européens blessés. Mary entend parler des mauvaises conditions médicales dont souffrent les soldats blessés pendant la guerre de Crimée. Persuadée que ses connaissances de la médecine tropicale pourraient être utiles, elle se rend à Londres et demande à rencontrer le ministre de la Guerre. Elle propose bénévolement ses services d’infirmière, s’appuyant sur son expérience dans les Caraïbes, et demande un poste d’« assistant de l’armée en Crimée ». À l’époque, la participation des femmes en médecine fait l’objet de préjugés, et sa demande est rejetée. Lorsque le gouvernement britannique décide d’autoriser l’envoi de femmes dans la zone des conflits, elle ne fait pas partie du contingent de 38 infirmières choisies par Florence Nightingale. Mary décide alors de faire le trajet par ses propres moyens. Elle emprunte l’argent nécessaire au voyage et parcourt seule les 6 500 km. Sur le champ de bataille, elle se distingue en soignant de nombreux blessés, parfois sous le feu, soignant des soldats des deux parties. Lorsque le conflit se termine en 1856, elle se retrouve abandonnée et presque sans ressources, et ne doit sa survie qu’à des amis de la guerre de Crimée qui organisent une collecte de fonds lors d’un concert. Quelques années plus tard, elle manifeste le désir d’aller travailler en Inde après la rébellion indienne de 1857, mais ne parvient pas à lever les fonds nécessaires. Mary Seacole était célèbre et honorée de son vivant, au même titre que Florence Nightingale, mais a été oubliée après sa mort pendant près d’un siècle. Aujourd’hui, elle est reconnue pour sa bravoure et ses connaissances médicales, ainsi qu’en tant que « femme ayant réussi malgré les préjugés raciaux d’une grande partie de la société victorienne ». Son autobiographie, Les Aventures extraordinaires de Mrs Seacole dans de nombreux pays (1857), est un récit très vivant de ses expériences, et constitue l’une des premières autobiographies d’une femme métisse.
rdf:langString Mary Jane Seacole (née Grant; 23 November 1805 – 14 May 1881) was a British-Jamaican nurse and businesswoman who set up the "British Hotel" behind the lines during the Crimean War. She described the hotel as "a mess-table and comfortable quarters for sick and convalescent officers", and provided succour for wounded service men on the battlefield, nursing many of them back to health. Coming from a tradition of Jamaican and West African "doctresses", Seacole displayed "compassion, skills and bravery while nursing soldiers during the Crimean War", through the use of herbal remedies. She was posthumously awarded the Jamaican Order of Merit in 1991. In 2004, she was voted the greatest black Briton in a survey conducted in 2003 by the black heritage website Every Generation. It has been argued that Seacole was the first British nurse practitioner (in the sense of a practising nurse with advanced medical skills). Hoping to assist with nursing the wounded on the outbreak of the Crimean War, Seacole applied to the War Office to be included among the nursing contingent but was refused, so she travelled independently and set up her hotel and tended to the battlefield wounded. She became popular among service personnel, who raised money for her when she faced destitution after the war. In 1857 a four-day fundraising gala took place in London to honour Seacole. About 40,000 attended, including veterans. She was largely forgotten for almost a century after her death. Her autobiography, Wonderful Adventures of Mrs. Seacole in Many Lands (1857), is one of the earliest autobiographies of an Afro-Caribbean woman, although some aspects of its accuracy have been questioned. The erection of a statue of her at St Thomas' Hospital, London, on 30 June 2016, describing her as a "pioneer", generated some controversy and opposition, especially among those concerned with Florence Nightingale's legacy.
rdf:langString Mary Seacole adalah seorang petualang, pebisnis, perawat, dan juga penulis buku yang berasal dari Jamaika. Mempunyai nama lengkap Mary Jane Grant dari seorang ayah yang merupakan prajurit tentara skotlandia dan seorang ibu berdarah keturunan asli Jamaika. Ia lahir tahun 1805 di Kingston, Jamaika dan meninggal pada tanggal 14 Mei 1881 di London, Inggris. Ia juga kerap dikenal dengan nama panggilan 'mother seacole' karena berkat jasa-jasanya pada saat terjadinya Perang Krimea. (perang atas invasi pasukan Rusia terhadap Dinasti Ottoman Turki).
rdf:langString 메리 제인 시콜(Mary Jane Seacole, 1805년 ~ 1881년 5월 14일)은 영국 빅토리아 시대에서 활약한 자메이카 출신 물라토인 간호사이다. 어머니로부터 물려받은 약초에 대한 지식과 전통 요법을 이용하여 간호원을 운영하고 있었지만, 크림 전쟁의 의료인들이 부족하다는 참상을 듣고 간호사로 지원하기 위해 런던으로 갔다. 하지만 나이팅게일 간호단을 비롯한 여러 곳에서는 인종 차별을 이유로 그녀를 거부했고, 결국 그녀는 최전방에 가서 간호원을 차리기 이른다. 그녀는 자신의 돈을 내면서 까지도 병사들을 위해 활동하였고, 그녀는 병사들로부터 '어머니'라는 호칭으로 불리게 되었다. 하지만 전쟁이 끝난 후, 나이팅게일에 의해 가려져, 그녀의 존재는 잊혀지지만 그녀에게 간호를 받았던 병사들은 그녀의 노후를 지켜준다. 병사들은 그녀가 훈장을 받을 수 있도록 지지했고, 그 결과 그녀는 터키, 영국, 프랑스에서 훈장을 받기에 이르게 된다. 하지만, 그녀는 결국 1881년 5월 14일 죽음에 이른다. 1857년 그녀의 자서전은 발행되었다. 100년 이상이 흐른 2005년 어느날 우연히 액자속 그림을 보호하던 뒷면종이로 이용된 것을 발견되었다. 그리고 그녀의 초상화에 훈장이 그려지게 되면서 그녀의 업적도 밝혀지게 된다. 그리고 지금 그 초상화는 현재 런던에 있는 국립 초상화 갤러리에 전시 되고 있다.
rdf:langString メアリ・ジェーン・シーコール(Mary Jane Seacole、1805年 - 1881年5月14日)は、ヴィクトリア時代のイギリスで活躍したジャマイカ出身のクレオール女性で、看護師。 パナマおよびクリミアにおいて、母親から受け継いだ薬草の知識とを用いて疾病の看護をおこなう傍ら宿を経営していたが、クリミア戦争における戦場医療の惨状を耳にし、自身の能力を活かせるだろうと考え、ボランティアの看護師として志願するため単身ロンドンへ赴いた。しかしながら、コレラの治療をはじめとした豊富な看護経験があったにもかかわらず、フローレンス・ナイチンゲール率いる看護師集団への参加は拒否された。 そのためシーコールは自身で旅費を工面し戦場へ向かい、前線における負傷者の扱いが余りにひどいことに衝撃を受けた。ナイチンゲールの看護師団は後方基地と野戦病院のあったスクタリを中心として活動していたのに対し、シーコールは前線へ赴き、戦火の中にあって敵味方隔てなく多くの負傷者を救った。 この行動は当時の人々から賞賛を受けたが、ナイチンゲールとは対照的に、その死後は人々の記憶から消えてしまった。その業績が再評価されるようになるのは、その死からおよそ100年後のことであった。今日シーコールは、日本での知名度は極めて低いものの、その勇気と医療技術が評価されるのみならず、人種的偏見の根強かったヴィクトリア朝イギリスにおいてその苦難に耐えたクレオール女性の一人として語られている。 1857年に出版された口述筆記によるシーコールの自伝は、混血の女性のものとしては最初期の自伝とされている。
rdf:langString Mary Seacole, nata Mary Jane Grant, (Kingston, 23 novembre 1805 – Paddington, 14 maggio 1881) è stata un'imprenditrice e infermiera giamaicana con cittadinanza britannica che istituì il British Hotel durante la guerra di Crimea per fornire soccorso ai militari feriti sul campo di battaglia.
rdf:langString Mary Jane Seacole (Kingston, 1805 - Londen, 14 mei 1881) was een Jamaicaans verpleegkundige en zakenvrouw tijdens de Krimoorlog.
rdf:langString Mary Jane Seacole (ur. 1805 w Kingston, zm. 14 maja 1881 w Londynie) – brytyjska pielęgniarka, opiekunka chorych i rannych żołnierzy w czasie wojny krymskiej. Matka Mary Seacole była czarnoskórą kobietą, a ojciec szkockim oficerem służącym na Jamajce. Matka uczyła Mary leczenia afrykańskich chorób, dlatego była nazywana „lekarką z Jamajki”. W 1854, gdy wybuchła wojna krymska i wojska brytyjskie wysłano do walki z Cesarstwem Rosyjskim, Mary postanowiła wyjechać do Anglii, by przyłączyć się do grupy sióstr Miłosierdzia organizowanej przez Florence Nightingale, ale nie mogła być przyjęta z powodu koloru skóry. Dlatego popłynęła na Krym za własne pieniądze i otworzyła tam sklep, gdzie pomagała rannym i chorym żołnierzom. Po wojnie żołnierze zebrali fundusz, by uratować ją z nędzy.
rdf:langString Mary Jane Seacole, född 23 november 1805 i Kingston, Jamaica, död i London 14 maj 1881, var en jamaicanskfödd brittisk sjuksköterska som utmärkte sig för sin hängivenhet och sitt mod i omtänksamheten om trupperna i Krimkriget.
rdf:langString Mary Jane Seacole (Kingston, 23 de novembro de 1805 — Londres, 14 de maio de 1881) foi uma enfermeira jamaicana destacada pela sua dedicação pessoal no decurso da Guerra da Crimeia. Estabeleceu o British Hotel, onde providenciou alojamento a militares doentes e convalescentes, e socorreu feridos no campo de batalha. A sua popularidade entre os combatentes levou a que fosse angariado dinheiro em sua causa quando esteve sujeita à miséria após a guerra. Apesar dos seus feitos serem comparáveis aos de Florence Nightingale, veio a ser reconhecida publicamente a partir de 1973 com a redescoberta da sua autobiografia, Wonderful Adventures of Mrs. Seacole in Many Lands, dentre as primeiras por uma mulher mestiça. Foi postumamente agraciada com a em 1991 e votada como a maior personalidade negra britânica em 2004. A inauguração de uma estátua em sua honra, no , que inclui uma descrição sua como "pioneira" gerou algumas opiniões dissonantes. Também gerou controvérsia a proposta da sua exclusão do .
rdf:langString Мэри Джейн Сикол (англ. Mary Jane Seacole; 1805 — 14 мая 1881), которую иногда называют Мать Сикол или Мэри Грант, — ямайская медсестра, наиболее известная по участию в Крымской войне. Она создала и возглавляла госпитали в Панаме и Крыму для оказания помощи и лечения больных.
rdf:langString Мері Джейн Сікол (англ. Mary Jane Seacole; 1805 — 14 травня 1881), яку іноді називають Мати Сікол або Мері Ґрант, — ямайська медсестра, найбільш відома за своєю участю в Кримській війні. Вона створила і очолювала шпиталі в Панамі і Криму для надання допомоги і лікування хворих.
rdf:langString yes
rdf:langString yes
xsd:nonNegativeInteger 93079
rdf:langString Mother Seacole
rdf:langString Mary Jane Grant
xsd:gYear 1805
xsd:gYear 1881

data from the linked data cloud