Martino Zaccaria

http://dbpedia.org/resource/Martino_Zaccaria an entity of type: Thing

Martin Zaccaria (mort le 15 janvier 1345) fut un seigneur d'origine génoise, actif en mer Égée et dans le Péloponnèse. Il fut seigneur de Chios de 1314 à 1329 et baron de la principauté d'Achaïe. rdf:langString
Martino Zaccaria (ultimi decenni del XIII secolo – Smirne, 17 gennaio 1345) è stato un politico e ammiraglio italiano. rdf:langString
Martino Zaccaria (zm. 17 stycznia 1345) – trzeci genueński władca Chios w latach 1314-1329. rdf:langString
马蒂诺·扎卡里亚(Martino Zaccaria)是1314-1329年间的,还统治着另外几个爱琴海岛屿,另外还是亚该亚亲王国的、。他在爱琴海与突厥人海盗的战斗中建立了名声,名义上的授予他“小亚细亚的国王与专制君主”的头衔。1329年,拜占庭帝国的远征军终结了他在希俄斯岛的统治,他本人则被解往君士坦丁堡囚禁,直到1337年才被释放。 之后他返回意大利,被任命为热那亚共和国驻教廷大使,1343年,他被任命为教皇国一支军队的长官,参加了进攻艾登王朝乌穆尔贝伊的,并参加了1344年10月攻打士麦那城的战斗,1345年1月17日,包括他在内的许多十字军领袖死于突厥人的突袭。 rdf:langString
Martí Zacaries (en italià Martino Zaccaria) va ser senyor de Focea, Quios i altres illes. Formava part de la important família de comerciants dels Zaccaria. A la mort de Benet II Paleòleg Zaccaria, primer senyor de Quios el 1314, el van succeir conjuntament els seus fills Martí i Benet III Zacaries (Benedetto III Zaccaria). L'illa de Quios depenia teòricament de l'Imperi Romà d'Orient però la família en tenia una concessió que renovava cada cinc anys a partir del 1314. rdf:langString
Ο Μαρτίνος Ζαχαρίας (πέθανε στις 15 Ιανουαρίου 1345), μικτής Γενουατικής και Βυζαντινής καταγωγής ήταν ηγεμόνας της Χίου (1314 - 1329), Βαρόνος της Βελιγοστής (1311 - 1345) και Βαρώνος στο ήμισυ της Χαλανδρίτσας (1316 - 1345) στο Πριγκιπάτο της Αχαΐας. Διακρίθηκε σε μάχες εναντίον των Τουρκικών αρμάδων στο Αιγαίο Πέλαγος και δέχτηκε τον τίτλο του "βασιλιά και δεσπότη της Μικράς Ασίας" από τον τιτλούχο Λατίνο Αυτοκράτορα Φίλιππο Α΄ του Τάραντα. Εξέπεσε από την ηγεμονία της Χίου από μια Βυζαντινή αποστολή (1329) και φυλακίστηκε στην Κωνσταντινούπολη μέχρι το 1337. Ο Μαρτίνος Ζαχαρίας επέστρεψε στην Ιταλία και διορίστηκε απεσταλμένος της Γένοβας στην Αγία Έδρα. Διορίστηκε (1343) διοικητής της παπικής μεραρχίας στη Σταυροφορία της Σμύρνης εναντίον του Ουμούρ Μπέι εμίρη του Αιντίν και συμμετείχ rdf:langString
Martino Zaccaria (en griego, Μαρτίνος Ζαχαρίας; fallecido el 17 de enero de 1345) fue señor de Quíos desde 1314 hasta 1329, gobernador de varias islas del mar Egeo y barón de Veligosti y Damala y Chalandritsa en el Principado de Acaya. Se distinguió en la lucha contra los corsarios turcos en el mar Egeo y recibió el título de «rey y déspota del Asia Menor» del emperador titular latino, Felipe II. Fue depuesto de su gobierno en Quíos por una expedición bizantina en 1329 y encarcelado en Constantinopla hasta 1337. Martino regresó a Italia, donde fue nombrado embajador de Génova ante la Santa Sede. En 1343 lo nombraron comandante de la escuadra papal en la cruzada de Esmirna contra Umur Beg, gobernante del Emirato de Aydin, y participó en el asalto de Esmirna en octubre de 1344. Fue asesinado rdf:langString
Martino Zaccaria was the Lord of Chios from 1314 to 1329, ruler of several other Aegean islands, and baron of Veligosti–Damala and Chalandritsa in the Principality of Achaea. He distinguished himself in the fight against Turkish corsairs in the Aegean Sea, and received the title of "King and Despot of Asia Minor" from the titular Latin Emperor, Philip II. He was deposed from his rule of Chios by a Byzantine expedition in 1329, and imprisoned in Constantinople until 1337. Martino then returned to Italy, where he was named the Genoese ambassador to the Holy See. In 1343 he was named commander of the Papal squadron in the Smyrniote crusade against Umur Bey, ruler of the Emirate of Aydin, and participated in the storming of Smyrna in October 1344. He was killed, along with several other of the rdf:langString
Martinho Zaccaria (em italiano: Martino Zaccaria) foi senhor de Quio de 1314 a 1329, governante de várias ilhas egeias e barão de Veligosti-Damala e Chalandritza, no Principado da Acaia. Distinguiu-se na luta contra os piratas turcos no mar Egeu, e recebeu o título de "rei e déspota da Ásia Menor" do imperador latino titular, Filipe II. Foi deposto de seu governo de Quio por uma expedição bizantina em 1329 e permaneceu preso em Constantinopla até 1337. rdf:langString
Мартино Дзаккариа (итал. Martino Zaccaria, ум. 1345) — последний сеньор Хиоса и прилетающих к нему островов в 1314—1329 гг., а также барон нескольких областей в Ахейском княжестве. Мартино вёл успешную борьбу с турецкими пиратами в Эгейском море и в связи с этим получил титул «Король и деспот Малой Азии» от титулярного латинского императора Филиппа I Тарентского. rdf:langString
rdf:langString Martí Zacaries
rdf:langString Μαρτίνος Ζαχαρίας
rdf:langString Martino Zaccaria
rdf:langString Martin Zaccaria
rdf:langString Martino Zaccaria
rdf:langString Martino Zaccaria
rdf:langString Martino Zaccaria
rdf:langString Мартино Дзаккариа
rdf:langString Martinho Zaccaria
rdf:langString 马蒂诺·扎卡里亚
rdf:langString Martino Zaccaria
rdf:langString Martino Zaccaria
xsd:integer 8335231
xsd:integer 1121788750
rdf:langString Grosso minted by Martino Zaccaria
rdf:langString The Morea, 1311–1364
rdf:langString The Hospitallers at Rhodes, 1306–1421
rdf:langString The Zaccaria of Phocaea and Chios
xsd:date 1345-01-17
rdf:langString Anthony
rdf:langString Peter
rdf:langString House
xsd:integer 200
rdf:langString Topping
rdf:langString Luttrell
xsd:integer 104 278 283
rdf:langString Renaud de la Roche
rdf:langString Co-ruler
rdf:langString Benedetto II Zaccaria
xsd:integer 1314
rdf:langString after 1311 – 1345
rdf:langString –1345
rdf:langString Roman Catholic
xsd:integer 2
rdf:langString Baron of Veligosti–Damala
rdf:langString Byzantine reconquest
xsd:integer 6495
rdf:langString
rdf:langString King and Despot of Asia Minor , Lord of Chios, Baron of Veligosti and Chalandritsa
rdf:langString Baron of Veligosti–Damala
rdf:langString Baron of one half of Chalandritsa
xsd:integer 3
xsd:integer 1314
rdf:langString after 1311 – 1345
rdf:langString –1345
rdf:langString Martí Zacaries (en italià Martino Zaccaria) va ser senyor de Focea, Quios i altres illes. Formava part de la important família de comerciants dels Zaccaria. A la mort de Benet II Paleòleg Zaccaria, primer senyor de Quios el 1314, el van succeir conjuntament els seus fills Martí i Benet III Zacaries (Benedetto III Zaccaria). L'illa de Quios depenia teòricament de l'Imperi Romà d'Orient però la família en tenia una concessió que renovava cada cinc anys a partir del 1314. Martí Zacaries es va distingir pels seus èxits contra els turcs en la defensa dels territoris cristians de l'Egeu. Hauria mort o capturat durant la seva carrera a més de 10.000 turcs. El 1319 va enviar una petita flota per donar suport a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem durant la batalla de Quios. Es va casar amb una de les filles de Bartolomeo Ghisi, gran contestable de Morea que era canceller de Tebes i posseïa un terç d'Eubea i la senyoria de Tinos, Mikonos i les Esporades septentrionals. A més va obtenir la Baronia de Calandritsa d'Aimon de Rans, cavaller que l'havia rebut de Lluís de Borgonya a l'extinció de la casa de Tremblay. En segones noces es va casar amb Jacqueline de la Roche, hereva de la branca més jove de la Família de la Roche, de la casa dels ducs d'Atenes que li va aportar les baronies de Veligosti a Messènia i de Damala a l'Argòlida. El 26 de juny de 1315 Martí va rebre de Felip I de Tàrent, príncep d'Acaia i teòric emperador, el títol de "Rei i dèspota de l'Àsia Menor" amb Quios, Œnusses, Imbros, Tenedos, Lesbos, Samos, Icària, Cos i els castells de Damala i Kalanutza suposats feus llatins. Això va provocar l'hostilitat de l'emperador romà d'Orient. El 1317 Martí va conquerir Esmirna i el 1318 va aconseguir imposar un dret de passatge als vaixells comercials turcs, després d'una victòria militar. Benedetto III va ser invitat a retirar-se del poder a canvi d'una pensió. El 1319 van rebre la investidura imperial de Felip de Constantinoble. El feu comprenia a més de Quios, Tenedos, Samos, Marmora, Lesbos i els ports de Focea administrats amb el càrrec de governadors per l'altra branca familiar. El rei de França li va donar el títol reial i el dret hereditari a mascles i femelles "utriusque sexus" Benedetto III va cridar l'emperador en ajut en no poder resistir la pressió per retirar-se (1324) i l'emperador ho va aprofitar. El 1328, el nou emperador Andrònic II Paleòleg va decidir recuperar Quios, al final del contracte d'arrendament de cinc anys que s'havia renovat el 1324. Aprofitant la queixa de Benedetto i la insubordinació de Martí, a la tardor de 1329 va atacar amb una flota de 105 vaixells, recolzats per una revolta que havia promogut entre els grecs de Quios. Martí va caure presoner i va ser portat a Constantinoble i tancat a la presó. La seva dona i els seus fills Bartolomeo i Centurió, van poder comprar la seva vida i se'ls va permetre abandonar l'illa. La flota romana d'Orient es va presentar a Focea on Andreolo Cattaneo va haver de jurar fidelitat. Andreolo va morir el 1331 i el va succeir el seu fill Domenico Cattaneo, el darrer governador, ja que el 1334 Focea (les dues) van ser ocupades pels romans d'Orient. Martí va ser finalment alliberat l'any 1341 i el 1343 va rebre el comandament de la croada contra Umar Beg Baha al-Din Ghazi emir d'Aidin. El 1344 els croats van ocupar Esmirna i va prendre possessió dels seu govern. Martí volia aprofitar aquesta plaça per reconquerir Quios però durant una missa a la catedral de la ciutat va ser capturat pels turcs i decapitat en públic, el 15 de gener de 1345, i van portar el seu cap a l'emir Umar Beg Baha. El va succeir com a comandant Simone Vignoso que el 1346 es va presentar a Quios i va prendre possessió de l'illa en nom de Gènova. El fill gran de Martí, Bartolomeo havia mort el 1334 i l'altre, Centurió, va heretar els feus de Morea (la baronia de Calandritsa) que va mantenir fins a la mort.
rdf:langString Ο Μαρτίνος Ζαχαρίας (πέθανε στις 15 Ιανουαρίου 1345), μικτής Γενουατικής και Βυζαντινής καταγωγής ήταν ηγεμόνας της Χίου (1314 - 1329), Βαρόνος της Βελιγοστής (1311 - 1345) και Βαρώνος στο ήμισυ της Χαλανδρίτσας (1316 - 1345) στο Πριγκιπάτο της Αχαΐας. Διακρίθηκε σε μάχες εναντίον των Τουρκικών αρμάδων στο Αιγαίο Πέλαγος και δέχτηκε τον τίτλο του "βασιλιά και δεσπότη της Μικράς Ασίας" από τον τιτλούχο Λατίνο Αυτοκράτορα Φίλιππο Α΄ του Τάραντα. Εξέπεσε από την ηγεμονία της Χίου από μια Βυζαντινή αποστολή (1329) και φυλακίστηκε στην Κωνσταντινούπολη μέχρι το 1337. Ο Μαρτίνος Ζαχαρίας επέστρεψε στην Ιταλία και διορίστηκε απεσταλμένος της Γένοβας στην Αγία Έδρα. Διορίστηκε (1343) διοικητής της παπικής μεραρχίας στη Σταυροφορία της Σμύρνης εναντίον του Ουμούρ Μπέι εμίρη του Αιντίν και συμμετείχε στην επιδρομή της Σμύρνης τον Οκτώβριο του 1344. Σκοτώθηκε με πολλούς άλλους ευγενείς σε μια Τουρκική επίθεση (17 Ιανουαρίου 1345).
rdf:langString Martino Zaccaria (en griego, Μαρτίνος Ζαχαρίας; fallecido el 17 de enero de 1345) fue señor de Quíos desde 1314 hasta 1329, gobernador de varias islas del mar Egeo y barón de Veligosti y Damala y Chalandritsa en el Principado de Acaya. Se distinguió en la lucha contra los corsarios turcos en el mar Egeo y recibió el título de «rey y déspota del Asia Menor» del emperador titular latino, Felipe II. Fue depuesto de su gobierno en Quíos por una expedición bizantina en 1329 y encarcelado en Constantinopla hasta 1337. Martino regresó a Italia, donde fue nombrado embajador de Génova ante la Santa Sede. En 1343 lo nombraron comandante de la escuadra papal en la cruzada de Esmirna contra Umur Beg, gobernante del Emirato de Aydin, y participó en el asalto de Esmirna en octubre de 1344. Fue asesinado, junto con varios otros de los líderes de la cruzada, en un ataque turco el 17 de enero de 1345.
rdf:langString Martino Zaccaria was the Lord of Chios from 1314 to 1329, ruler of several other Aegean islands, and baron of Veligosti–Damala and Chalandritsa in the Principality of Achaea. He distinguished himself in the fight against Turkish corsairs in the Aegean Sea, and received the title of "King and Despot of Asia Minor" from the titular Latin Emperor, Philip II. He was deposed from his rule of Chios by a Byzantine expedition in 1329, and imprisoned in Constantinople until 1337. Martino then returned to Italy, where he was named the Genoese ambassador to the Holy See. In 1343 he was named commander of the Papal squadron in the Smyrniote crusade against Umur Bey, ruler of the Emirate of Aydin, and participated in the storming of Smyrna in October 1344. He was killed, along with several other of the crusade's leaders, in a Turkish attack on 17 January 1345.
rdf:langString Martin Zaccaria (mort le 15 janvier 1345) fut un seigneur d'origine génoise, actif en mer Égée et dans le Péloponnèse. Il fut seigneur de Chios de 1314 à 1329 et baron de la principauté d'Achaïe.
rdf:langString Martino Zaccaria (ultimi decenni del XIII secolo – Smirne, 17 gennaio 1345) è stato un politico e ammiraglio italiano.
rdf:langString Martino Zaccaria (zm. 17 stycznia 1345) – trzeci genueński władca Chios w latach 1314-1329.
rdf:langString Мартино Дзаккариа (итал. Martino Zaccaria, ум. 1345) — последний сеньор Хиоса и прилетающих к нему островов в 1314—1329 гг., а также барон нескольких областей в Ахейском княжестве. Мартино вёл успешную борьбу с турецкими пиратами в Эгейском море и в связи с этим получил титул «Король и деспот Малой Азии» от титулярного латинского императора Филиппа I Тарентского. В дальнейшем Дзаккариа потерял сеньорию в Хиосе. В 1329 году остров подвергся нападению и захвату византийским императором Андроником III Палеологом. Мартино был заключен в Константинополь, где пробыл до 1337 года. Затем Мартино перебрался в Италию, где его назначили генуэзским послом при Святом престоле. В 1343 году он был назначен командиром папской эскадры во время крестового похода против Айдынского эмирата, где участвовал в осаде Смирны в октябре 1344 года. Он был убит вместе с несколькими лидерами крестоносцев в устроенной турками западне 17 января 1345 года.
rdf:langString Martinho Zaccaria (em italiano: Martino Zaccaria) foi senhor de Quio de 1314 a 1329, governante de várias ilhas egeias e barão de Veligosti-Damala e Chalandritza, no Principado da Acaia. Distinguiu-se na luta contra os piratas turcos no mar Egeu, e recebeu o título de "rei e déspota da Ásia Menor" do imperador latino titular, Filipe II. Foi deposto de seu governo de Quio por uma expedição bizantina em 1329 e permaneceu preso em Constantinopla até 1337. Martinho então retornou para a Itália, onde foi nomeado o embaixador genovês da Santa Sé. Em 1343, foi nomeado comandante do esquadrão papal na contra Umur Begue, governante do Emirado de Aidim, e participou no ataque de Esmirna em outubro de 1344. Foi morto, junto com vários outros líderes cruzados, num ataque turco em 17 de janeiro de 1345.
rdf:langString 马蒂诺·扎卡里亚(Martino Zaccaria)是1314-1329年间的,还统治着另外几个爱琴海岛屿,另外还是亚该亚亲王国的、。他在爱琴海与突厥人海盗的战斗中建立了名声,名义上的授予他“小亚细亚的国王与专制君主”的头衔。1329年,拜占庭帝国的远征军终结了他在希俄斯岛的统治,他本人则被解往君士坦丁堡囚禁,直到1337年才被释放。 之后他返回意大利,被任命为热那亚共和国驻教廷大使,1343年,他被任命为教皇国一支军队的长官,参加了进攻艾登王朝乌穆尔贝伊的,并参加了1344年10月攻打士麦那城的战斗,1345年1月17日,包括他在内的许多十字军领袖死于突厥人的突袭。
xsd:nonNegativeInteger 16595
xsd:gYear 1329
xsd:gYear 1314
rdf:langString King and Despot of Asia Minor (titular), Lord of Chios, Baron of Veligosti and Chalandritsa

data from the linked data cloud