Martin Hartmann
http://dbpedia.org/resource/Martin_Hartmann an entity of type: Thing
مارتن هرتمن (بالألمانية: Martin Hartmann) (1267 - 1337 ه / 1851 - 1919 م) هو مستشرق ألماني. وُلد في برسلاو وتعلّم في جامعتها، ثُمَّ في جامعة ليبتسك، عُيِّن في القُنصلية الألمانية في بيروت، وطال مكوثه هناك. تعلَّم اللغة العربيّة، وصار يتكلّمُ بها كأحد أبنائها. عُيِّن مُدِّرِّسًا للغة العربيَّة في جامعة برلين عام 1887، قام برحلات كثيرة إلى الشَّرق العربيّ، فوضع عن كلّ رحلة كتابًا. له مؤلّفات بالعربيَّة، منها: "الصَّرف والنَّحو الألمانيّان وكيفيّة تعلّمهما من أيسَر السُّبُل"، و"قانون التجارة الألماني العامّ"، ولهُ كتاب باللغة الإنجليزيَّة عنوانه: " بمصر من عهد ظُهورها حتى عام 1899م"، تُوفّي في برلين.
rdf:langString
Martin Hartmann (* 9. Dezember 1851 in Breslau; † 5. Dezember 1918 in Berlin) war ein deutscher Arabist und Islamwissenschaftler.
rdf:langString
Martin Hartmann (Breslavia, 1851 – Berlino, 1918) è stato un orientalista tedesco. Allievo del grande Heinrich Leberecht Fleischer, fu dragomanno nel vicino oriente ed insegnante a Berlino. Si occupò soprattutto di letteratura araba, ma non didegnò studi archeologici.
rdf:langString
Martin Hartmann (Breslau, 9 de desembre de 1851 - Berlín, 5 de desembre de 1918) va ser un orientalista alemany, especialitzat en estudis islàmics. El 1875, va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Leipzig com a estudiant de . De 1876 a 1887 va servir com a dragoman al Consolat General alemany a Beirut. Des de 1887 fins a la seva mort el 1918 va ensenyar classes al Departament de Llengües Orientals a Berlín.
rdf:langString
Martin Hartmann (9 December 1851, Breslau – 5 December 1918, Berlin) was a German orientalist, who specialized in Islamic studies. In 1875, he received his doctorate at the University of Leipzig as a student of Heinrich Leberecht Fleischer. From 1876 to 1887 he served as a dragoman at the German General Consulate in Beirut. From 1887 until his death in 1918 he taught classes at the Department of Oriental Languages in Berlin. The Arab author Shakib Arslan strongly criticized and pushed back against Hartmann for his views on Islam and his writings on the Muslims of China.
rdf:langString
Martin Hartmann, född den 9 december 1851 i Breslau, död den 5 december 1919 i Berlin, var en tysk språkforskare. Hartmann studerade vid universiteten i Breslau och Leipzig, vistades, på uppdrag av utrikesministeriet, i Konstantinopel och Syrien 1875–87 och blev efter hemkomsten lärare i arabiska vid seminariet för orientaliska språk i Berlin. Hartmann var ivrigt verksam för den tyska kolonial- och Orientpolitiken och grundlig kännare av islams samtida förhållanden. Hartmann utövade dessutom mycket omfattande publicistisk verksamhet.
rdf:langString
rdf:langString
مارتن هرتمن
rdf:langString
Martin Hartmann
rdf:langString
Martin Hartmann
rdf:langString
Martin Hartmann
rdf:langString
Martin Hartmann
rdf:langString
Martin Hartmann
xsd:integer
50165915
xsd:integer
1115945839
rdf:langString
Martin Hartmann (Breslau, 9 de desembre de 1851 - Berlín, 5 de desembre de 1918) va ser un orientalista alemany, especialitzat en estudis islàmics. El 1875, va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Leipzig com a estudiant de . De 1876 a 1887 va servir com a dragoman al Consolat General alemany a Beirut. Des de 1887 fins a la seva mort el 1918 va ensenyar classes al Departament de Llengües Orientals a Berlín. Com a professor a Berlín, es va esforçar per reconèixer els estudis islàmics com una disciplina independent. Les seves nombroses aportacions al camp dels estudis islàmics es van basar en un punt de vista sociològic. Moltes d'aquestes obres van ser publicades a la revista "" (El món de l'Islam), una publicació de la "Deutsche Gesellschaft für Islamkunde", una organització que Hartmann havia cofundat el 1912.
rdf:langString
مارتن هرتمن (بالألمانية: Martin Hartmann) (1267 - 1337 ه / 1851 - 1919 م) هو مستشرق ألماني. وُلد في برسلاو وتعلّم في جامعتها، ثُمَّ في جامعة ليبتسك، عُيِّن في القُنصلية الألمانية في بيروت، وطال مكوثه هناك. تعلَّم اللغة العربيّة، وصار يتكلّمُ بها كأحد أبنائها. عُيِّن مُدِّرِّسًا للغة العربيَّة في جامعة برلين عام 1887، قام برحلات كثيرة إلى الشَّرق العربيّ، فوضع عن كلّ رحلة كتابًا. له مؤلّفات بالعربيَّة، منها: "الصَّرف والنَّحو الألمانيّان وكيفيّة تعلّمهما من أيسَر السُّبُل"، و"قانون التجارة الألماني العامّ"، ولهُ كتاب باللغة الإنجليزيَّة عنوانه: " بمصر من عهد ظُهورها حتى عام 1899م"، تُوفّي في برلين.
rdf:langString
Martin Hartmann (* 9. Dezember 1851 in Breslau; † 5. Dezember 1918 in Berlin) war ein deutscher Arabist und Islamwissenschaftler.
rdf:langString
Martin Hartmann (9 December 1851, Breslau – 5 December 1918, Berlin) was a German orientalist, who specialized in Islamic studies. In 1875, he received his doctorate at the University of Leipzig as a student of Heinrich Leberecht Fleischer. From 1876 to 1887 he served as a dragoman at the German General Consulate in Beirut. From 1887 until his death in 1918 he taught classes at the Department of Oriental Languages in Berlin. As a professor in Berlin he strove hard for the recognition of Islamic studies as an independent discipline. His numerous contributions to the field of Islamic studies were based on a sociological standpoint. Many of these works were published in the journal "Die Welt des Islams" (The World of Islam), a publication of the "Deutsche Gesellschaft für Islamkunde", an organization that Hartmann was a co-founder of in 1912. The Arab author Shakib Arslan strongly criticized and pushed back against Hartmann for his views on Islam and his writings on the Muslims of China.
rdf:langString
Martin Hartmann (Breslavia, 1851 – Berlino, 1918) è stato un orientalista tedesco. Allievo del grande Heinrich Leberecht Fleischer, fu dragomanno nel vicino oriente ed insegnante a Berlino. Si occupò soprattutto di letteratura araba, ma non didegnò studi archeologici.
rdf:langString
Martin Hartmann, född den 9 december 1851 i Breslau, död den 5 december 1919 i Berlin, var en tysk språkforskare. Hartmann studerade vid universiteten i Breslau och Leipzig, vistades, på uppdrag av utrikesministeriet, i Konstantinopel och Syrien 1875–87 och blev efter hemkomsten lärare i arabiska vid seminariet för orientaliska språk i Berlin. Hartmann var ivrigt verksam för den tyska kolonial- och Orientpolitiken och grundlig kännare av islams samtida förhållanden. Hartmann utövade dessutom mycket omfattande publicistisk verksamhet. Bland hans skrifter märks Arabischer Sprachführer (1880), Das arabische Strophengedicht, I Das Muwassah (1897), Bohtan (1896–97), Lieder der libyschen Wüste (1899), The arabic press of Egypt (samma år), Der islamische Orient, I-III (1899–1910; sista bandet innehåller de uppseendeväckande och mycket omdebatterade Unpolitische Briefe aus der Türkei), Chinesisch-Turkestan (1908) och Reisebriefe aus Syrien (1913).
xsd:nonNegativeInteger
3299
