Marianna Barbieri-Nini

http://dbpedia.org/resource/Marianna_Barbieri-Nini an entity of type: Thing

Marianna Barbieri, verheiratete Barbieri-Nini (* 18. Februar 1818 in Florenz; † 28. November 1887 ebenda) war eine italienische Opernsängerin (Sopran, dramatischer Koloratursopran), die als eine der bedeutendsten Sängerinnen ihrer Zeit in die Geschichte einging. Giuseppe Verdi komponierte für sie mehrere Rollen, darunter die Lady Macbeth (1847). rdf:langString

Marianna Barbieri-Nini (18 February 1818 in Florence – 27 November 1887 in Florence) was an Italian operatic soprano who had an active career in Italy's major opera houses from 1840 through 1856. She also made appearances at the Liceu in Barcelona, the Teatro Real in Madrid, Her Majesty's Theatre in London, and at theatres in Paris. She possessed a powerful voice with coloratura facility and was known for her highly dramatic singing and acting. She was especially admired in the title roles of Gaetano Donizetti's Anna Bolena and Gioachino Rossini's Semiramide. She was also successful in the operas of Giuseppe Verdi, notably creating roles in the world premieres of three of his works. rdf:langString

Marianna Barbieri-Nini (18 février 1818, Florence — 27 novembre 1887, Florence) est une soprano italienne chanteuse d'opéra dont la carrière, principalement en Italie, s'est étendue de 1840 à 1856. Possédant une voix puissante de colorature et connue pour son chant et son jeu d'actrice très dramatique, elle est particulièrement admirée pour les rôles titres dans Anna Bolena de Gaetano Donizetti et dans Semiramide de Gioachino Rossini. rdf:langString

Marianna Barbieri-Nini (Firenze, 18 febbraio 1818 – Firenze, 27 novembre 1887) è stata un soprano italiano. rdf:langString

Marianna Barbieri-Nini, comtessa Nini (Florència, 18 de febrer de 1818 - Florència, 27 de novembre de 1887), fou una soprano italiana de mitjan segle xix. Després d'estudiar amb Luigi Barbieri, Giuditta Pasta i Vaccai Nicola, el 1840 va fer una primera aparició desastrosa a La Scala a Belisario de Gaetano Donizetti. Poc després va trencar el seu contracte amb l'empresari Bartolomeo Merelli i es va unir a companyia d'Alessandro Lanari, a Florència. Aquí va fer un segon, i aquesta vegada triomfant, debut a Lucrezia Borgia de Donizetti. Durant els següents 15 anys, va cantar amb gran èxit per tot Itàlia i a Barcelona, Madrid i París. Era una cantant molt espectacular, amb una veu poderosa, especialment eficaç en els rols titulars d'Anna Bolena de Donizetti i de Gioachino Rossini. Va crear le rdf:langString

rdfs:label

rdf:langString Marianna Barbieri-Nini

dbpedia-owl:wikiPageID

xsd:integer 28619237

dbpedia-owl:wikiPageRevisionID

xsd:integer 1056556037

dbpedia-owl:abstract

rdf:langString Marianna Barbieri-Nini, comtessa Nini (Florència, 18 de febrer de 1818 - Florència, 27 de novembre de 1887), fou una soprano italiana de mitjan segle xix. Després d'estudiar amb Luigi Barbieri, Giuditta Pasta i Vaccai Nicola, el 1840 va fer una primera aparició desastrosa a La Scala a Belisario de Gaetano Donizetti. Poc després va trencar el seu contracte amb l'empresari Bartolomeo Merelli i es va unir a companyia d'Alessandro Lanari, a Florència. Aquí va fer un segon, i aquesta vegada triomfant, debut a Lucrezia Borgia de Donizetti. Durant els següents 15 anys, va cantar amb gran èxit per tot Itàlia i a Barcelona, Madrid i París. Era una cantant molt espectacular, amb una veu poderosa, especialment eficaç en els rols titulars d'Anna Bolena de Donizetti i de Gioachino Rossini. Va crear les primeres representacions de tres òperes de Verdi, cantant Lucrezia a I due Foscari (1844, Roma), Lady Macbeth (1847, Florència) i Gulnara a (1848, Trieste). La seva veu era prou poderosa, especialment en el registre mitjà, per penetrar en l'orquestració de Giuseppe Verdi, però prou flexible per fer front a floritures. Va cantar al Liceu tres òperes de les quals havia fet l'estrena absoluta: L'ebreo d'Apolloni (Venècia, 1855), Lorenzino de' Medici de Pacini (Venècia 1845) i de Verdi (Florència 1847). El Diario de Barcelona la qualificà de "soprano sfogatto de timbre una mica feble i sense vibració en els punts greus i en algun dels mitjans, però sonora, inert, espontània i molt expansiva en els aguts. Una vocalització clara i molt correcta; una perfecta escola de cant, molta facilitat, agilitat i equilibri d'execució, avantatjades dots d'actriu, degudes tant al seu talent com a la seva experiència, són qualitats que destaquen en la Baibieri-Nini i que la fan una artista molt distingida i que ha assolit celebritat com cantatriu dramàtica". És famosa la carta de Verdi on rebutja la gran soprano Eugenia Tadolini, inicialment prevista per a l'estrena, perquè tenia la veu massa bella, un aspecte que no creia necessari per al paper de Lady Macbeth per a la qual volia una veu diabòlica. Es va retirar el 1856.

rdf:langString Marianna Barbieri, verheiratete Barbieri-Nini (* 18. Februar 1818 in Florenz; † 28. November 1887 ebenda) war eine italienische Opernsängerin (Sopran, dramatischer Koloratursopran), die als eine der bedeutendsten Sängerinnen ihrer Zeit in die Geschichte einging. Giuseppe Verdi komponierte für sie mehrere Rollen, darunter die Lady Macbeth (1847).

rdf:langString Marianna Barbieri-Nini (18 February 1818 in Florence – 27 November 1887 in Florence) was an Italian operatic soprano who had an active career in Italy's major opera houses from 1840 through 1856. She also made appearances at the Liceu in Barcelona, the Teatro Real in Madrid, Her Majesty's Theatre in London, and at theatres in Paris. She possessed a powerful voice with coloratura facility and was known for her highly dramatic singing and acting. She was especially admired in the title roles of Gaetano Donizetti's Anna Bolena and Gioachino Rossini's Semiramide. She was also successful in the operas of Giuseppe Verdi, notably creating roles in the world premieres of three of his works.

rdf:langString Marianna Barbieri-Nini (18 février 1818, Florence — 27 novembre 1887, Florence) est une soprano italienne chanteuse d'opéra dont la carrière, principalement en Italie, s'est étendue de 1840 à 1856. Possédant une voix puissante de colorature et connue pour son chant et son jeu d'actrice très dramatique, elle est particulièrement admirée pour les rôles titres dans Anna Bolena de Gaetano Donizetti et dans Semiramide de Gioachino Rossini.

data from the linked data cloud