Maria of Antioch (pretender)

http://dbpedia.org/resource/Maria_of_Antioch_(pretender) an entity of type: Thing

Marie z Antiochie (zemřela po 10. prosinci 1307 ) byla uchazečkou o jeruzalémský trůn. Svůj údajný nárok prodala sicilskému králi Karlovi z Anjou. rdf:langString
Η Μαρία (γαλλ. Marie de Poitiers, απεβ. μετά τις 10 Δεκεμβρίου 1307) από τον Οίκο του Πουατιέ ήταν κόρη του πρίγκιπα της Αντιόχειας και διεκδίκησε το βασίλειο της Ιερουσαλήμ. rdf:langString
Maria of Antioch (c. 1220 – 1307) was a claimant to the throne of the Kingdom of Jerusalem from 1268 to 1277. In 1267 she laid claim to govern the kingdom as regent in the name of the absentee King Conrad III. Her legal case was solid, resting on the proximity of blood to the king, but she was rejected by the High Court of Jerusalem in favor of Hugh III of Cyprus. When Conrad died in 1268, she demanded to be crowned as his successor. Spurned yet again for Hugh, she moved to Europe and eventually sold her claim to Charles I of Anjou. rdf:langString
Marie d'Antioche, décédée après 1307, est une fille de Bohémond IV, prince d'Antioche et de Mélisende de Lusignan. Ses grands parents maternels sont Amaury II de Lusignan, roi de Chypre, et Isabelle d'Anjou, reine de Jérusalem. rdf:langString
Maria d'Antioquia va ser una pretendent al tron de Jerusalem de 1269 a 1277. Era filla del príncep Bohemond IV d'Antioquía i de la seva segona dona Melisenda de Lusignan. Melisenda era la filla menor d'Isabela de Jerusalem i del seu quart marit, el rei-consort Amalric II de Jerusalem. Com Maria era, en morir Conradí de Hohenstaufen, l'única neta viva de la reina Isabel, va exigir el tron per la seva proximitat de llinatge als reis de Jerusalem. En la successió feudal, aquesta proximitat tenia un gran pes. Però li va ser denegada per la Haute Cour. Va viatjar a Roma, on va vendre els seus drets, amb la benedicció i confirmació papal, a Carles I d'Anjou (vencedor i executor del seu predecessor Conradí) el 1277. Carles havia conquistat i mantingut Acre fins a 1285. Des de llavors, aquest dret rdf:langString
Maria von Antiochien oder von Antiochia († nach 10. Dezember 1307) war die Tochter des Fürsten Bohemund IV. von Antiochia aus dessen zweiter Ehe mit Melusine von Jerusalem, der Tochter von König Amalrich II. von Jerusalem. rdf:langString
María de Antioquía fue pretendiente al trono de Jerusalén de 1269 a 1277. Era hija del príncipe Bohemundo IV de Antioquía y de su segunda mujer Melisenda de Chipre.​ Melisenda era la hija menor de Isabel de Jerusalén y de su cuarto marido, el rey-consorte Emerico de Chipre.​ Como María era, al morir Conradino de Hohenstaufen, la única nieta viva de la reina Isabel, exigió el trono por su proximidad de linaje a los reyes de Jerusalén.​ En la sucesión feudal, dicha proximidad tenía un gran peso. Pero le fue denegada por la Haute Cour. Viajó a Roma, donde vendió sus derechos, con la bendición y confirmación papal, a Carlos de Anjou (vencedor y ejecutor de su predecesor Conradino) en 1277.​ Carlos había conquistado y mantenido Acre hasta 1285.​ Desde entonces, este derecho sucesorio al Reino d rdf:langString
rdf:langString Maria d'Antioquia (pretendent)
rdf:langString Marie z Antiochie
rdf:langString Maria von Antiochien
rdf:langString Μαρία της Αντιόχειας (διεκδικήτρια)
rdf:langString María de Antioquía (pretendiente)
rdf:langString Marie d'Antioche (morte après 1307)
rdf:langString Maria of Antioch (pretender)
xsd:integer 1943907
xsd:integer 1112739967
rdf:langString Maria d'Antioquia va ser una pretendent al tron de Jerusalem de 1269 a 1277. Era filla del príncep Bohemond IV d'Antioquía i de la seva segona dona Melisenda de Lusignan. Melisenda era la filla menor d'Isabela de Jerusalem i del seu quart marit, el rei-consort Amalric II de Jerusalem. Com Maria era, en morir Conradí de Hohenstaufen, l'única neta viva de la reina Isabel, va exigir el tron per la seva proximitat de llinatge als reis de Jerusalem. En la successió feudal, aquesta proximitat tenia un gran pes. Però li va ser denegada per la Haute Cour. Va viatjar a Roma, on va vendre els seus drets, amb la benedicció i confirmació papal, a Carles I d'Anjou (vencedor i executor del seu predecessor Conradí) el 1277. Carles havia conquistat i mantingut Acre fins a 1285. Des de llavors, aquest dret successori al regne de Jerusalem s'ha considerat lligat a la corona de Nàpols, que canviaria sovint de mans per testament o conquesta, més que per herència directa. Maria va morir sense fills a Castello de , Pulla, després del desembre de 1307.
rdf:langString Marie z Antiochie (zemřela po 10. prosinci 1307 ) byla uchazečkou o jeruzalémský trůn. Svůj údajný nárok prodala sicilskému králi Karlovi z Anjou.
rdf:langString Maria von Antiochien oder von Antiochia († nach 10. Dezember 1307) war die Tochter des Fürsten Bohemund IV. von Antiochia aus dessen zweiter Ehe mit Melusine von Jerusalem, der Tochter von König Amalrich II. von Jerusalem. Seit der Eroberung Antiochias durch die Mamluken 1268 lebte sie in Akkon. Nach dem Tod Konradins beanspruchte Maria den Titel einer Königin von Jerusalem, doch das Haute Cour von Jerusalem wies ihre Ansprüche auf die Krone zurück. Sie legte förmlichen Protest gegen die Krönung König Hugos I. von Jerusalem, den Urenkel Amalrichs II. in direkter männlicher Linie, ein und reiste nach Rom, um bei der päpstlichen Kurie Berufung gegen das Urteil des Haute Cour einzulegen. Sie erreichte, dass ihre Sache 1274 beim Konzil von Lyon vorgelegt wurde, wo aber ebenfalls gegen sie entschieden wurde. Auf Vermittlung von Papst Gregor X. verkaufte sie im März 1277 ihre angeblichen Ansprüche auf die Krone von Jerusalem an Karl von Anjou. Karl von Anjou war damit ein Gegenkönig gegen König Hugo I. von Jerusalem.
rdf:langString Η Μαρία (γαλλ. Marie de Poitiers, απεβ. μετά τις 10 Δεκεμβρίου 1307) από τον Οίκο του Πουατιέ ήταν κόρη του πρίγκιπα της Αντιόχειας και διεκδίκησε το βασίλειο της Ιερουσαλήμ.
rdf:langString María de Antioquía fue pretendiente al trono de Jerusalén de 1269 a 1277. Era hija del príncipe Bohemundo IV de Antioquía y de su segunda mujer Melisenda de Chipre.​ Melisenda era la hija menor de Isabel de Jerusalén y de su cuarto marido, el rey-consorte Emerico de Chipre.​ Como María era, al morir Conradino de Hohenstaufen, la única nieta viva de la reina Isabel, exigió el trono por su proximidad de linaje a los reyes de Jerusalén.​ En la sucesión feudal, dicha proximidad tenía un gran peso. Pero le fue denegada por la Haute Cour. Viajó a Roma, donde vendió sus derechos, con la bendición y confirmación papal, a Carlos de Anjou (vencedor y ejecutor de su predecesor Conradino) en 1277.​ Carlos había conquistado y mantenido Acre hasta 1285.​ Desde entonces, este derecho sucesorio al Reino de Jerusalén se ha considerado ligado a la corona de Nápoles, que cambiaría a menudo de manos por testamento o conquista, más que por herencia directa.​ María murió sin hijos en el castillo de Canossa, Apulia, después de diciembre de 1307.​
rdf:langString Maria of Antioch (c. 1220 – 1307) was a claimant to the throne of the Kingdom of Jerusalem from 1268 to 1277. In 1267 she laid claim to govern the kingdom as regent in the name of the absentee King Conrad III. Her legal case was solid, resting on the proximity of blood to the king, but she was rejected by the High Court of Jerusalem in favor of Hugh III of Cyprus. When Conrad died in 1268, she demanded to be crowned as his successor. Spurned yet again for Hugh, she moved to Europe and eventually sold her claim to Charles I of Anjou.
rdf:langString Marie d'Antioche, décédée après 1307, est une fille de Bohémond IV, prince d'Antioche et de Mélisende de Lusignan. Ses grands parents maternels sont Amaury II de Lusignan, roi de Chypre, et Isabelle d'Anjou, reine de Jérusalem.
xsd:nonNegativeInteger 11756

data from the linked data cloud