Maria Stader

rdf:langString Maria Stader

rdf:langString Maria Stader (Budapest, 5 de novembre de 1911 - Zuric, 27 d'abril de 1999) va ser una soprano lírica suïssa d'origen hongarès, coneguda especialment per les seves interpretacions de Mozart. Va néixer, com a Maria Molnár. Durant i després de la Primera Guerra Mundial, el preu dels aliments a Budapest era tan alt que era difícil per als seus pares donar suport als seus cinc fills. Maria i la seva germana petita, Elisabeth, van ser portades a Suïssa per l'exèrcit de salvació per recuperar-se durant tres mesos després de ser diagnosticades de malnutrició. Els pares d'acolliment de Maria van demanar que es quedés nou mesos complets. Tanmateix, un cop a Budapest de nou, Maria va caure greument malalta i també es va determinar que necessitaria les seves amígdales operates. Els seus pares acollidors van organitzar la seva tornada a Suïssa. A causa de dificultats amb l'oficina d'immigració, Maria no va poder romandre al cantó de Zuric, de manera que el seu pare acollidor la va trobar un lloc amb la família Stader a Romanshorn, on també hi ha el camí commemoratiu Maria-Stader. Després la van adoptar. El 1939, Stader es va casar amb Hans Erismann, el director musical de Weinfelden i més tard el director coral de l'Òpera de Zuric. A través del marit de la seva professora vocal, Mathilde Bärlocher, va conèixer Stefi Geyer i el seu marit. La mateixa Geyer va néixer a Budapest i s'havia traslladat a Zuric el 1920; després es va convertir en una defensora continuada de la carrera de Stader. Una altra natural de Budapest, Ilona Durigo, es va convertir en la seva professora vocal el 1935 a Zuric i la va presentar a Hermann i (alumna de Franz Liszt ). La casa dels Reiffs era el lloc de trobada freqüent d'Adolf Busch i el seu germà , Thomas Mann i tot el conjunt de l'Òpera de Zuric i el teatre de Zuric. va organitzar que Stader anés a l'escola Schnabel de a Tremezzo, dirigida per l'esposa d'Artur Schnabel, uns anys després. Des de 1938, Stader va rebre formació de a Milà. Stader era una amiga íntima del polític suís Walther Bringolf, així com de nombrosos músics, especialment la pianista Clara Haskil i el director hongarès Ferenc Fricsay (amb qui es va conèixer a través de ). També va ser amiga del director de cinema francès, i va cursar correspondència amb Albert Schweitzer. Stader va assolir la fama per les seves interpretacions de Mozart i les seves col·laboracions amb el director d'orquestra Ferenc Fricsay en obres com Don Giovanni, , Die Entführung aus dem Serail (El rapte del serrall), dues versions (1954 i 1960) de "Exsultate, jubilate" i "La Gran Missa", així com el Rèquiem de Verdi. Ella va guanyar el Concurs Internacional de Música de Ginebra, el 1939, però tot i que "semblava apte per l'estelada important... la seva carrera es va retardar per l'esclat de la Segona Guerra Mundial", segons Opera News. Més tard en la seva carrera, Stader va adquirir una reputació com a destacat intèrpret de Bach, sobretot amb i Ferenc Fricsay. Va gravar el Rèquiem d'Antonín Dvořák amb , i l'òpera de Beethoven (com a Marzelline) amb Hans Knappertsbusch. Stader va ser molt lloat per la seva fina, si no molt poderosa, veu. Gairebé sempre feia funcions d'òpera a l'estudi de gravació i rara vegada, si alguna vegada, als escenaris a causa de la seva petita estatura: feia uns 1,44 metres d'alçada. Ella preferia el repertori del concert, però, "fins i tot en el concert, sovint havia de posar-se en una plataforma o caixa per ser vista adequadament per l'audiència", segons Opera News. Això també va permetre a Stader evitar la tensió que experimentaven molts cantants d'òpera, i preservar la seva fresca i delicada veu sonora fins ben entrats els anys seixanta. Ella va pujar al podi del concert per última vegada al "Philharmonic Hall" de Nova York, al Rèquiem de Mozart el 7 de desembre de 1969, encara en estat de vocació sòlida. Les seves gires de concerts la van portar arreu del món. A més d'Europa i Amèrica, va cantar al Japó, Sud-àfrica i Amèrica del Sud. Stader va cantar en diversos festivals, entre els quals el Salzburg Festival, el Lucerne Festival, el Festival de Prades i el Aspen Music Festival. Va cantar sota el lideratge de molts coneguts directors com ara Eugen Jochum, , Eugene, George Szell, , Rafael Kubelík, Bruno Walter, , Otto Klemperer, Ernest Ansermet i . Fins al 1951, va impartir classes al Conservatori de Zuric (fusionat el 1999 a l'Escola de Música, Drama i Dansa (HMT)), la qual es va fusionar el 2007 a la Universitat de les Arts de Zuric (ZHdK) i, després, hi va fer classes magistrals