Manius Acilius Glabrio (consul 67 BC)
http://dbpedia.org/resource/Manius_Acilius_Glabrio_(consul_67_BC) an entity of type: Thing
Manio Acilio Gabrión (en latín, Manius Acilius M'. f. M'. n. Glabrio) fue un político y general de la antigua Roma, hijo del tribuno de la plebe del mismo nombre y de Mucia, hija de Quinto Mucio Escévola; por lo tanto era nieto del famoso jurista Publio Mucio Escévola, cónsul del año 133 a. C.
rdf:langString
Manius Acilius Glabrio est un homme politique et général de la République romaine, consul en 67 av. J.-C.
rdf:langString
マニウス・アキリウス・グラブリオ(ラテン語: Manius Acilius Glabrio、生没年不詳)は紀元前1世紀初期・中期の共和政ローマの政治家。紀元前67年に執政官(コンスル)を務めた。
rdf:langString
Manius Acilius Glabrio was praetor en consul in 67 v.Chr. Hij was voorzitter van de jury in het proces tegen Verres en stelde een wet op tegen de corruptie bij verkiezingen. Hij volgde Lucullus op als stadhouder van Bithynië en als opperbevelhebber in de oorlog tegen Mithridates.
rdf:langString
Manio Acilio Glabrione (in latino Manius Acilius Glabrio; ... – ...; fl. 70 a.C.-67 a.C.) è stato un politico e generale romano.
rdf:langString
Mânio Acílio Glabrião (em latim: Manius Acilius Glabrio) foi um político da gente da República Romana eleito cônsul em 67 a.C. com Caio Calpúrnio Pisão. Era filho do tribuno e neto, por parte de sua mãe, Múcia, do grande jurista Públio Múcio Cévola, cônsul em 133 a.C..
rdf:langString
Ма́ний Аци́лий Глабрио́н (лат. Manius Acilius Glabrio; родился, по одной из версий, между 112 и 110 годом до н. э. — умер после 57 года до н. э.) — римский военачальник и политический деятель из плебейского рода Ацилиев, консул 67 года до н. э. Некоторое время командовал в Третьей Митридатовой войне, но никаких успехов не добился.
rdf:langString
Маній Ацилій Глабріон (лат. Manius Acilius Glabrio) — давньоримський державний діяч, консул 67 року до н. е, онук відомого юриста Публія Муция Сцеволи. Батько — народний трибун Маній Ацилій Глабріон.
rdf:langString
Mani Acili Glabrió (en llatí: Manius Acilius M’. F. M’. N. Glabrio) va ser un magistrat romà. Era fill del tribú Mani Acili Glabrió i de Múcia (filla de Publi Muci Escèvola, cònsol el 133 aC). Es va casar amb Emília, una filla de Marc Emili Escaure (cònsol el 115 aC) de la que Sul·la el va obligar a divorciar-se el 82 aC. El 70 aC va ser pretor urbà i va dirigir el judici de Verres. Ciceró tenia confiança amb Glabrió com a jutge.
rdf:langString
Manius Acilius Glabrio war ein römischer Politiker und Feldherr aus der plebejischen Familie der Acilier. Sein Vater war der Volkstribun gleichen Namens, sein Großvater mütterlicherseits war der berühmte Jurist Publius Mucius Scaevola. Er war mit Sullas Stieftochter Aemilia, der Tochter des Marcus Aemilius Scaurus, verheiratet. 82 v. Chr. verärgerte er seinen Schwiegervater durch Kritik an dessen Politik. Infolgedessen erzwang dieser die Scheidung, obwohl Aemilia schwanger war. Sie starb wenig später als Ehefrau von Gnaeus Pompeius Magnus bei der Geburt von Manius Acilius Glabrios Sohn.
rdf:langString
Manius Acilius Glabrio was a Roman statesman and general, grandson of the jurist Publius Mucius Scaevola. When Glabrio was serving as a praetor in 70 BC, he presided over the trial of Verres. In 67 he was consul together with Gaius Calpurnius Piso. The two consuls proposed the Lex Acilia Calpurnia against bribery during canvassing for elections.
rdf:langString
rdf:langString
Mani Acili Glabrió (cònsol 67 aC)
rdf:langString
Manius Acilius Glabrio (Konsul 67 v. Chr.)
rdf:langString
Manio Acilio Glabrión (cónsul 67 a. C.)
rdf:langString
Manius Acilius Glabrio (consul en -67)
rdf:langString
Manio Acilio Glabrione (console 67 a.C.)
rdf:langString
Manius Acilius Glabrio (consul 67 BC)
rdf:langString
マニウス・アキリウス・グラブリオ (紀元前67年の執政官)
rdf:langString
Manius Acilius Glabrio (consul in 67 v.Chr.)
rdf:langString
Mânio Acílio Glabrião (cônsul em 67 a.C.)
rdf:langString
Маний Ацилий Глабрион (консул 67 года до н. э.)
rdf:langString
Маній Ацилій Глабріон (консул 67 до н. е.)
xsd:integer
237748
xsd:integer
1095519490
xsd:integer
67
rdf:langString
Mani Acili Glabrió (en llatí: Manius Acilius M’. F. M’. N. Glabrio) va ser un magistrat romà. Era fill del tribú Mani Acili Glabrió i de Múcia (filla de Publi Muci Escèvola, cònsol el 133 aC). Es va casar amb Emília, una filla de Marc Emili Escaure (cònsol el 115 aC) de la que Sul·la el va obligar a divorciar-se el 82 aC. El 70 aC va ser pretor urbà i va dirigir el judici de Verres. Ciceró tenia confiança amb Glabrió com a jutge. El 67 aC va ser elegit cònsol amb Gai Calpurni Pisó i a l'any següent procònsol a Cilícia a la que es van afegir Pont i Bitínia en virtut de la llei Gabínia, i va substituir a Luci Lucul·le en la direcció de la guerra contra Mitridates VI Eupator; es va trobar amb un exèrcit indisciplinat i amb un enemic que no estava pas derrotat com ell pensava, i va restar inactiu a la frontera de Bitínia. Lucul·le li va entregar el comandament de les legions, i llavors Glabrió va fer una proclamació deslliurant als soldats de la seva lleialtat a Lucul·le el que en realitat va fomentar la indisciplina. Mitridates va poder així assolar Capadòcia i recuperar gran part dels territoris que havia perdut. Per la Lex Manilia de bello Mithridatico el comandament de la guerra va ser transferit a Gneu Pompeu al que Glabrió va entregar el comandament. Als debats sobre la conspiració de Catilina el 63 aC es va pronunciar per la pena capital pels culpables i va aprovar la tasca de Ciceró. El 57 aC va ser membre del col·legi de pontífexs.
rdf:langString
Manius Acilius Glabrio war ein römischer Politiker und Feldherr aus der plebejischen Familie der Acilier. Sein Vater war der Volkstribun gleichen Namens, sein Großvater mütterlicherseits war der berühmte Jurist Publius Mucius Scaevola. Er war mit Sullas Stieftochter Aemilia, der Tochter des Marcus Aemilius Scaurus, verheiratet. 82 v. Chr. verärgerte er seinen Schwiegervater durch Kritik an dessen Politik. Infolgedessen erzwang dieser die Scheidung, obwohl Aemilia schwanger war. Sie starb wenig später als Ehefrau von Gnaeus Pompeius Magnus bei der Geburt von Manius Acilius Glabrios Sohn. Vielleicht war Glabrio 78 v. Chr. Volkstribun. Als Prätor saß er im Jahr 70 v. Chr. der quaestio de repetundis und damit dem Prozess gegen Gaius Verres vor. Als Konsul des Jahres 67 v. Chr. brachte Glabrio zusammen mit seinem Kollegen Gaius Calpurnius Piso ein strenges Gesetz gegen illegale Wahlwerbung durch, die Lex Acilia Calpurnia. Im folgenden Jahr ersetzte er Lucius Licinius Lucullus als Prokonsul Kilikiens und als Oberbefehlshaber im Krieg gegen Mithridates VI. Da er aber selbst völlig untätig und nicht in der Lage war, die Soldaten zu kontrollieren, wurde er noch im selben Jahr – nach der Lex Manilia – durch Pompeius ersetzt. Vermutlich wurde Glabrio 64 v. Chr. Zensor zusammen mit Lucius Aurelius Cotta. 63 v. Chr. votierte er in der Senatsverhandlung über die Mitverschwörer des Lucius Sergius Catilina für die Todesstrafe. Zu einem unbekannten Zeitpunkt vor 57 v. Chr. erhielt Glabrio das religiöse Amt eines pontifex.
rdf:langString
Manio Acilio Gabrión (en latín, Manius Acilius M'. f. M'. n. Glabrio) fue un político y general de la antigua Roma, hijo del tribuno de la plebe del mismo nombre y de Mucia, hija de Quinto Mucio Escévola; por lo tanto era nieto del famoso jurista Publio Mucio Escévola, cónsul del año 133 a. C.
rdf:langString
Manius Acilius Glabrio est un homme politique et général de la République romaine, consul en 67 av. J.-C.
rdf:langString
Manius Acilius Glabrio was a Roman statesman and general, grandson of the jurist Publius Mucius Scaevola. When Glabrio was serving as a praetor in 70 BC, he presided over the trial of Verres. In 67 he was consul together with Gaius Calpurnius Piso. The two consuls proposed the Lex Acilia Calpurnia against bribery during canvassing for elections. In the same year Manius Acilius was appointed to replace Lucius Licinius Lucullus, who was unable to control his soldiers, as proconsul of Cilicia and the command of the Third Mithridatic War against Mithradates VI of Pontus and Tigranes the Great of Armenia. While he was on his way to Pontus Mithridates won back almost all his kingdom and caused havoc in Cappadocia, which was allied with Rome and which had been left undefended. Manius Acilius did not march on Cappadocia nor Pontus but delayed in Bithynia. The lex Manilia proposed by the plebeian tribune Gaius Manilius gave the command of the war to Pompey, who replaced Acilius. Little else is known of Manius Acilius except that he declared in favor of capital punishment for the Catilinarian conspirators.
rdf:langString
マニウス・アキリウス・グラブリオ(ラテン語: Manius Acilius Glabrio、生没年不詳)は紀元前1世紀初期・中期の共和政ローマの政治家。紀元前67年に執政官(コンスル)を務めた。
rdf:langString
Manius Acilius Glabrio was praetor en consul in 67 v.Chr. Hij was voorzitter van de jury in het proces tegen Verres en stelde een wet op tegen de corruptie bij verkiezingen. Hij volgde Lucullus op als stadhouder van Bithynië en als opperbevelhebber in de oorlog tegen Mithridates.
rdf:langString
Manio Acilio Glabrione (in latino Manius Acilius Glabrio; ... – ...; fl. 70 a.C.-67 a.C.) è stato un politico e generale romano.
rdf:langString
Mânio Acílio Glabrião (em latim: Manius Acilius Glabrio) foi um político da gente da República Romana eleito cônsul em 67 a.C. com Caio Calpúrnio Pisão. Era filho do tribuno e neto, por parte de sua mãe, Múcia, do grande jurista Públio Múcio Cévola, cônsul em 133 a.C..
rdf:langString
Ма́ний Аци́лий Глабрио́н (лат. Manius Acilius Glabrio; родился, по одной из версий, между 112 и 110 годом до н. э. — умер после 57 года до н. э.) — римский военачальник и политический деятель из плебейского рода Ацилиев, консул 67 года до н. э. Некоторое время командовал в Третьей Митридатовой войне, но никаких успехов не добился.
rdf:langString
Маній Ацилій Глабріон (лат. Manius Acilius Glabrio) — давньоримський державний діяч, консул 67 року до н. е, онук відомого юриста Публія Муция Сцеволи. Батько — народний трибун Маній Ацилій Глабріон.
xsd:nonNegativeInteger
2685