Lucius Vitellius (consul 34)
http://dbpedia.org/resource/Lucius_Vitellius_(consul_34)
Lucius Vitellius (* nicht später als 10 v. Chr.; † nach 51 n. Chr.) war ein römischer Konsul und Zensor. Er war als Statthalter von Syrien Koordinator der römischen Orientpolitik und einer der einflussreichsten Senatoren unter den Kaisern Caligula und Claudius, die ihn mit der außergewöhnlichen Ehre von drei Konsulaten auszeichneten. Von seinen Zeitgenossen wurde er als tüchtiger Statthalter geschätzt und als redegewandter Höfling verachtet. Sein Sohn Aulus Vitellius war im Vierkaiserjahr 69 n. Chr. römischer Kaiser.
rdf:langString
Lucius Vitellius (before 7 BC – AD 51) was the youngest of four sons of procurator Publius Vitellius and the only one who did not die through politics. He was consul three times, which was unusual during the Roman empire for someone who was not a member of the Imperial family. The first time was in the year 34 as the colleague of Paullus Fabius Persicus; the second was in 43 as the colleague of the emperor Claudius; the third was in 47 again as the colleague of the emperor Claudius.
rdf:langString
Lucio Vitelio (en latín: Lucius Vitellius) fue un político romano, padre del futuro emperador romano, Aulo Vitelio. Nació en algún momento posterior al año 5 a. C. y murió en el año 51, siendo el hijo más joven del cuestor y el único de todos ellos que no murió por culpa de su actividad política. Fue Cónsul hasta en 3 ocasiones: en los años 34, 43, y 47.
rdf:langString
ルキウス・ウィテッリウス・ウェテリス（ラテン語：Lucius Vitellius Veteris、紀元前5年以前 ? - 51年）は、ローマ帝国ユリウス＝クラウディウス朝期の政治家である。34年、43年、47年の執政官である（アグリッパからウェスパシアヌスの間で、3度にわたり執政官に選出されたのは、元首以外では彼のみである）。
rdf:langString
Lucjusz Witeliusz (ur. prawdopodobnie 7 p.n.e., zm. 51) - czwarty syn Publiusza Witeliusza, konsul w 34, 43 i 47, prokonsul Syrii 35-37, cenzor 47-48. Jako prokonsul Syrii odwołał Poncjusza Piłata z urzędu prefekta Judei. Z małżeństwa z Sekstylią miał synów Aulusa Witeliusza, późniejszego cesarza, oraz Lucjusza. Pojawia się w powieściach Paula L. Maiera: Poncjusz Piłat i Rzym w płomieniach.
rdf:langString
Lucius Vitellius (ca. 5 v.Chr. – 51 na Chr.) was een Romeins senator en consul. Hij was gouverneur van de provincia Syria en een van de meest invloedrijke senatoren onder de keizers Caligula en Claudius. Hij werd driemaal tot consul benoemd, een uitzonderlijk eerbetoon. Zijn zoon Aulus Vitellius was in het vierkeizerjaar korte tijd keizer van Rome.
rdf:langString
Lúcio Vitélio (em latim: Lucius Vitellius; antes de 10 a.C. – depois de 51), dito o Velho (em latim: Major), foi um senador e censor romano eleito cônsul por três vezes, uma honra bastante rara na época, a primeira em 34 com Paulo Fábio Pérsico, a segunda em 43 e a terceira em 47, ambas com o imperador Cláudio. Além disso, Vitélio serviu como governador da Síria entre 35 e 39. Casado com Sextília, o futuro imperador Vitélio e o cônsul Lúcio Vitélio, o Jovem, eram seus filhos.
rdf:langString
Lucius Vitellius, född cirka 10 f.Kr., död 51 e.Kr., var far till den romerske kejsaren Vitellius. Lucius Vitellius var överståthållare över Syrien år 36-37. Han avsatte Pontius Pilatus efter klagomål från befolkningen i Samarien.
rdf:langString
Лу́ций Вите́ллий (лат. Lucius Vitellius; 10 до н. э. — 51 н. э.) — древнеримский военный и политический деятель эпохи ранней Империи, ординарный консул 34 года.
rdf:langString
Луцій Вітеллій (лат. Lucius Vitellius; 10 рік до н. е. — 51 рік н. е.) — політичний та військовий діяч Римської імперії, тричі консул 34, 43 і 47 років.
rdf:langString
Luci Vitel·li (en llatí Lucius Vitellius) va ser un magistrat romà, pare de l'emperador Vitel·li i de Luci Vitel·li, cònsol l'any 48. Luci Vitel·li era un gran adulador i per aquest sistema va aconseguir càrrecs polítics. L'any 34 va ser nomenat cònsol amb Paul·le Fabi Pèrsic com a col·lega, i tot seguit va ser nomenat governador a Síria. Allà va fer una conferència amb Artaban III de Pàrtia al qual induí a mostrar obediència als senyals de les legions, que portaven la imatge de l'emperador. Va aconseguir una pau favorable. Calígula descontent, va enviar a matar-lo però es va salvar quan va proposar que s'adorés Calígula com a deu i encara que ho va fer per salvar la vida, això confirmava el seu caràcter adulador. Després va adular a Calígula contínuament i més tard a Claudi i a Valèria Me
rdf:langString
Luzio Vitelio Veteris (zaharra) (K.a. 5-51), kuestorearen lau semeetatik gazteena zen, eta, hauetatik, kontu politikoengatik hil ez zen bakarra. Tiberioren erregealdian, kontsul izan zen 34an, eta Siriako gobernari 35ean. Kaligula jasan behar izan zuen eta Klaudio enperadorearen emaztea eta enperatriza zen Valeria Mesalinaren faboritoa zen. Klaudioren erregealdian, beste bi alditan izan zen kontsul, 43 eta 47an, eta Erroma gobernatu zuen enperadorea Britaniako konkistara joan zen garaian, Klaudio Agripina Minorrekin ezkondu zen garaian, 48 edo 49an, Viteliok, zentsore bezala zerbitzatu zuen.
rdf:langString
Lucius Vitellius (en latin : Lucius Vitellius Major) (10 av. J.-C. à +51) fut, sous les règnes de Tibère, Caligula et surtout celui de Claude, un personnage de première importance dans la vie politique romaine. Selon Suétone, une statue lui fut érigée après sa mort. Fils de Publius Vitellius, il s'est marié avec Sextilia et fut le père de l'éphémère empereur Vitellius qui régna lors de l'année des quatre empereurs (fin 69), et de .
rdf:langString
Lucio Vitellio, il Vecchio (Nuceria Alfaterna, 5 a.C. – 51), è stato un politico romano. Moneta che mostra Aulo Vitellio di fronte a suo padre, Lucio Vitellio. Nato probabilmente nella città di Nuceria Alfaterna, era il più giovane dei quattro figli del questore Publio Vitellio il Vecchio. Suoi fratelli furono: Aulo Vitellio, consul suffectus nel luglio del 32; Quinto Vitellio, allontanato dal senato durante la "pulizia" di senatori operata da Tiberio; Publio Vitellio il Giovane. Svetonio racconta che introdusse l'usanza di venerare l'imperatore come una divinità:
rdf:langString
rdf:langString
Luci Vitel·li (cònsol any 34)
rdf:langString
Lucius Vitellius (Vater)
rdf:langString
Lucio Vitelio
rdf:langString
Luzio Vitelio
rdf:langString
Lucius Vitellius
rdf:langString
Lucio Vitellio il Vecchio
rdf:langString
ルキウス・ウィテッリウス
rdf:langString
Lucius Vitellius (consul 34)
rdf:langString
Lucius Vitellius (gouverneur van Syria)
rdf:langString
Lucjusz Witeliusz (ojciec)
rdf:langString
Lúcio Vitélio
rdf:langString
Луций Вителлий (консул 34 года)
rdf:langString
Lucius Vitellius
rdf:langString
Луцій Вітеллій (консул 34 року)
xsd:integer
1672625
xsd:integer
1038001983
rdf:langString
Suffect consuls
rdf:langString
Gaius Calpetanus Rantius Sedatus, and
rdf:langString
and Lucius Pedanius Secundus
rdf:langString
and Titus Rustius Nummius Gallus
rdf:langString
and Gaius Octavius Laenas
rdf:langString
Claudius III
rdf:langString
Claudius IV
rdf:langString
Consul of the Roman Empire
xsd:integer
34
43
47
rdf:langString
Luci Vitel·li (en llatí Lucius Vitellius) va ser un magistrat romà, pare de l'emperador Vitel·li i de Luci Vitel·li, cònsol l'any 48. Luci Vitel·li era un gran adulador i per aquest sistema va aconseguir càrrecs polítics. L'any 34 va ser nomenat cònsol amb Paul·le Fabi Pèrsic com a col·lega, i tot seguit va ser nomenat governador a Síria. Allà va fer una conferència amb Artaban III de Pàrtia al qual induí a mostrar obediència als senyals de les legions, que portaven la imatge de l'emperador. Va aconseguir una pau favorable. Calígula descontent, va enviar a matar-lo però es va salvar quan va proposar que s'adorés Calígula com a deu i encara que ho va fer per salvar la vida, això confirmava el seu caràcter adulador. Després va adular a Calígula contínuament i més tard a Claudi i a Valèria Messal·lina. Sota Claudi va ser dues vegades cònsol i una vegada censor (l'any 48). El van acusar, junt amb Messal·lina, de ser la causa de la mort de Valeri Asiàtic. Després de l'execució de Messal·lina, va adular a Claudi i li va resoldre les objeccions per casar-se amb la seva neboda Agripina Menor, fent-li saber que el senat i el poble aprovava aquest matrimoni. Va ser partidari d'Agripina, però tot i així l'any 52 va ser acusat de majestas per Juni Llop, però l'acusació va arruïnar a l'acusador. Poc temps després va ser atacat de paràlisi de la qual va morir. Estava casat amb Sextília i va veure als dos fills ser cònsols abans de morir. Van ser cònsols l'any 48, mig any cadascun. El senat li va dedicar una estàtua davant de la Rostra amb la inscripció "Pietatis immobilis erga Principem". Tàcit considera que tot i l'adulació mostrada, en l'administració de la província o províncies que li van correspondre va mostrar les virtuts dels vells temps.
rdf:langString
Lucius Vitellius (* nicht später als 10 v. Chr.; † nach 51 n. Chr.) war ein römischer Konsul und Zensor. Er war als Statthalter von Syrien Koordinator der römischen Orientpolitik und einer der einflussreichsten Senatoren unter den Kaisern Caligula und Claudius, die ihn mit der außergewöhnlichen Ehre von drei Konsulaten auszeichneten. Von seinen Zeitgenossen wurde er als tüchtiger Statthalter geschätzt und als redegewandter Höfling verachtet. Sein Sohn Aulus Vitellius war im Vierkaiserjahr 69 n. Chr. römischer Kaiser.
rdf:langString
Luzio Vitelio Veteris (zaharra) (K.a. 5-51), kuestorearen lau semeetatik gazteena zen, eta, hauetatik, kontu politikoengatik hil ez zen bakarra. Tiberioren erregealdian, kontsul izan zen 34an, eta Siriako gobernari 35ean. Kaligula jasan behar izan zuen eta Klaudio enperadorearen emaztea eta enperatriza zen Valeria Mesalinaren faboritoa zen. Klaudioren erregealdian, beste bi alditan izan zen kontsul, 43 eta 47an, eta Erroma gobernatu zuen enperadorea Britaniako konkistara joan zen garaian, Klaudio Agripina Minorrekin ezkondu zen garaian, 48 edo 49an, Viteliok, zentsore bezala zerbitzatu zuen. Eragin handia izan zuen, eta bere izaera nabarmenagatik ezaguna izan zen, erromatar senatari batek, behin, traizioagatik salatu zuen arren. Paralisi baten ondorioz hil zen 51n. Estatu hileta jaso zuen, eta Rostran estatua bat eraiki zuten bere omenez, "Enperadorearekiko leiala" testua zeramana. izeneko emakume erromatar batekin ezkondu zen, familia garrantzitsu bateko ospe handiko emakumea zena. Honekin, bi seme izan zituen:
*
* Aulo Vitelio (69an, denbora laburrez, enperadore izan zena)
* Datuak: Q351491
* Multimedia: Lucius Vitellius
rdf:langString
Lucius Vitellius (before 7 BC – AD 51) was the youngest of four sons of procurator Publius Vitellius and the only one who did not die through politics. He was consul three times, which was unusual during the Roman empire for someone who was not a member of the Imperial family. The first time was in the year 34 as the colleague of Paullus Fabius Persicus; the second was in 43 as the colleague of the emperor Claudius; the third was in 47 again as the colleague of the emperor Claudius.
rdf:langString
Lucio Vitelio (en latín: Lucius Vitellius) fue un político romano, padre del futuro emperador romano, Aulo Vitelio. Nació en algún momento posterior al año 5 a. C. y murió en el año 51, siendo el hijo más joven del cuestor y el único de todos ellos que no murió por culpa de su actividad política. Fue Cónsul hasta en 3 ocasiones: en los años 34, 43, y 47.
rdf:langString
Lucius Vitellius (en latin : Lucius Vitellius Major) (10 av. J.-C. à +51) fut, sous les règnes de Tibère, Caligula et surtout celui de Claude, un personnage de première importance dans la vie politique romaine. Il fut, entre autres, consul au moins à trois reprises en 34, 43 et 47. Il mena brillamment sous Tibère une campagne contre les Parthes en tant que légat de Syrie. À la fin 36 ou au début de l'année 37, il renvoie Ponce Pilate à Rome, pour qu'il s'explique auprès de l'empereur, après que le préfet de Judée a supposément commis une grosse faute ; c'est aussi lui qui renvoie le grand prêtre Caïphe à la pâque 37, célèbres l'un et l'autre pour avoir été des acteurs essentiels du procès de Jésus et de sa condamnation à la crucifixion. Lucius Vitellius fut l'un des plus influents sénateurs sous les empereurs Caligula et Claude, ce qui lui permit d'avoir l'honneur extraordinaire d'être trois fois consul. Il fut aussi l’un des conseillers les plus influents de l'empereur Claude. Plusieurs auteurs antiques décrient son attitude complaisante et courtisane auprès de Caligula et de Claude. Tacite lui reconnaît toutefois une action très efficace comme gouverneur de province. Selon Suétone, une statue lui fut érigée après sa mort. Fils de Publius Vitellius, il s'est marié avec Sextilia et fut le père de l'éphémère empereur Vitellius qui régna lors de l'année des quatre empereurs (fin 69), et de .
rdf:langString
Lucio Vitellio, il Vecchio (Nuceria Alfaterna, 5 a.C. – 51), è stato un politico romano. Moneta che mostra Aulo Vitellio di fronte a suo padre, Lucio Vitellio. Nato probabilmente nella città di Nuceria Alfaterna, era il più giovane dei quattro figli del questore Publio Vitellio il Vecchio. Suoi fratelli furono: Aulo Vitellio, consul suffectus nel luglio del 32; Quinto Vitellio, allontanato dal senato durante la "pulizia" di senatori operata da Tiberio; Publio Vitellio il Giovane. Sotto l'imperatore Tiberio, fu console nel 34 e governatore della Siria nel 35. Depose il prefetto della Giudea Ponzio Pilato nel 36. Sostenne l'imperatore Caligola, e fu uno dei preferiti della moglie dell'imperatore Claudio, l'imperatrice Valeria Messalina. Durante il regno di Claudio, fu due volte console, nel 43 e nel 47, e governò Roma mentre l'imperatore romano era assente per la conquista della Britannia. Intorno al 48 o al 49, nel tempo in cui Claudio sposò Agrippina Minore, Lucio Vitellio servì come censore. Svetonio racconta che introdusse l'usanza di venerare l'imperatore come una divinità: Lucio sposò una donna romana di nome Sextilia, una donna proveniente da una distinta famiglia. Diede alla luce due figli, Aulo Vitellio Germanico, che fu imperatore nel 69, e Lucio Vitellio il Giovane. Esercitò una grande influenza su Roma ed emerse per il suo carattere eccezionale, ma allo stesso tempo, era un senatore romano accusato di tradimento. Morì di paralisi nel 51. Lucio ricevette l'onore dei funerali di stato e una sua statua fu posta nei pressi dei rostri.
rdf:langString
ルキウス・ウィテッリウス・ウェテリス（ラテン語：Lucius Vitellius Veteris、紀元前5年以前 ? - 51年）は、ローマ帝国ユリウス＝クラウディウス朝期の政治家である。34年、43年、47年の執政官である（アグリッパからウェスパシアヌスの間で、3度にわたり執政官に選出されたのは、元首以外では彼のみである）。
rdf:langString
Lucjusz Witeliusz (ur. prawdopodobnie 7 p.n.e., zm. 51) - czwarty syn Publiusza Witeliusza, konsul w 34, 43 i 47, prokonsul Syrii 35-37, cenzor 47-48. Jako prokonsul Syrii odwołał Poncjusza Piłata z urzędu prefekta Judei. Z małżeństwa z Sekstylią miał synów Aulusa Witeliusza, późniejszego cesarza, oraz Lucjusza. Pojawia się w powieściach Paula L. Maiera: Poncjusz Piłat i Rzym w płomieniach.
rdf:langString
Lucius Vitellius (ca. 5 v.Chr. – 51 na Chr.) was een Romeins senator en consul. Hij was gouverneur van de provincia Syria en een van de meest invloedrijke senatoren onder de keizers Caligula en Claudius. Hij werd driemaal tot consul benoemd, een uitzonderlijk eerbetoon. Zijn zoon Aulus Vitellius was in het vierkeizerjaar korte tijd keizer van Rome.
rdf:langString
Lúcio Vitélio (em latim: Lucius Vitellius; antes de 10 a.C. – depois de 51), dito o Velho (em latim: Major), foi um senador e censor romano eleito cônsul por três vezes, uma honra bastante rara na época, a primeira em 34 com Paulo Fábio Pérsico, a segunda em 43 e a terceira em 47, ambas com o imperador Cláudio. Além disso, Vitélio serviu como governador da Síria entre 35 e 39. Casado com Sextília, o futuro imperador Vitélio e o cônsul Lúcio Vitélio, o Jovem, eram seus filhos.
rdf:langString
Lucius Vitellius, född cirka 10 f.Kr., död 51 e.Kr., var far till den romerske kejsaren Vitellius. Lucius Vitellius var överståthållare över Syrien år 36-37. Han avsatte Pontius Pilatus efter klagomål från befolkningen i Samarien.
rdf:langString
Лу́ций Вите́ллий (лат. Lucius Vitellius; 10 до н. э. — 51 н. э.) — древнеримский военный и политический деятель эпохи ранней Империи, ординарный консул 34 года.
rdf:langString
Луцій Вітеллій (лат. Lucius Vitellius; 10 рік до н. е. — 51 рік н. е.) — політичний та військовий діяч Римської імперії, тричі консул 34, 43 і 47 років.
xsd:nonNegativeInteger
4740
