Lucius Verginius Rufus
http://dbpedia.org/resource/Lucius_Verginius_Rufus an entity of type: Thing
Lucio Verginio Rufo (en latín: Lucius Verginius Rufus;14–97) fue un senador y general romano que vivió en el siglo I y desarrolló su cursus honorum bajo los reinados de Nerón, Vespasiano, Tito, Domiciano, y Nerva. Fue cónsul romano en tres ocasiones: la primera como cónsul ordinario en el año 63 junto con Gayo Memio Régulo, la segunda como sufecto en el año 69 junto con y la tercera en el año 97 también como ordinario junto con el propio emperador Nerva.
rdf:langString
Lucius Verginius Rufus est un sénateur romain du Ier siècle, trois fois consul, éponyme en 63 sous Néron, suffect en 69 sous Othon et à nouveau éponyme aux côtés de l'empereur Nerva en 97, année de sa mort. Il est légat du district militaire de Germanie supérieure et marche contre les Gaulois avec à leur tête l'usurpateur Vindex, qui se sont révoltés contre Néron : il les bat à la bataille de Vesontio en l'an 68. Il refuse par deux fois la pourpre impériale que lui offrent ses soldats, après la mort de Néron en 68 et celle d'Othon en 69.
rdf:langString
Lucio Verginio Rufo (in latino: Lucius Verginius Rufus; Como, 14 – Roma, 97) è stato un senatore e militare romano, famoso per aver rifiutato la porpora dopo la caduta di Nerone. Nei testi moderni, a causa di un'italianizzazione ottocentesca del nome, lo si trova sotto la voce "Lucio Virginio Rufo".
rdf:langString
ルキウス・ウェルギニウス・ルフス（ラテン語: Lucius Verginius Rufus, 14年 - 97年）は、ローマ帝国ユリウス＝クラウディウス朝・フラウィウス朝時代の軍人。のちに元老院議員となる。
rdf:langString
Lucius Verginius Rufus (14? - 97) was een Romeins militair, politicus en consul in 63, 68 en 97,
rdf:langString
Lúcio Vergínio Rufo (em latim: Lucius Verginius Rufus; 15–97 (82 anos)), às vezes incorretamente chamado de Lúcio Virgínio Rufo, foi um general e senador romano da gente Vergínia eleito cônsul em 63 com Caio Mêmio Régulo, nomeado cônsul sufecto em 69 com Lúcio Pompeu Vopisco e escolhido co-cônsul em 97 pelo recém-eleito imperador Nerva. Nascido em Comum, no norte da Itália, numa família equestre, era conterrâneo de Plínio, o Velho, e Plínio, o Jovem.
rdf:langString
Лу́ций Верги́ний Руф (лат. Lucius Verginius Rufus; родился, предположительно, в 14 году, близ Комума, Цизальпийская Галлия, Римская империя — умер, по разным версиям, в 97 году или вскоре после 97 года, Рим, Римская империя) — древнеримский военный деятель и политик из плебейского рода Вергиниев, трижды занимавший консульскую должность (в 63, 69 и 97 годах). Известен, в первую очередь, тем, что в 69 году отклонил императорскую власть, которую предлагали ему солдаты.
rdf:langString
卢基乌斯·维吉尼乌斯·鲁弗斯（15年－97年）是罗马帝国上日耳曼尼亞军团指挥官。他当选过三次执政官(分别在63, 69和97年)，出生于科莫附近。
rdf:langString
Луцій Вергіній Руф (лат. Lucius Verginius Rufus; 14 — 97) — державний та військовий діяч Римської імперії, триразовий консул 63, 69, 97 років.
rdf:langString
Titus o Luci Vergini Rufus, sovint també adaptat Virgini (llatí: Lucius/Titus Verginius Rufus), va ser un magistrat romà del segle i. Formava part de la gens Virgínia, una antiga gens romana que tenia membres de classe patrícia i plebea. Va ser nomenat cònsol per primera vegada l'any 63 amb Gai Memmi Règul, i després va rebre el govern de Germània on encara hi era el 68 en vida de Neró, quan es va revoltar Juli Víndex, propretor de la Gàl·lia i va oferir la corona imperial a Galba que era a Hispània.
rdf:langString
Lucius Verginius Rufus (14 – 97) působil za císaře Nerona jako správce Horní Germánie. Když se v roce 68 proti císaři vzbouřil v Lugdunské Galii Gaius Julius Vindex, vytáhl proti němu, aby jeho povstání potlačil. Obě vojska se srazila u Vesontia (dnešní Besançon) a Rufus v bitvě zvítězil. Jeho legie jej pak provolaly císařem. On to však odmítl a místo toho se přidal, třebaže váhavě, na stranu dalšího vzbouřence, místodržícího Hispánie Servia Sulpicia Galby. Právě jeho váhání se mu však stalo osudným a Galba jej po nástupu na císařský trůn odvolal z funkce správce Horní Germánie a místo něj dosadil
rdf:langString
Lucius Verginius Rufus (* um 14 bei Comum, heute in Italien; † 97) war ein Politiker und Feldherr der römischen Kaiserzeit italischer Herkunft. Er bekleidete dreimal das Konsulat. Verginius Rufus, der Sohn eines römischen Ritters, wurde als erstes Mitglied seiner Familie in den Senat aufgenommen. Er durchlief die senatorische Ämterlaufbahn und erreichte unter Kaiser Nero 63 das Konsulat. Nero ernannte ihn 67 zum Legaten der Provinz Obergermanien, in der drei Legionen stationiert waren. In dieser Funktion schlug Verginius Rufus 68 in der Schlacht bei Vesontio die Rebellion des Gaius Iulius Vindex nieder. Die ihm mehrmals von seinen Soldaten angetragene Kaiserkrone wies er mit der Begründung zurück, er würde nur einen vom Senat gewählten Kaiser anerkennen. Vielleicht hatte er Bedenken wegen
rdf:langString
Lucius Verginius Rufus (AD 15 – 97; sometimes incorrectly called Lucius Virginus Rufus) was a Roman commander of Germania Superior during the late 1st century. He was three times consul (in 63, 69, and 97). He was born near Comum, the birthplace of both Pliny the Elder and Pliny the Younger.
rdf:langString
루키우스 베르기니우스 루푸스 (Lucius Verginius Rufus, 서기 15년 – 97년)는 1세기 후반 게르마니아 수페리오르를 관리한 고대 로마의 총독, 군장교이다. 그는 세 차례 집정관에 오르기도 했다 (63년, 69년, 97년). 그는 대플리니우스와 소플리니우스의 출생지인 코뭄 근처에서 태어났다. 베르기니우스 루푸스는 북부 이탈리아에서 기사 계급 가문 출신으로 태어났다. 그는 네로 황제 시절인 63년에 집정관이 되었다. 집정관직을 마친 뒤, 베르기니우스 루푸스는 게르마니아 수페리오르 총독으로 임명됐다. 가 76년에 네로에게 반란을 일으켰을 때, 베르기니우스 루푸스는 그에 맞서 군대를 지휘했고 68년에 오늘날 브장송 인근에서 을 패배시켜냈다. 네로의 실각 이후, 베르기니우스 루푸스 휘하의 군단들은 세르비우스 술피키우스 갈바 (빈덱스의 동맹)보다 앞서 그를 황제로 지지했으나, 베르기니우스 루푸스는 황제 자리를 거부하였다. 69년 4월에 오토가 죽은 뒤, 병사들은 베르기니우스에게 황제 자리를 다시 권했으나, 그는 다시 한번 거절했다. 베르기니우스는 로마에서 북서쪽에 있는 에트루리아의 해안 도시 의 저택으로 물러났다. 그곳에서 그는 수학을 하고, 시를 지으며, 사교 모임을 조직하고 참석했다.
rdf:langString
rdf:langString
Virgini Rufus
rdf:langString
Lucius Verginius Rufus
rdf:langString
Lucius Verginius Rufus
rdf:langString
Lucio Verginio Rufo
rdf:langString
Lucius Verginius Rufus
rdf:langString
Lucio Verginio Rufo
rdf:langString
Lucius Verginius Rufus
rdf:langString
ルキウス・ウェルギニウス・ルフス
rdf:langString
루키우스 베르기니우스 루푸스
rdf:langString
Lucius Verginius Rufus
rdf:langString
Lúcio Vergínio Rufo
rdf:langString
Луций Вергиний Руф
rdf:langString
Луцій Вергіній Руф
rdf:langString
卢基乌斯·维吉尼乌斯·鲁弗斯
xsd:integer
4928189
xsd:integer
1051414154
rdf:langString
suffect consuls
rdf:langString
Titus Petronius Niger, and
rdf:langString
Gnaeus Arrius Antoninus II,
rdf:langString
and Gaius Calpurnius Piso
rdf:langString
and Marcus Calpurnius [...]icus
rdf:langString
and Titus Clodius Eprius Marcellus
rdf:langString
Marcus Cocceius Nerva III
rdf:langString
Consul of the Roman Empire
rdf:langString
Suffect Consul of the Roman Empire
xsd:integer
63
69
97
rdf:langString
Titus o Luci Vergini Rufus, sovint també adaptat Virgini (llatí: Lucius/Titus Verginius Rufus), va ser un magistrat romà del segle i. Formava part de la gens Virgínia, una antiga gens romana que tenia membres de classe patrícia i plebea. Va ser nomenat cònsol per primera vegada l'any 63 amb Gai Memmi Règul, i després va rebre el govern de Germània on encara hi era el 68 en vida de Neró, quan es va revoltar Juli Víndex, propretor de la Gàl·lia i va oferir la corona imperial a Galba que era a Hispània. Els soldats de Rufus volien que el seu comandant assolís el poder, per Rufus va refusar i va indicar que l'emperador havia de ser designat pel senat. Consegüentment va marxar contra Juli Víndex al que va derrotar en una sagnant batalla en la qual Víndex va morir. Després d'això els soldats de Rufus estaven més decidits que mai a pujar al poder al seu cap, però altre cop va refusar. Una mica després va morir Neró i Galba va ser reconegut pel senat. El nou emperador va demanar a Rufus que l'acompanyés a Roma i així ho va fer. Galba, recelós, no li va conferir cap honor ni distinció, cosa que va molestar més als soldats que havien servit a les seves ordes, que al mateix Rufus. Mort Galba i amb Marc Salvi Otó al tron, aquest va nomenar a Rufus cònsol per segona vegada. El suïcidi d'Otó no massa després va decidir als soldats a fer un nou intent i posar a Rufus al tron, però Rufus va romandre fidel a la seva decisió i va rebutjar l'Imperi per tercera vegada. Aquesta oposició excessiva va molestar els soldats i oficials que li donaven suport, que van romandre decebuts i desautoritzats, i van convertir la fidelitat en odi. Amb Vitel·li a l'imperi, va ser acusat de participar en una conspiració contra l'emperador i els soldats van demanar la mort del seu antic cap, però Vitel·li no ho va concedir i es va retirar a la vida privada. A 83 anys, l'any 97, Nerva el va nomenar cònsol per tercera vegada junt amb ell mateix. En el consolat es va trencar una cama en un accident, i finalment va morir. Va rebre un funeral públic i Tàcit, llavors cònsol, va llegir el seu panegíric. Segons que explica Plini, a la seva làpida hi deia: Hic situs est Rufus, pulso qui Vindice quondam imperium adseruit non sibi sed patriæ ('Ací jau Rufus, qui, havent vençut, en altre temps, Víndex, exercí el comandament no en profit seu sinó en profit de la pàtria').
rdf:langString
Lucius Verginius Rufus (14 – 97) působil za císaře Nerona jako správce Horní Germánie. Když se v roce 68 proti císaři vzbouřil v Lugdunské Galii Gaius Julius Vindex, vytáhl proti němu, aby jeho povstání potlačil. Obě vojska se srazila u Vesontia (dnešní Besançon) a Rufus v bitvě zvítězil. Jeho legie jej pak provolaly císařem. On to však odmítl a místo toho se přidal, třebaže váhavě, na stranu dalšího vzbouřence, místodržícího Hispánie Servia Sulpicia Galby. Právě jeho váhání se mu však stalo osudným a Galba jej po nástupu na císařský trůn odvolal z funkce správce Horní Germánie a místo něj dosadil Podobná situace se opakovala i po smrti císaře Othona, kdy mu vojáci opět nabídli císařský trůn. On jej však znovu odmítl. Právě pro jeho celoživotní poctivost a šlechetnost si jej v roce 97 vybral za spolukonzula císař Nerva. Když krátce nato zemřel, byl pohřben na státní útraty a na jeho náhrobek byl vytesán nápis, říkající, že neusiloval o moc pro sebe, nýbrž pro stát. Slavnostní řeč nad jeho hrobem pronesl slavný dějepisec Tacitus.
rdf:langString
Lucius Verginius Rufus (* um 14 bei Comum, heute in Italien; † 97) war ein Politiker und Feldherr der römischen Kaiserzeit italischer Herkunft. Er bekleidete dreimal das Konsulat. Verginius Rufus, der Sohn eines römischen Ritters, wurde als erstes Mitglied seiner Familie in den Senat aufgenommen. Er durchlief die senatorische Ämterlaufbahn und erreichte unter Kaiser Nero 63 das Konsulat. Nero ernannte ihn 67 zum Legaten der Provinz Obergermanien, in der drei Legionen stationiert waren. In dieser Funktion schlug Verginius Rufus 68 in der Schlacht bei Vesontio die Rebellion des Gaius Iulius Vindex nieder. Die ihm mehrmals von seinen Soldaten angetragene Kaiserkrone wies er mit der Begründung zurück, er würde nur einen vom Senat gewählten Kaiser anerkennen. Vielleicht hatte er Bedenken wegen seiner niedrigen Abstammung. 69 wurde Verginius Rufus von Marcus Hordeonius Flaccus als Statthalter abgelöst und kehrte nach Rom zurück, wo er zunächst Suffektkonsul wurde und wenig später zum zweiten Mal das Konsulat übernahm. Nachdem Nero sich selbst getötet hatte und sein Nachfolger Galba ermordet worden war, amtierte nun Otho als Kaiser. Als dieser nach nur drei Monaten im Amt eine verheerende Niederlage gegen Vitellius erlitt, empfahl Verginius Rufus dem Senat, den Sieger als Kaiser anzuerkennen. Erneut auf den Kaiserthron gedrängt, lehnte er wiederum ab und zog sich für fast drei Jahrzehnte nach Alsium zurück, wo er Gedichte schrieb und einen literarischen Salon unterhielt. Wahrscheinlich gehörten der Rhetor Quintilian und der jüngere Plinius, dessen Vormund Verginius Rufus nach dem frühen Tod seines Vaters geworden war, zu seinen Gästen. 97 gelang es Kaiser Nerva, ihn mit dem Angebot eines gemeinsamen Konsulats zu einer Rückkehr in die Politik zu bewegen. Als Verginius Rufus jedoch seine Antrittsrede als Konsul halten sollte, rutschte er aus und brach sich die Hüfte. Er starb wenige Monate später an den Folgen dieses Sturzes und erhielt ein Staatsbegräbnis; die Grabrede hielt der Historiker Tacitus. Das Haus in Alsium, in dem Verginius Rufus so viele Jahre verbracht hatte, ging an Plinius den Jüngeren.
rdf:langString
Lucio Verginio Rufo (en latín: Lucius Verginius Rufus;14–97) fue un senador y general romano que vivió en el siglo I y desarrolló su cursus honorum bajo los reinados de Nerón, Vespasiano, Tito, Domiciano, y Nerva. Fue cónsul romano en tres ocasiones: la primera como cónsul ordinario en el año 63 junto con Gayo Memio Régulo, la segunda como sufecto en el año 69 junto con y la tercera en el año 97 también como ordinario junto con el propio emperador Nerva.
rdf:langString
Lucius Verginius Rufus (AD 15 – 97; sometimes incorrectly called Lucius Virginus Rufus) was a Roman commander of Germania Superior during the late 1st century. He was three times consul (in 63, 69, and 97). He was born near Comum, the birthplace of both Pliny the Elder and Pliny the Younger. Verginius Rufus was born in Northern Italy as a member of an equestrian family. He became consul in 63 under the emperor Nero. After his consulship, Verginius Rufus was made governor of Germania Superior. When Gaius Iulius Vindex revolted against Nero in 67, Verginius Rufus led an army against him and defeated the rebel in 68 near modern-day Besançon. After Nero's fall, the legions under Verginius Rufus hailed him as emperor in preference to Servius Sulpicius Galba (Vindex' ally), but Verginius Rufus refused to accept the purple. After the death of Otho in April 69, the soldiers again offered the throne to Verginius, but he again refused it. Verginius retreated to an estate at Alsium on the coast of Etruria northwest of Rome. There he studied, composed poems, and had a literary salon. After the murder of Emperor Domitian, Marcus Cocceius Nerva was elected emperor by the senate. Nerva chose as his co-consul for 97 the elderly Verginius Rufus, who was enticed out of retirement. However, when Verginius Rufus was to hold a speech, he dropped a book he was carrying, and while bending down to pick it up, slipped and broke his hip. He died not long afterward at the age of 82 and was given a state funeral. At the public burial with which he was honored, the historian Tacitus (then consul) delivered the funeral oration. Pliny the Younger, his neighbor and ward, has recorded the lines which Verginius had ordered to be engraved upon his tomb: Hic situs est Rufus, pulso qui Vindice quondam Imperium asseruit non sibi sed patriae ("Here lies Rufus, who after defeating Vindex, did not take power, but gave it to the fatherland").
rdf:langString
Lucius Verginius Rufus est un sénateur romain du Ier siècle, trois fois consul, éponyme en 63 sous Néron, suffect en 69 sous Othon et à nouveau éponyme aux côtés de l'empereur Nerva en 97, année de sa mort. Il est légat du district militaire de Germanie supérieure et marche contre les Gaulois avec à leur tête l'usurpateur Vindex, qui se sont révoltés contre Néron : il les bat à la bataille de Vesontio en l'an 68. Il refuse par deux fois la pourpre impériale que lui offrent ses soldats, après la mort de Néron en 68 et celle d'Othon en 69.
rdf:langString
Lucio Verginio Rufo (in latino: Lucius Verginius Rufus; Como, 14 – Roma, 97) è stato un senatore e militare romano, famoso per aver rifiutato la porpora dopo la caduta di Nerone. Nei testi moderni, a causa di un'italianizzazione ottocentesca del nome, lo si trova sotto la voce "Lucio Virginio Rufo".
rdf:langString
루키우스 베르기니우스 루푸스 (Lucius Verginius Rufus, 서기 15년 – 97년)는 1세기 후반 게르마니아 수페리오르를 관리한 고대 로마의 총독, 군장교이다. 그는 세 차례 집정관에 오르기도 했다 (63년, 69년, 97년). 그는 대플리니우스와 소플리니우스의 출생지인 코뭄 근처에서 태어났다. 베르기니우스 루푸스는 북부 이탈리아에서 기사 계급 가문 출신으로 태어났다. 그는 네로 황제 시절인 63년에 집정관이 되었다. 집정관직을 마친 뒤, 베르기니우스 루푸스는 게르마니아 수페리오르 총독으로 임명됐다. 가 76년에 네로에게 반란을 일으켰을 때, 베르기니우스 루푸스는 그에 맞서 군대를 지휘했고 68년에 오늘날 브장송 인근에서 을 패배시켜냈다. 네로의 실각 이후, 베르기니우스 루푸스 휘하의 군단들은 세르비우스 술피키우스 갈바 (빈덱스의 동맹)보다 앞서 그를 황제로 지지했으나, 베르기니우스 루푸스는 황제 자리를 거부하였다. 69년 4월에 오토가 죽은 뒤, 병사들은 베르기니우스에게 황제 자리를 다시 권했으나, 그는 다시 한번 거절했다. 베르기니우스는 로마에서 북서쪽에 있는 에트루리아의 해안 도시 의 저택으로 물러났다. 그곳에서 그는 수학을 하고, 시를 지으며, 사교 모임을 조직하고 참석했다. 도미티아누스 황제가 살해된 뒤, 마르쿠스 코케이우스 네르바가 원로원로부터 황제로 선출됐다. 네르바는 97년에 자신과 공동 집정관으로 은퇴를 권유받았던 연로한 베르기니우스 루푸스를 택했다. 하지만 베르기니우스가 연설을 할 예정이었을 때, 그는 가지고 있던 책을 쓰는 걸 떨어트렸고, 이것을 주우려 할 때 미끄러져 엉덩이뼈가 부러지고 말았다. 그는 얼마 안 되어 82세의 나이로 사망했고 국장이 치러졌다. 그를 기리는 국장이 치러졌을 때, 역사가 타키투스 (당시 집정관)가 장례 연설문을 읽었다. 베르기니우스의 이웃이자 피후견인 소플리니우스는 베르기니우스가 자신의 무덤에 새기도록 전했던 문구들을 기록하였다: Hic situs est Rufus, pulso qui Vindice quondam Imperium asseruit non sibi sed patriae ("이곳에는 빈덱스를 무찌르고 난 뒤, 권력을 취하지 않고 조국에 넘겨준 루푸스가 잠들어 있다").
rdf:langString
ルキウス・ウェルギニウス・ルフス（ラテン語: Lucius Verginius Rufus, 14年 - 97年）は、ローマ帝国ユリウス＝クラウディウス朝・フラウィウス朝時代の軍人。のちに元老院議員となる。
rdf:langString
Lucius Verginius Rufus (14? - 97) was een Romeins militair, politicus en consul in 63, 68 en 97,
rdf:langString
Lúcio Vergínio Rufo (em latim: Lucius Verginius Rufus; 15–97 (82 anos)), às vezes incorretamente chamado de Lúcio Virgínio Rufo, foi um general e senador romano da gente Vergínia eleito cônsul em 63 com Caio Mêmio Régulo, nomeado cônsul sufecto em 69 com Lúcio Pompeu Vopisco e escolhido co-cônsul em 97 pelo recém-eleito imperador Nerva. Nascido em Comum, no norte da Itália, numa família equestre, era conterrâneo de Plínio, o Velho, e Plínio, o Jovem.
rdf:langString
Лу́ций Верги́ний Руф (лат. Lucius Verginius Rufus; родился, предположительно, в 14 году, близ Комума, Цизальпийская Галлия, Римская империя — умер, по разным версиям, в 97 году или вскоре после 97 года, Рим, Римская империя) — древнеримский военный деятель и политик из плебейского рода Вергиниев, трижды занимавший консульскую должность (в 63, 69 и 97 годах). Известен, в первую очередь, тем, что в 69 году отклонил императорскую власть, которую предлагали ему солдаты.
rdf:langString
卢基乌斯·维吉尼乌斯·鲁弗斯（15年－97年）是罗马帝国上日耳曼尼亞军团指挥官。他当选过三次执政官(分别在63, 69和97年)，出生于科莫附近。
rdf:langString
Луцій Вергіній Руф (лат. Lucius Verginius Rufus; 14 — 97) — державний та військовий діяч Римської імперії, триразовий консул 63, 69, 97 років.
xsd:nonNegativeInteger
4097