Lost operas by Claudio Monteverdi
http://dbpedia.org/resource/Lost_operas_by_Claudio_Monteverdi an entity of type: WikicatLostOperas
El compositor italià Claudio Monteverdi (1567–1643), a més d'una gran producció de música sacra i madrigals, va ser prolífic escrivint per l'escenari. Va escriure la seva obra teatral entre el 1604 i el 1643, i incloïa deu òperes, tres de les quals—L'Orfeo (1607), Il ritorno d'Ulisse in patria (1640) i L'incoronazione di Poppea (1643)—han sobreviscut amb la seva música i llibret intactes. En el cas de les deu altres òperes, la música ha desaparegut gairebé completament, malgrat que han sobreviscut alguns llibrets.
rdf:langString
El compositor italiano Claudio Monteverdi (1567-1643), además de una gran producción de música eclesiástica y madrigales, compuso prolíficamente para el escenario. Escribió sus obras teatrales entre 1604 y 1643 e incluyeron óperas, de las cuales tres (La fábula de Orfeo —1607—, El regreso de Ulises a la patria —1640— y La coronación de Popea —1643—) han sobrevivido con su música y libretos intactos. En el caso de otras siete óperas, la música ha desaparecido casi por completo, aunque existen algunos de los libretos. La pérdida de estas obras, escritas durante un período crítico de la historia temprana de la ópera, ha sido muy lamentada por comentaristas y musicólogos.
rdf:langString
The Italian composer Claudio Monteverdi (1567–1643), in addition to a large output of church music and madrigals, wrote prolifically for the stage. His theatrical works were written between 1604 and 1643 and included operas, of which three—L'Orfeo (1607), Il ritorno d'Ulisse in patria (1640) and L'incoronazione di Poppea (1643)—have survived with their music and librettos intact. In the case of the other seven operas, the music has disappeared almost entirely, although some of the librettos exist. The loss of these works, written during a critical period of early opera history, has been much regretted by commentators and musicologists.
rdf:langString
Les opéras perdus de Monteverdi sont ceux qui ne nous sont pas parvenus dans leur intégralité, mais que l'on sait avoir été composés par l'Italien Claudio Monteverdi (1567–1643), qui produisit non seulement beaucoup de musique religieuse et de madrigaux, mais aussi beaucoup de musique de scène. Il composa sa musique de théâtre de 1604 à 1643, y compris dix opéras dont trois ont survécu intacts : Orphée (1607) Le Retour d'Ulysse dans sa patrie (1640) et Le Couronnement de Poppée (1643). Pour ce qui est des sept autres opéras, la musique a disparu presque complètement, mais certains des livrets subsistent. Les commentateurs et les musicoloques ont beaucoup regretté la perte de ces œuvres écrites à une période cruciale du début de l'histoire de l'opéra.
rdf:langString
rdf:langString
Òperes perdudes de Claudio Monteverdi
rdf:langString
Óperas perdidas de Claudio Monteverdi
rdf:langString
Opéras perdus de Monteverdi
rdf:langString
Lost operas by Claudio Monteverdi
rdf:langString
Lost operas
xsd:integer
34277479
xsd:integer
1086134433
rdf:langString
The composer around 1640
rdf:langString
rdf:langString
Andromeda
rdf:langString
Armida abbandonata
rdf:langString
L'Arianna
rdf:langString
La finta pazza Licori
rdf:langString
Le nozze d'Enea con Lavinia
rdf:langString
Le nozze di Tetide
rdf:langString
Proserpina rapita
rdf:langString
El compositor italià Claudio Monteverdi (1567–1643), a més d'una gran producció de música sacra i madrigals, va ser prolífic escrivint per l'escenari. Va escriure la seva obra teatral entre el 1604 i el 1643, i incloïa deu òperes, tres de les quals—L'Orfeo (1607), Il ritorno d'Ulisse in patria (1640) i L'incoronazione di Poppea (1643)—han sobreviscut amb la seva música i llibret intactes. En el cas de les deu altres òperes, la música ha desaparegut gairebé completament, malgrat que han sobreviscut alguns llibrets. L'òpera, com a gènere musical i teatral, va emergir durant l'inici de la carrera de Monteverdi, inicialment com a forma d'entreteniment per la cort. Amb altres compositors, va tenir un paper destacat en el seu desenvolupament en la forma principal de teatre musical públic. La seva primera òpera, L'Orfeo, escrita el 1607 per la cort de Màntua, d'on era empleat, fou un èxit notable. Els següents anys, a Màntua i més endavant com a maestro di cappella (director de música) a la Basílica de Sant Marc de Venècia, Monteverdi va continuar escrivint música teatral en diferents gèneres, entre els quals l'òpera, la dansa, i (interludis musicals curts que s'inserien en obres). Com que a l'època de Monteverdi es creia que la música per a escenaris tenia poca rellevància després de la primera actuació, bona part d'aquesta música va desaparèixer poc després de la seva creació. La major part de la informació relacionada amb les set òperes perdudes s'ha deduït a partir de documents contemporanis, incloent-hi cartes que Monteverdi va escriure. Aquests papers donen proves irrefutables que quatre d'aquestes obres—L'Arianna, Andromeda, Proserpina rapita i Le nozze d'Enea con Lavinia—es van completar i tocar durant la vida de Monteverdi, però de la seva música només el lament de L'Arianna i un trio de Proserpina han sobreviscut. Les altres tres òperes perdudes—Le nozze di Tetide, La finta pazza Licori i Armida abbandonata—van ser abandonades per Monteverdi abans de ser completades; se'n desconeix fins a quin punt la seva música havia estat ja escrita.
rdf:langString
El compositor italiano Claudio Monteverdi (1567-1643), además de una gran producción de música eclesiástica y madrigales, compuso prolíficamente para el escenario. Escribió sus obras teatrales entre 1604 y 1643 e incluyeron óperas, de las cuales tres (La fábula de Orfeo —1607—, El regreso de Ulises a la patria —1640— y La coronación de Popea —1643—) han sobrevivido con su música y libretos intactos. En el caso de otras siete óperas, la música ha desaparecido casi por completo, aunque existen algunos de los libretos. La pérdida de estas obras, escritas durante un período crítico de la historia temprana de la ópera, ha sido muy lamentada por comentaristas y musicólogos. La ópera, como género musical y teatral, comenzó a surgir durante la primera parte de la carrera de Monteverdi, inicialmente como una forma de entretenimiento cortesano. Con otros compositores, jugó un papel principal en su desarrollo en la forma principal de teatro musical público. Su primera ópera, La fábula de Orfeo, escrita en 1607 para la corte de Mantua, que lo empleó, fue un gran éxito. En los años que siguieron en Mantua y en su posterior puesto como maestro de capilla (director de música) en la Basílica de San Marcos en Venecia, Monteverdi continuó escribiendo música teatral en varios géneros, incluidas óperas, bailes e intermedios (cortos interludios musicales insertados en obras convencionales). Debido a que en los tiempos de Monteverdi rara vez se pensaba que la música escénica tuviera mucha utilidad después de su interpretación inicial, gran parte de esta música desapareció poco después de su creación. La mayor parte de la información disponible relacionada con las siete óperas perdidas se ha deducido de documentos contemporáneos, incluidas las muchas cartas que Monteverdi escribió. Estos documentos proporcionan evidencia irrefutable de que cuatro de estas obras (L'Arianna, Andrómeda, Proserpina rapita y Le nozze d'Enea con Lavinia) se completaron y se representaron en la vida de Monteverdi, pero de su música, sólo sobrevivió el famoso «Lamento» de L'Arianna y un trío de Proserpina. Monteverdi abandonó las otras tres óperas perdidas: Le nozze di Tetide, La finta pazza Licori y Armida abbandonata. Se desconoce cuánta de su música realmente escribió.
rdf:langString
The Italian composer Claudio Monteverdi (1567–1643), in addition to a large output of church music and madrigals, wrote prolifically for the stage. His theatrical works were written between 1604 and 1643 and included operas, of which three—L'Orfeo (1607), Il ritorno d'Ulisse in patria (1640) and L'incoronazione di Poppea (1643)—have survived with their music and librettos intact. In the case of the other seven operas, the music has disappeared almost entirely, although some of the librettos exist. The loss of these works, written during a critical period of early opera history, has been much regretted by commentators and musicologists. Opera, as a musical and theatrical genre, began to emerge during the early part of Monteverdi's career, initially as a form of courtly entertainment. With other composers, he played a leading part in its development into the main form of public musical theatre. His first opera, L'Orfeo, written in 1607 for the Mantuan court, which employed him, was a major success. In the years that followed, at Mantua and in his later capacity as maestro di cappella (director of music) at St Mark's Basilica in Venice, Monteverdi continued to write theatrical music in various genres, including operas, dances, and intermedi (short musical interludes inserted into straight plays). Because in Monteverdi's times stage music was rarely thought to have much utility after its initial performance, much of this music vanished shortly after its creation. Most of the available information relating to the seven lost operas has been deduced from contemporary documents, including the many letters that Monteverdi wrote. These papers provide irrefutable evidence that four of these works—L'Arianna, Andromeda, Proserpina rapita and Le nozze d'Enea con Lavinia—were completed and performed in Monteverdi's lifetime, but of their music, only the famous lament from L'Arianna and a trio from Proserpina are known to have survived. The other three lost operas—Le nozze di Tetide, La finta pazza Licori and Armida abbandonata—were abandoned by Monteverdi before completion; how much of their music was actually written is unknown.
rdf:langString
Les opéras perdus de Monteverdi sont ceux qui ne nous sont pas parvenus dans leur intégralité, mais que l'on sait avoir été composés par l'Italien Claudio Monteverdi (1567–1643), qui produisit non seulement beaucoup de musique religieuse et de madrigaux, mais aussi beaucoup de musique de scène. Il composa sa musique de théâtre de 1604 à 1643, y compris dix opéras dont trois ont survécu intacts : Orphée (1607) Le Retour d'Ulysse dans sa patrie (1640) et Le Couronnement de Poppée (1643). Pour ce qui est des sept autres opéras, la musique a disparu presque complètement, mais certains des livrets subsistent. Les commentateurs et les musicoloques ont beaucoup regretté la perte de ces œuvres écrites à une période cruciale du début de l'histoire de l'opéra. En tant que genre musical et théâtral, l'opéra commença à apparaître au début de la carrière de Monteverdi sous forme de divertissement de cour. Avec d'autres compositeurs, il joua un rôle important dans la transformation de ce divertissement dans sa forme principale de théâtre musical public. Son premier opéra, Orphée, écrit pour la cour mantouane, qui l'employait, fut un grand succès. Dans les années qui suivirent, à Mantoue puis, à titre de maître de chapelle, à la basilique Saint-Marc de Venise, Monteverdi continua de composer de la musique de théâtre de divers genres : opéras, danses et intermèdes (courts interludes musicaux insérés dans des pièces de théâtre classiques). Comme on pensait rarement, à l'époque de Monteverdi, que la musique de scène avait beaucoup d'utilité après sa première exécution, une bonne partie de cette musique disparut peu après sa création. La majeure partie des renseignements dont on dispose sur les sept opéras perdus de Monteverdi sont tirés de documents contemporains du compositeur, dont les nombreuses lettres qu'il écrivit. Ces documents fournissent la preuve irréfutable que quatre de ces œuvres, Ariane, Andromède, Proserpina rapita (Le Rapt de Proserpine) et Le nozze d'Enea con Lavinia (Le mariage d'Énée et de Lavinia), furent terminées et interprétées du vivant de Monteverdi, mais seuls le lamento d'Ariane et un trio de Proserpina subsistent. Monteverdi abandonna les trois autres opéras perdus, Le nozze di Tetide, La finta pazza Licori (La Fausse Folle Licori) et Armida abbandonata, avant de les achever ; on ne sait trop quel était leur état d'avancement.
xsd:nonNegativeInteger
46752