Lope de Barrientos

http://dbpedia.org/resource/Lope_de_Barrientos an entity of type: Thing

Lope de Barrientos (* 1382 in Medina del Campo, Spanien; † 1469 in Cuenca, Spanien) war ein Kleriker zur Zeit der kastilischen Krone. Unter anderem wirkte er als Theologieprofessor an der Universität von Salamanca, als Bischof von Segovia und Avila sowie als Inquisitor. Schwierig zu beurteilen ist sein Verhältnis zu Álvaro de Luna, Günstling Johanns II. von Kastilien, dessen Nachfolge als Machthaber Kastiliens er für die Dauer etwa eines Jahres bis zum Tod Johanns II. antrat. Dem Ursprung nach war de Barrientos Sohn eines Dieners am Hofe Ferdinands I. von Aragón. rdf:langString

Lope de Barrientos (Medina del Campo, 1382 – Cuenca, 1469) è stato un vescovo cattolico spagnolo dell'Ordine dei predicatori durante il Regno di Castiglia e León del XV secolo. Oriundo di Medina del Campo, studiò grammatica, sfruttò l'abitudine secolare dei monarchi castigliani d'impiegare nobili di seconda categoria nella corte (allontanando così dal potere l'alta nobiltà) per entrare al servizio di Fernando di Antequera. Fu frate dominicano e professore dell'Università di Salamanca, confessore reale di Giovanni II di Castiglia, vescovo in tre città: Ávila, Segovia e Conca, inquisitore, uomo affidabile dei re Giovanni II e Enrique IV di Castiglia e cancelliere maggiore di Castiglia. Fu inoltre autore di scritti di teologia e sulla problematica religiosa della sua epoca. rdf:langString

Fra Lope de Barrientos, O.P. (Medina del Campo, 1382–Conca, 1469) va ser un religiós castellà. Tot i que és poc conegut dins de la història eclesiàstica espanyola, fou un dels clergues més poderosos i influents a la Castella del moment. D'orígens humils, va estudiar gramàtica i va aprofitar el costum dels monarques castellans de servir-se de nobles de segona línia, enfront de l'alta noblesa per entrar al servei de l'infant Ferran, que més endavant esdevindria monarca de la Corona d'Aragó. Després, gràcies a la seva intel·ligència i la conjuntura política, va ascendir socialment assolint diversos càrrecs: entrà a l'orde dels dominics, fou catedràtic de la Universitat de Salamanca, confessor del rei Joan II de Castella i bisbe successivament de Segòvia, Àvila, però sobretot de . Arribaria, a rdf:langString

Lope de Barrientos o fray Lope de Barrientos (Medina del Campo, 1382-Cuenca, 1469), también llamado Obispo Barrientos, fue un influyente y poderoso clérigo de la Orden de Predicadores (O.P.), en la Corona de Castilla durante el siglo xv. Oriundo de Medina del Campo, donde estudió gramática, aprovechó la costumbre secular de los monarcas castellanos de emplear nobles de segunda fila en la corte (alejando así del poder a la alta nobleza) para entrar al servicio de Fernando de Antequera. Progresó desde fraile dominico a catedrático de la Universidad de Salamanca, confesor real de Juan II de Castilla, obispo en tres ciudades sucesivas: Ávila, Segovia y Cuenca, inquisidor, hombre de confianza de los reyes Juan II y Enrique IV de Castilla y canciller mayor de Castilla. También es autor de escrit rdf:langString

Lope de Barrientos (1382–1469), sometimes called Obispo Barrientos ("Bishop Barrientos"), was a powerful clergyman and statesman of the Crown of Castile during the 15th century, although his prominence and the influence he wielded during his lifetime is not a subject of common study in Spanish history. From relatively humble beginnings in Medina del Campo, where he studied grammar, he took advantage of a secular custom of Castilian monarchs to selectively promote lower class court nobility to the service of Ferdinand I of Aragon—a privilege normally reserved for those of high birth. rdf:langString

rdfs:label

rdf:langString Lope de Barrientos

foaf:name

rdf:langString Lope de Barrientos

dbpprop:name

rdf:langString Lope de Barrientos

dbpprop:deathPlace

rdf:langString Cuenca, Toledo, Castile

dbpedia-owl:wikiPageID

xsd:integer 5359750

dbpedia-owl:wikiPageRevisionID

xsd:integer 1121861642

dbpprop:birthDate

xsd:integer 1382

dbpprop:caption

rdf:langString Funeral portrait of Lope de Barrientos; from Museum of the Fairs in Medina del Campo

dbpprop:nationality

rdf:langString Castilian

dbpprop:occupation

rdf:langString Clergyman and statesman

dbpprop:title

rdf:langString Bishop Barrientos

dbpprop:type

rdf:langString Bishop

dbpedia-owl:abstract

rdf:langString Fra Lope de Barrientos, O.P. (Medina del Campo, 1382–Conca, 1469) va ser un religiós castellà. Tot i que és poc conegut dins de la història eclesiàstica espanyola, fou un dels clergues més poderosos i influents a la Castella del moment. D'orígens humils, va estudiar gramàtica i va aprofitar el costum dels monarques castellans de servir-se de nobles de segona línia, enfront de l'alta noblesa per entrar al servei de l'infant Ferran, que més endavant esdevindria monarca de la Corona d'Aragó. Després, gràcies a la seva intel·ligència i la conjuntura política, va ascendir socialment assolint diversos càrrecs: entrà a l'orde dels dominics, fou catedràtic de la Universitat de Salamanca, confessor del rei Joan II de Castella i bisbe successivament de Segòvia, Àvila, però sobretot de . Arribaria, així mateix, a ser inquisidor, home de confiança d'Enric IV de Castella i Canceller Major del regne. A això, cal sumar-li una sèrie d'escrits de la seva mà sobre teologia i problemes religiosos castellans del segle xv.

rdf:langString Lope de Barrientos (* 1382 in Medina del Campo, Spanien; † 1469 in Cuenca, Spanien) war ein Kleriker zur Zeit der kastilischen Krone. Unter anderem wirkte er als Theologieprofessor an der Universität von Salamanca, als Bischof von Segovia und Avila sowie als Inquisitor. Schwierig zu beurteilen ist sein Verhältnis zu Álvaro de Luna, Günstling Johanns II. von Kastilien, dessen Nachfolge als Machthaber Kastiliens er für die Dauer etwa eines Jahres bis zum Tod Johanns II. antrat. Dem Ursprung nach war de Barrientos Sohn eines Dieners am Hofe Ferdinands I. von Aragón.

rdf:langString Lope de Barrientos o fray Lope de Barrientos (Medina del Campo, 1382-Cuenca, 1469), también llamado Obispo Barrientos, fue un influyente y poderoso clérigo de la Orden de Predicadores (O.P.), en la Corona de Castilla durante el siglo xv. Oriundo de Medina del Campo, donde estudió gramática, aprovechó la costumbre secular de los monarcas castellanos de emplear nobles de segunda fila en la corte (alejando así del poder a la alta nobleza) para entrar al servicio de Fernando de Antequera. Progresó desde fraile dominico a catedrático de la Universidad de Salamanca, confesor real de Juan II de Castilla, obispo en tres ciudades sucesivas: Ávila, Segovia y Cuenca, inquisidor, hombre de confianza de los reyes Juan II y Enrique IV de Castilla y canciller mayor de Castilla. También es autor de escritos de teología y sobre la problemática religiosa de su época.

rdf:langString Lope de Barrientos (1382–1469), sometimes called Obispo Barrientos ("Bishop Barrientos"), was a powerful clergyman and statesman of the Crown of Castile during the 15th century, although his prominence and the influence he wielded during his lifetime is not a subject of common study in Spanish history. From relatively humble beginnings in Medina del Campo, where he studied grammar, he took advantage of a secular custom of Castilian monarchs to selectively promote lower class court nobility to the service of Ferdinand I of Aragon—a privilege normally reserved for those of high birth. Barrientos exploited every opening to climb in social rank against the backdrop of a complex political atmosphere: he became a Dominican friar; served as a professor of theology at the University of Salamanca (possibly the first); as the bishop of three successive cities—Segovia, Ávila, and chiefly of Cuenca—as royal confessor of John II of Castile; an Inquisitor; an advisor to Henry IV of Castile; and as Chancellor of Castile. In addition, he published a series of theological treatises and tracts concerning religious problems encountered in 15th-century Spain.

rdf:langString Lope de Barrientos (Medina del Campo, 1382 – Cuenca, 1469) è stato un vescovo cattolico spagnolo dell'Ordine dei predicatori durante il Regno di Castiglia e León del XV secolo. Oriundo di Medina del Campo, studiò grammatica, sfruttò l'abitudine secolare dei monarchi castigliani d'impiegare nobili di seconda categoria nella corte (allontanando così dal potere l'alta nobiltà) per entrare al servizio di Fernando di Antequera. Fu frate dominicano e professore dell'Università di Salamanca, confessore reale di Giovanni II di Castiglia, vescovo in tre città: Ávila, Segovia e Conca, inquisitore, uomo affidabile dei re Giovanni II e Enrique IV di Castiglia e cancelliere maggiore di Castiglia. Fu inoltre autore di scritti di teologia e sulla problematica religiosa della sua epoca.

data from the linked data cloud