Lobgesang

rdf:langString Simfonia núm. 2 (Mendelssohn)

rdf:langString La simfonia núm. 2 en Si ♭ major, op. 52, coneguda amb el sobrenom de Lobgesang (Cant de lloança), és una "simfonia-cantata" composta entre 1838 i 1840 per Felix Mendelssohn. S'estrenà el 24 de juny de 1840 a l'església de Sant Tomàs a Leipzig per cinc-cents cantants i instrumentistes, sota la direcció de Mendelssohn, el llavors director de l'Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig. Va ser rebuda amb gran èxit i, segons el testimoni de Schumann: "L'entusiasme i el fervor va ser tal, que es van sentir rumors en tot el concert." S'estrenà amb motiu de la celebració del quart centenari de la invenció de la impremta de tipus mòbils per Gutenberg. És per aquesta raó que cal entendre la inclusió dels fragments corals de tarannà festiu, que ocupen el quart i darrer moviment de la simfonia, amb textos procedents de la litúrgia evangèlica alemanya. De fet, la impremta va permetre la publicació de la coneguda com a Bíblia de Gutenberg (1456) i, per tant, la difusió dels textos bíblics a totes les capes de la societat, amb la divulgació religiosa consegüent que això va suposar. En realitat és la setzena del seu catàleg complet de disset simfonies. Això es deu al fet que les primeres dotze actualment es consideren a part per la seva condició de simfonies en un sol moviment, concebudes només per a orquestra de corda, que el músic hamburguès va compondre abans de tenir 15 anys. Tot i estar catalogada com la seva segona gran simfonia, Mendelssohn va escriure i va publicar abans la quarta Italiana i la cinquena De la Reforma, però la seva particular insatisfacció i severitat a l'hora de jutjar les seves obres el va dur a fer-ne correccions successives que van obligar a reedicions posteriors a la seva mort i, per tant, també posteriors a la publicació de la Segona simfonia. L'església en què Mendelssohn va estrenar aquesta simfonia, també va ser la què Johann Sebastian Bach havia estrenat l'any 1727 la Passió segons sant Mateu, l'obra amb què Mendelssohn va iniciar el ressorgiment de la valoració del compositor barroc. És una obra magna, tant per l'extensió -molt superior a la resta de les seves simfonies– com pel tema tractat i la mateixa música. També és una obra solemne, tant pel caràcter oficial i oficiós de l'obra com per la solemnitat de la música i, més concretament, del tema inicial amb què s'obre la simfonia: una mena de fanfara militar joiosa i festiva que al quart moviment reprèn el cor en la seva primera intervenció amb el text Alles was Odem hat, lobe den Herrn! (Que tot ésser viu lloï el Senyor!). Cal entendre la simfonia Lobgesang dins la gran tradició germànica que, des de Bach, Händel, Mozart, Beethoven i Schubert, va contribuir al desenvolupament de l'orquestra i el gènere simfònic –després continuada per Schumann, Brahms, Wagner, Bruckner i Mahler– i que, evidentment, en l'obra de Mendelssohn té una de les baules més sòlides.