Llan (placename)
http://dbpedia.org/resource/Llan_(placename) an entity of type: WikicatVillagesInPowys
Llan (galeseraz ahoskera "Xan"), bretainieraz lan, kornubieraz lann eta piktoeraz lhan, britoi hizkuntzetan jatorria duen leku izena da, Galesen oso ugaria da, eta Bretainia eta Kornuallesen ere agertzen da. Bereziki udalerri, herri eta parrokia izenen hasieran aurrizki bezala agertzen da, eta gaur egun "parrokia" edo "eliza" hitzen esanahia du. Adibidez, "Llanfair" leku izenak "Mariaren parrokia" esan nahi du, alegia, Santa Mariari sagaratutako elizaren inguruko parrokia edo kokalekua.
rdf:langString
Llan é um vila situada em Powys, Gales. Está às margens da estrada para , 1,5 milhas (2,4 km) de . Esta área era originalmente o centro de Llanbrynmair até a primeira metade do século 19. No entanto, a comunidade mudou-se para sua localização atual na junção das estradas A470 e B4518, como resultado da abertura da nova estrada de pedágio (construída em 1821) e com a chegada da estrada de ferro em 1861.
rdf:langString
Llan (pronúncia gal·lesa: [ɬan]) i les seves variants (lan en bretó; lann en còrnic; lhan en picte) són elements de topònim comuns a les llengües britòniques que actualment es podrien traduir per "parròquia" o "església". En la moderna ortografia gal·lesa, es tracta com a prefix, però antigament s'escrivia de vegades com a partícula separada. El nom (sovint alterat) del sant rellevant o lloc segueix l'element: per exemple "Llanfair" és la parròquia o assentament al voltant de l'església de Santa Mair ("Maria" en gal·lès).
rdf:langString
Llan (Welsh pronunciation: [ɬan]) and its variants (Breton: lan; Cornish: lann; Pictish: lhan; Irish and Scottish Gaelic: lann) are a common element of Celtic placenames in the British Isles and Brittany, especially of Welsh toponymy. In Welsh an (often mutated) name of a local saint or a geomorphological description follows the Llan morpheme to form a single word: for example Llanfair is the parish or settlement around the church of St. Mair (Welsh for "Mary"). Goidelic toponyms end in -lann.
rdf:langString
rdf:langString
Llan (topònim)
rdf:langString
Llan (leku izena)
rdf:langString
Llan (placename)
rdf:langString
Llan
xsd:integer
17888363
xsd:integer
1124645168
rdf:langString
Llan (pronúncia gal·lesa: [ɬan]) i les seves variants (lan en bretó; lann en còrnic; lhan en picte) són elements de topònim comuns a les llengües britòniques que actualment es podrien traduir per "parròquia" o "església". En la moderna ortografia gal·lesa, es tracta com a prefix, però antigament s'escrivia de vegades com a partícula separada. El nom (sovint alterat) del sant rellevant o lloc segueix l'element: per exemple "Llanfair" és la parròquia o assentament al voltant de l'església de Santa Mair ("Maria" en gal·lès). Les diverses formes del mot són cognates amb l'anglès land i lawn i presumiblement al seu inici denotaven un tros de terra expressament aclarit i clos, per bé que aviat varen agafar el sentit de "territori", "país". A la Britània post-romana, el mot començà a ser aplicat particularment a la terra santificada ocupada per comunitats de cristians conversos. Forma part del nom de més de 630 llocs a Gal·les i gairebé tots tenen alguna connexió amb algun sant patró local. Aquests eren normalment (tot i que no sempre) els sants fundadors de la parròquia, parents de les famílies dirigents que invadiren Gal·les durant l'alta edat mitjana. El fundador d'un nou llan estava obligat a residir-hi i a menjar només un cop al dia (cada àpat havia de ser un tros de pa i un ou) i a beure només aigua i llet. Això havia de durar quaranta dies, excepte els diumenges, després dels quals la terra es considerava santificada per sempre. El llan típic feia servir o erigia un terraplè circular amb una estacada protectora, envoltat de cabanes de fusta o pedra. Al contrari que a la pràctica saxona, aquests establiments no eren capelles per als senyors locals, sinó per a tribus gairebé separades, inicialment a certa distància de la comunitat seglar. Amb el pas del temps, però, es va fer habitual que les comunitats pròsperes es convertissin o bé en monestirs prohibits als residents laics o bé en comunitats seglars controlades pel senyor local. Durant la baixa edat mitjana, llan va acabar designant també parròquies senceres, ja fos com a regió eclesiàstica, com a subdivisió d'un o com a hundred. Actualment, al Regne Unit "Llan" també es fa servir com a abreviatura per a qualsevol topònim que comenci per «Llan», com ara Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch (població, d'altra banda, que ostenta el rècord del topònim més llarg del Regne Unit i el tercer més llarg del món).
rdf:langString
Llan (galeseraz ahoskera "Xan"), bretainieraz lan, kornubieraz lann eta piktoeraz lhan, britoi hizkuntzetan jatorria duen leku izena da, Galesen oso ugaria da, eta Bretainia eta Kornuallesen ere agertzen da. Bereziki udalerri, herri eta parrokia izenen hasieran aurrizki bezala agertzen da, eta gaur egun "parrokia" edo "eliza" hitzen esanahia du. Adibidez, "Llanfair" leku izenak "Mariaren parrokia" esan nahi du, alegia, Santa Mariari sagaratutako elizaren inguruko parrokia edo kokalekua.
rdf:langString
Llan (Welsh pronunciation: [ɬan]) and its variants (Breton: lan; Cornish: lann; Pictish: lhan; Irish and Scottish Gaelic: lann) are a common element of Celtic placenames in the British Isles and Brittany, especially of Welsh toponymy. In Welsh an (often mutated) name of a local saint or a geomorphological description follows the Llan morpheme to form a single word: for example Llanfair is the parish or settlement around the church of St. Mair (Welsh for "Mary"). Goidelic toponyms end in -lann. The various forms of the word are distantly cognate with English land and lawn and presumably initially denoted a specially cleared and enclosed area of land. In late antiquity it came to be applied particularly to the sanctified land occupied by communities of Christian converts. It is part of the name of more than 630 locations in Wales and nearly all have some connection with a local patron saint. These were usually the founding saints of the parish, relatives of the ruling families who invaded Wales during the early Middle Ages. The founder of a new llan was obliged to reside at the site and to eat only once a day, each time taking a bit of bread and an egg and drinking only water and milk. This lasted for forty days, Sundays excepted, after which the land was considered sanctified for ever. The typical llan employed or erected a circular or oval embankment with a protective stockade, surrounded by wooden or stone huts. Unlike Saxon practice, these establishments were not chapels for the local lords but almost separate tribes, initially some distance away from the secular community. Over time, however, it became common for prosperous communities to become either monasteries forbidden to lay residents or fully secular communities controlled by the local lord. In the later Middle Ages llan also came to denote entire parishes, both as an ecclesiastical region and as a subdivision of a commote or hundred.
rdf:langString
Llan é um vila situada em Powys, Gales. Está às margens da estrada para , 1,5 milhas (2,4 km) de . Esta área era originalmente o centro de Llanbrynmair até a primeira metade do século 19. No entanto, a comunidade mudou-se para sua localização atual na junção das estradas A470 e B4518, como resultado da abertura da nova estrada de pedágio (construída em 1821) e com a chegada da estrada de ferro em 1861.
xsd:nonNegativeInteger
39065