Lit de justice
http://dbpedia.org/resource/Lit_de_justice an entity of type: Thing
En la Francia del Antiguo Régimen, el lecho de justicia (traducido del francés Lit de justice) era una sesión extraordinaria del Parlamento de París, presidida por el Rey de Francia para el registro obligatorio de los edictos reales. Era así llamado porque en vez de sentarse en el trono, el rey se tumbaba en una improvisada "cama" adornada con cuatro cojines. Durante la Edad Media, la presencia del rey en el Parlamento no conllevaba necesariamente un lit de justice: fue costumbre de los reyes Felipe IV, Carlos V, Carlos VI y Luis XII acudir regularmente a las sesiones de los Parlamentos.
rdf:langString
En France, sous l'Ancien Régime, le lit de justice est une séance solennelle du parlement par laquelle le roi ordonnait à cette assemblée d'enregistrer les édits et ordonnances qu'elle avait contestés par l'usage de son droit de remontrance.
rdf:langString
In France under the Ancien Régime, the lit de justice (French pronunciation: [li də ʒystis], "bed of justice") was a particular formal session of the Parliament of Paris, under the presidency of the king, for the compulsory registration of the royal edicts. It was named thus because the king would sit on a throne, under a baldachin. In the Middle Ages, not every appearance of the King of France in parlement occasioned a formal lit de justice.
rdf:langString
Nel periodo precedente la Rivoluzione francese il lit de justice (letteralmente: letto di giustizia) era la seduta eccezionale di un parlamento, presieduta dal re di Francia, nella quale quest'ultimo poteva superare l'opposizione dello stesso parlamento ad un atto legislativo o normativo, imponendone la registrazione e quindi la validità con il ricorso al proprio potere assoluto. Era una procedura insolita (le osservazioni dei parlamenti agli atti governativi e regali venivano di regola accettate dal re), adottata raramente, quando il re riteneva che l'interesse della Francia prevalesse sull'autorità parlamentare. Caso emblematico fu il lit de justice cui Enrico IV dovette ricorrere nel 1598 per imporre l'Editto di Nantes, alla cui emanazione i parlamenti si erano opposti.
rdf:langString
Lit de justice var namnet på det säte där kungen tog plats i parlamentet i Paris. Senare blev det benämningen på en högtidlig parlamentssession i kungens närvaro. En Lit de justice hölls i senare tid av de franska kungarna egentligen endast när de ville tvinga parlamentet att inregistrera ett misshagligt beslut. Den rätt att göra invändningar, som för övrigt i någon växlande omfattning under olika tider tillkom parlamentet, ansågs nämligen inte lämplig att göra bruk av, då kungen personligen närvarade, utan de överlämnade besluten brukade endast utan motsägelse registreras.
rdf:langString
Ложе справедливости (фр. le lit de justice) — торжественное заседание Парижского парламента времён старого порядка, в присутствии короля и пэров, обязывавшее парламент вносить все королевские постановления в свой реестр и лишавшее их возможности протеста. Название произошло от того, что над королевским троном в углу зала нависала сень (балдахин), что придавало трону сходство с ложем.
rdf:langString
Ложе справедливості (фр. le lit de justice) — урочисте засідання Паризького парламенту часів старого порядку, в присутності короля і перів, яке зобов'язувало парламент уносити всі королівські постанови до свого реєстру і позбавляло їх можливості протесту. Назва походить від того, що над королівським троном у кутку зали нависала сінь (балдахін), що уподібнювало трон з ложем.
rdf:langString
在法国旧制度下，国王行法会（法語：lit de justice，直译为司法之垫），或稱御临法院，是巴黎高等法院在国王主持下的一种特殊正式庭期，用以强制注册王家敕令。之所以被称为司法之床，是因为国王会坐在之下的王座上。但在中世纪，国王出现在高等法院并不意味着这是一场国王行法会。因为这是腓力四世和他的三个儿子：查理五世、查理六世和路易十二定期出席高等法院的不同庭期的一个习惯。
rdf:langString
El Lit de justice (literalment en català Llit de justícia) era en el Regne de França durant l'Antic Règim una sessió extraordinària del , presidida pel rei per al registre obligatori dels edictes reals. Va ser anomenat així perquè, en comptes de seure al tron, el rei s'asseia en una mena de "llit" improvisat format per quatre coixins. Durant l'edat mitjana, la presència del rei en el Parlament no comportava necessàriament un lit de justice. Va ser costum dels reis Felip IV, Carles V, Carles VI i Lluís XII acudir regularment a les sessions dels Parlaments.
rdf:langString
Lit de justice (Bett der Justiz) ist ein Ausdruck der königlichen Justiz der mittelalterlichen und der frühneuzeitlichen Herrschaft (Ancien Régime) in Frankreich und bedeutet eine besondere Sitzung des Parlements in Anwesenheit des französischen Königs. Abgeleitet wurde der Ausdruck vom baldachin-überdachten Königsthron in der Ecke des Versammlungssaales, der an ein Himmelbett erinnert. Fünf Kissen bildeten das Bett, auf einem davon saß der König, zwei stützten die Arme, eins den Rücken und das fünfte die Füße. Für private Gespräche war der Platz vor dem Thron leer.
rdf:langString
Na França durante o Ancien Régime, o lit de justice era uma sessão formal do Parlamento de Paris, presidida pelo rei. Durante a Idade Média, nem todas as presenças do rei de França num parlement deram lugar a um lit de justice formal. Era costume de Filipe IV e dos seus três filhos, de Carlos V, de Carlos VI, e de Luís XII de assistir a sessões de vários parlements com regularidade.
rdf:langString
rdf:langString
Lit de justice
rdf:langString
Lit de justice
rdf:langString
Lit de justice
rdf:langString
Lit de justice
rdf:langString
Lit de justice
rdf:langString
Lit de justice
rdf:langString
Lit de justice
rdf:langString
Lit de justice
rdf:langString
Ложе справедливости
rdf:langString
Lit de justice
rdf:langString
Ложе справедливості
rdf:langString
国王行法会
xsd:integer
2359405
xsd:integer
1115070546
rdf:langString
El Lit de justice (literalment en català Llit de justícia) era en el Regne de França durant l'Antic Règim una sessió extraordinària del , presidida pel rei per al registre obligatori dels edictes reals. Va ser anomenat així perquè, en comptes de seure al tron, el rei s'asseia en una mena de "llit" improvisat format per quatre coixins. Durant l'edat mitjana, la presència del rei en el Parlament no comportava necessàriament un lit de justice. Va ser costum dels reis Felip IV, Carles V, Carles VI i Lluís XII acudir regularment a les sessions dels Parlaments. Els lit de justice tenien lloc normalment en la Grand Chambre du Parlament de l'antic palau reial de la Île de la Cité, actual . El rei, just després de resar a la Santa Capella de París entrava acompanyat del seu canceller, els , els ducs, els , els cardenal i els mariscal i prenia el seu lloc sobre uns coixins situats al damunt d'una tarima i sota un pavelló d'Estat (aquest era el llit o lit), en una cantonada de la sala. Cinc coixins componien el lit, sobre uns s'asseia el monarca, un altre se'l posava en la seva esquena, dos per donar suport als braços i un últim sota els seus peus. Els parells i prelats es posaven en els bancs de la seva dreta i la seva esquerra. Davant del rei es deixava un espai perquè pogués parlar dels seus assumptes en privat i per mantenir l'ordre, es va prohibir aixecar-se del seu seient i acostar-se al lit sense permís. Els registres dels lit de justice de Carles V, el 21 de maig de 1375 donen la sensació que hi anava gran quantitat de gent: el Delfí, el germà del rei, Lluís I d'Anjou, Duc d'Anjou, el Patriarca d'Alexandria, quatre arquebisbes, set bisbes, sis abats, el rector i diversos membres de la Universitat de París, el , quatre prínceps de sang, diversos comtes i senyors, el Prevoste de Comerciants, el regidor de la ciutat de París, altres persones savies i notables i una gran quantitat de gent, segons l'Encyclopédie. El rei només havia de dir unes quantes paraules preliminars, seguides de la fórmula mon chancelier vous dirà li resti (el meu canceller us dirà la resta, traduït al català), de manera que el canceller, assegut als peus del sobirà, començava a llegir en veu alta la resta de la declaració real, com una declaració de regència, de majoria d'edat d'un rei o les declaracions de guerra o pau. Els lits de justice servien per intimidar als Parlaments i imposar la sobirania del rei. Al segle xvi va començar a ser manipulat. Un segle després, segle xvii, van ser usats en poques ocasions, però en el segle xviii van ser recuperats per Lluís XV. La propaganda absolutista va afirmar que el lit de justice aparegué abans que el Parlament, encara que en la pràctica l'aparició de Carles IX davant del per forçar l'aprovació del seu (1563), va ser una innovació per intentar rebaixar el paper legislatiu del Parlament de París. Ell i la reina mare van fer un recorregut de parlaments (Dijon, Tolosa, Bordeus, Tolosa) per forçar l'aprovació del seu Edicte en tota França. L'última sessió es va celebrar el 1787, sota el regnat de Lluís XVI, a Versalles.
rdf:langString
Lit de justice (Bett der Justiz) ist ein Ausdruck der königlichen Justiz der mittelalterlichen und der frühneuzeitlichen Herrschaft (Ancien Régime) in Frankreich und bedeutet eine besondere Sitzung des Parlements in Anwesenheit des französischen Königs. Abgeleitet wurde der Ausdruck vom baldachin-überdachten Königsthron in der Ecke des Versammlungssaales, der an ein Himmelbett erinnert. Fünf Kissen bildeten das Bett, auf einem davon saß der König, zwei stützten die Arme, eins den Rücken und das fünfte die Füße. Für private Gespräche war der Platz vor dem Thron leer. Diese Sitte geht weit zurück vor die Zeit der Versammlungen, als der merowingische fränkische König seine Gerichtssitzung unter freiem Himmel abhielt, bei der er durch den Baldachin geschützt wurde. An der Sitzung, die normalerweise in der „Großen Kammer“ (frz. la Grande Chambre, Grand' Chambre, Grand-Chambre) des Pariser Parlements im königlichen Palast, heute der Justizpalast, abgehalten wurde, waren die Großen des Reiches anwesend: Prinzen von Geblüt, Herzöge und Pairs, Kardinäle und Marschälle, der Dauphin. Der König pflegte diese Versammlungen nach einem festen Ritus zu eröffnen und gab das Wort mit der Formulierung: „Mein Kanzler wird den Rest vortragen“ («Mon chancelier dira le reste.») an den Kanzler als Sprecher, der dann die königliche Erklärung vorlas – Regierungserklärung, Edikt, Kriegserklärung, Friedenserklärung. Auch Verbrechen Adliger wie Hochverrat wurden besonders im 14. Jahrhundert in dieser Versammlung abgehandelt. Die Anwesenheit des Herrschers übertrug die Gerichtsbarkeit des Parlements, das dann als Berater fungierte, auf den König – gemäß „adveniente principe, cessat magistratus“ – latein. für „Bei Erscheinen des Herrschers schweigt der Magistrat (als Richter)“. Allerdings war nicht jede Anwesenheit des Königs im Parlement auch gleichzeitig ein „Bett der Justiz“. Besonders Philipp IV. und seine drei Söhne Ludwig X., Philipp V. und Karl IV. wohnten oft der Parlement-Sitzung bei, die vor jedem beliebigen der 12 Parlements stattfinden konnte. Seit Ludwig XIII. blieb das Lit de justice auf das Pariser Parlament beschränkt, unter Ludwig XIV. wurde es kaum einberufen, da er das Parlament nahezu vollständig entmachtete. Es wurde unter Ludwig XV. erneut belebt und diente auch der Durchsetzung der absolutistischen königlichen Herrschaft, rief aber zunehmend Widerstand hervor. Das letzte wurde unter Ludwig XVI. in Versailles abgehalten.
rdf:langString
En la Francia del Antiguo Régimen, el lecho de justicia (traducido del francés Lit de justice) era una sesión extraordinaria del Parlamento de París, presidida por el Rey de Francia para el registro obligatorio de los edictos reales. Era así llamado porque en vez de sentarse en el trono, el rey se tumbaba en una improvisada "cama" adornada con cuatro cojines. Durante la Edad Media, la presencia del rey en el Parlamento no conllevaba necesariamente un lit de justice: fue costumbre de los reyes Felipe IV, Carlos V, Carlos VI y Luis XII acudir regularmente a las sesiones de los Parlamentos.
rdf:langString
En France, sous l'Ancien Régime, le lit de justice est une séance solennelle du parlement par laquelle le roi ordonnait à cette assemblée d'enregistrer les édits et ordonnances qu'elle avait contestés par l'usage de son droit de remontrance.
rdf:langString
In France under the Ancien Régime, the lit de justice (French pronunciation: [li də ʒystis], "bed of justice") was a particular formal session of the Parliament of Paris, under the presidency of the king, for the compulsory registration of the royal edicts. It was named thus because the king would sit on a throne, under a baldachin. In the Middle Ages, not every appearance of the King of France in parlement occasioned a formal lit de justice.
rdf:langString
Nel periodo precedente la Rivoluzione francese il lit de justice (letteralmente: letto di giustizia) era la seduta eccezionale di un parlamento, presieduta dal re di Francia, nella quale quest'ultimo poteva superare l'opposizione dello stesso parlamento ad un atto legislativo o normativo, imponendone la registrazione e quindi la validità con il ricorso al proprio potere assoluto. Era una procedura insolita (le osservazioni dei parlamenti agli atti governativi e regali venivano di regola accettate dal re), adottata raramente, quando il re riteneva che l'interesse della Francia prevalesse sull'autorità parlamentare. Caso emblematico fu il lit de justice cui Enrico IV dovette ricorrere nel 1598 per imporre l'Editto di Nantes, alla cui emanazione i parlamenti si erano opposti.
rdf:langString
Lit de justice var namnet på det säte där kungen tog plats i parlamentet i Paris. Senare blev det benämningen på en högtidlig parlamentssession i kungens närvaro. En Lit de justice hölls i senare tid av de franska kungarna egentligen endast när de ville tvinga parlamentet att inregistrera ett misshagligt beslut. Den rätt att göra invändningar, som för övrigt i någon växlande omfattning under olika tider tillkom parlamentet, ansågs nämligen inte lämplig att göra bruk av, då kungen personligen närvarade, utan de överlämnade besluten brukade endast utan motsägelse registreras.
rdf:langString
Na França durante o Ancien Régime, o lit de justice era uma sessão formal do Parlamento de Paris, presidida pelo rei. Durante a Idade Média, nem todas as presenças do rei de França num parlement deram lugar a um lit de justice formal. Era costume de Filipe IV e dos seus três filhos, de Carlos V, de Carlos VI, e de Luís XII de assistir a sessões de vários parlements com regularidade. Um lit de justice em Paris tinha normalmente lugar na Grand Chambre du Parlement do antigo palácio real na Île de la Cité, que ainda permanece como nos dias de hoje. O rei, vindo de actos de devoção religiosa na vizinha Sainte-Chapelle, entrava acompanhado pelo seu chanceler, príncipes de sangue, duques e pares do reino, cardeais e militares, e tomava o seu lugar em assentos almofadados debaixo de uma cobertura (lit) num canto da sala. Cinco almofadas formavam o lit: o rei sentava-se numa, outra servia de encosto, duas amparavam os seus braços e outra os pés. Os pares do reino e os prelados sentavam-se de ambos os lados. Antes da chegada real um grande espaço era deixado vazio, pois o rei poderia querer discutir assuntos particulares em privacidade. Para preservar a ordem, era proibido a todos deixarem o seu assento ou aproximar-se do lit sem ser chamado. O rei necessitaria apenas de dizer algumas palavras preliminares, seguidas pela fórmula mon chancelier vous dira le reste, enquanto o chanceler, sentado a seus pés, lia em voz alta o resto da real declaração, como a declaração de uma regência ou de uma real maioria, ou declarações de guerra ou de paz. O lit de justice também serviu para o rei contrariar parlements rebeldes, impondo a sua soberania. Na Idade Média, um lit de justice foi palco para aplicar justiça para graves crimes cometidos por aristocratas. No século XVI começou a ser manipulado para fazer aprovar éditos reais. No século XVII foi raramente usado, mas foi reavivado com Luís XV, levantando polémica entre os parlamentares da , conscientes das suas prerrogativas. O lit de justice, pela forma como foi reavivado no século XVI, a partir de 1527, foi destinado pelo partido real como uma expressão da justiça real, com vagos e imemoriais antecedentes na reunião de nobres ao ar livre presidida por reis Merovíngios. Na presença do rei o Parlamento perdia a sua habitual qualidade de juiz para assumir o papel de conselheiro, seguindo o princípio adveniente principe, cessat magistratus ("com a chegada do rei, os magistrados terminam"). Como as relações entre Henrique III e o Parlamento de Paris se tornaram tensas, o rei usou a sua presença no lit de justice para fazer valer a sua vontade sobre um recalcitrante tribunal.
rdf:langString
Ложе справедливости (фр. le lit de justice) — торжественное заседание Парижского парламента времён старого порядка, в присутствии короля и пэров, обязывавшее парламент вносить все королевские постановления в свой реестр и лишавшее их возможности протеста. Название произошло от того, что над королевским троном в углу зала нависала сень (балдахин), что придавало трону сходство с ложем.
rdf:langString
Ложе справедливості (фр. le lit de justice) — урочисте засідання Паризького парламенту часів старого порядку, в присутності короля і перів, яке зобов'язувало парламент уносити всі королівські постанови до свого реєстру і позбавляло їх можливості протесту. Назва походить від того, що над королівським троном у кутку зали нависала сінь (балдахін), що уподібнювало трон з ложем.
rdf:langString
在法国旧制度下，国王行法会（法語：lit de justice，直译为司法之垫），或稱御临法院，是巴黎高等法院在国王主持下的一种特殊正式庭期，用以强制注册王家敕令。之所以被称为司法之床，是因为国王会坐在之下的王座上。但在中世纪，国王出现在高等法院并不意味着这是一场国王行法会。因为这是腓力四世和他的三个儿子：查理五世、查理六世和路易十二定期出席高等法院的不同庭期的一个习惯。
xsd:nonNegativeInteger
7143
