Linamarin
http://dbpedia.org/resource/Linamarin an entity of type: Thing
La linamarine, ou linamaroside, est un glycoside cyanogène présent dans les feuilles et les racines de plantes telles que le manioc, le haricot de Lima et le lin. Il s'agit d'un glucoside de cyanhydrine d'acétone.Mise en présence d'enzyme et de la flore intestinale dans l'intestin humain, la linamarine, et son dérivé méthylé, la , peut se décomposer et libérer du cyanure d'hydrogène, substance chimique très toxique.
rdf:langString
La linamarina è un glucoside cianogenico presente nelle foglie e radici di piante quali la manioca, il phaseolus lunatus e il lino comune. Una volta ingerita l'azione di enzimi e della flora intestinale può decomporla producendo acido cianidrico.
rdf:langString
Linamarina és un glucòsid cianogènic que es troba a les fulles i rels de plantes com la mandioca, mongetes de Lima i el lli. És un glucòsid de l'. Després de l'exposició dels enzims i la flora intestinal de l'intestí humà,la linamarina i la seva derivada metilada la es pot descompondre en cianur d'hidrogen que és tòxic. Per tant les plantes que tenen quantitats significatives de linamarina s'han de processar per desintoxicar-les. La linamarina ingerida ràpidament s'excreta per l'orina i el mateix glucòsid no sembla agudament tòxic. La ingestió de rels de mandioca insuficientment processada està associada a la malaltia africana coneguda com a . La linamarina sembla també causa de la intolerància a la glucosa i la diabetis però en animals de laboratori no s'ha pogut comprovar completament i
rdf:langString
Linamarin ist ein cyanogenes Glycosid, welches aus den Blättern und der Wurzel von Pflanzen wie Maniok, der Limabohne oder dem Flachs isoliert wurde. Das Aglycon ist das Cyanhydrin von Aceton; der Zuckerbaustein ist Glucose. Ein chemisch mit Linamarin sehr verwandtes Glycosid ist Lotaustralin, welches ein geringfügig anderes Aglycon besitzt. Bei Kontakt mit Enzymen und der Darmflora im menschlichen Verdauungsapparat wird Linamarin zu der giftigen Blausäure zersetzt. In einer Studie aus dem Jahre 2003 wurde mit Hilfe gentechnischer Verfahren die Linamarin-Bildung in der Pflanze reduziert.
rdf:langString
La linamarina es un glucósido cianogénico que se encuentra en las hojas y raíces de plantas como la yuca, habas y lino. Se trata de un glucósido de la cianhidrina de la acetona. Por acción de las enzimas y la flora intestinal en el ser humano, la linamarina se puede descomponer en cianuro de hidrógeno, por lo que los alimentos cuya elaboración se basa en plantas que contienen cantidades significativas de linamarina (así como de cualquier glucósido cianogénico) requieren un proceso de preparación para neutralizar las toxinas. El glucósido como tal, si es ingerido y absorbido se excreta rápidamente en la orina y no parece ser muy tóxico. El consumo de productos de yuca con bajos niveles de linamarina está muy extendida en los trópicos de tierras bajas. La ingestión de alimentos preparados a
rdf:langString
Linamarin is a cyanogenic glucoside found in the leaves and roots of plants such as cassava, lima beans, and flax. It is a glucoside of acetone cyanohydrin. Upon exposure to enzymes and gut flora in the human intestine, linamarin and its methylated relative lotaustralin can decompose to the toxic chemical hydrogen cyanide; hence food uses of plants that contain significant quantities of linamarin require extensive preparation and detoxification. Ingested and absorbed linamarin is rapidly excreted in the urine and the glucoside itself does not appear to be acutely toxic. Consumption of cassava products with low levels of linamarin is widespread in the low-land tropics. Ingestion of food prepared from insufficiently processed cassava roots with high linamarin levels has been associated with
rdf:langString
リナマリン（linamarin）は、キャッサバ、ライマメ、アマといった植物の葉および根に含まれている（ニトリルの配糖体）の一つである。アセトンシアノヒドリンのグルコシド（グルコース配糖体）である。ヒトの腸において酵素および腸内細菌にさらされると、リナマリンおよびメチル化類縁体のは有毒なシアン化水素に分解される。ゆえに、リナマリンを多量に含む植物の食品としての利用には、しっかりとした下ごしらえと無毒化処理が必要である。摂取・吸収されたリナマリンは速やかに尿として排出され、配糖体それ自身は急性毒性を示さない。リナマリン低含有のキャッサバの消費は低地熱帯地方で幅広く見られる。多量のリナマリンを含む十分に処理されていないキャッサバから作られた食品の摂取は、食毒性、特にアフリカ人にコンゾとして知られている上位運動ニューロンの病気と関連している。コンゾは初めにジョヴァンニ・トローリ（Giovanni Trolli）によって、後にハンス・ロスリングによって主導された研究ネットワークを通じて詳述された。しかしながら、毒性はリナマリンの分解産物であるアセトンシアノヒドリンの摂取によって引き起こされると信じられている。リナマリンの食事からの摂取は耐糖能異常および糖尿病発生のリスクファクターであるとも報告されているが、実験動物を用いた研究ではこの効果を再現できておらず、主な効果は糖尿病それ自身の誘導よりも現状の悪化であることが指摘されている。
rdf:langString
Linamarine is een cyanogeen glycoside, dat uit bladeren of wortels van planten gewonnen kan worden, zoals de cassave of vlas. Het aglycon van de verbinding is het cyanohydrine van aceton en het suikergedeelte bestaat uit glucose. Een chemisch nauw met linamarine verwant glycoside is lotaustraline, waarin een net iets ander aglycon voorkomt. Met behulp van gentechnologie is het mogelijk gebleken het gehalte aan linamarine in de cassave te verlagen.
rdf:langString
Linamarin är ett ämne som ingår i maniok (Manihot esculenta) (kassava), linfrö (Linum usitatissimum), limabönor (Phaseolus lunatus), kaffe och kaffeprodukter samt vitklöver (Trifolium repens). En nedbrytningsprodukt vid matspjälkningen, metabolismen, är det mycket giftiga ämnet vätecyanid. Upphettning oskadliggör de hälsovådliga effekterna. Besk smak. Flera isomerer förekommer. Kroppen bryter ner vätecyanid till tiocyanat, vilket försämrar sköldkörtelns nödvändiga upptag av jod. Detta kan dock behandlas genom extra tillförsel av jodpreparat.
rdf:langString
Линамарин (англ. Linamarin) — цианогенный гликозид, гликозид циангидрина ацетона, обнаруженный в листьях и корнях растений (маниока, , лён). Линамарин разлагается с выделением циановодорода в кишечнике человека, поэтому растения, содержащие линамарин в больших количествах, требует специальной обработки перед употреблением в пищу. Всосавшийся линамарин быстро выводится с мочой. Показано, что употребление линамарина в пищу может быть фактором риска при развитии невосприимчивости к глюкозе и при диабете, однако, исследования на животных не подтверждают данный факт, что может указывать на то, что линамарин лишь усугубляет развитие диабета, но не вызывает его.
rdf:langString
rdf:langString
Linamarina
rdf:langString
Linamarin
rdf:langString
Linamarina
rdf:langString
Linamarine
rdf:langString
Linamarina
rdf:langString
Linamarin
rdf:langString
リナマリン
rdf:langString
Linamarine
rdf:langString
Линамарин
rdf:langString
Linamarin
xsd:integer
9435679
xsd:integer
1118575292
rdf:langString
Linamarin 3D sticks.png
rdf:langString
Linamarin.svg
rdf:langString
Linamarin3d.png
xsd:integer
2
rdf:langString
Phaseolunatin
xsd:integer
2
rdf:langString
changed
xsd:integer
442096935
rdf:langString
changed
rdf:langString
Linamarina és un glucòsid cianogènic que es troba a les fulles i rels de plantes com la mandioca, mongetes de Lima i el lli. És un glucòsid de l'. Després de l'exposició dels enzims i la flora intestinal de l'intestí humà,la linamarina i la seva derivada metilada la es pot descompondre en cianur d'hidrogen que és tòxic. Per tant les plantes que tenen quantitats significatives de linamarina s'han de processar per desintoxicar-les. La linamarina ingerida ràpidament s'excreta per l'orina i el mateix glucòsid no sembla agudament tòxic. La ingestió de rels de mandioca insuficientment processada està associada a la malaltia africana coneguda com a . La linamarina sembla també causa de la intolerància a la glucosa i la diabetis però en animals de laboratori no s'ha pogut comprovar completament i pot indicar que l'efecte principal és agreujar les condicions que ja existien més que no pas induir la diabetis pròpiament. Recentment s'ha desenvolupat una mandioca transgènica sense linamarina .
rdf:langString
Linamarin ist ein cyanogenes Glycosid, welches aus den Blättern und der Wurzel von Pflanzen wie Maniok, der Limabohne oder dem Flachs isoliert wurde. Das Aglycon ist das Cyanhydrin von Aceton; der Zuckerbaustein ist Glucose. Ein chemisch mit Linamarin sehr verwandtes Glycosid ist Lotaustralin, welches ein geringfügig anderes Aglycon besitzt. Bei Kontakt mit Enzymen und der Darmflora im menschlichen Verdauungsapparat wird Linamarin zu der giftigen Blausäure zersetzt. Der Konsum von Maniokprodukten mit geringem Gehalt an Linamarin ist in den Tieflandtropen weit verbreitet, und daher waren unzulänglich verarbeitete Maniokwurzeln mit hohem Linamarin-Gehalt die Ursache für dort vorkommende nahrungsmittelbedingte Vergiftungen. Besonders die oberen Bewegungsneuronen waren davon betroffen. Diese Erkrankung wurde als Konzo bekannt. Zunächst wurde die Erkrankung von Trolli und später durch eine Forschungsgruppe unter Hans Rosling beschrieben. Die nahrungsmittelbedingte Aufnahme von Linamarin wurde als ein Risikofaktor zur Entwicklung von und Diabetes angesehen. Jedoch konnte dies im Tierexperiment nicht zuverlässig bestätigt werden. Heute geht man davon aus, dass Linamarin bestehende Erkrankungen fördern kann, aber nicht die Ursache für eine Erkrankung ist. Die Bildung von Blausäure aus Linamarin ist ein enzymatischer Prozess und wird durch Linamarase, welches sich in den Zellwänden der Pflanze befindet, verursacht. Aufgrund der Flüchtigkeit von Blausäure wird bei der Verarbeitung zum Nahrungsmittel das Gift durch Bleichen im Sonnenlicht, Kochen oder durch Fermentation entfernt. Auf diese Weise werden Produkte wie , Fufu und aus Manioka hergestellt. In einer Studie aus dem Jahre 2003 wurde mit Hilfe gentechnischer Verfahren die Linamarin-Bildung in der Pflanze reduziert.
rdf:langString
La linamarina es un glucósido cianogénico que se encuentra en las hojas y raíces de plantas como la yuca, habas y lino. Se trata de un glucósido de la cianhidrina de la acetona. Por acción de las enzimas y la flora intestinal en el ser humano, la linamarina se puede descomponer en cianuro de hidrógeno, por lo que los alimentos cuya elaboración se basa en plantas que contienen cantidades significativas de linamarina (así como de cualquier glucósido cianogénico) requieren un proceso de preparación para neutralizar las toxinas. El glucósido como tal, si es ingerido y absorbido se excreta rápidamente en la orina y no parece ser muy tóxico. El consumo de productos de yuca con bajos niveles de linamarina está muy extendida en los trópicos de tierras bajas. La ingestión de alimentos preparados a partir de raíces de yuca cuyo proceso de destoxificación es inadecuado, pueden presentarse cuadros toxicológicos por consumo, el cual es denominado como konzo en las poblaciones de África donde fue descrita por primera vez por Trolli y más tarde a través de la red de investigación iniciada por Hans Rosling. El consumo de productos insuficientemente procesados que contienen linamarina también fue reportado como un factor de riesgo en el desarrollo de intolerancia a la glucosa y la diabetes, aunque los estudios en animales de laboratorio han sido inconsistentes en la reproducción de este efecto, y puede indicar que el efecto primario es en el agravamiento de las condiciones existentes en lugar de inducir a la diabetes por sí sola. La generación de cianuro de linamarina suele ser enzimática y se produce cuando se expone la linamarina a la (EC 3.2.1.21), una enzima que normalmente se expresa en las paredes celulares de las plantas de yuca. Debido a que los derivados de cianuro son volátiles, los métodos de procesamiento que inducen a dicha exposición son comunes en los medios tradicionales de preparación de la yuca. Para su preparación en alimentos, la yuca se somete a varios procesos de escaldado, ebullición, y/o fermentación. Ejemplos de productos alimenticios a base de yuca incluyen al garri (tostadas de tubérculos de yuca), fufu (similar a la avena para desayuno), la masa de agbelima y la harina de yuca. Los recientes esfuerzos de investigación han desarrollado una planta de yuca transgénica que regula la baja de producción de glucósidos cianogénicos a través de interferencia de ARN
rdf:langString
Linamarin is a cyanogenic glucoside found in the leaves and roots of plants such as cassava, lima beans, and flax. It is a glucoside of acetone cyanohydrin. Upon exposure to enzymes and gut flora in the human intestine, linamarin and its methylated relative lotaustralin can decompose to the toxic chemical hydrogen cyanide; hence food uses of plants that contain significant quantities of linamarin require extensive preparation and detoxification. Ingested and absorbed linamarin is rapidly excreted in the urine and the glucoside itself does not appear to be acutely toxic. Consumption of cassava products with low levels of linamarin is widespread in the low-land tropics. Ingestion of food prepared from insufficiently processed cassava roots with high linamarin levels has been associated with dietary toxicity, particularly with the upper motor neuron disease known as konzo to the African populations in which it was first described by Trolli and later through the research network initiated by Hans Rosling. However, the toxicity is believed to be induced by ingestion of acetone cyanohydrin, the breakdown product of linamarin. Dietary exposure to linamarin has also been reported as a risk factor in developing glucose intolerance and diabetes, although studies in experimental animals have been inconsistent in reproducing this effect and may indicate that the primary effect is in aggravating existing conditions rather than inducing diabetes on its own. The generation of cyanide from linamarin is usually enzymatic and occurs when linamarin is exposed to linamarase, an enzyme normally expressed in the cell walls of cassava plants. Because the resulting cyanide derivatives are volatile, processing methods that induce such exposure are common traditional means of cassava preparation; foodstuffs are usually made from cassava after extended blanching, boiling, or fermentation. Food products made from cassava plants include garri (toasted cassava tubers), porridge-like fufu, the dough , and cassava flour. Research efforts have developed a transgenic cassava plant that stably downregulates linamarin production via RNA interference.
rdf:langString
La linamarine, ou linamaroside, est un glycoside cyanogène présent dans les feuilles et les racines de plantes telles que le manioc, le haricot de Lima et le lin. Il s'agit d'un glucoside de cyanhydrine d'acétone.Mise en présence d'enzyme et de la flore intestinale dans l'intestin humain, la linamarine, et son dérivé méthylé, la , peut se décomposer et libérer du cyanure d'hydrogène, substance chimique très toxique.
rdf:langString
La linamarina è un glucoside cianogenico presente nelle foglie e radici di piante quali la manioca, il phaseolus lunatus e il lino comune. Una volta ingerita l'azione di enzimi e della flora intestinale può decomporla producendo acido cianidrico.
rdf:langString
リナマリン（linamarin）は、キャッサバ、ライマメ、アマといった植物の葉および根に含まれている（ニトリルの配糖体）の一つである。アセトンシアノヒドリンのグルコシド（グルコース配糖体）である。ヒトの腸において酵素および腸内細菌にさらされると、リナマリンおよびメチル化類縁体のは有毒なシアン化水素に分解される。ゆえに、リナマリンを多量に含む植物の食品としての利用には、しっかりとした下ごしらえと無毒化処理が必要である。摂取・吸収されたリナマリンは速やかに尿として排出され、配糖体それ自身は急性毒性を示さない。リナマリン低含有のキャッサバの消費は低地熱帯地方で幅広く見られる。多量のリナマリンを含む十分に処理されていないキャッサバから作られた食品の摂取は、食毒性、特にアフリカ人にコンゾとして知られている上位運動ニューロンの病気と関連している。コンゾは初めにジョヴァンニ・トローリ（Giovanni Trolli）によって、後にハンス・ロスリングによって主導された研究ネットワークを通じて詳述された。しかしながら、毒性はリナマリンの分解産物であるアセトンシアノヒドリンの摂取によって引き起こされると信じられている。リナマリンの食事からの摂取は耐糖能異常および糖尿病発生のリスクファクターであるとも報告されているが、実験動物を用いた研究ではこの効果を再現できておらず、主な効果は糖尿病それ自身の誘導よりも現状の悪化であることが指摘されている。 リナマリンからのシアン化物の発生は大抵酵素的であり、リナマリンがキャッサバ植物体の細胞壁に通常蓄積されている酵素であるにさらされた時に起こる。酵素によって生成されたシアン化物は揮発性であるため、除去される。このような酵素反応を引き起こす調製法は、キャッサバの無毒化処理の伝統的な手法である。食材は長時間のブランチング、茹でる、あるいは発酵によってキャッサバから作られる。キャッサバ植物から作られる食品としては、ガリ（あぶったキャッサバ塊茎）、かゆに似たフフ、キャッサバ生地アグベリマ（発酵食品）、キャッサバ粉がある。 最近の研究によって、RNA干渉（RNAi）によってリナマリン産生を安定的に抑制された遺伝子組み換えキャッサバ植物が開発されている。
rdf:langString
Linamarine is een cyanogeen glycoside, dat uit bladeren of wortels van planten gewonnen kan worden, zoals de cassave of vlas. Het aglycon van de verbinding is het cyanohydrine van aceton en het suikergedeelte bestaat uit glucose. Een chemisch nauw met linamarine verwant glycoside is lotaustraline, waarin een net iets ander aglycon voorkomt. In contact met enzymen en de menselijke darmflora wordt uit linamarine het zeer giftige blauwzuur vrijgemaakt. Voedingsmiddelen waarin linamarine voorkomt dienen dan ook speciaal behandeld te worden, zodat ze ontgift worden. Op deze wijze opgenomen linamarine wordt snel via de nieren in de urine uitgescheiden zonder dat het tot een acute vergiftiging komt. De consumptie van cassaveproducten (maniok), waarin linamarine voorkomt, is in de tropen wijdverbreid. Daarmee is in die gebieden ook het te kort behandelen van cassavewortel met een hoog linamarinegehalte de veelvoorkomend reden voor voedingsmiddel gerelateerde vergiftiging. Het via het voedsel opgenomen linamarine werd als een risicofactor aangemerkt in de ontwikkeling van en diabetes. Dit kon echter in dierexperimenten niet eenduidig aangetoond worden. Tegenwoordig gaat men ervan uit dat linamarine weliswaar bestaande ziekten erger maakt, maar deze niet veroorzaakt. De vorming van blauwzuur uit linamarine is normaal gesproken een enzymatisch gestuurd proces: , dat zich in de celwand van de planten bevindt, speelt hier de centrale rol. Bij de verwerking van casava tot voedingsmiddel wordt het vergif door bleken in zonlicht, koken (blauwzuur is vluchtig) en fermentatie verwijderd. Op deze manier worden producten zoals , fufu en uit cassave bereid. Met behulp van gentechnologie is het mogelijk gebleken het gehalte aan linamarine in de cassave te verlagen.
rdf:langString
Линамарин (англ. Linamarin) — цианогенный гликозид, гликозид циангидрина ацетона, обнаруженный в листьях и корнях растений (маниока, , лён). Линамарин разлагается с выделением циановодорода в кишечнике человека, поэтому растения, содержащие линамарин в больших количествах, требует специальной обработки перед употреблением в пищу. Всосавшийся линамарин быстро выводится с мочой. Показано, что употребление линамарина в пищу может быть фактором риска при развитии невосприимчивости к глюкозе и при диабете, однако, исследования на животных не подтверждают данный факт, что может указывать на то, что линамарин лишь усугубляет развитие диабета, но не вызывает его. Как правило, циановодород образуется в результате действия фермента линамаразы, находящегося в клеточных стенках растений маниоки. Ввиду того, что образующиеся производные синильной кислоты летучи, продукты из маниоки перед кулинарной обработкой обычно бланшируют, кипятят или ферментируют. В результате недавних исследований были получены трансгенные растения маниоки, в которых синтез линамарина был стабильно снижен при помощи РНК-интерференции.
rdf:langString
Linamarin är ett ämne som ingår i maniok (Manihot esculenta) (kassava), linfrö (Linum usitatissimum), limabönor (Phaseolus lunatus), kaffe och kaffeprodukter samt vitklöver (Trifolium repens). En nedbrytningsprodukt vid matspjälkningen, metabolismen, är det mycket giftiga ämnet vätecyanid. Upphettning oskadliggör de hälsovådliga effekterna. Besk smak. Flera isomerer förekommer. Mängd linamarin varierar inom vida gränser allt efter odlingsförhållandena och annat. För maniokrötter anges 15…1 000 mg/kg, för linfrö 360…390 mg/kg, som dock avser summan av linamarin, och i icke närmare specificerade proportioner. För människor anges förgiftningsgränsen ligga omkring 1 mg/kg kroppsvikt. Symtom ärandnöd, sjunkande blodtryck, snabb puls, huvudvärk, dåsighet, kräkning, diarré, förvirring, slöhet, blå hud p.g.a. syrebrist (cyanosis), spasmer och kramper. Kroppen bryter ner vätecyanid till tiocyanat, vilket försämrar sköldkörtelns nödvändiga upptag av jod. Detta kan dock behandlas genom extra tillförsel av jodpreparat. Kronisk överkonsumtion av linamarinhaltig föda kan ge oåterkalleliga nervskador som yttrar sig i bensvaghet, och därmed vinglig gång. Linamarin har användning i diverse experiment och finns att köpa i ren form. Prisindikation är ca 230 US $ för 50 mg.
xsd:nonNegativeInteger
5741
rdf:langString
Phaseolunatin
rdf:langString
2-Methyl-2-{[(2S,3R,4S,5S,6R)-3,4,5-trihydroxy-6-(hydroxymethyl)oxan-2-yl]oxy}propanenitrile
rdf:langString
2-(β-(D)-Glucopyranosyloxy)-2-methylpropanenitrile