Lihyan

rdf:langString Banu Lihyan

rdf:langString Els Banu Lihyan o lihyanites foren un poble i estat (Regne de Lihyan) de l'antiga Aràbia nord-occidental. S'han trobat inscripcions al nord de l'Hedjaz que conserven els noms d'almenys sis reis lihyanites; estan fetes en un alfabet semític del sud emparentat amb les escriptures subdaràbiques dedanita, tamudea i safaïtica, i precedent de l'àrab. El regne va existir uns quants segles en el període preislàmic. El seu centre degué ser la vall d'al-Ula amb al-Khurayba on estava l'antiga Dedan, una mica al sud del centre nabateu d'al-Hidjr (moderna Madain Salih). A la mateixa regió es troben inscripcions , minees, , nabatees, hebrees i àrabs. La seva deïtat principal era Dhu Ghabat i altres deïtats eren Hallah, Lat, Han-Uzzau, Han-Aktab, Ha-Kutbay, Baalsamen, Humam, Ha-Mahr, Khardji, Salman i Wadd. Les inscripcions dedanites estan datades del segle vi aC o com a tard el V aC. La supremacia dedanita fou substituïda per la lihyanita en una data desconeguda, però es creu que el regne de Lihyan floria al segle III aC. Les inscripcions minees correspondrien a una colònia comercial d'aquest poble al regne de Lihyan el segle III aC, però no corresponen a una dominació política com s'havia pensat. Pels noms dels reis de Lihyan coneguts sembla que eren contemporanis almenys en part dels ptolemeus d'Egipte: un d'ells s'anomena Tlmy (Telemy) que seria Ptolemeu però una altra teoria el fa un nom semita, Talmay (nom que portava un rei de Gessur). Probablement foren eliminats pels nabateus en el seu avança cap al sud: unes inscripcions nabatees al sud de Tayma, assenyalen a un Masudu que es qualifica de rei de Lihyan; la seva datació és incerta, i podria ser del segle ii aC o del segle I aC abans de la conquesta final de Dedan pels nabateus. No sembla probable la teoria que són del segle I emesa per W. Caskel. A les fonts àrabs islàmiques els lihyanites o Banu Lihyan són una fracció de la tribu Hudhayl amb la genealogia: Lihyan ibn Hudhayl ibn Mudikra ibn al-Yas ibn Mudar. No se sap com els lihyanites van arribar a ser part de la tribu Hudhayl al segle VI en un territori entre la Meca i Taif, una mica allunyat del seu hàbitat original al nord-est de la Meca. La tradició àrab en perd la pista. Una tradició diu que els Banu Lihyan eren les restes del Djurhum o Djurham una antiga tribu àrab que va emigrar del Iemen a la Meca i van integrar-se als Hudhayl i això seria un record nebulós del regne de Lihyan. En el període immediatament anterior i posterior a l'adveniment de l'islam no tenen història separada dels Hudhayl. Posteriorment pocs personatges es reclamen d'aquesta fracció: el gramàtic Ali ibn Khazim al-Lihyani (+837/838) en podria ser un però algunes fonts diuen que la seva nisba es devia en realitat a la seva barba (Lihya = barba).