Lifting body
http://dbpedia.org/resource/Lifting_body an entity of type: Thing
Vztlakové těleso je takové uspořádání letadla nebo kluzáku s pevnými plochami, kdy samotný tvar trupu vytváří významnou část vztlaku. Některá provedení se tvarem mohou podobat samokřídlům, např. Vought XF5U.
rdf:langString
Mit Lifting Body (auch Tragrumpf) wird eine Flugzeug-Bauweise bezeichnet, bei welcher der Auftrieb nicht oder nicht allein durch Tragflächen, sondern wesentlich durch einen speziell geformten Rumpf erzeugt wird. Eine solche Konstruktion bietet sich aufgrund ihrer gegenüber geflügelten Konzepten höheren Stabilität und damit einfacheren und kostengünstigeren Bauweise etwa für Raumgleiter an. Auch bei Hybridluftschiffen, deren Rumpf zur Erzeugung dynamischen Auftriebs gestaltet wurde, wird der Begriff Tragrumpf verwendet.
rdf:langString
Un corps portant, aussi dit fuselage porteur, est un engin spatial ou un aéronef hypersonique pour lequel l'effet de portance n'est pas produit par des ailes mais par le fuselage. Cette conception limite pour les aéronefs l'effet de traînée et pour les deux catégories d'engin la surface de friction génératrice de chaleur. L'absence d'ailes se traduit par une instabilité importante à basse vitesse. Les seuls corps portants ayant volé sont des prototypes de navette spatiale qui n'ont, en date de 2019, jamais eu de carrière opérationnelle.
rdf:langString
리프팅 바디(영어: lifting body)는 극초음속에서의 순항을 전제로 한 항공기 내지는 스페이스플레인 등과 같은 대기 중을 비행하는 경우가 있는 일부 우주선에 사용되는, 기체를 지탱하는 양력을 만들어 내도록 공기역학적으로 고안된 형상을 가지는 동체이다. 천음속에서 초음속 영역에서의 비행시에 특히 큰 항력 발생원이 되는 통상의 고정익기형의 날개를 폐지하고, 그만큼 필요로 하는 부양력을 동체로부터 조달하기 위해 이용되는 경우가 많으며, 1960년대에 개발된 미국의 실험기 M2 시리즈나 등이 이 형태를 채택한 대표적인 기체이다.
rdf:langString
リフティングボディ（英: Lifting body）は、極超音速での巡航を前提とした航空機、ないしはスペースプレーン等のような大気中を飛行することがある一部の宇宙機に使われる、機体を支える揚力を生み出すように空気力学的に工夫された形状を有する胴体のことである。遷音速から超音速域での飛行時に特に大きな抗力発生源となる通常の固定翼機型の翼を廃し、その分必要になる浮揚力を胴体から賄うために利用されることが多く、1960年代に開発されたアメリカの実験機M2シリーズやX-24などが本形態を採用した代表的機体である。
rdf:langString
Um corpo sustentante é uma aeronave na qual a configuração do próprio corpo produz sustentação. Em contraste com um asa voadora, que é uma asa sem fuselagem convencional, um corpo sustentante é uma fuselagem que gera sustentação sem a forma de uma estrutura fina e plana típica da asa. Considerando que uma asa voadora visa maximizar a eficiência de cruzeiro em velocidades subsônicas, eliminando superfícies não-sustentantes, os corpos sustentantes geralmente minimizam o arrasto e a estrutura de uma asa para voo subsônico, supersônico e hipersônico, ou, em veículo espacial, na reentrada. Todos estes regimes de voo colocam desafios para a estabilidade de voo adequado.
rdf:langString
舉升體（lifting body），又稱升力體，是指一種讓機身能夠自己產生升力的飛機外型。它與飛行翼的區別是，飛行翼是完全沒有傳統的機身結構，它嘗試消除無升力的表面，使得在亚音速的巡航效率能夠達到最大。相對地，舉升體是把當在超音速、穿音速和太空梭突入大氣層時的機翼結構的阻力最小化。這兩種設計都使得在控制以及穩定飛行方面造成很大的挑戰。
rdf:langString
Un fuselatge autosostingut, cos autosostingut o cos portant és un tipus d'aeronau amb ales fixes en la qual el fuselatge o cos principal de l'aeronau produeix la força de sustentació. A diferència d'una ala voladora, que és un ala amb un fuselatge mínim o inexistent, un fuselatge sustentador pot ser imaginat com un fuselatge que gairebé no posseeix ales. Mentre que en una ala voladora s'intenta maximitzar l'eficiència de creuer a velocitats subsòniques mitjançant l'eliminació de les superfícies que no aporten a la sustentació, en els fuselatges de sustentació en general es minimitza la força d'arrossegament i l'estructura de l'ala per a vols a velocitat subsònica, supersònica, i hipersònica, o en la reentrada atmosfèrica de naus espacials. Tots aquests règims de vol signifiquen desafiament
rdf:langString
Un fuselaje sustentador o cuerpo sustentador es un tipo de aeronave con alas fijas en la cual el fuselaje o cuerpo principal de la aeronave produce la fuerza de sustentación. A diferencia de una ala volante, que es un ala con un fuselaje mínimo o inexistente, un fuselaje sustentador puede ser imaginado como un fuselaje que casi no posee alas. Mientras que en una ala volante se intenta maximizar la eficiencia de crucero a velocidades subsónicas mediante la eliminación de las superficies que no aportan a la sustentación, en los fuselajes de sustentación por lo general se minimiza la fuerza de arrastre y la estructura del ala para vuelos a velocidad subsónicas, supersónica, e hipersónica, o en la reentrada atmosférica de naves espaciales. Todos estos regímenes de vuelo significan desafíos par
rdf:langString
A lifting body is a fixed-wing aircraft or spacecraft configuration in which the body itself produces lift. In contrast to a flying wing, which is a wing with minimal or no conventional fuselage, a lifting body can be thought of as a fuselage with little or no conventional wing. Whereas a flying wing seeks to maximize cruise efficiency at subsonic speeds by eliminating non-lifting surfaces, lifting bodies generally minimize the drag and structure of a wing for subsonic, supersonic and hypersonic flight, or spacecraft re-entry. All of these flight regimes pose challenges for proper flight safety.
rdf:langString
Lifting body adalah pesawat sayap tetap atau konfigurasi pesawat ruang angkasa di mana tubuh pesawat sendiri menghasilkan angkat. Berbeda dengan sayap terbang, yang merupakan sayap dengan minimal atau tidak ada, lifting body dapat dianggap sebagai pesawat dengan sedikit atau tanpa sayap konvensional. Sedangkan sayap terbang berusaha untuk memaksimalkan efisiensi pelayaran pada kecepatan subsonik dengan menghilangkan permukaan non - mengangkat, lifting body umumnya meminimalkan drag dan struktur sayap untuk subsonic, supersonik, dan penerbangan hipersonik, atau, pesawat ruang angkasa re -entry. Semua rezim penerbangan ini menimbulkan tantangan bagi stabilitas penerbangan yang tepat.
rdf:langString
I corpi portanti sono dei velivoli senza ali, in grado di generare una forza portante grazie esclusivamente ad una opportuna configurazione della fusoliera. I corpi portanti sono stati sviluppati a partire dagli anni sessanta sia dalla statunitense NASA che dall'Unione Sovietica, con lo scopo di realizzare velivoli spaziali. Malgrado il fatto che nessuno dei corpi portanti realizzati dalle due superpotenze abbia mai volato nello spazio, essi rappresentano un passaggio fondamentale nello studio e nella realizzazione delle navette spaziali (Space Shuttle per la NASA e Programma Buran per l'agenzia spaziale Russa).
rdf:langString
Несущий корпус (несущий фюзеляж) — аэродинамическое решение, при котором подъёмная сила формируется на корпусе летательного аппарата. В большинстве случаев используется для разгрузки обычного крыла, причём чаще всего подъёмная сила создаётся только на режимах высокой скорости при значительных углах атаки.
rdf:langString
rdf:langString
Fuselatge autosostingut
rdf:langString
Vztlakové těleso
rdf:langString
Lifting Body
rdf:langString
Fuselaje sustentador
rdf:langString
Lifting body
rdf:langString
Corps portant
rdf:langString
Corpo portante
rdf:langString
Lifting body
rdf:langString
리프팅 바디
rdf:langString
リフティングボディ
rdf:langString
Corpo sustentante
rdf:langString
Несущий корпус
rdf:langString
舉升體
xsd:integer
168239
xsd:integer
1117234991
rdf:langString
Un fuselatge autosostingut, cos autosostingut o cos portant és un tipus d'aeronau amb ales fixes en la qual el fuselatge o cos principal de l'aeronau produeix la força de sustentació. A diferència d'una ala voladora, que és un ala amb un fuselatge mínim o inexistent, un fuselatge sustentador pot ser imaginat com un fuselatge que gairebé no posseeix ales. Mentre que en una ala voladora s'intenta maximitzar l'eficiència de creuer a velocitats subsòniques mitjançant l'eliminació de les superfícies que no aporten a la sustentació, en els fuselatges de sustentació en general es minimitza la força d'arrossegament i l'estructura de l'ala per a vols a velocitat subsònica, supersònica, i hipersònica, o en la reentrada atmosfèrica de naus espacials. Tots aquests règims de vol signifiquen desafiaments per a l'estabilitat del vol. Els conceptes avançats d'avió espacial en la dècada de 1990 i 2000 va fer ús de dissenys de fuselatge autosostingut. Alguns exemples inclouen el (1990) i l' (2010). El Dream Chaser, una extensió de la tecnologia del HL-20, està en desenvolupament com un dels tres vehicles que podrien transportar persones nord-americanes a l'Estació Espacial Internacional.
rdf:langString
Vztlakové těleso je takové uspořádání letadla nebo kluzáku s pevnými plochami, kdy samotný tvar trupu vytváří významnou část vztlaku. Některá provedení se tvarem mohou podobat samokřídlům, např. Vought XF5U.
rdf:langString
Mit Lifting Body (auch Tragrumpf) wird eine Flugzeug-Bauweise bezeichnet, bei welcher der Auftrieb nicht oder nicht allein durch Tragflächen, sondern wesentlich durch einen speziell geformten Rumpf erzeugt wird. Eine solche Konstruktion bietet sich aufgrund ihrer gegenüber geflügelten Konzepten höheren Stabilität und damit einfacheren und kostengünstigeren Bauweise etwa für Raumgleiter an. Auch bei Hybridluftschiffen, deren Rumpf zur Erzeugung dynamischen Auftriebs gestaltet wurde, wird der Begriff Tragrumpf verwendet.
rdf:langString
Un fuselaje sustentador o cuerpo sustentador es un tipo de aeronave con alas fijas en la cual el fuselaje o cuerpo principal de la aeronave produce la fuerza de sustentación. A diferencia de una ala volante, que es un ala con un fuselaje mínimo o inexistente, un fuselaje sustentador puede ser imaginado como un fuselaje que casi no posee alas. Mientras que en una ala volante se intenta maximizar la eficiencia de crucero a velocidades subsónicas mediante la eliminación de las superficies que no aportan a la sustentación, en los fuselajes de sustentación por lo general se minimiza la fuerza de arrastre y la estructura del ala para vuelos a velocidad subsónicas, supersónica, e hipersónica, o en la reentrada atmosférica de naves espaciales. Todos estos regímenes de vuelo significan desafíos para la estabilidad del vuelo. Los cuerpos sustentadores fueron un área importante de investigación en las décadas de 1960 y 1970 con el propósito de construir naves espaciales pequeñas y livianas. Estados Unidos construyó varios cuerpos sustentadores con cohetes para probar el concepto, como también varios vehículos de re-entrada impulsados por cohetes que fueron ensayados sobre el Océano Pacífico. El interés decayó cuando la Fuerza Aérea de los Estados Unidos en las misiones tripuladas, y los desarrollos de importancia finalizaron durante el proceso de diseño del Transbordador espacial cuando se hizo evidente que los fuselajes con formas aerodinámicas hacían difícil ubicar los tanques de combustible.
rdf:langString
A lifting body is a fixed-wing aircraft or spacecraft configuration in which the body itself produces lift. In contrast to a flying wing, which is a wing with minimal or no conventional fuselage, a lifting body can be thought of as a fuselage with little or no conventional wing. Whereas a flying wing seeks to maximize cruise efficiency at subsonic speeds by eliminating non-lifting surfaces, lifting bodies generally minimize the drag and structure of a wing for subsonic, supersonic and hypersonic flight, or spacecraft re-entry. All of these flight regimes pose challenges for proper flight safety. Lifting bodies were a major area of research in the 1960s and 70s as a means to build a small and lightweight crewed spacecraft. The US built a number of lifting body rocket planes to test the concept, as well as several rocket-launched re-entry vehicles that were tested over the Pacific. Interest waned as the US Air Force lost interest in the crewed mission, and major development ended during the Space Shuttle design process when it became clear that the highly shaped fuselages made it difficult to fit fuel tankage. Advanced spaceplane concepts in the 1990s and 2000s did use lifting-body designs. Examples include the HL-20 Personnel Launch System (1990) and the Prometheus spaceplane (2010). The Dream Chaser lifting-body spaceplane, an extension of HL-20 technology, was proposed as one of three vehicles to potentially carry US crew to and from the International Space Station, but eventually was selected as a resupply vehicle instead. In 2015 the ESA Intermediate eXperimental Vehicle performed the first ever successful reentry of a lifting body spacecraft.
rdf:langString
Un corps portant, aussi dit fuselage porteur, est un engin spatial ou un aéronef hypersonique pour lequel l'effet de portance n'est pas produit par des ailes mais par le fuselage. Cette conception limite pour les aéronefs l'effet de traînée et pour les deux catégories d'engin la surface de friction génératrice de chaleur. L'absence d'ailes se traduit par une instabilité importante à basse vitesse. Les seuls corps portants ayant volé sont des prototypes de navette spatiale qui n'ont, en date de 2019, jamais eu de carrière opérationnelle.
rdf:langString
Lifting body adalah pesawat sayap tetap atau konfigurasi pesawat ruang angkasa di mana tubuh pesawat sendiri menghasilkan angkat. Berbeda dengan sayap terbang, yang merupakan sayap dengan minimal atau tidak ada, lifting body dapat dianggap sebagai pesawat dengan sedikit atau tanpa sayap konvensional. Sedangkan sayap terbang berusaha untuk memaksimalkan efisiensi pelayaran pada kecepatan subsonik dengan menghilangkan permukaan non - mengangkat, lifting body umumnya meminimalkan drag dan struktur sayap untuk subsonic, supersonik, dan penerbangan hipersonik, atau, pesawat ruang angkasa re -entry. Semua rezim penerbangan ini menimbulkan tantangan bagi stabilitas penerbangan yang tepat. Lifting body adalah area utama penelitian pada 1960-an dan 70-an sebagai sarana untuk membangun sebuah pesawat ruang angkasa berawak kecil dan ringan. AS membangun sejumlah pesawat roket lifting body untuk menguji konsep, serta beberapa re-entry kendaraan roket diluncurkan yang diuji di atas Pasifik.
rdf:langString
리프팅 바디(영어: lifting body)는 극초음속에서의 순항을 전제로 한 항공기 내지는 스페이스플레인 등과 같은 대기 중을 비행하는 경우가 있는 일부 우주선에 사용되는, 기체를 지탱하는 양력을 만들어 내도록 공기역학적으로 고안된 형상을 가지는 동체이다. 천음속에서 초음속 영역에서의 비행시에 특히 큰 항력 발생원이 되는 통상의 고정익기형의 날개를 폐지하고, 그만큼 필요로 하는 부양력을 동체로부터 조달하기 위해 이용되는 경우가 많으며, 1960년대에 개발된 미국의 실험기 M2 시리즈나 등이 이 형태를 채택한 대표적인 기체이다.
rdf:langString
I corpi portanti sono dei velivoli senza ali, in grado di generare una forza portante grazie esclusivamente ad una opportuna configurazione della fusoliera. I corpi portanti sono stati sviluppati a partire dagli anni sessanta sia dalla statunitense NASA che dall'Unione Sovietica, con lo scopo di realizzare velivoli spaziali. Malgrado il fatto che nessuno dei corpi portanti realizzati dalle due superpotenze abbia mai volato nello spazio, essi rappresentano un passaggio fondamentale nello studio e nella realizzazione delle navette spaziali (Space Shuttle per la NASA e Programma Buran per l'agenzia spaziale Russa). Esempi di corpi portanti realizzati dalla NASA sono: , con la sua variante , X-24A con la sua variante X-24B. Questi velivoli non erano in grado di decollare da soli ma dovevano essere portati in quota (circa 10.000 metri) da un vettore Boeing NB52, l'equipaggio era costituito da un solo uomo. Dopo essere stati sganciati dal vettore essi raggiungevano una quota compresa tra i 13.000 e i 28.000 metri, a seconda del velivolo, grazie ai propri motori. L'atterraggio avveniva planando come un aliante, la portanza, come detto, era fornita dalla particolare conformazione della fusoliera. Un prototipo di X-38 sganciato da un B-52. Due esempi di corpi portanti realizzati in Unione Sovietica furono il MiG-105-11 ed il (realizzato esclusivamente in scala 1:6). Il progetto russo di corpi portanti era identificato come e prevedeva l'utilizzazione di due velivoli, il vettore ed il corpo portante stesso (velivolo monoposto denominato Spiral e realizzato dall'OKB Mikoyan Gurevich) Il vettore, in realtà mai realizzato, doveva portare in quota a 30.000 metri e velocità Mach 3 il velivolo a corpo portante. L'unico velivolo russo a volare con equipaggio fu il MiG-105-11 (velivolo, come detto, denominato Spiral oppure , ovvero aereo orbitale sperimentale pilotato), esso in alcuni test fu sganciato da un vettore subsonico Tupolev TU-95K ad una quota di circa 5000 metri. Il MiG-105-11 era anche in grado di decollare da solo grazie ai propri motori. Il Bor4, come accennato, fu realizzato solo in scala ridotta e fu utilizzato solo per effettuare test aerodinamici e prove di atterraggio.
rdf:langString
リフティングボディ（英: Lifting body）は、極超音速での巡航を前提とした航空機、ないしはスペースプレーン等のような大気中を飛行することがある一部の宇宙機に使われる、機体を支える揚力を生み出すように空気力学的に工夫された形状を有する胴体のことである。遷音速から超音速域での飛行時に特に大きな抗力発生源となる通常の固定翼機型の翼を廃し、その分必要になる浮揚力を胴体から賄うために利用されることが多く、1960年代に開発されたアメリカの実験機M2シリーズやX-24などが本形態を採用した代表的機体である。
rdf:langString
Um corpo sustentante é uma aeronave na qual a configuração do próprio corpo produz sustentação. Em contraste com um asa voadora, que é uma asa sem fuselagem convencional, um corpo sustentante é uma fuselagem que gera sustentação sem a forma de uma estrutura fina e plana típica da asa. Considerando que uma asa voadora visa maximizar a eficiência de cruzeiro em velocidades subsônicas, eliminando superfícies não-sustentantes, os corpos sustentantes geralmente minimizam o arrasto e a estrutura de uma asa para voo subsônico, supersônico e hipersônico, ou, em veículo espacial, na reentrada. Todos estes regimes de voo colocam desafios para a estabilidade de voo adequado.
rdf:langString
Несущий корпус (несущий фюзеляж) — аэродинамическое решение, при котором подъёмная сила формируется на корпусе летательного аппарата. В большинстве случаев используется для разгрузки обычного крыла, причём чаще всего подъёмная сила создаётся только на режимах высокой скорости при значительных углах атаки. Кроме того, при отсутствии обычного крыла, о несущем корпусе можно говорить, как об аэродинамической компоновке летательного аппарата. При этом, в отличие от летающего крыла, которое представляет собой крыло без фюзеляжа как такового, несущий корпус представляет собой фюзеляж без типичных для крыла плоских форм и уменьшения толщины по краям. Такую аэродинамическую компоновку использовали американские экспериментальные самолёты NASA M2-F1(2,3), Martin X-24А, Northrop HL-10. Также эта компоновка применяется в некоторых гиперзвуковых ЛА и проектах многоразовых космических кораблей (например, NASA X-38, Клиппер).
rdf:langString
舉升體（lifting body），又稱升力體，是指一種讓機身能夠自己產生升力的飛機外型。它與飛行翼的區別是，飛行翼是完全沒有傳統的機身結構，它嘗試消除無升力的表面，使得在亚音速的巡航效率能夠達到最大。相對地，舉升體是把當在超音速、穿音速和太空梭突入大氣層時的機翼結構的阻力最小化。這兩種設計都使得在控制以及穩定飛行方面造成很大的挑戰。
xsd:nonNegativeInteger
23227
