Liburnians
http://dbpedia.org/resource/Liburnians an entity of type: WikicatAncientTribesInCroatia
Die Liburner waren ein illyrischer Volksstamm. Ihr Siedlungsgebiet lag am östlichen Ufer der Adria in Liburnien in der Gegend von Iader (heutiges Zadar) und erstreckte sich in etwa vom Fluss Krka im Süden bis zur Kvarner-Bucht im Norden. Im Süden waren ihre Nachbarn die Delmaten, im Norden die Veneter und Histrier, im Nordosten die Iapoden.
rdf:langString
Les Liburniens (en latin : Liburni, en grec : Libournoi) sont un peuple antique de la côte adriatique. Leur nom indo-européen semble provenir de leur habitat : en latin labrum signifie « lèvre, côte, littoral ». Ce nom a aussi été rapproché du nom des Libu : un des peuples de la mer qui envahirent l'Égypte à a fin du XIIIe siècle av. J.-C., qui a aussi donné le toponyme « Libye ».
rdf:langString
The Liburnians or Liburni (Ancient Greek: Λιβυρνοὶ) were an ancient tribe inhabiting the district called Liburnia, a coastal region of the northeastern Adriatic between the rivers Arsia (Raša) and Titius (Krka) in what is now Croatia. According to Strabo's Geographica they populated Kerkyra until shortly after the Corinthians settled the island, c. 730 BC.
rdf:langString
Suku Liburnia atau Liburni (bahasa Yunani Kuno: Λιβυρνοὶ) adalah suku kuno yang mendiami distrik bernama Liburnia, wilayah pesisir Adriatik timur laut antara sungai-sungai Arsia dan Titius di lokasi yang sekarang disebut Kroasia. Menurut Geographika Strabo mereka menghuni Kerkira hingga tak lama setelah suku Korintus menetap di pulau itu, pada sekitar 730 SM.
rdf:langString
I Liburni furono un antico popolo marittimo che nel I millennio a.C. abitava le coste settentrionali dell'Adriatico.
rdf:langString
Liburner (latin: liburni, grekiska: Λιϐουρνοί) var en illyrisk folkgrupp som under antiken bebodde , ett område som sträckte sig längs med den östra adriatiska kusten, från floden Raša (Arsia) till Krka (Titius), i vad som idag är Kroatien.
rdf:langString
Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu. Els liburns eren un poble molt antic que juntament amb els sículs havien ocupat la costa oposada al Picè. La seva capital era Truentum (Trieste), segons Plini el Vell. Se suposa que eren una ètnia dels pelasgs. S'havia estès molt, i aquest poble ocupava Issa, Melita i altres illes, i havia poblat Còrcira, segons Estrabó, abans de què hi arribessin els grecs.
rdf:langString
Los liburnios eran una tribu ubicada en territorios de la costa del mar Adriático, aproximadamente en la actual Croacia. Son considerados como de origen véneto-ilírico. En el Periplo de Pseudo-Escílax se los ubica entre los istros y los ilirios. Destaca en su territorio las ciudades de Lias, Idasa, Atienitas, Diirta, Alupsos, Olsos, Pedetas y Hemionos y frente a su territorio sitúa las islas de Istride, las Electrides y las Mentorides. También se indica que eran las mujeres las que gobernaban en esta tribu y que estas tenían relaciones con los esclavos y con los extranjeros de los países vecinos.
rdf:langString
Либурны, также либурнцы или либурнийцы (лат. Liburni, др.-греч. Λιβυρνοί) — античный народ, возможно, родственный иллирийцам или венетам. Их область расселения находилась на восточном побережье Адриатического моря в области города Ядар (современный Задар) и простиралась от реки Крка на юге до бухты Кварнер на севере. В античные времена эта область носила название Либурния. На юге соседствовали с далматами, на севере с венетами и истрами. В эпоху бронзового века на территории, примерно соответствовавшей более позднему расселению либурнов, существовала археологическая кастельерская культура.
rdf:langString
rdf:langString
Liburnians
rdf:langString
Liburns
rdf:langString
Liburner
rdf:langString
Liburnios
rdf:langString
Suku Liburnia
rdf:langString
Liburniens
rdf:langString
Liburni
rdf:langString
Либурны
rdf:langString
Liburner
xsd:integer
2426689
xsd:integer
1120447335
rdf:langString
Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu. Els liburns eren un poble molt antic que juntament amb els sículs havien ocupat la costa oposada al Picè. La seva capital era Truentum (Trieste), segons Plini el Vell. Se suposa que eren una ètnia dels pelasgs. S'havia estès molt, i aquest poble ocupava Issa, Melita i altres illes, i havia poblat Còrcira, segons Estrabó, abans de què hi arribessin els grecs. Sembla que havien arribat, cap al nord, fins a la Nòrica, on se sap que hi havia població il·lírica. Estrabó els distingeix dels breunes i dels genauns, que també eren pobles il·lírics. Virgili sembla que anomena als vènets, liburns, i diu que el seu país era el lloc on va arribar Antènor des de Troia. Van ser expulsats dels territoris que ocupaven entre Panònia i el país dels vènets pels invasors gals i van quedar reduir a un districte petit que va agafar el nom de Libúrnia. Es van dedicar a la pirateria, i per les seves incursions feien servir les "naves Liburnicae", els lembus, amb una vela llatina molt gran que després els romans van adoptar en la seva lluita contra Cartago, i a la Segona guerra macedònica van substituir les grans naus que fins llavors s'havien utilitzat. Libúrnia es va incorporar després a Il·líria, i aquesta regió com a província romana es va dir també Dalmàcia. La seva capital, Iadera va ser una colònia romana. Altres ciutats dels liburns eren Scardona (cap d'un convent jurídic) segons Plini el Vell que reunia els habitants de catorze pobles, Alvona, Flanona, Tarsatica, Senia, Lopsica, Ortopula, Vegium, Argyruntum, Corinium, Aenona, i . L'any 634 l'emperador romà d'Orient Heracli va invitar als corbats (chorvates o khrobati) que vivien al nord dels Carpats (al sud de Polònia) per ocupar la regió com a vassalls bizantins. Els nouvinguts van adoptar el cristianisme al segle VII.
rdf:langString
Die Liburner waren ein illyrischer Volksstamm. Ihr Siedlungsgebiet lag am östlichen Ufer der Adria in Liburnien in der Gegend von Iader (heutiges Zadar) und erstreckte sich in etwa vom Fluss Krka im Süden bis zur Kvarner-Bucht im Norden. Im Süden waren ihre Nachbarn die Delmaten, im Norden die Veneter und Histrier, im Nordosten die Iapoden.
rdf:langString
Los liburnios eran una tribu ubicada en territorios de la costa del mar Adriático, aproximadamente en la actual Croacia. Son considerados como de origen véneto-ilírico. En el Periplo de Pseudo-Escílax se los ubica entre los istros y los ilirios. Destaca en su territorio las ciudades de Lias, Idasa, Atienitas, Diirta, Alupsos, Olsos, Pedetas y Hemionos y frente a su territorio sitúa las islas de Istride, las Electrides y las Mentorides. También se indica que eran las mujeres las que gobernaban en esta tribu y que estas tenían relaciones con los esclavos y con los extranjeros de los países vecinos. En relación con las costumbres de los liburnios también se conserva un fragmento de Nicolás de Damasco que describe que los liburnios tenían a sus mujeres en común y criaban a los niños también en común hasta que tenían 5 años y al sexto año eran asignados cada uno a un padre según el parecido que se apreciara entre los niños y los hombres. Estrabón sitúa su territorio en la costa, a continuación del de los yápodes, cita un río navegable (antiguo Ticio, actual Krka), la ciudad de y las islas denominadas que eran 40. Plinio nombra la ciudad de como la única de los liburnios que quedaba en Italia. Señala que el límite de su territorio lo marcaba el río Ticio con la ciudad de Escardona y otro de sus límites lo marcaba el Arsia (actual Rasa). Apiano dice que era una tribu de origen ilirio y destaca su pericia en el arte de la navegación. Sus barcos eran llamados liburnas y a menudo realizaban expediciones de saqueo por el mar Adriático. También relata que Julio César apoyó a los liburnios con el envío de tropas cuando los dálmatas y otras tribus ilirias arrebataron a los liburnios la ciudad de . Sin embargo estas tropas fueron derrotadas. En tiempos de Augusto, este emperador logró el sometimiento completo de Iliria y privó a los liburnios de las naves con las que ejercían la piratería. Promona fue ocupada nuevamente por los dálmatas en tiempos de Augusto y esta ciudad fue sitiada y posteriormente tomada por los romanos. Desde el año 9 los territorios de Liburnia y Dalmacia constituyeron una provincia romana.
rdf:langString
Les Liburniens (en latin : Liburni, en grec : Libournoi) sont un peuple antique de la côte adriatique. Leur nom indo-européen semble provenir de leur habitat : en latin labrum signifie « lèvre, côte, littoral ». Ce nom a aussi été rapproché du nom des Libu : un des peuples de la mer qui envahirent l'Égypte à a fin du XIIIe siècle av. J.-C., qui a aussi donné le toponyme « Libye ».
rdf:langString
The Liburnians or Liburni (Ancient Greek: Λιβυρνοὶ) were an ancient tribe inhabiting the district called Liburnia, a coastal region of the northeastern Adriatic between the rivers Arsia (Raša) and Titius (Krka) in what is now Croatia. According to Strabo's Geographica they populated Kerkyra until shortly after the Corinthians settled the island, c. 730 BC.
rdf:langString
Suku Liburnia atau Liburni (bahasa Yunani Kuno: Λιβυρνοὶ) adalah suku kuno yang mendiami distrik bernama Liburnia, wilayah pesisir Adriatik timur laut antara sungai-sungai Arsia dan Titius di lokasi yang sekarang disebut Kroasia. Menurut Geographika Strabo mereka menghuni Kerkira hingga tak lama setelah suku Korintus menetap di pulau itu, pada sekitar 730 SM.
rdf:langString
I Liburni furono un antico popolo marittimo che nel I millennio a.C. abitava le coste settentrionali dell'Adriatico.
rdf:langString
Liburner (latin: liburni, grekiska: Λιϐουρνοί) var en illyrisk folkgrupp som under antiken bebodde , ett område som sträckte sig längs med den östra adriatiska kusten, från floden Raša (Arsia) till Krka (Titius), i vad som idag är Kroatien.
rdf:langString
Либурны, также либурнцы или либурнийцы (лат. Liburni, др.-греч. Λιβυρνοί) — античный народ, возможно, родственный иллирийцам или венетам. Их область расселения находилась на восточном побережье Адриатического моря в области города Ядар (современный Задар) и простиралась от реки Крка на юге до бухты Кварнер на севере. В античные времена эта область носила название Либурния. На юге соседствовали с далматами, на севере с венетами и истрами. Либурнский язык известен по немногочисленным топонимам; с уверенностью можно говорить лишь о его принадлежности к индоевропейским «кентумным», с меньшей долей вероятности — о родстве с венетским. В эпоху бронзового века на территории, примерно соответствовавшей более позднему расселению либурнов, существовала археологическая кастельерская культура. В античный период либурны были известны как умелые мореплаватели и пираты. Они создали тип лёгкой галеры, которая в честь них получила название «либурна». Позднее либурну использовали и римляне. С момента возникновения в Адриатике древнегреческих колоний либурны испытали греческое культурное влияние. Во II веке до н. э. либурны попадают под влияние Рима. Во время правления Юлия Цезаря либурны потеряли автономию и были включены в состав империи. Во время гражданской войны Цезаря поддержал контингент либурнских кораблей. Либурны участвовали в паннонском восстании (9 год до н. э.), подавленном Октавианом. После этого либурнская область была включена в состав провинции Далмация.
xsd:nonNegativeInteger
40495
