Lepontii
http://dbpedia.org/resource/Lepontii an entity of type: Thing
Die Lepontier lebten im ersten Jahrtausend vor Christus in dem Gebiet zwischen Gotthardmassiv und dem Lago Maggiore, den heutigen Schweizer Kantonen Tessin und Graubünden sowie der italienischen Provinzen Novara und Verbano-Cusio-Ossola. Ihre Hauptstadt war Oscella Lepontiorum, das heutige Domodossola. Auf die Lepontier gehen die heutigen Bezeichnungen Leventina (für das obere Tessintal) und die Lepontinischen Alpen zurück.
rdf:langString
Les Lépontiens, selon Venceslas Kruta, sont un peuple celtique de la souche indigène de la culture de Golasecca qui résidait dans les abords alpins du lac Majeur. On emploie improprement son nom pour désigner les populations de langue celtique qui utilisaient, antérieurement au IVe siècle av. J.-C., l'alphabet étrusque pour enregistrer des textes en langue vernaculaire. Ils appartenaient à l'aire d'influence des insubres et faisaient peut-être partie de leur confédération avant la prise de contrôle de Rome sur cette région, au début du IIe siècle av. J.-C..
rdf:langString
레폰티족(Lepontii)은 청동기 시대, 철기 시대 후기에 알프스의 라에티아(현대 스위스와 북부 이탈리아)의 일부를 차지하고 있던 고대 켈트족이었다. 최근의 고고학적 발굴과 골라세카 문화(기원전 9-7세기) 및 (기원전 13세기)와의 연관성은 켈트족 소속을 나타낸다. 그들의 언어 분석과 옛 레폰트 지역의 지명이 사람들은 켈트족과 유사하지만, 포 계곡에 갈리아족이 침투하기 이전의 층을 대표하는 것으로 가정했다. 레폰티족이 켈트화된 리구리아족일 수도 있다는 주장도 있었다. 레폰틴족의 주요 도시는 오스셀라(Oscela, 지금은 이탈리아 도모도솔라)와 빌리티오(현재의 스위스 벨린초나)였다. 그들의 영토에는 현재의 오솔라와 티치노에 해당하는 고트하르트 고개와 심플론 고개의 남쪽 경사면이 포함되어 있다. 라에티아 지도는 라에티아의 남서쪽 모서리에 있는 레폰티족의 영토의 위치를 보여준다. 수도가 될 메디오라눔(현대 밀라노)을 포함하여 남쪽 지역은 레폰티족이 라에티아 영토의 여러 에트루리아 파생 알파벳 중 하나인 알파벳으로 묘비 비문을 쓰기 시작한 BC 600-500년경 에트루리아인이었다.
rdf:langString
Els leponcis (en llatí Lepontii, en grec antic Ληπόντιοι) eren un poble celta alpí que habitava les valls del sud dels Alps a la regió del Llac de Como i Llac Maggiore. Estrabó diu que eren una tribu rètica i que abans vivien més cap a Itàlia però havien estat rebutjats cap a les muntanyes. Juli Cèsar diu (De Bello Gallico IV, 10) que el Rin neix al país dels leponcis, i Plini el Vell diu que els (uberi o viberi) ocupaven les fonts del Roine, però Claudi Ptolemeu els situa erròniament als Alps Cotians. Modernament s'anomenà la zona entre el Monte Rosa i el Sant Gotard.
rdf:langString
Los leponcios o lepontios (en latín, Lepontii) fueron un antiguo pueblo que ocupaba ciertas regiones de la Recia (en lo que modernamente son Suiza e Italia) en los Alpes durante la época de la conquista romana de ese territorio. Los leponcios han sido descritos de manera diversa, como una tribu celta, ligur, recia y germana. Recientes excavaciones arqueológicas y su asociación con la cultura de Golasecca de Italia septentrional apuntaría a una filiación celta, aunque no puede excluirse una amalgaba de recios (que eran en parte de origen relacionado con los etruscos) .
rdf:langString
The Lepontii were an ancient Celtic people occupying portions of Rhaetia (in modern Switzerland and Northern Italy) in the Alps during the late Bronze Age/Iron Age. Recent archeological excavations and their association with the Golasecca culture (9th-7th centuries BC) and Canegrate culture (13th century BC) point to a Celtic affiliation. From the analysis of their language and the place names of the old Lepontic areas, it was hypothesized that these people represent a layer similar to that Celtic but previous to the Gallic penetration in the Po valley. The suggestion has been made that the Lepontii may have been celticized Ligurians.
rdf:langString
Leponti adalah suku Kelt kuno yang pernah mendiami Raetia (di Swiss modern dan Italia utara) di pegunungan Alpen selama Zaman Perunggu akhir dan Zaman Besi. Penggalian arkeologi baru-baru ini dan hubungannya dengan (abad ke-9 hingga ke-7 SM) dan (abad ke-13 SM) menunjukkan kebudayaan yang mirip Kelt. Dari analisis bahasa mereka an nama tempat daerah Leponti kuno, diperkirakan bahwa orang-orang ini mewakili budaya yang mirip dengan Kelt tetapi sebelum munculnya suku Galia di lembah Po. Beberapa cendekiawan berpendapat bahwa Lepontii mungkin merupakan suku Liguria yang terkeltikisasi.
rdf:langString
I Leponzi (anche Leponti o Lepontini) erano un'antica popolazione celtica o ligure stanziata nelle Alpi centro-occidentali. Secondo gli autori antichi il loro territorio si estendeva a nord fino alle sorgenti del Rodano e del Reno e a sud fino ai territori in cui le valli alpine si aprono verso la pianura padana comprendendo quindi il Cantone Ticino, la Lombardia occidentale, la Val d'Ossola. La loro esistenza è attestata dal I millennio a.C.. Solo successivamente, con l'ampliamento del territorio dell'Italia antica, il territorio venne a far parte della Gallia Transpadana.
rdf:langString
De Lepontii (Lepontiërs) waren een Keltische volkerenstam die leefde in Raetia, een Romeinse provincie die in het huidige Zwitserland en Noord-Italië in de Alpen lag, toen de Romeinen hun gebied veroverden. De Lepontii werden in de loop der tijden beschreven als een Keltische, Ligurische, Raetische en Germaanse stam, maar er blijven nu te weinig bewijzen over om de Lepontii met zekerheid te kunnen categoriseren. Er zijn echter aanwijzingen, vooral gebaseerd op recente archeologische opgravingen, en ook hun associatie met de van Noord-Italie, die wijzen op een Keltische oorsprong, mogelijk ook een mengvorm van de Raetiërs (die van Etruskische oorsprong waren) en Kelten.
rdf:langString
Лепонтийцы (лат. Lepontii) — древний народ, населявший часть территории Ретии (ныне — альпийские регионы Швейцарии и Италии) ко времени завоевания этих земель римлянами. Различные авторы причисляли лепонтийцев к кельтам, лигурам, ретам и даже германцам. Обнаруженные в XIX веке надписи на лепонтийском языке 7-5 вв., выполненные производным от этрусского алфавитом, а также материалы археологических раскопок, указывающие на связь с археологической культурой Голасекка на севере Италии, являются окончательным свидетельством о кельтской принадлежности лепонтийцев, хотя нельзя исключить и примесь ретского населения (родственного этрускам).
rdf:langString
Leponterna (på latin Lepontii) var en folkgrupp som bodde i Raetien (dagens Schweiz och nordligaste Italien) under antiken. De talade lepontiska, ett idag utdött keltiskt språk. Leponterna har omväxlande beskrivits som kelter, ligurer, räter och germaner. Arkeologiska utgrävningar visar på kopplingar mellan den protokeltiska och leponterna. Man kan dock inte utesluta att leponterna även innehöll drag av räter (som var delvis av etruskiskt ursprung).
rdf:langString
rdf:langString
Leponcis
rdf:langString
Lepontier
rdf:langString
Leponcios
rdf:langString
Suku Leponti
rdf:langString
Lépontiens
rdf:langString
Leponzi
rdf:langString
Lepontii
rdf:langString
레폰티족
rdf:langString
Lepontii
rdf:langString
Leponter
rdf:langString
Лепонтийцы
xsd:integer
325133
xsd:integer
1084443011
rdf:langString
Els leponcis (en llatí Lepontii, en grec antic Ληπόντιοι) eren un poble celta alpí que habitava les valls del sud dels Alps a la regió del Llac de Como i Llac Maggiore. Estrabó diu que eren una tribu rètica i que abans vivien més cap a Itàlia però havien estat rebutjats cap a les muntanyes. Juli Cèsar diu (De Bello Gallico IV, 10) que el Rin neix al país dels leponcis, i Plini el Vell diu que els (uberi o viberi) ocupaven les fonts del Roine, però Claudi Ptolemeu els situa erròniament als Alps Cotians. A la llista del Trofeu dels Alps d'August que transcriu Plini el vell, és esmentada entre les nacions alpines i els situa a la regió del Sant Gotard, on el Rin, el Roine, el Reuss i el Ticino neixen. Probablement la (l'alta vall del Ticino) deriva el seu nom d'aquest poble. La seva capital segons Claudi Ptolemeu es deia Oscela o Oscella que podria ser Domodossola però com que erròniament els situa als Alps Cotians, Ptolemeu podria referir-se en realitat a la ciutat d'Ocelum (Usès). Modernament s'anomenà la zona entre el Monte Rosa i el Sant Gotard.
rdf:langString
Die Lepontier lebten im ersten Jahrtausend vor Christus in dem Gebiet zwischen Gotthardmassiv und dem Lago Maggiore, den heutigen Schweizer Kantonen Tessin und Graubünden sowie der italienischen Provinzen Novara und Verbano-Cusio-Ossola. Ihre Hauptstadt war Oscella Lepontiorum, das heutige Domodossola. Auf die Lepontier gehen die heutigen Bezeichnungen Leventina (für das obere Tessintal) und die Lepontinischen Alpen zurück.
rdf:langString
Les Lépontiens, selon Venceslas Kruta, sont un peuple celtique de la souche indigène de la culture de Golasecca qui résidait dans les abords alpins du lac Majeur. On emploie improprement son nom pour désigner les populations de langue celtique qui utilisaient, antérieurement au IVe siècle av. J.-C., l'alphabet étrusque pour enregistrer des textes en langue vernaculaire. Ils appartenaient à l'aire d'influence des insubres et faisaient peut-être partie de leur confédération avant la prise de contrôle de Rome sur cette région, au début du IIe siècle av. J.-C..
rdf:langString
The Lepontii were an ancient Celtic people occupying portions of Rhaetia (in modern Switzerland and Northern Italy) in the Alps during the late Bronze Age/Iron Age. Recent archeological excavations and their association with the Golasecca culture (9th-7th centuries BC) and Canegrate culture (13th century BC) point to a Celtic affiliation. From the analysis of their language and the place names of the old Lepontic areas, it was hypothesized that these people represent a layer similar to that Celtic but previous to the Gallic penetration in the Po valley. The suggestion has been made that the Lepontii may have been celticized Ligurians. The chief towns of the Lepontii were Oscela, now Domodossola, Italy, and Bilitio, now Bellinzona, Switzerland. Their territory included the southern slopes of the St. Gotthard Pass and Simplon Pass, corresponding roughly to present-day Ossola and Ticino. A map of Rhaetia shows the location of the Lepontic territory, in the south-western corner of Rhaetia. The area to the south, including what was to become the Insubrian capital Mediolanum (modern Milan), was Etruscan around 600-500 BC, when the Lepontii began writing tombstone inscriptions in their alphabet, one of several Etruscan-derived alphabets in the Rhaetian territory.
rdf:langString
Los leponcios o lepontios (en latín, Lepontii) fueron un antiguo pueblo que ocupaba ciertas regiones de la Recia (en lo que modernamente son Suiza e Italia) en los Alpes durante la época de la conquista romana de ese territorio. Los leponcios han sido descritos de manera diversa, como una tribu celta, ligur, recia y germana. Recientes excavaciones arqueológicas y su asociación con la cultura de Golasecca de Italia septentrional apuntaría a una filiación celta, aunque no puede excluirse una amalgaba de recios (que eran en parte de origen relacionado con los etruscos) . Las principales ciudades de los leponcios eran Oscela, hoy Domodossola, Italia, y Bilitio, hoy Bellinzona, Suiza. Su territorio incluía las vertientes meridionales del paso de San Gotardo y el Simplón, correspondiéndose aproximadamente a lo que actualmente son Ossola y Ticino. Este mapa de Recia [1] muestra la localización del territorio lepóntico, en la esquina suroeste de Recia. La región hacia el sur, incluyendo lo que se convertiría en la capital ínsubre, Mediolanum (moderno Milán), era etrusca alrededor del 600-500 a. C., cuando los leponcios comenzaron a escribir inscripciones en lápidas en su alfabeto (uno de los diversos alfabetos derivados del etrusco en el territorio de Recia).
rdf:langString
Leponti adalah suku Kelt kuno yang pernah mendiami Raetia (di Swiss modern dan Italia utara) di pegunungan Alpen selama Zaman Perunggu akhir dan Zaman Besi. Penggalian arkeologi baru-baru ini dan hubungannya dengan (abad ke-9 hingga ke-7 SM) dan (abad ke-13 SM) menunjukkan kebudayaan yang mirip Kelt. Dari analisis bahasa mereka an nama tempat daerah Leponti kuno, diperkirakan bahwa orang-orang ini mewakili budaya yang mirip dengan Kelt tetapi sebelum munculnya suku Galia di lembah Po. Beberapa cendekiawan berpendapat bahwa Lepontii mungkin merupakan suku Liguria yang terkeltikisasi. Kota-kota utama Leponti adalah Oscela (sekarang bernama Domodossola di Italia) dan Bilitio (sekarang Bellinzona di Swiss). Wilayah mereka termasuk lereng selatan lintasan St. Gothard dan , kira-kira di Ossola dan Ticino. Peta Raetia menunjukkan lokasi wilayah Leponti, di sudut barat daya Raetia. Daerah di selatan, termasuk wilayah yang sempat bernama Mediolanum (Milan modern), pernah menjadi bagian dari Etruria sekitar tahun 600-500 SM, ketika Lepontii mulai menulis prasasti batu nisan dalam alfabet mereka, salah satu dari beberapa alfabet Etruria termodifikasi di wilayah Raetia.
rdf:langString
레폰티족(Lepontii)은 청동기 시대, 철기 시대 후기에 알프스의 라에티아(현대 스위스와 북부 이탈리아)의 일부를 차지하고 있던 고대 켈트족이었다. 최근의 고고학적 발굴과 골라세카 문화(기원전 9-7세기) 및 (기원전 13세기)와의 연관성은 켈트족 소속을 나타낸다. 그들의 언어 분석과 옛 레폰트 지역의 지명이 사람들은 켈트족과 유사하지만, 포 계곡에 갈리아족이 침투하기 이전의 층을 대표하는 것으로 가정했다. 레폰티족이 켈트화된 리구리아족일 수도 있다는 주장도 있었다. 레폰틴족의 주요 도시는 오스셀라(Oscela, 지금은 이탈리아 도모도솔라)와 빌리티오(현재의 스위스 벨린초나)였다. 그들의 영토에는 현재의 오솔라와 티치노에 해당하는 고트하르트 고개와 심플론 고개의 남쪽 경사면이 포함되어 있다. 라에티아 지도는 라에티아의 남서쪽 모서리에 있는 레폰티족의 영토의 위치를 보여준다. 수도가 될 메디오라눔(현대 밀라노)을 포함하여 남쪽 지역은 레폰티족이 라에티아 영토의 여러 에트루리아 파생 알파벳 중 하나인 알파벳으로 묘비 비문을 쓰기 시작한 BC 600-500년경 에트루리아인이었다.
rdf:langString
I Leponzi (anche Leponti o Lepontini) erano un'antica popolazione celtica o ligure stanziata nelle Alpi centro-occidentali. Secondo gli autori antichi il loro territorio si estendeva a nord fino alle sorgenti del Rodano e del Reno e a sud fino ai territori in cui le valli alpine si aprono verso la pianura padana comprendendo quindi il Cantone Ticino, la Lombardia occidentale, la Val d'Ossola. La loro esistenza è attestata dal I millennio a.C.. La loro città principale si chiamava Oscela che i romani ribattezzeranno Oscela lepontorum, e oggi è la città di Domodossola. Altra località importante fu Bilitio, l'attuale Bellinzona. Il territorio leponzio faceva parte della provincia romana della Rezia (se ne veda l'ubicazione nell'angolo sudoccidentale della Rezia in questa carta. La zona a sud del territorio leponzio, ivi inclusa Mediolanum (Milano), era sotto il controllo degli Etruschi intorno al 600-500 a.C., quando i Leponzi iniziarono a scrivere iscrizioni funerarie nel loro alfabeto di Lugano, una delle cinque principali varietà di alfabeto italico settentrionale. Solo successivamente, con l'ampliamento del territorio dell'Italia antica, il territorio venne a far parte della Gallia Transpadana.
rdf:langString
De Lepontii (Lepontiërs) waren een Keltische volkerenstam die leefde in Raetia, een Romeinse provincie die in het huidige Zwitserland en Noord-Italië in de Alpen lag, toen de Romeinen hun gebied veroverden. De Lepontii werden in de loop der tijden beschreven als een Keltische, Ligurische, Raetische en Germaanse stam, maar er blijven nu te weinig bewijzen over om de Lepontii met zekerheid te kunnen categoriseren. Er zijn echter aanwijzingen, vooral gebaseerd op recente archeologische opgravingen, en ook hun associatie met de van Noord-Italie, die wijzen op een Keltische oorsprong, mogelijk ook een mengvorm van de Raetiërs (die van Etruskische oorsprong waren) en Kelten. De hoofdstad van de Lepontii was Oscela, het huidige Domodossola (soms ook Oscela Lepontiorum of Oscela van de Lepontii genoemd, in Italië, en hun grondgebied omvatten onder meer de zuidelijke hellingen van de Gotthardpas en de Simplonpas en het brongebied van de Rijn.
rdf:langString
Leponterna (på latin Lepontii) var en folkgrupp som bodde i Raetien (dagens Schweiz och nordligaste Italien) under antiken. De talade lepontiska, ett idag utdött keltiskt språk. Leponterna har omväxlande beskrivits som kelter, ligurer, räter och germaner. Arkeologiska utgrävningar visar på kopplingar mellan den protokeltiska och leponterna. Man kan dock inte utesluta att leponterna även innehöll drag av räter (som var delvis av etruskiskt ursprung). Leponternas största städer var Oscela i nuvarande Italien och i nuvarande Schweiz. Deras territorium inkluderade södra sluttningarna av och Simplonpasset. Leponternas område motsvarade ungefär och den schweiziska kantonen Ticino.
rdf:langString
Лепонтийцы (лат. Lepontii) — древний народ, населявший часть территории Ретии (ныне — альпийские регионы Швейцарии и Италии) ко времени завоевания этих земель римлянами. Различные авторы причисляли лепонтийцев к кельтам, лигурам, ретам и даже германцам. Обнаруженные в XIX веке надписи на лепонтийском языке 7-5 вв., выполненные производным от этрусского алфавитом, а также материалы археологических раскопок, указывающие на связь с археологической культурой Голасекка на севере Италии, являются окончательным свидетельством о кельтской принадлежности лепонтийцев, хотя нельзя исключить и примесь ретского населения (родственного этрускам). Главными городами лепонтийцев были Осцела, ныне Домодоссола в Италии, и Билицио, ныне Беллинцона в Швейцарии. Их территория включала южные склоны перевалов Сен-Готард и , что примерно соответствует территории современного региона Оссола в Италии и кантону Тичино в Швейцарии. На этой карте Реции показано местонахождение лепонтийцев к юго-западу от ретов. Область на юге, в том числе местонахождение будущей столицы инсубров города Медиоланум (ныне Милан), около 600—500 гг. принадлежала этрускам. Именно в это время лепонтийцы заимствовали у этрусков алфавит, которым выполняли свои надписи.
xsd:nonNegativeInteger
4584
