Lazarus Zographos

http://dbpedia.org/resource/Lazarus_Zographos an entity of type: Thing

Lazare de Constantinople ou Lazare l'Iconographe (en grec Lazaros Zoographos) - né en Arménie vers 810, mort en 867 à Constantinople - est un peintre moine et martyr byzantin. Il est fêté le 23 février par l'Église catholique et l'Église orthodoxe. rdf:langString
Lazarus (Greek: Λάζαρος), surnamed Zographos (Ζωγράφος, "the Painter"), is a 9th-century Byzantine Christian saint. He is also known as Lazarus the Painter and Lazarus the Iconographer. Born in Armenia on November 17, 810, he lived before and during the second period of Byzantine Iconoclasm. Lazarus was the first saint to be canonized specifically as an iconographer. He was later followed by Saint Catherine of Bologna. rdf:langString
Lazzaro di Costantinopoli detto l'Iconografo (Armenia, fine dell'VIII secolo – Galata, 860 circa) è stato un monaco cristiano armeno, pittore di icone sacre a Costantinopoli, perseguitato dall'imperatore bizantino iconoclasta Teofilo; è venerato come santo dalla Chiesa cattolica e da quella ortodosse e considerato il patrono dei pittori. rdf:langString
Łazarz, gr. Λάζαρος, przydomek Zografos, gr. Ζωγράφος, dosł. „Malarz” (ur. 17 listopada 810 w starożytnej Armenii, zm. prawdop. 28 września 865 w Rzymie) – bizantyński mnich bazyliański, ikonograf i święty chrześcijański z IX wieku. Znany jest również jako Łazarz Konstantynopolitański, Łazarz Malarz i Łazarz Ikonograf. Żył w trakcie drugiej fali ikonoklazmu bizantyńskiego. Łazarz był pierwszym człowiekiem, który został otoczony kultem świętego konkretnie jako ikonograf. Następną taką postacią była dopiero św. Katarzyna Bolońska. rdf:langString
Лазарь Константинопольский (Лазарь Иконописец, Лазарь Писец; ум. в 867 году) — монах-иконописец, деятель периода иконоборчества. Почитается в лике святых как исповедник, память совершается в Православной церкви 17 ноября (по юлианскому календарю), в Католической церкви — 23 февраля. rdf:langString
Llàtzer Zografos o el Pintor (grec antic: Λάζαρος Ζωγράφος) (Constantinoble, començament del segle ix - entre Constantinoble i Roma, 867) fou un monjo i pintor de Constantinoble venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Quan els iconoclastes perderen el poder, Llàtzer fou alliberat i fou nomenat ambaixador de l'Imperi Romà d'Orient a Roma, davant el papa Benet III. De camí cap a Roma, Llàtzer morí en 867 de causes naturals. La seva despulla fou portada a Constantinoble, a l'església de . L'Església Ortodoxa el celebra el 17 de novembre; la Catòlica, el 23 de febrer. rdf:langString
Lázaro Zographos (Λάζαρος Ζωγράφος -"Lázaro el pintor"-),​ Lázaro de Constantinopla o Lázaro el iconógrafo (Armenia, ca. 810​ - Gálata, 867) fue un monje, embajador y pintor bizantino, comprometido con el bando iconódulo, que destacó por su oposición a la política imperial iconoclasta durante el reinado de Teófilo. Es considerado santo por las iglesias ortodoxa y católica. rdf:langString
rdf:langString Llàtzer el Pintor
rdf:langString Lázaro Zographos
rdf:langString Lazare de Constantinople
rdf:langString Lazzaro di Costantinopoli
rdf:langString Lazarus Zographos
rdf:langString Łazarz Zografos
rdf:langString Лазарь Константинопольский
rdf:langString Lazarus the Iconographer
rdf:langString Λάζαρος Ζωγράφος
rdf:langString Lazarus the Iconographer
rdf:langString Λάζαρος Ζωγράφος
xsd:date 0865-09-28
xsd:date 0810-11-17
xsd:integer 4261174
xsd:integer 1122337789
rdf:langString pre-congregation
xsd:date 0810-11-17
rdf:langString St Lazarus before Emperor Theophilos
xsd:date 0865-09-28
xsd:gMonthDay --02-23 --11-17
rdf:langString Saint
rdf:langString Opposed Iconoclasm
rdf:langString Monk
rdf:langString Llàtzer Zografos o el Pintor (grec antic: Λάζαρος Ζωγράφος) (Constantinoble, començament del segle ix - entre Constantinoble i Roma, 867) fou un monjo i pintor de Constantinoble venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Probablement era khàzar i s'instal·là a Constantinoble. Jove, va fer vots religiosos i entrà com a monjo basilià en un monestir de la capital, on va dur una vida de pregària i penitència. Fou prevere i destacà com a pintor. S'oposà al partit iconoclasta durant el regnat de Teòfil (829-842); defensava l'ús de les imatges i en restaurà algunes que els iconoclastes havien fet malbé, per la qual cosa fou arrestat i torturat. Segons la tradició, l'emperador va fer cremar les mans del pintor, amb planxes de ferro roent. L'emperadriu Teodora, veient-lo mig mort, se n'apiadà i feu que Teòfil l'alliberés; Llàtzer es refugià al temple del Precursor i, malgrat tenir les mans ferides, hi pintà la imatge del sant titular, Joan Baptista, que aviat tingué fama d'icona miraculosa. També va fer un mosaic amb la imatge de Crist, que fou posat a la porta de Halke del Palau Imperial. L'emperadriu li demanà que pregués a Déu pel perdó del seu marit. Quan els iconoclastes perderen el poder, Llàtzer fou alliberat i fou nomenat ambaixador de l'Imperi Romà d'Orient a Roma, davant el papa Benet III. De camí cap a Roma, Llàtzer morí en 867 de causes naturals. La seva despulla fou portada a Constantinoble, a l'església de . L'Església Ortodoxa el celebra el 17 de novembre; la Catòlica, el 23 de febrer.
rdf:langString Lazare de Constantinople ou Lazare l'Iconographe (en grec Lazaros Zoographos) - né en Arménie vers 810, mort en 867 à Constantinople - est un peintre moine et martyr byzantin. Il est fêté le 23 février par l'Église catholique et l'Église orthodoxe.
rdf:langString Lazarus (Greek: Λάζαρος), surnamed Zographos (Ζωγράφος, "the Painter"), is a 9th-century Byzantine Christian saint. He is also known as Lazarus the Painter and Lazarus the Iconographer. Born in Armenia on November 17, 810, he lived before and during the second period of Byzantine Iconoclasm. Lazarus was the first saint to be canonized specifically as an iconographer. He was later followed by Saint Catherine of Bologna.
rdf:langString Lázaro Zographos (Λάζαρος Ζωγράφος -"Lázaro el pintor"-),​ Lázaro de Constantinopla o Lázaro el iconógrafo (Armenia, ca. 810​ - Gálata, 867) fue un monje, embajador y pintor bizantino, comprometido con el bando iconódulo, que destacó por su oposición a la política imperial iconoclasta durante el reinado de Teófilo. Es considerado santo por las iglesias ortodoxa y católica. Según hagiografía, llegó a Constantinopla muy joven, se hizo monje basilio y aprendió a pintar. Contraviniendo las órdenes imperiales y de Juan VII de Constantinopla , se negó a dejar de pintar y destruir sus pinturas, por lo que fue puesto en prisión y torturado; dado por muerto, fue arrojado a una cloaca. A pesar de ello, sobrevivió y volvió a pintar y restaurar imágenes destruidas por los iconoclastas. Se le volvió a apresar y se le quemaron sus manos con herraduras calentadas al rojo vivo. La emperatriz Teodora (la esposa de Teófilo, que era de origen armenio como Lázaro), pidiéndole que perdonara a su marido y rezara por él, le ayudó a esconderse en el llamado (φοβερὸν -"temeroso"-) o (Φοβερου̑),​ en la costa asiática del Bósforo (no debe confundirse con el monasterio de Studion, en la costa europea, cuya advocación también es San Juan Bautista -πρόδρομος Prodromos, "el Precursor"-); donde curó y volvió a pintar, cobrando fama de milagroso su icono del santo titular del monasterio. Tras la restauración del bando iconódulo, a la muerte de Teófilo, pintó en 843 el famoso (Χαλκιτες) sobre la Puerta ​ ("de bronce") del Gran Palacio de Constantinopla. En 856 fue enviado a Roma como embajador de Miguel III (hijo de Teófilo y Teodora -ésta ejercía la regencia-) ante el papa Benedicto III "para consolidar la concordia y la unidad de toda la Iglesia", y de nuevo con la misma misión en 867, aunque murió en Gálata antes de llegar a su destino. Se le enterró en el , en las cercanías de Constantinopla. Su fiesta se celebra el 17 de noviembre del calendario eclesiástico ortodoxo y el 23 de febrero del calendario romano general de la Iglesia católica. Es patronazgo de los pintores (no debe confundirse con Lucas el Evangelista, también patrón de los pintores -véase San Lucas retratando a la Virgen y Guilda de San Lucas-).
rdf:langString Lazzaro di Costantinopoli detto l'Iconografo (Armenia, fine dell'VIII secolo – Galata, 860 circa) è stato un monaco cristiano armeno, pittore di icone sacre a Costantinopoli, perseguitato dall'imperatore bizantino iconoclasta Teofilo; è venerato come santo dalla Chiesa cattolica e da quella ortodosse e considerato il patrono dei pittori.
rdf:langString Łazarz, gr. Λάζαρος, przydomek Zografos, gr. Ζωγράφος, dosł. „Malarz” (ur. 17 listopada 810 w starożytnej Armenii, zm. prawdop. 28 września 865 w Rzymie) – bizantyński mnich bazyliański, ikonograf i święty chrześcijański z IX wieku. Znany jest również jako Łazarz Konstantynopolitański, Łazarz Malarz i Łazarz Ikonograf. Żył w trakcie drugiej fali ikonoklazmu bizantyńskiego. Łazarz był pierwszym człowiekiem, który został otoczony kultem świętego konkretnie jako ikonograf. Następną taką postacią była dopiero św. Katarzyna Bolońska.
rdf:langString Лазарь Константинопольский (Лазарь Иконописец, Лазарь Писец; ум. в 867 году) — монах-иконописец, деятель периода иконоборчества. Почитается в лике святых как исповедник, память совершается в Православной церкви 17 ноября (по юлианскому календарю), в Католической церкви — 23 февраля.
xsd:nonNegativeInteger 8847
xsd:gYear 0810
xsd:gYear 0865
rdf:langString Monk

data from the linked data cloud