Larak Island

rdf:langString Illa de Laraq

rdf:langString L'illa de Laraq, també designada Larak, Lark, Jasak o Jesaq, es troba a la costa iraniana a l'estret d'Ormuz, al sud de l'illa d'Ormuz i a l'est de la de Qeshm, centre d'exportacions del petroli iranià a partir del 1987. La seva superfície és de 49 km². L'única població, Laraq, es troba al nord-est de l'illa. El canal que la separa de Qeshm té uns 10 km (5,5 km al punt més estret). Fins a l'illa d'Ormuz hi ha 18 km. Té una forma oval i mesura 10 km per 6,5 km. No té vegetació excepte algunes palmeres. El seu punt més alt és a 158 metres. A l'oest hi ha els pous de Salmit, únic punt d'aigua que és proveïda per cisternes. Hi viuen gaseles i conills que mengen una planta espinosa de nom . El seu nom vol dir Petita Lar, i hauria estat confosa amb l'illa de Lar al segle x. L'illa estava habitada abans dels musulmanes, amb una població considerable i que va construir obres d'irrigació i va deixar moltes tombes. Entre les ruïnes una fortalesa quadrangular similar a la de l'illa de Qeshm. Lorimer a la Gazetteer senyala dos forts del Golf Pèrsic: el de Kharabistan a l'interior (Larak-i Kuhi) i el de Labtiyab a la costa nord. Lorimer diu que aquest darrer era portuguès però Curzon diu que era holandès. Iktidari diu que les kales de l'illa i de la de Qeshm són portugueses, i holandesa la de l'illa de Khamir. Queden restes de l'estació telegràfica de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. El moll era apreciat pels mariners portuguesos que l'anomenaven Lareca (Lareka).