Lamentation (The Mourning of Christ)

http://dbpedia.org/resource/Lamentation_(The_Mourning_of_Christ) an entity of type: Thing

La Déposition de Croix (en italien : Compianto su Cristo morto) de 1305, est une fresque, réalisée à la chapelle des Scrovegni à Padoue, du peintre et architecte italien Giotto di Bondone. rdf:langString
Il Compianto sul Cristo morto è un affresco (200x185 cm) di Giotto, databile al 1303-1305 circa e facente parte del ciclo della Cappella degli Scrovegni a Padova. È compreso nelle Storie della Passione di Gesù del registro centrale inferiore, nella parete sinistra guardando verso l'altare. rdf:langString
Lamentació sobre Crist mort és una escena del pintor italià Giotto di Bondone. Fou realitzat al fresc entre 1305 i 1306 (altres fonts en donen les dates de 1303 i 1305), situada al centre de la paret esquerra de la Capella dels Scrovegni de Pàdua. La font literària de l'escena representada en aquest quadre és el Evangeli de Sant Joan, 19, 38-42: En aquest quadre es veu Jesucrist, baixat de la creu, envoltat per dones i apòstols. S'ajunten els rostres de Crist mort i de sa mare, que mira intensament el cadàver del seu fill. * Lament sobre el Crist mort * Dona lamentant la mort de Crist * * rdf:langString
Lamentación sobre Cristo muerto es una escena obra del pintor italiano Giotto. Está realizado al fresco, y fue pintado entre 1305 y 1306 (otras fuentes dan las fechas de 1303 y 1305), situada prácticamente en el centro de la pared izquierda de la Capilla de los Scrovegni de Padua. La fuente literaria de la escena representada en este cuadro es el Evangelio según san Juan, 19, 38-42: Como señala M. Olivar, “Esta Lamentación resume, elocuentemente, las posibilidades de madura expresión, dentro de una unidad rigurosa de concepto, del estilo del genial maestro”. rdf:langString
Lamentation (The Mourning of Christ) is a fresco painted c.1305 by the Italian artist Giotto as part of his cycle of the Life of Christ on the north interior wall of the Scrovegni Chapel in Padua, Italy. Giotto is described as a Proto-Renaissance artist, preceding and paving the way for the early Florentine Renaissance painters, breaking the artistic mold of the Byzantine period by introducing naturalism and depth into his work. rdf:langString
Opłakiwanie Chrystusa – fresk autorstwa Giotto di Bondone namalowany ok. 1305 roku dla kaplicy Scrovegnich w Padwie. Jeden z 40 fresków namalowanych przez Giotta w kaplicy Scrovegnich należący do cyklu scen przedstawiających życie Joachima i Anny, rodziców Marii oraz Chrystusa. (...) dwie skulone plecami do widza, beztwarzowe postacie, których ból (ból tych milczących, zgarbionych pleców i tej anonimowości) ma ciężar większy niż ból figur o twarzach pełnych łez i grymasów cierpienia. rdf:langString
rdf:langString Lamentació sobre Crist mort (Giotto)
rdf:langString Lamentación sobre Cristo muerto (Giotto)
rdf:langString La Déposition de croix (Giotto)
rdf:langString Compianto sul Cristo morto (Giotto)
rdf:langString Lamentation (The Mourning of Christ)
rdf:langString Opłakiwanie Chrystusa (fresk Giotta)
rdf:langString Lamentation (The Mourning of Christ)
xsd:integer 19248042
xsd:integer 1087675702
rdf:langString Padua, Italy
rdf:langString Compianto sul Cristo morto.jpg
xsd:integer 350
rdf:langString Lamentation
rdf:langString c.1304–1306
rdf:langString Lamentació sobre Crist mort és una escena del pintor italià Giotto di Bondone. Fou realitzat al fresc entre 1305 i 1306 (altres fonts en donen les dates de 1303 i 1305), situada al centre de la paret esquerra de la Capella dels Scrovegni de Pàdua. La font literària de l'escena representada en aquest quadre és el Evangeli de Sant Joan, 19, 38-42: En aquest quadre es veu Jesucrist, baixat de la creu, envoltat per dones i apòstols. S'ajunten els rostres de Crist mort i de sa mare, que mira intensament el cadàver del seu fill. Les altres figures expressen el seu dolor, cadascuna a la seua manera: unes es mostren doblegades, altres en fan gestos. Així, Joan Evangelista apareix amb els braços oberts, mentre que Maria Magdalena, asseguda en terra, agafa els peus del mort. Fins i tot els deu àngels que apareixen al cel, en escorç, s'uneixen a aquestes manifestacions de la desesperació: ploren, s'estiren els cabells o es tapen la cara. Sens dubte, aquest Plany sobre Crist mort és un dels quadres més expressius i intensos pel seu dramatisme de tot el cicle de frescs. A les figures les envolta un paisatge àrid, amb una muntanya rocosa que forma una diagonal fins a un arbre sec al capdamunt, que remarca la desolació per la mort de Crist. Com assenyala M. Olivar, “Aquesta Lamentació resumeix, eloqüentment, les possibilitats d'expressió madura, dins d'una unitat rigorosa de concepte, de l'estil del genial mestre”. * Lament sobre el Crist mort * Dona lamentant la mort de Crist * Angel plorant i lamentant-se * Un altre àngel plorant
rdf:langString Lamentación sobre Cristo muerto es una escena obra del pintor italiano Giotto. Está realizado al fresco, y fue pintado entre 1305 y 1306 (otras fuentes dan las fechas de 1303 y 1305), situada prácticamente en el centro de la pared izquierda de la Capilla de los Scrovegni de Padua. La fuente literaria de la escena representada en este cuadro es el Evangelio según san Juan, 19, 38-42: Después de esto, José de Arimatea, que era discípulo de Jesús, aunque en secreto por miedo a los judíos, pidió a Pilato autorización para retirar el cuerpo de Jesús. Pilato se lo concedió. Fueron, pues, y retiraron su cuerpo. Fue también Nicodemo - aquel que anteriormente había ido a verle de noche - con una mezcla de mirra y áloe de unas cien libras. Tomaron el cuerpo de Jesús y lo envolvieron en vendas con los aromas, conforme a la costumbre judía de sepultar. En el lugar donde había sido crucificado había un huerto, y en el huerto un sepulcro nuevo, en el que nadie todavía había sido depositado. Allí, pues, porque era el día de la Preparación de los judíos y el sepulcro estaba cerca, pusieron a Jesús. En este cuadro se ve a Jesucristo, descendido de la cruz, rodeado por las mujeres y los apóstoles. Están juntos los rostros de Cristo muerto y de su madre María, quebrada por el dolor, que mira intensamente el cadáver de su hijo. Las demás figuras expresan su dolor, cada una a su manera: unas se muestran dobladas sobre sí mismas del dolor, otras hacen gestos. Así, san Juan aparece con los brazos abiertos, mientras que María Magdalena, sentada en el suelo, coge con afecto los pies del muerto. Incluso los diez ángeles que aparecen en el cielo, en escorzo, se unen a estas diversas manifestaciones de la desesperación: lloran, se mesan los cabellos o se cubren el rostro. Sin duda alguna, este Llanto sobre Cristo muerto es uno de los recuadros más expresivos y más intensos por su dramatismo de todo el ciclo de frescos. A las figuras entristecidas las rodea un paisaje árido, con una montaña rocosa que forma una diagonal hasta un árbol seco en lo alto, que subraya la desolación por la muerte de Cristo. Como señala M. Olivar, “Esta Lamentación resume, elocuentemente, las posibilidades de madura expresión, dentro de una unidad rigurosa de concepto, del estilo del genial maestro”.
rdf:langString La Déposition de Croix (en italien : Compianto su Cristo morto) de 1305, est une fresque, réalisée à la chapelle des Scrovegni à Padoue, du peintre et architecte italien Giotto di Bondone.
rdf:langString Lamentation (The Mourning of Christ) is a fresco painted c.1305 by the Italian artist Giotto as part of his cycle of the Life of Christ on the north interior wall of the Scrovegni Chapel in Padua, Italy. The Scrovegni Chapel was built as a private chapel next to the Eremitani Monastery by the well-to-do Scrovegni family and consecrated in 1305. Between 1304 and 1306, Giotto decorated the inside walls and ceiling of the chapel with a series of frescoes depicting scenes from the Bible, including the Life of Christ series. The works are considered a masterpiece. Both the monastery and the chapel now form part of the Musei Civici di Padova. Giotto is described as a Proto-Renaissance artist, preceding and paving the way for the early Florentine Renaissance painters, breaking the artistic mold of the Byzantine period by introducing naturalism and depth into his work. In the painting, Christ's body has been lowered from the cross and laid on the ground surrounded by his grieving family and friends. His head is being held by the Virgin Mary and his feet by Mary Magdelene. Behind them, John the Apostle throws his arms wide in despair. To the right, Nicodemus and Joseph of Arimathea wait to prepare the body to be laid to rest. (John 19:38–42)
rdf:langString Il Compianto sul Cristo morto è un affresco (200x185 cm) di Giotto, databile al 1303-1305 circa e facente parte del ciclo della Cappella degli Scrovegni a Padova. È compreso nelle Storie della Passione di Gesù del registro centrale inferiore, nella parete sinistra guardando verso l'altare.
rdf:langString Opłakiwanie Chrystusa – fresk autorstwa Giotto di Bondone namalowany ok. 1305 roku dla kaplicy Scrovegnich w Padwie. Jeden z 40 fresków namalowanych przez Giotta w kaplicy Scrovegnich należący do cyklu scen przedstawiających życie Joachima i Anny, rodziców Marii oraz Chrystusa. Temat opłakiwania zmarłego Chrystusa zaczerpnięty z Nowego Testamentu był kolejnym po motywie zdjęcia z krzyża najczęściej przedstawianym epizodem z życia i męczeńskiej śmierci Chrystusa. Według przyjętej wersji wokół ciała zmarłego pozostało siedem osób – Jan Ewangelista, Józef z Arymatei, Nikodem, Maria Magdalena oraz Maria z Nazaretu (matka Jezusa) i jej dwie siostry: Maria Kleofasowa i Maria Salome. Giotto nie odszedł od tej tradycji dodając jednak do sceny kilka dodatkowych postaci. Centrum fresku stanowi Maria trzymająca na kolanach zmarłego Chrystusa. Wszystkie inne postacie skupiają wzrok na niej. Wyjątkowość fresku polega na ukazaniu ogromnego bólu i żalu na twarzach wszystkich zebranych w różny sposób: grymas bólu stojącego z prawej strony Nikodema, Jan z rozpaczy odrzucający ramiona do tyłu, Maria Magdalena przygarbiona, płacząca i obejmująca nogi Jezusa. Najwięcej bólu można zaobserwować w relacji Marii i Chrystusa. Ich twarze są bardzo blisko, wzrok matki szuka wzroku zmarłego syna. To na nich stykają się wszystkie linie kompozycji fresku. Dużą innowacyjnością jest ukazanie dwóch kobiet siedzących tyłem do widza. Waldemar Łysiak pisał: (...) dwie skulone plecami do widza, beztwarzowe postacie, których ból (ból tych milczących, zgarbionych pleców i tej anonimowości) ma ciężar większy niż ból figur o twarzach pełnych łez i grymasów cierpienia. Nad sceną opłakiwania, na niebieskim tle, unoszą się w bezładzie małe aniołki. Zostały przedstawione w znacznym skrócie perspektywicznym co nadaje wrażenie zawieszenia ich w locie. Twarze aniołów przepełnione są cierpieniem a ich gesty mają cechy ludzkie; jeden wyciera łzy własną szatą, drugi rozpościera skrzydła i ramiona czym wyraża swą rozpacz, trzeci wznosi twarz ku niebu wydając krzyk rozpaczy, jeszcze inne zakrywają dłońmi twarz.
xsd:nonNegativeInteger 2452

data from the linked data cloud