La fida ninfa

rdf:langString La fida ninfa

rdf:langString La fida ninfa és una òpera en tres actes d'Antonio Vivaldi (RV 714) composta l'any 1732 sobre un llibret de Scipione Maffei. Representada per primera vegada el 6 de gener de 1732 en ocasió de la inauguració del Teatro Filarmonico de Verona, és una obra de maduresa. El risc de monotonia que engendra la successió de les àries i recitatius és hàbilment romput per diversos conjunts. Es compten dos duos, un trio, un quartet, un quintet, i un sextet. L'acció té lloc a Naxos. Dos germans, Osmino i Tirsi, s'han criat de forma independent a l'illa sense saber de la seva relació. Osmino, rebatejat Morasto pels seus segrestadors ha estat escollit pel rei pirata Oralto per ser un dels seus lloctinents. Tirsi, anomenat Osmino (el nom real del seu germà) dedica la seva vida a buscar el plaer. Vivaldi va rebre l'encàrrec de l'òpera el 1729. Va acabar el seu treball l'any següent, però La fida ninfa no va ser tanmateix representada a temps. Les cròniques de l'època en donen l'explicació: importants concentracions de tropes alemanyes es trobaven llavors a les fronteres de la República i els oficials d'aquests exèrcits havien demanat l'autorització d'anar a Verona per assistir a la primera representació de l'òpera. Però els dirigents venecians estaven preocupats per deixar-los comprovar la feblesa dels exèrcits de la República in situ. L'òpera va ser doncs sacrificada al secret militar. Vivaldi, obligat a esperar, va tenir tanmateix la satisfacció d'inaugurar, amb La fida ninfa, el nou teatre de Verona. Maffei, l'autor del llibret, va finançar ell mateix l'òpera i es va gastar per a l'escenificació vint mil ducats - suma realment excepcional per a l'època. L'obra va ser recuperada a la Cort Imperial de Viena el 1737, en una revisió representada sota el títol Il giorno felice. Va restar en l'oblit fins a una nova representació l'any 1958 al Théâtre des Champs Elysées de París.