L'Estany

rdf:langString L'Estany

rdf:langString L'Estany és un poble, cap del municipi del seu nom, pertanyent a la comarca del Moianès des de la creació d'aquesta el 2015. Abans estava adscrit a la comarca del Bages. És al nord del centre de la comarca del Moianès, al límit amb Osona pel costat nord-est. Eclesiàsticament pertany al Bisbat de Vic, dins de l'arxiprestat del Moianès, i al partit judicial de Manresa, ciutat de la qual depèn des del punt de vista de l'Administració d'Hisenda i del registre de la propietat. La major part del terme municipal de l'Estany està formada per la plana on hi havia hagut l'estany que va donar nom al poble, que està arrecerat al nord pel serrat del puig de la Caritat. S'alça a la vora d'on hi havia l'estany, ja desaparegut, que havia estat un bon lloc per a la caça des de temps prehistòrics.En èpoques de forta secada, les aigües de l'estany baixaven de nivell i creaven aiguamolls que constituïen un bon entorn per diverses aus, com els ànecs. El 1554 l'abat manà ampliar el sistema de recs i canals existents per tal d'escórrer les aigües de l'estany. La intenció era evitar que l'aigua estancada fes proliferar insectes que escampessin epidèmies de paludisme. En aquells anys hom culpava l'aigua de l'estany de la insalubritat de la zona. D'altra banda, interessava ampliar les terres de conreu. La mina, tal com la coneixem actualment, va ser construïda entre els anys 1734 i 1737, pels decisió dels canonges que administraven el poble i el terme de l'Estany. La mina, construïda en pedra seca, fa 425 metres de llargada dels quals 390 m. són coronats per una volta de canó i la resta amb llosa plana,;1,10 metres d'amplada i 2,40 metres d'alçada. Tot i així, l'antiga conca lacustre de l'estany encara es torna a entollar en èpoques de grans pluges, com per exemple l'any 1969, que es va omplir fins a vessar. A ponent de la conca de l'Estany hi ha una zona orogràficament molt accidentada, organitzada a partir de les valls que formen el torrent del Gomis i el riu Sec, afluents de la riera de Malrubí i, a través seu, del Llobregat. Al nord hi ha la conca de la riera de l'Estany i a llevant, la de la riera de Postius, que aflueixen, totes dues, a la riera d'Oló, afluent de la Gavarresa, també de la conca del Llobregat.