Kurdistan Workers' Party

rdf:langString Partit dels Treballadors del Kurdistan

rdf:langString EL Partit dels Treballadors del Kurdistan (kurd: Partîya Karkerên Kurdistan, PKK), també conegut com a KADEK i Kongra-Gel, és una organització política militant kurda i un moviment guerriller armat, que històricament ha operat en tot el Gran Kurdistan, però que actualment té la seva base principal a les regions muntanyenques de majoria kurda del i el nord de l'Iraq. Des de 1984, el PKK ha participat en el conflicte turco-kurd (amb alto el foc en 1999-2004 i 2013-2015), utilitzant la guerra asimètrica per a buscar l'autonomia i també demana l'igualtat de drets per als kurds dins de Turquia, si bé inicialment el seu objectiu era la independència del Kurdistan. El PKK va ser fundat al novembre de 1978 al poble de Fis (prop de Lice), per un grup d'estudiants kurds dirigits per Abdullah Öcalan, que va ser elegit secretari general. Va anunciar la seva existència a l'any següent. La ideologia del PKK era originalment una fusió del socialisme revolucionari i el marxisme-leninisme amb el , buscant la fundació d'un Kurdistan comunista independent. Les raons inicials adduïdes pel PKK per a això eren l'opressió dels kurds a Turquia i sota el capitalisme. En aquesta època, l'estat turc va prohibir l'ús de la llengua, la vestimenta, el folklore i els noms kurds, incloses les paraules «kurds» i «Kurdistan». Després del cop d'estat del 1980 per part de l'exèrcit turc, la llengua kurda va quedar oficialment prohibida en la vida pública i privada. Molts dels quals parlaven, publicaven o cantaven en kurd van ser detinguts i empresonats. El PKK es va crear com a part del creixent descontent per la repressió dels kurds de Turquia, en un esforç per establir drets lingüístics, culturals i polítics per a la minoria kurda. El PKK ha estat involucrat en enfrontaments armats amb les forces de seguretat turques des de la seva fundació, però la insurrecció a gran escala no va començar fins al 15 d'agost de 1984, quan el PKK va anunciar un aixecament kurd. Des que va començar el conflicte, han mort més de 40.000 persones, la majoria d'elles civils kurds. En 1999, el líder del PKK, Öcalan, va ser capturat i empresonat. Al maig de 2007, membres en actiu i antics del PKK van crear la Unió de Comunitats del Kurdistan (KCK), una organització que agrupa les organitzacions kurdes del Kurdistan turc, iraquià, iranià i sirià. En 2013, el PKK va declarar un alto el foc i va començar a retirar lentament als seus combatents al Kurdistan iraquià com a part d'un procés de pau amb l'Estat turc. L'alto el foc es va trencar al juliol de 2015. El març de 2016, el PKK es va unir al , una aliança amb l'objectiu d'enderrocar al govern turc de Recep Tayyip Erdoğan. Tant el PKK com l'estat turc han estat acusats de participar en tàctiques de terror i d'atemptar contra la població civil. El PKK ha bombardejat històricament els centres de les ciutats, mentre que i ha massacrat a kurds en un intent d'erradicar als militants del PKK. És considerat com una organització terrorista per Turquia, la UE, els Estats Units, el Japó i Austràlia. No obstant això, la qualificació del PKK com a organització terrorista és controvertida, ja que una sèrie d'organitzacions, persones i ONG sostenen que el PKK no realitza activitats terroristes organitzades ni ataca sistemàticament als civils. En 2008 i en 2018, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar que el PKK estava classificat com a organització terrorista amb falta de garanties processals. No obstant això, la UE continua classificant al PKK com a organització terrorista. En 2019, els tribunals belgues van determinar que el PKK no era una organització terrorista, i en el seu lloc van qualificar al PKK com un «actor de conflicte armat intern». Rep finançament dels kurds a Europa a través d'organitzacions com Civaka Îslamiya Kurdistanê.