Kozai mechanism

http://dbpedia.org/resource/Kozai_mechanism an entity of type: WikicatOrbits

En mecànica celeste, el mecanisme de Kozai o efecte de Kozai causa un canvi periòdic entre la inclinació i l'excentricitat d'una òrbita. És a dir, hi ha libració (oscil·lació sobre un valor constant) de l'argument del periàpside. Aquest efecte fou descrit el 1962 per l'astrònom japonès mentre analitzava l'òrbita dels asteroides. Des d'aquell moment, s'han comporvat que les ressonàncies de Kozai són important en la configuració de la forma de les òrbites del satèl·lits irregulars dels planetes, objectes trans-neptunians, i en alguns planetes extrasolars i sistemes estel·lars múltiples. rdf:langString
Der Kozai-Effekt, auch Kozai-Mechanismus oder Kozai-Resonanz genannt, beschreibt in der Himmelsmechanik eine periodische Bahnstörung, die eine Änderung der Exzentrizität und der Bahnneigung (Inklination) des gestörten Objektes bewirkt. Der Effekt ist benannt nach Yoshihide Kozai (古在 由秀, Kozai Yoshihide), der ihn 1962 bei der Analyse von Asteroidenbahnen entdeckte. Er wird nach Hugo von Zeipel, der ihn bereits 1910 behandelte, und Michail Lwowitsch Lidow, der ihn parallel zu Kozai in der Sowjetunion auch entdeckte, ebenfalls von Zeipel-Lidov-Kozai-Effekt, Lidow-Kozai-Effekt oder Kozai-Lidow-Effekt genannt. rdf:langString
En la fako de , la Kozai-efiko estas perioda interŝanĝo inter la inklinacio kaj discentreco de iu difinita orbito. La fenomenon unue priskribis en 1962 la japana astronomo Yoshihide Kozai, kiu tiam estis priesploranta la orbitojn de la sunsistemaj asteroidoj. Ekde tiam, malkovriĝis ankaŭ la grava rolo de la Kozai-efiko en la orbitoj de la malplej grandaj naturaj satelitoj de Jupitero, Saturno, Urano kaj Neptuno, sed ankaŭ de kelkaj transneptunaj objektoj, kaj . rdf:langString
In meccanica celeste, il meccanismo di Kozai causa uno scambio periodico tra l'inclinazione e l'eccentricità di un'orbita, ovvero causa una librazione (un'oscillazione attorno ad un valore costante) dell'argomento del pericentro, dovuto alla perturbazione di un terzo corpo.L'effetto fu descritto nel 1962 dall'astronomo giapponese Yoshihide Kozai mentre analizzava l'orbita degli asteroidi. Da allora si è scoperto che la risonanza di Kozai è un fattore importante che determina la forma delle orbite dei satelliti irregolari dei pianeti, degli oggetti transnettuniani, di alcuni pianeti extrasolari e di alcuni sistemi stellari. rdf:langString
古在機制是在天體力學中導致軌道傾角和離心率的周期性變化,也就是出現近心點參數振盪 (常數值的振幅)的機制。 日本天文學家古在由秀在1962年分析小行星的軌道時描述了這種效應。從此以後,古在共振被發現是型塑行星的不規則衛星軌道,海王星外天體、一些太陽系外行星和多星系統等的一個重要因素。 rdf:langString
في الميكانيكا السماوية، آلية كوزاي، أو آلية ليدوف-كوزاي، هي اضطراب في مدار الأقمار أو جرم فلكي أخر بفعل جاذبية جرم فلكي أكبر يدور في مدار أبعد، مما يتسبب في ترجح (تذبذب حول قيمة ثابتة) حجة القبوة الحضيضية المدارية. وأثناء ترجح مدار القمر هناك تبادل دوري بين ميله وانحرافه المداري. ومنذ ذلك الحين، وجد أن هذا التأثير يشكل عاملا هاما في تشكيل مدارات الأقمار غير النظامية للكواكب ومدارات الأجرام الوراء نبتونيّة ، وعدد قليل من الكواكب خارج المجموعة الشمسية ونظم النجوم المتعددة. rdf:langString
En la mecánica celeste, el mecanismo de Kozai, o el mecanismo de Lidov-Kozai, es una perturbación de la órbita de un satélite por la gravedad de otro cuerpo orbitando más lejos, causando la libración (oscilación alrededor de un valor constante) del argumento de la órbita del pericentro. A medida que la órbita libra, hay un intercambio periódico entre su inclinación y su excentricidad. Las oscilaciones Lidov-Kozai estarán presentes si Lz es menor que un cierto valor. Al valor crítico de Lz, aparece una órbita de "punto fijo", con una inclinación constante dada por rdf:langString
In celestial mechanics, the Kozai mechanism is a dynamical phenomenon affecting the orbit of a binary system perturbed by a distant third body under certain conditions. It is also known as the von Zeipel-Kozai-Lidov, Lidov–Kozai mechanism, Kozai–Lidov mechanism, or some combination of Kozai, Lidov–Kozai, Kozai–Lidov or von Zeipel-Kozai-Lidov effect, oscillations, cycles, or resonance. This effect causes the orbit's argument of pericenter to oscillate about a constant value, which in turn leads to a periodic exchange between its eccentricity and inclination. The process occurs on timescales much longer than the orbital periods. It can drive an initially near-circular orbit to arbitrarily high eccentricity, and flip an initially moderately inclined orbit between a prograde and a retrograde m rdf:langString
Parmi l'ensemble des effets à l'œuvre dans la mécanique céleste, le mécanisme de Kozai, ou résonance de Kozai, souvent appelé également mécanisme de Lidov-Kozai, désigne l'alternance périodique entre les valeurs extrêmes de l'inclinaison et de l'excentricité d'une orbite dans un système à trois corps ou plus, ce qui se traduit par une libration de l'argument du périastre dès lors que l'angle formé par les plans orbitaux de deux objets satellisés autour d'un troisième excède , soit environ 39,2°, valeur appelée angle de Kozai. , rdf:langString
古在メカニズム (こざいメカニズム、英: Kozai mechanism) は、連星の軌道に対して、特定の条件において遠方の3体目の天体からの摂動が加わることによって引き起こされる天体力学的現象である。この機構により、連星の軌道の近点引数が一定の値の周囲を振動する秤動が発生し、軌道離心率と軌道傾斜角の間に周期的な交換が発生する。この過程は軌道周期より遥かに長い時間スケールで発生する。この機構により、初めは離心率が小さいほぼ円形の軌道であったものが任意の大きな離心率を持った軌道に移行したり、初期のやや傾いた軌道と逆行軌道との間を「反転」するような変化が発生する。 この効果は、惑星の周囲を公転する不規則衛星や太陽系外縁天体、太陽系外惑星、多重星系の軌道を説明する上で重要な要素であることが知られてきた。またブラックホール連星の合体にも関係していると考えられている。この機構は1961年にソ連の天文学者 Mikhail Lidov によって、惑星の周りの自然衛星および人工衛星の軌道の解析において初めて記述された。1962年に日本の天文学者古在由秀が、同じ結果を木星によって摂動を受ける小惑星の軌道に適用した論文を発表した。古在とリドフによる初期の論文の引用数は21世紀になって急増している。2017年の時点で、この機構は最も盛んに研究された天体物理学的現象のひとつであるとみなされている。 rdf:langString
Mechanizm Kozai lub mechanizm Lidowa-Kozai – zjawisko w mechanice nieba polegające na okresowym wzroście ekscentryczności przy spadku inklinacji orbity (i na odwrót). Innymi słowy, ma miejsce libracja (oscylacje wokół stałej wartości) argumentu perycentrum. rdf:langString
Резонанс Лидова — Козаи — в небесной механике периодическое изменение соотношения эксцентриситета и наклонения орбиты под воздействием массивного тела или тел. Либрации (колебанию около постоянного значения) подвержен аргумент перицентра. rdf:langString
Резонанс Лідова — Козаї — у небесній механіці періодична зміна співвідношення ексцентриситету та нахилення орбіти під впливом масивного тіла або тіл. Лібрацій (коливання близько постійного значення) схильний до аргументу перицентру . rdf:langString
rdf:langString آلية كوزاي
rdf:langString Mecanisme de Kozai
rdf:langString Kozai-Effekt
rdf:langString Kozai-efiko
rdf:langString Mecanismo de Kozai
rdf:langString Mécanisme de Kozai
rdf:langString Kozai mechanism
rdf:langString Meccanismo di Kozai
rdf:langString 古在メカニズム
rdf:langString Mechanizm Kozai
rdf:langString Резонанс Лидова — Козаи
rdf:langString 古在機制
rdf:langString Резонанс Лідова — Козаї
xsd:integer 3275457
xsd:integer 1121432875
rdf:langString En mecànica celeste, el mecanisme de Kozai o efecte de Kozai causa un canvi periòdic entre la inclinació i l'excentricitat d'una òrbita. És a dir, hi ha libració (oscil·lació sobre un valor constant) de l'argument del periàpside. Aquest efecte fou descrit el 1962 per l'astrònom japonès mentre analitzava l'òrbita dels asteroides. Des d'aquell moment, s'han comporvat que les ressonàncies de Kozai són important en la configuració de la forma de les òrbites del satèl·lits irregulars dels planetes, objectes trans-neptunians, i en alguns planetes extrasolars i sistemes estel·lars múltiples.
rdf:langString في الميكانيكا السماوية، آلية كوزاي، أو آلية ليدوف-كوزاي، هي اضطراب في مدار الأقمار أو جرم فلكي أخر بفعل جاذبية جرم فلكي أكبر يدور في مدار أبعد، مما يتسبب في ترجح (تذبذب حول قيمة ثابتة) حجة القبوة الحضيضية المدارية. وأثناء ترجح مدار القمر هناك تبادل دوري بين ميله وانحرافه المداري. وصف هذا التأثير في عام 1961 من قبل السوفياتي مايكل ليدوف (الروسية: Михаил Львович Лидов) المتخصص في علم القوى المحركة الفضائية أثناء تحليل مدارات الأقمار الطبيعية للكواكب،وقد ذكر ليدوف هذه النتيجة في مؤتمر المواضيع العامة والعملية لعلم الفلك النظري الذي عقد في موسكو في الفترة من 20 إلى 25 تشرين الثاني / نوفمبر 1961. وكان من بين المشاركين في ذلك المؤتمر عالم الفلك الياباني يوشيهيد كوزاي (古 在 由 秀) الذي سرعان ما نشر النتيجة نفسها، في تطبيق على مدارات الكويكبات. ومنذ ذلك الحين، وجد أن هذا التأثير يشكل عاملا هاما في تشكيل مدارات الأقمار غير النظامية للكواكب ومدارات الأجرام الوراء نبتونيّة ، وعدد قليل من الكواكب خارج المجموعة الشمسية ونظم النجوم المتعددة.
rdf:langString Der Kozai-Effekt, auch Kozai-Mechanismus oder Kozai-Resonanz genannt, beschreibt in der Himmelsmechanik eine periodische Bahnstörung, die eine Änderung der Exzentrizität und der Bahnneigung (Inklination) des gestörten Objektes bewirkt. Der Effekt ist benannt nach Yoshihide Kozai (古在 由秀, Kozai Yoshihide), der ihn 1962 bei der Analyse von Asteroidenbahnen entdeckte. Er wird nach Hugo von Zeipel, der ihn bereits 1910 behandelte, und Michail Lwowitsch Lidow, der ihn parallel zu Kozai in der Sowjetunion auch entdeckte, ebenfalls von Zeipel-Lidov-Kozai-Effekt, Lidow-Kozai-Effekt oder Kozai-Lidow-Effekt genannt.
rdf:langString En la fako de , la Kozai-efiko estas perioda interŝanĝo inter la inklinacio kaj discentreco de iu difinita orbito. La fenomenon unue priskribis en 1962 la japana astronomo Yoshihide Kozai, kiu tiam estis priesploranta la orbitojn de la sunsistemaj asteroidoj. Ekde tiam, malkovriĝis ankaŭ la grava rolo de la Kozai-efiko en la orbitoj de la malplej grandaj naturaj satelitoj de Jupitero, Saturno, Urano kaj Neptuno, sed ankaŭ de kelkaj transneptunaj objektoj, kaj .
rdf:langString En la mecánica celeste, el mecanismo de Kozai, o el mecanismo de Lidov-Kozai, es una perturbación de la órbita de un satélite por la gravedad de otro cuerpo orbitando más lejos, causando la libración (oscilación alrededor de un valor constante) del argumento de la órbita del pericentro. A medida que la órbita libra, hay un intercambio periódico entre su inclinación y su excentricidad. El efecto fue descrito en 1961 por el especialista soviético en dinámica espacial (ruso: Михаил Львович Лидов) al analizar las órbitas de los satélites artificiales y naturales de los planetas,​ y en 1962 por el astrónomo japonés (japonés: 古在 由 秀) mientras se analizan las órbitas de los asteroides.​ Desde entonces, se ha encontrado que este efecto es un factor importante que configura las órbitas de los satélites irregulares de los planetas, los objetos transneptunianos y unos pocos planetas extrasolares y múltiples sistemas estelares. En el problema jerárquico restringido de tres cuerpos, se supone que el satélite tiene una masa insignificante comparada con los otros dos cuerpos (el "primario" y el "perturbador"), y que la distancia entre el primario y el perturbador es mucho mayor que La distancia desde el primario al satélite. Estas suposiciones serían válidas, por ejemplo, en el caso de un satélite artificial en una órbita terrestre baja que es perturbado por la Luna, o un cometa de corto período que es perturbado por Júpiter. Bajo estas aproximaciones, las ecuaciones de movimiento orbital para el satélite tienen una cantidad conservada: la componente del momento cinético orbital del satélite paralelo al momento angular del momento angular primario / pertur- sor. Esta cantidad conservada puede expresarse en términos de la excentricidad e de la inclinación i del satélite relativa al plano del binario externo: La conservación de Lz significa que la excentricidad orbital puede ser "negociada para" la inclinación. Así, las órbitas casi circulares, muy inclinadas pueden llegar a ser muy excéntricas. Dado que el aumento de la excentricidad mientras se mantiene constante el eje semimajor reduce la distancia entre los objetos en el periapsis, este mecanismo puede causar que los cometas (perturbados por Júpiter) se conviertan en hongos. Las oscilaciones Lidov-Kozai estarán presentes si Lz es menor que un cierto valor. Al valor crítico de Lz, aparece una órbita de "punto fijo", con una inclinación constante dada por Para valores de Lz inferiores a este valor crítico, existe una familia de parámetros unidimensionales de soluciones orbitales que tienen el mismo Lz pero diferentes cantidades de variación en e o i. Sorprendentemente, el grado de variación posible en i es independiente de las masas involucradas, lo que sólo establece el calendario de las oscilaciones.​
rdf:langString In celestial mechanics, the Kozai mechanism is a dynamical phenomenon affecting the orbit of a binary system perturbed by a distant third body under certain conditions. It is also known as the von Zeipel-Kozai-Lidov, Lidov–Kozai mechanism, Kozai–Lidov mechanism, or some combination of Kozai, Lidov–Kozai, Kozai–Lidov or von Zeipel-Kozai-Lidov effect, oscillations, cycles, or resonance. This effect causes the orbit's argument of pericenter to oscillate about a constant value, which in turn leads to a periodic exchange between its eccentricity and inclination. The process occurs on timescales much longer than the orbital periods. It can drive an initially near-circular orbit to arbitrarily high eccentricity, and flip an initially moderately inclined orbit between a prograde and a retrograde motion. The effect has been found to be an important factor shaping the orbits of irregular satellites of the planets, trans-Neptunian objects, extrasolar planets, and multiple star systems. It hypothetically promotes black hole mergers. It was first described in 1961 by Mikhail Lidov while analyzing the orbits of artificial and natural satellites of planets. In 1962, Yoshihide Kozai published this same result in application to the orbits of asteroids perturbed by Jupiter. The citations of the initial papers by Kozai and Lidov have risen sharply in the 21st century. As of 2017, the mechanism is among the most studied astrophysical phenomena.
rdf:langString Parmi l'ensemble des effets à l'œuvre dans la mécanique céleste, le mécanisme de Kozai, ou résonance de Kozai, souvent appelé également mécanisme de Lidov-Kozai, désigne l'alternance périodique entre les valeurs extrêmes de l'inclinaison et de l'excentricité d'une orbite dans un système à trois corps ou plus, ce qui se traduit par une libration de l'argument du périastre dès lors que l'angle formé par les plans orbitaux de deux objets satellisés autour d'un troisième excède , soit environ 39,2°, valeur appelée angle de Kozai. Cette résonance a été décrite en 1962 par l'astronome soviétique alors qu'il étudiait l'influence gravitationnelle de la Lune sur la trajectoire des satellites artificiels dans la foulée du lancement des Spoutnik et par l'astronome japonais Yoshihide Kozai alors qu'il étudiait l'influence de Jupiter sur l'orbite des astéroïdes, et a depuis été observée comme facteur important expliquant la configuration des orbites aussi bien des objets transneptuniens que des satellites irréguliers des planètes du Système solaire, ainsi que d'un certain nombre de systèmes stellaires multiples et d'exoplanètes. Elle résulte de la conservation, par chaque composante du système, de la quantité , dans laquelle e est l'excentricité orbitale et i l'inclinaison, alors que du moment angulaire est échangé entre les différentes composantes du système, le moment angulaire total du système demeurant bien entendu constant. Les paramètres orbitaux, les masses et les demi-grands axes des différents corps du système n'agissent ainsi que sur la période de la résonance de Kozai (la rapidité d'échange de moment angulaire), mais pas sur son amplitude (les valeurs extrêmes de l'inclinaison et de l'excentricité orbitale). Ainsi, l'excentricité maximum emax atteinte par un corps d'inclinaison maximum imax peut être approchée par : , expression qui n'est valide que si imax est supérieur à l'angle de Kozai, soit 39,2° dans le sens prograde ou 140,8° dans le sens rétrograde. Il s'ensuit notamment qu'un satellite naturel à l'orbite peu excentrique (satellite dit « régulier ») ne peut être incliné au-delà d'une valeur telle que son périastre, lorsque son inclinaison est minimum et donc que son excentricité est maximum, soit situé en deçà de la limite de Roche (car sinon ce satellite se brise), ou que son apoastre soit projeté au-delà de la sphère de Hill (car alors ce satellite s'échappe du système). Le mécanisme de Kozai a par exemple été proposé pour expliquer l'orbite rétrograde de l'exoplanète WASP-17b ou encore l'excentricité extrême (la plus élevée jamais déterminée) de l'exoplanète HD 80606 b. Il expliquerait également l'excentricité élevée — de l'ordre de celle de Pluton — d'υ And c et υ And d, les deux plus grosses planètes du système d'upsilon Andromedae, une étoile binaire.
rdf:langString In meccanica celeste, il meccanismo di Kozai causa uno scambio periodico tra l'inclinazione e l'eccentricità di un'orbita, ovvero causa una librazione (un'oscillazione attorno ad un valore costante) dell'argomento del pericentro, dovuto alla perturbazione di un terzo corpo.L'effetto fu descritto nel 1962 dall'astronomo giapponese Yoshihide Kozai mentre analizzava l'orbita degli asteroidi. Da allora si è scoperto che la risonanza di Kozai è un fattore importante che determina la forma delle orbite dei satelliti irregolari dei pianeti, degli oggetti transnettuniani, di alcuni pianeti extrasolari e di alcuni sistemi stellari.
rdf:langString 古在メカニズム (こざいメカニズム、英: Kozai mechanism) は、連星の軌道に対して、特定の条件において遠方の3体目の天体からの摂動が加わることによって引き起こされる天体力学的現象である。この機構により、連星の軌道の近点引数が一定の値の周囲を振動する秤動が発生し、軌道離心率と軌道傾斜角の間に周期的な交換が発生する。この過程は軌道周期より遥かに長い時間スケールで発生する。この機構により、初めは離心率が小さいほぼ円形の軌道であったものが任意の大きな離心率を持った軌道に移行したり、初期のやや傾いた軌道と逆行軌道との間を「反転」するような変化が発生する。 この効果は、惑星の周囲を公転する不規則衛星や太陽系外縁天体、太陽系外惑星、多重星系の軌道を説明する上で重要な要素であることが知られてきた。またブラックホール連星の合体にも関係していると考えられている。この機構は1961年にソ連の天文学者 Mikhail Lidov によって、惑星の周りの自然衛星および人工衛星の軌道の解析において初めて記述された。1962年に日本の天文学者古在由秀が、同じ結果を木星によって摂動を受ける小惑星の軌道に適用した論文を発表した。古在とリドフによる初期の論文の引用数は21世紀になって急増している。2017年の時点で、この機構は最も盛んに研究された天体物理学的現象のひとつであるとみなされている。 この機構の表記に関しては、日本語・英語ともに様々な種類が存在する。日本語では古在メカニズムの他に古在機構の表記が多く見られる。また、近年の論文では発見者の古在とリドフ両名の名前を冠した Lidov–Kozai mechanism や Kozai–Lidov mechanism (古在・リドフ) と表記されることがほとんどである。また、この現象の様々な側面に由来して、「古在効果」、「古在振動」、「古在サイクル」、「古在共鳴」と表記される場合もある。同様に英語でも、「Kozai / Lidov–Kozai / Kozai–Lidov」 + 「mechanism / effect / oscillations / cycles / resonance」という表記が見られる。
rdf:langString Mechanizm Kozai lub mechanizm Lidowa-Kozai – zjawisko w mechanice nieba polegające na okresowym wzroście ekscentryczności przy spadku inklinacji orbity (i na odwrót). Innymi słowy, ma miejsce libracja (oscylacje wokół stałej wartości) argumentu perycentrum. Efekt ten został po raz pierwszy opisany w 1961 r. przez radzieckiego specjalistę od dynamiki , analizującego orbity sztucznych i naturalnych satelitów planet, oraz niezależnie w 1962 roku przez japońskiego astronoma , analizującego orbity planetoid. Później okazało się, że odkryty mechanizm jest ważnym czynnikiem kształtującym orbity nieregularnych księżyców planet, obiektów transneptunowych, jak również planet pozasłonecznych i wielu systemów gwiezdnych.
rdf:langString Резонанс Лидова — Козаи — в небесной механике периодическое изменение соотношения эксцентриситета и наклонения орбиты под воздействием массивного тела или тел. Либрации (колебанию около постоянного значения) подвержен аргумент перицентра. Этот эффект был описан в 1961 году советским учёным в области небесной механики и динамики космических полётов М. Л. Лидовым при исследовании орбит искусственных и естественных спутников планет и в 1962 году японским астрономом Ёсихидэ Кодзаи, когда он анализировал орбиты астероидов. Как показали дальнейшие исследования, резонанс Лидова — Козаи является важным фактором, формирующим орбиты нерегулярных спутников планет, транснептуновых объектов, а также внесолнечных планет и кратных звёздных систем.
rdf:langString Резонанс Лідова — Козаї — у небесній механіці періодична зміна співвідношення ексцентриситету та нахилення орбіти під впливом масивного тіла або тіл. Лібрацій (коливання близько постійного значення) схильний до аргументу перицентру . Цей ефект був описаний у 1961 році радянським ученим у галузі небесної механіки та динаміки космічних польотів при дослідженні орбіт штучних та природних супутників планет і в 1962 році японським астрономом , коли він аналізував орбіти астероїдів. Як показали подальші дослідження, резонанс Лідова — Козаї є важливим фактором, що формує орбіти нерегулярних супутників планет, транснептунових об'єктів, а також позасонячних планет та кратних зоряних систем.
rdf:langString 古在機制是在天體力學中導致軌道傾角和離心率的周期性變化,也就是出現近心點參數振盪 (常數值的振幅)的機制。 日本天文學家古在由秀在1962年分析小行星的軌道時描述了這種效應。從此以後,古在共振被發現是型塑行星的不規則衛星軌道,海王星外天體、一些太陽系外行星和多星系統等的一個重要因素。
xsd:nonNegativeInteger 25972

data from the linked data cloud