Korku people

rdf:langString Korkus

rdf:langString Els korkus (singular korku) són un poble aborigen de l'Índia, que viuen a Madhya Pradesh i Maharashtra. Segons el cens del 1901 eren 140.000 dels quals uns cent mil vivien a les llavors Províncies Centrals i la resta a Berar. Viuen sempre a l'oest de les muntanyes Satpura. Korku vol dir "homes", ja que kor vol dir home i ku és una terminació de plural. Es pensa que són una branca dels (singular ). Els rages korkus reclamen descendència rajput i diuen que van venir de Dharanagar, la moderna Ujjain, cosa que és una llegenda bramànica. Tenen quatre divisions endogàmiques: Mowasis, Bawaries, Rumes i Bondoyes; les dues primeres són considerades de casta alta i les altres dues de casta baixa. Els mowasis viuen a Mowas, nom de la part occidental de les muntanyes Satpura, i vol dir "País agitat" nom que se li va donar perquè els korkus i feien saquejos i robatoris i que finalment va donar nom als korkus locals. Bawaries vol dir "el que viuen a Bhowargarh" a Betul. Cada divisió té 36 subgrups exogàmics que porten noms d'arbres o animals, però han oblidat què volen dir. Generalment el matrimoni era arranjat pels pares i el cap de família cobrava una quantitat per donar a la noia (unes 50 rúpies al segle XIX). Les cerimònies de casament presenten diverses variacions segons el clan. Les cerimònies de mort per l'ànima del difunt comporten l'enterrament i no s'observa cap dol però al cap d'uns dies els membres de la família arranjant el lloc d'enterrament i s'emporten una cúrcuma (una planta índia) que posen en una tassa i s'hi aboca aigua. Un tros es posa llavors a la tomba i la resta a la casa considerada residència dels avantpassats. Una segona cerimònia anomenada sedoli s'ha de fer una vegada durant els següents 15 anys. Els korkus es consideren a si mateixos com hindús però tenen deïtats tribals pròpies entre les quals Dongar Deo, deu de les muntanyes, Mutha o Mutwa Deo, deu de les malalties, Kunwar Deo, deu del creixement dels fills, i altres. Els seus sacerdots s'anomenen bhumkes (bhumka), i de vegades és hereditari. Físicament són musculosos, una mica més alts que els gonds, de color més fosc i són més bruts, però són honestos i simples. Generalment són molt pobres i molts porten encara menys robe que els gonds, que es consideren més civilitzats. La llengua korku és de la família de llengües mundaris i el 1901 la parlaven prop de 90.000 persones, dos terços a les Províncies Centrals. Vers el 60% del poble korku parlava la seva llengua però això no ha parat de retrocedir. No obstant a causa del gran creixement demogràfic de la segona meitat del segle XX avui dia parlen korku unes 478.000 persones en total principalment a quatre districtes del sud de Madhya Pradesh (Khandwa, Harda, Betul, Hoshangabad) i tres del nord de Maharashtra (Amravati, Buldana, Akola). Els sustantius poden tenir qualsevol gènere (masculí, femení i neutre) i els adjectius són posats darrere els sustantius als quals qualifiquen. La llengua no obstant està sent substituïda per l'hindi.