Kleiner Grasbrook

rdf:langString Kleiner Grasbrook

rdf:langString Kleiner Grasbrook o en baix alemany Lütt Grasbrook és un barri del districte d'Hamburg-Mitte al sud de l'estat d'Hamburg a Alemanya a la frontera amb Baixa Saxònia. A la fi de 2016 tenia 1218 habitants a una superfície de 4,5 km² El nom Grasbrook significa maresme brook amb gras gespa. Era una zona humida, eren terres fora del dic davant les muralles de la ciutat d'Hamburg, que servien de prats comuns. A marea viva sovint es van inundar i la forma va canviar després de cada maror ciclònica. El 1549 es va construir el canal nou (Nie Graven) que va tallar la zona en dues parts: el petit Grasbrook al sud, que va esdevenir una illa, i el gran Grasbrook (Grosser Grasbrook). Aquest obra havia de conduir més aigua cap al Norderelbe per esbandir la sedimentació i evitar que massa trànsit passi per Harburg, el bras septentrional de l'Elba aleshores menys menys profund que el Süderelbe, un vantatge del port competidor que pertanyia al Ducat de Brunswick-Lüneburg, una situació que no plaïa gaire als Pepersäcke, com es deien en baix alemany els rics comerciants d'Hamburg. També servia de camp patibulari i s'hi exposaven els caps dels executats clavats a un pal per atemorir la població. A mitjans del segle xix el port d'Hamburg va expandir, i el 1848 l'illa va ser endigada, el terra realçat i urbanitzat. Va esdevenir un barri nou molt poblat. Per crear molls nous (Reiherstieg, Veddelkanal, Saalehafen, Moldauhafen per a la navegació interior, Südwesthafen —antigament port de petroli—), el 1887 la majoria de les cases van ser enderrocades i les més de vint mil habitants van haver de cercar nous habitatges per fer lloc al port franc. En aquesta època ja no hi havia lleis per indemnitzar els llogaters, víctimes d'una expropiació. Molts se'n van anar a i a Barmbek. A principis del segle XX es va connectar el barri al ferrocarril del port Hamburger Hafenbahn. Només queden habitants a l'entorn del carrer Harburger Chaussee. Encara avui hi ha un important magatzem refrigerat per a frutes meridionals i un port per a vaixells de càrrega horitzontal, com a port va perdre importància des dels anys 1970, com que els molls eren massa petits per als portacontenidors sempre més grans. L'obertura de les fronteres europees també va fer el port franc inútil, i a la fi del 2012 va ser abolit.