King of the Wends
http://dbpedia.org/resource/King_of_the_Wends an entity of type: WikicatSlavicPeople
Der Wendenkönig oder König der Wenden ist die Bezeichnung für eine reale oder imaginäre Herrschergestalt der Westslawen. „König der Wenden“ war außerdem über Jahrhunderte einer der Titel der Könige von Dänemark (Vendernes konge, von etwa 1190 bis 1972) und Schweden (Venders konung, von 1540 bis 1973).
rdf:langString
Vendes konung (Latin: Rex Vandalorum) ingick i den svenska kungatiteln från 1540-talet till 1973 och i den danska kungatiteln från 1100-talet till 1972. Svenska anspråk till titeln upphörde vid Carl XVI Gustafs trontillträde, då den svenska kungatiteln förenklades till Sveriges konung. Den fullständiga titeln hade tidigare sedan Gustav Vasas regeringstid lytt Sveriges, Götes och Vendes konung, på latin Suecorum, Gothorum et Vandalorum Rex.
rdf:langString
El títol de Rei dels Wends denota sobirania o reclamacions d'aquesta sobre les terres eslaves de la costa sud del mar Bàltic, conegudes com a Mecklenburg, i Pomerània, i fou utilitzat des del segle xii fins al 1972 pels Reis de Dinamarca i des de 1540 fins a 1973 pels Reis de Suècia.
rdf:langString
King of the Wends (Latin: Rex Vandalorum or Rex Sclavorum; Danish: Vendernes Konge; Swedish: Vendes Konung) was a pan-Scandinavian title denoting sovereignty, lordship or claims over the Wends, a people who historically populated Western Slavic lands of southern coasts of the Baltic Sea, those otherwise called Mecklenburg, Holstein and Pomerania, and was used from the 12th century to 1972 by Kings of Denmark and from c. 1540 to 1973 by the Kings of Sweden.
rdf:langString
Il titolo di Re dei Venedi (tradotto anche come Re dei Vendi) indica sovranità, o pretesa di sovranità, sui territori slavi delle coste meridionali del mar Baltico, quali Meclemburgo, Holstein e Pomerania, e fu portato dal XII secolo al 1972 dai re di Danimarca e dal 1540 circa al 1973 dai re di Svezia.
rdf:langString
Король венедів або Король вендів (лат. Rex Vandalorum; швед. Vendes Konung) — титул правителів союзу західнослов'янських племен венедів. Пізніше, після підкорення цих слов'янських племен, став панскандинавським титулом, що позначав суверенітет, володарювання або претензії на землі вендів, що історично заселяли західнослов'янські землі південних узбережь Балтійського моря, балтійські острови та Скандинавію.Використовувався в офіційній титулатурі з 12 століття до 1972 року королями Данії та з 1540 до 1973 р. — королями Швеції.
rdf:langString
rdf:langString
Rei dels Wends
rdf:langString
Wendenkönig
rdf:langString
King of the Wends
rdf:langString
Re dei Venedi
rdf:langString
Vendes konung
rdf:langString
Король венедів
xsd:integer
5733157
xsd:integer
1036821456
rdf:langString
El títol de Rei dels Wends denota sobirania o reclamacions d'aquesta sobre les terres eslaves de la costa sud del mar Bàltic, conegudes com a Mecklenburg, i Pomerània, i fou utilitzat des del segle xii fins al 1972 pels Reis de Dinamarca i des de 1540 fins a 1973 pels Reis de Suècia. La interpretació més acceptada és que la paraula fa referència als Wends, un poble eslau que visqué a la riba sud del Bàltic, encara que la situació és més complexa degut a l'existència dels Vends, localitzats entre els finesos i els Wends, i amb un origen poc conegut. Una altra explicació del títol, de caràcter poètic, seria que designaria el govern sobre l'antic poble dels Vàndals (vandalorum rex), però aquesta idea només fou acceptada en el segle xvi. Una interpretació recent, sense gaire suport en l'àmbit acadèmic, és que formaven part dels "Vend" que es mencionaven en el títol dels reis de Suècia (Rei de Svear, Götar i Vends; Svears, Göters och Venders konung) i que en realitat faria referència a Finlàndia. Com a tal, Österland - el nom medieval per la part finesa del regne suec - seria la tercera part del reialme. No obstant això, només quaranta anys després de l'adopció del títol "rei dels Wends" començaren a anomenar-se a si mateixos "Gran Duc de Finlàndia" també Els Reis de Dinamarca ostentaren el títol durant vuit segles, després que fos adoptat per primer cop per Canut VI (regnà de 1182 a 1202), el qual conquerí les terres dels Wends a Pomerània i Mecklenburg. En les llengües germàniques, el nom va ser Wends, i en la documentació medieval el nom llatí fou sclavorum rex, fent referència als pobles eslaus de la regió i els voltants de l'actual Mecklenburg. Al segle xvi, sclavorum fou substituït per vandalorum també pels reis danesos, seguint l'ideal romàntic del moment. Els reis danesos continuaren fent servir el títol fins que el 1972 la Reina Margarida II arribà al tron i abandonà tots els títols excepte el de Reina de Dinamarca.
rdf:langString
Der Wendenkönig oder König der Wenden ist die Bezeichnung für eine reale oder imaginäre Herrschergestalt der Westslawen. „König der Wenden“ war außerdem über Jahrhunderte einer der Titel der Könige von Dänemark (Vendernes konge, von etwa 1190 bis 1972) und Schweden (Venders konung, von 1540 bis 1973).
rdf:langString
King of the Wends (Latin: Rex Vandalorum or Rex Sclavorum; Danish: Vendernes Konge; Swedish: Vendes Konung) was a pan-Scandinavian title denoting sovereignty, lordship or claims over the Wends, a people who historically populated Western Slavic lands of southern coasts of the Baltic Sea, those otherwise called Mecklenburg, Holstein and Pomerania, and was used from the 12th century to 1972 by Kings of Denmark and from c. 1540 to 1973 by the Kings of Sweden. The generally accepted interpretation is that the word refers to the Wends, West Slavic peoples that lived on the south shores of the Baltic Sea, although the situation is further complicated by the existence of the Vends, located between the Finns and the Wends and with somewhat unknown origin. The title's one poetic explanation also was kingship over the antique people of the Vandals (vandalorum rex), but that idea came only in the 16th century. A recent interpretation, not much supported in academic research, has been made that the part "Vend" in the later established titles of the Kings of Sweden (three kingdoms: King of the Svear, Götar and Vends; Svears, Göters och Venders konung) means Finland, the form presumably being akin to winds, "vind". As such, the Österland—the medieval name for the Finnish part of the Swedish kingdom—was the third part of the realm. However, only forty years after the adoption of the title "king of the Wends", the Swedish kings began to style themselves as "Grand Prince of Finland" as well. Kings of Denmark bore the title for eight centuries, after it was first adopted by King Canute VI (reigned 1182 to 1202), who conquered the lands of the Wends in Pomerania and Mecklenburg. In Germanic languages, the name was Wends, and in medieval documentation the Latin name was sclavorum rex, referring to the Slavic peoples in and around the region now known as Mecklenburg. In the 16th century, Latin sclavorum was changed to vandalorum also by Danish kings, showing the new poetic idea. The Danish Kings continued to use the title over the next seven hundred years until 1972, when Queen Margrethe II succeeded. She abandoned the use of all the royal titles except for that of Denmark's King/Queen, which is the royal style today. When Sweden had made its final breakaway from the Kalmar union that united it with Norway and Denmark, tensions between the two rulers were high, and it showed also in their flags, coat-of-arms and titles. Gustav I of Sweden adopted c 1540 the third "kingdom" to his titles (which hitherto had only included Sweden and the Goths): he took "Vandalorumque" rex, "Venders" konung as the third name of the list of kingships. Sveriges, Göters och Venders konung ('King of Sweden, the Goths and the Wends') was used in official documentation up to the accession in 1973, of Carl XVI Gustaf of Sweden, who was the first monarch to be proclaimed Sveriges konung ("King of Sweden") and nothing else.
rdf:langString
Il titolo di Re dei Venedi (tradotto anche come Re dei Vendi) indica sovranità, o pretesa di sovranità, sui territori slavi delle coste meridionali del mar Baltico, quali Meclemburgo, Holstein e Pomerania, e fu portato dal XII secolo al 1972 dai re di Danimarca e dal 1540 circa al 1973 dai re di Svezia. L'interpretazione generalmente accettata è che il termine si riferisca ai Venedi, un popolo slavo che viveva presso le rive meridionali del mar Baltico, anche se questa interpretazione è complicata dall'esistenza dei Vendi, una tribù situata tra i Finni e i Venedi dalle origini quasi sconosciute. Questo titolo ha anche una spiegazione “poetica” secondo cui sarebbe dovuto al dominio sull'antico popolo dei Vandali (vandalorum rex), ma questa ipotesi data solo dal XVI secolo. Una interpretazione recente, non molto accreditata in ambito accademico, è stata fatta su Vend come parte del successivo titolo dei re di Svezia (tre regni: re degli Svear, Götar e Vends; Sveriges, Götes och Vendes Konung) indicasse la Finlandia, essendo la forma presumibilmente simile a Vinland. Similmente l'—il nome medievale per la parte finlandese del regno di Svezia—era stata la terza parte del regno. In ogni caso, solamente cinquanta anni dopo l'adozione del titolo di “re dei Venedi” i sovrani svedesi si diedero il titolo di . I re di Danimarca portarono questo titolo per otto secoli, dopo che esso fu adottato per la prima volta dal re Canuto VI (che regnò dal 1182 al 1202), che conquistò le terre dei Venedi in Pomerania e Meclemburgo. Nelle lingua germaniche il nome fu Vendi, e nei documenti medievali il nome latino fu sclavorum rex, "re delle genti slave nordiche". Nel XVI secolo il latino sclavorum fu sostituito con vandalorum anche dai re danesi, per mostrare la nuova idea “poetica”. I re danesi continuarono ad usare il titolo per i successivi settecento anni fino al 1972, quando la regina Margherita II salì al trono; ella volle abbandonare l'uso di tutti i titolo eccetto quello di Re di Danimarca, che è l'attuale denominazione corretta. Quando la Svezia abbandonò definitivamente l'Unione di Kalmar che comprendeva, oltre essa, i regni di Norvegia e Danimarca, le tensioni tra i due regni furono accese e ciò venne mostrato sui simboli regali come bandiere, stemmi e titoli. Gustavo I di Svezia adottò nel 1540 circa il terzo “regno” tra i suoi titoli (che fino ad allora aveva incluso solo Svedesi e Goti): lui si assegnò il “Vandalorumque” rex, “Vendes” konung come terzo nome nella lista dei domini. Sveriges, Götes och Vendes konung fu usato nei documenti ufficiali sino alla proclamazione di Carlo XVI Gustavo di Svezia nel 1973, che fu il primo regnante a proclamarsi ufficialmente ed esclusivamente Sveriges konung (“Re di Svezia”).
rdf:langString
Vendes konung (Latin: Rex Vandalorum) ingick i den svenska kungatiteln från 1540-talet till 1973 och i den danska kungatiteln från 1100-talet till 1972. Svenska anspråk till titeln upphörde vid Carl XVI Gustafs trontillträde, då den svenska kungatiteln förenklades till Sveriges konung. Den fullständiga titeln hade tidigare sedan Gustav Vasas regeringstid lytt Sveriges, Götes och Vendes konung, på latin Suecorum, Gothorum et Vandalorum Rex.
rdf:langString
Король венедів або Король вендів (лат. Rex Vandalorum; швед. Vendes Konung) — титул правителів союзу західнослов'янських племен венедів. Пізніше, після підкорення цих слов'янських племен, став панскандинавським титулом, що позначав суверенітет, володарювання або претензії на землі вендів, що історично заселяли західнослов'янські землі південних узбережь Балтійського моря, балтійські острови та Скандинавію.Використовувався в офіційній титулатурі з 12 століття до 1972 року королями Данії та з 1540 до 1973 р. — королями Швеції. З 1587 по 1672 рр. титул спадковий король Шведів, Готів і Венедів носили королі Річі Посполитої, Великі князі Литовські, Руські, Київські, Волинські, Сіверські, Чернігівські, тощо.
xsd:nonNegativeInteger
4035
