Kalmar Union

http://dbpedia.org/resource/Kalmar_Union an entity of type: Thing

اتحاد كالمار (Kalmarunionen) هو اتحاد أرادته ملكة الدنمارك مارغريت الأولى و تتألف من الممالك الثلاث في الدنمارك والنرويج والسويد تحت حكم عاهل واحد (اتحاد شخصي) لإنشاء دولة سكندنافية قوية .حيث أن قامة الدنمارك و حاكمتها بجمع اخواتها الاخريين بعد أن عجزت عن اقناع فلندا وسميت بهذا الاسم نسبه إلى ك الدنمارك و ال ر النرويج و الألف السويد وباقي الحروف على جزرهنتخلت الدول عن سيادتها و لكن ليس عن استقلالها ، و أدت المصالح المختلفة (لا سيما انزعاج السويد بشأن الهيمنة الدانماركية على هولشتاين) إلى الصراع إبتدئاً ثلاثينات القرن الخامس عشر و الذي قضى عليه في 1523. و كان الاتحاد السياسي لاسكندنافيا حالة فريدة في التاريخ. rdf:langString

Kalmarská unie (dánsky, norsky a švédsky Kalmarunionen, latinsky Unio Calmariensis) je označení pro personální unii dánského, norského a švédského království v letech 1397 až 1523. rdf:langString

La Unio de Kalmar estis unio de la reĝlandoj Danio, Norvegio kaj Svedio, kiu konsistis inter la jaroj 1397 ĝis 1523. La unio estis fakta politika realaĵo, kvankam ĝi formale neniam estis oficialigita. rdf:langString

カルマル同盟（カルマルどうめい）は、1397年にデンマーク・ノルウェー・スウェーデンの3王国間で締結された同盟（物的同君連合）。締結場所が現スウェーデンのカルマルであったので「カルマル同盟」と呼ばれる。 1523年のスウェーデン独立以後は、デンマーク＝ノルウェー二重王国となった。二重王国以後の歴史的、法的な経緯は、「デンマーク＝ノルウェー」を参照のこと。 rdf:langString

L'Unione di Kalmar (Kalmarunionen) consistette nell'unificazione, voluta da Margherita I di Danimarca, dei tre regni di Danimarca, Norvegia e Svezia sotto un singolo monarca (unione personale), onde creare un forte stato scandinavo. I Paesi rinunciavano alla loro sovranità, ma non alla loro indipendenza, e gli interessi divergenti (soprattutto i malumori della Svezia riguardo al dominio danese sull'Holstein) portarono a un conflitto a partire dagli anni trenta del XV secolo, che pose fine all'Unione nel 1523. L'Unione politica della Scandinavia fu un caso unico nella storia. rdf:langString

A União de Kalmar (do Dinamarquês/Norueguês/Sueco: Kalmarunionen) foi uma série de uniões pessoais (associação de Países) ocorridas entre 1397 e 1523, que unificaram os reinos escandinavos da Dinamarca, Noruega e Suécia sob um monarca único. Em algumas formações fizeram parte também os territórios da Finlândia, Islândia, Groenlândia, Ilhas Faroé, Órcades e Shetland. Após a saída da Suécia em 1523, a Dinamarca e a Noruega permaneceram em união pessoal até 1814. rdf:langString

Unia kalmarska (duń., szw., norw. Kalmarunionen) – unia personalna zawarta latem 1397 na zamku w Kalmarze pomiędzy Danią, Szwecją i Norwegią. rdf:langString

Ка́льмарская уния (дат. , норв. и швед. Kalmarunionen) — личная уния королевств Дании, Норвегии и Швеции под верховной властью датских королей (1397—1523). Страны жертвовали своим суверенитетом, но сохраняли широкую автономию. Расхождение интересов (особенно недовольство Швеции господством Дании) привело к конфликту и окончательному распаду союза в 1523 году. rdf:langString

Кальма́рська у́нія (дан., швед. і норв. Kalmarunionen; лат. Unio Calmariensis) (1397—1521) — унія, що об'єднала під егідою Данії три скандинавських королівства, Данію, Норвегію та Швецію з залежними територіями — Фінляндією, Ісландією та Гренландією. rdf:langString

卡尔马联盟（丹麦语、瑞典语、挪威语：Kalmarunionen）是1397年至1523年由斯堪的纳维亚的丹麦、瑞典（包括芬蘭）和挪威（包括冰島、法羅群島、格陵蘭、设得兰和奧克尼）为主组成的共主邦联。1397年6月在瑞典卡爾馬城結成的联盟后，挪威、瑞典和丹麥三個王國共同拥戴一個君主。各國交出其主權，但無損各自的獨立地位及分歧的利益。不過從1430年代開始，瑞典貴族對於丹麥及荷尔斯泰因在管治中所佔的主導地位大為不滿，成為了聯盟繼續的阻礙，並引起糾紛。到了1520年，丹麥國王克里斯蒂安二世出兵鎮壓瑞典境內反卡爾馬派，並於承諾特赦後反悔及大肆屠殺反卡爾馬派貴族，史稱斯德哥爾摩大屠殺。倖存贵族古斯塔夫·瓦萨憤而揭竿起義，發動瑞典解放戰爭，最後驅逐丹麥軍並登基稱王，聯盟正式宣告瓦解。卡爾馬聯盟從玛格丽特一世開始，歷任5位君主及12位攝政官，合共93年。不过其余屬地则以丹麥-挪威的名義繼續由奧爾登堡王朝管治多個世紀，直到拿破崙戰爭后两国結束聯盟關係。 rdf:langString

La Unió de Kalmar (danès, noruec i suec: Kalmarunionen; finès: Kalmarin unioni; llatí: Unio Calmariensis) va ser una escandinava entre els regnes de Dinamarca, Noruega i Suècia que es va formar l'any 1397 i va durar fins al 6 de juny de 1523. Així, la unió incloïa zones com Finlàndia, Islàndia, Groenlàndia, les illes Fèroe, les illes Òrcades i les illes Shetland, i incloïa l'àrea políticament unida més gran de la història nòrdica. Després que Suècia abandonés la Unió, Dinamarca i Noruega van romandre-hi fins al 1814, amb importants canvis en la seva forma el 1536. rdf:langString

Η Ένωση του Κάλμαρ (δανικά, νορβηγικά και σουηδικά: Kalmarunionen, λατινικά: Unio Calmariensis) είναι ένας ιστοριογραφικός όρος που αφορά μια σειρά προσωπικών ενώσεων (1397–1523) οι οποίες ένωσαν τα τρία βασίλεια της Δανίας, της Νορβηγίας (που μετά συμπεριέλαβε την Ισλανδία, τη Γροινλανδία, και τις Φερόες Νήσους και, πριν την προσάρτηση τους από τη Σκωτία το 1471, το Σέτλαντ και τις Ορκάδες), και της Σουηδίας (που μετά συμπεριέλαβε τη Φινλανδία) υπό έναν μοναδικό μονάρχη, αν και ενδιάμεσα και με πληθυσμό μικρότερο από 3 εκατομμύρια. rdf:langString

Die Kalmarer Union war eine Vereinigung der Königreiche Dänemark, Norwegen und Schweden, die von 1397 bis 1523 bestand. Die formal nie ratifizierte Union von Kalmar umfasste ebenfalls Gebiete des heutigen Finnlands, das damals unter schwedischer Herrschaft stand, die Inseln Island, Färöer, Shetland (auch: Hjaltland) und Orkney, die der norwegischen Krone unterstellt waren, und zeitweise die Territorien Schleswig (auch: Sønderjylland) und Holstein. Die Reichsräte in Dänemark, Schweden und Norwegen hatten jedoch nie das Unionsdokument ratifiziert, da Margarethe I. eine viel engere Union errichten wollte als der Adel der nordischen Staaten. Nicht zur Union gehörten die Inseln und Städte der Hanse, die in wirtschaftlicher und politischer Konkurrenz zu den umliegenden Monarchien stand. Die Prov rdf:langString

Por Unión de Kalmar se conoce al Estado dinástico nórdico surgido a raíz de la fusión de las tres monarquías nórdicas (Noruega, Suecia y Dinamarca) en una misma persona, la reina Margarita I de Dinamarca, reina de Noruega y Dinamarca en 1387, y designada como reina de Suecia en 1397. La Unión de Kalmar llegó a abarcar en superficie un total de aproximadamente 3 000 000 km². rdf:langString

The Kalmar Union (Danish, Norwegian, and Swedish: Kalmarunionen; Finnish: Kalmarin unioni; Latin: Unio Calmariensis) was a personal union in Scandinavia, agreed at Kalmar in Sweden, that from 1397 to 1523 joined under a single monarch the three kingdoms of Denmark, Sweden (then including most of present-day Finland), and Norway, together with Norway's overseas colonies (then including Iceland, Greenland, the Faroe Islands, and the Northern Isles of Orkney and Shetland). rdf:langString

Kalmarko Batasuna izenaz da ezaguna Eskandinaviako hiru monarkiak (Suedia, Danimarka eta Norvegia) bat eginda sortutako eskandinaviar estatua. Hiru monarkiak Margarita I.a Danimarkakoa buru zela batu ziren, Norvegia eta Danimarkako erregina izendatu baitzuten 1387an, eta Suediakoa 1397an. Hala, eratzen zuten gaur egungo hiru erresumak ez ezik, haien menpeko beste lurralde batzuk (Faroe uharteak, Islandia, Groenlandia eta Finlandia (Suediarena zena)) ere hartzen zituen eskandinaviar erresuma handi bat sortu zen. rdf:langString

L’Union de Kalmar (en danois, suédois et norvégien : Kalmarunionen), parfois orthographiée Union de Calmar, est une union formée par les trois royaumes scandinaves de Danemark, Suède et Norvège, réunis sous un seul monarque, malgré de nombreuses interruptions, de 1397 à 1523. Les trois royaumes maintiennent, du moins en théorie, leur indépendance (c’est-à-dire qu’ils conservent leurs lois et leur administration), mais relâchent leur souveraineté, en s’accordant pour avoir le même roi et posséder des organes administratifs communs. L’Union de Kalmar se rapproche donc d’une confédération. rdf:langString

Uni Kalmar (bahasa Denmark, Norwegia dan Swedia: Kalmarunionen; bahasa Latin: Unio Calmariensis) adalah sebuah uni personal yang berdiri sejak 1397 hingga 1523 menggabungkan tiga kerajaan di bawah satu raja: Denmark, Swedia (maka termasuk Finlandia), dan Norwegia, bersama-sama dengan wilayah dependensi luar negeri Norwegia (termasuk Islandia, Greenland, Kepulauan Faroe dan Kepulauan Utara). Uni tidak berlangsung lancar; terdapat beberapa gangguan yang terjadi. Secara hukum, tiga kerajaan tetap menjadi negara berdaulat yang terpisah, tetapi kebijakan dalam dan luar negeri diatur oleh satu monarki yang sama. rdf:langString

칼마르 동맹(덴마크어, 노르웨이어, 스웨덴어: Kalmarunionen, 라틴어: Unio Calmariensis, 1397년 ~ 1523년) 또는 스칸디나비아 왕국은 덴마크, 스웨덴, 노르웨이 3국의 국가연합체이다. 노르웨이 왕 호콘 6세의 왕비 마르그레테 1세는 그녀의 부왕인 발데마르 4세와 그녀의 남편 호콘의 사후, 그 아들 올라프에게 덴마크와 노르웨이 양국의 왕을 겸하게 했으나, 실권은 자신이 쥐어 실질적으로 양국의 여왕으로 군림하였다. 마르그레테는 스웨덴 왕 알베르트에게 불만을 품은 반란군과 손을 잡아 알베르트를 격파하고, 올라프의 사후 노르웨이 왕위에 오른 에리크 7세를 스웨덴 왕위에 추대하였다(1389). 이어 1397년에 스웨덴의 동남부에 있는 칼마르에서 3국의 귀족회의를 개최하고, 3국의 연합을 결의하게 했다. 이에 칼마르 동맹이 성립되어 유럽 최대의 왕국이 수립되었다. 이 동맹의 주도권은 덴마크가 잡고, 나머지 국가는 그 종속적 지위에 놓였다. rdf:langString

De Unie van Kalmar verenigde de drie Scandinavische koninkrijken , Noorwegen en Zweden onder één monarch in 1397. Ze omvatte tevens IJsland, Groenland, de Faeröer, de Orkneyeilanden, de Shetlandeilanden, Sleeswijk, Holstein en Finland (gedeeltelijk), die bestuurd werden door een van de drie. De drie koninkrijken bleven echter als zelfstandige staten bestaan en waren slechts verbonden door hun gezamenlijke monarch. rdf:langString

Kalmarunionen var en skandinavisk union mellan kungarikena Danmark, Norge och Sverige som bildades 1397 och varade till 6 juni 1523. Unionen innefattade därmed områden som Finland, Island, Grönland, Färöarna, Orkneyöarna och Shetlandsöarna, och omfattade det största politiska samlade området i Nordens historia. Efter att Sverige lämnade unionen förblev Danmark och Norge i union fram till 1814, med betydande ändringar i formerna för denna år 1536. rdf:langString

rdfs:label

rdf:langString Kalmar Union

rdf:langString اتحاد كالمار

rdf:langString Unió de Kalmar

rdf:langString Kalmarská unie

rdf:langString Kalmarer Union

rdf:langString Ένωση του Κάλμαρ

rdf:langString Unio de Kalmar

rdf:langString Unión de Kalmar

rdf:langString Kalmarko Batasuna

rdf:langString Union de Kalmar

rdf:langString Uni Kalmar

rdf:langString Unione di Kalmar

rdf:langString 칼마르 동맹

rdf:langString カルマル同盟

rdf:langString Unie van Kalmar

rdf:langString Unia kalmarska

rdf:langString União de Kalmar

rdf:langString Kalmarunionen

rdf:langString Кальмарская уния

rdf:langString 卡尔马联盟

rdf:langString Кальмарська унія

foaf:name

rdf:langString Kalmar Union

geo:lat

xsd:float 55.66666793823242

geo:long

xsd:float 12.56666660308838

dbpedia-owl:wikiPageID

xsd:integer 16800

dbpedia-owl:wikiPageRevisionID

xsd:integer 1124680088

dbpprop:symbolType

rdf:langString Arms of Christian I, John & Christian II

dbpprop:yearEnd

xsd:integer 1523

dbpprop:yearLeader

xsd:integer 1397 1513

dbpprop:yearStart

xsd:integer 1397

dbpprop:commonName

rdf:langString Kalmar Union

dbpprop:dateStart

xsd:gMonthDay --06-17

dbpprop:era

rdf:langString Late Middle Ages

dbpprop:event

rdf:langString King of Sweden

rdf:langString Gustav Vasa elected as

dbpprop:imageFlag

rdf:langString Flag of the Kalmar Union.svg

dbpprop:imageMap

rdf:langString Kalmar Union ca. 1400.svg

dbpprop:leader

rdf:langString Christian II

rdf:langString Eric of Pomerania

dbpprop:legislature

rdf:langString

rdf:langString Riksråd and Herredag

dbpprop:nativeName

rdf:langString

dbpprop:p

rdf:langString Kingdom of Norway Kingdom of Norway

rdf:langString History of Denmark#Middle AgesKingdom of Denmark

rdf:langString History of Sweden #Middle AgesKingdom of Sweden

dbpprop:s

rdf:langString Denmark–Norway

rdf:langString History of Sweden Kingdom of Sweden

dbpprop:status

rdf:langString State union

<http://www.georss.org/georss/point>

xsd:string 55.666666666666664 12.566666666666666

dbpprop:imageMapCaption

rdf:langString The Kalmar Union, c. 1400

dbpedia-owl:abstract

rdf:langString La Unió de Kalmar (danès, noruec i suec: Kalmarunionen; finès: Kalmarin unioni; llatí: Unio Calmariensis) va ser una escandinava entre els regnes de Dinamarca, Noruega i Suècia que es va formar l'any 1397 i va durar fins al 6 de juny de 1523. Així, la unió incloïa zones com Finlàndia, Islàndia, Groenlàndia, les illes Fèroe, les illes Òrcades i les illes Shetland, i incloïa l'àrea políticament unida més gran de la història nòrdica. Després que Suècia abandonés la Unió, Dinamarca i Noruega van romandre-hi fins al 1814, amb importants canvis en la seva forma el 1536. La unió es va fundar en una trobada a Kalmar l'any 1397, on l'aristocràcia dels tres països es va reunir per coronar Eric de Pomerània com a rei dels tres països (amb la reina Margarida com a corregent inicial). De la reunió es conserva l'anomenada Carta d'Unió. Els historiadors tenen opinions diferents sobre la interpretació de la carta. Alguns sostenen que no era un tractat jurídicament vinculant. Independentment d'això, els tres regnes estaven governats pel mateix monarca. Eric va ser succeït per Cristòfor de Baviera. No obstant això, després de la seva sobtada mort al gener de 1448, no hi va haver successor i Dinamarca i Suècia van triar cadascuna un regent. No va ser fins al 1457 que els tres regnes van tornar a ser governats pel mateix rei, Cristià I. Tanmateix, això va durar poc, i successors com Joan i Cristià II van governar Suècia només durant breus períodes. A Suècia, la unió va ser sempre una alternativa política fins a l'elecció de Gustau Vasa com a rei el 1523. L'historiador caracteritza la unió com un "estat federal" tot i que la Unió de Kalmar no tenia poder legislatiu a nivell federal. La Unió era el país més gran d'Europa per superfície. L'historiador descriu la unió com: L'historiador considerava que la Unió era una necessitat política i econòmica per frenar l'expansió alemanya cap al nord al segle XIV. Quan les amenaces anteriors de política exterior, la Lliga Hanseàtica, l'Orde Teutònic i els prínceps del nord d'Alemanya, van desaparèixer al segle XVI, la idea de la unió també es va afeblir.

rdf:langString اتحاد كالمار (Kalmarunionen) هو اتحاد أرادته ملكة الدنمارك مارغريت الأولى و تتألف من الممالك الثلاث في الدنمارك والنرويج والسويد تحت حكم عاهل واحد (اتحاد شخصي) لإنشاء دولة سكندنافية قوية .حيث أن قامة الدنمارك و حاكمتها بجمع اخواتها الاخريين بعد أن عجزت عن اقناع فلندا وسميت بهذا الاسم نسبه إلى ك الدنمارك و ال ر النرويج و الألف السويد وباقي الحروف على جزرهنتخلت الدول عن سيادتها و لكن ليس عن استقلالها ، و أدت المصالح المختلفة (لا سيما انزعاج السويد بشأن الهيمنة الدانماركية على هولشتاين) إلى الصراع إبتدئاً ثلاثينات القرن الخامس عشر و الذي قضى عليه في 1523. و كان الاتحاد السياسي لاسكندنافيا حالة فريدة في التاريخ.

rdf:langString Kalmarská unie (dánsky, norsky a švédsky Kalmarunionen, latinsky Unio Calmariensis) je označení pro personální unii dánského, norského a švédského království v letech 1397 až 1523.

rdf:langString Η Ένωση του Κάλμαρ (δανικά, νορβηγικά και σουηδικά: Kalmarunionen, λατινικά: Unio Calmariensis) είναι ένας ιστοριογραφικός όρος που αφορά μια σειρά προσωπικών ενώσεων (1397–1523) οι οποίες ένωσαν τα τρία βασίλεια της Δανίας, της Νορβηγίας (που μετά συμπεριέλαβε την Ισλανδία, τη Γροινλανδία, και τις Φερόες Νήσους και, πριν την προσάρτηση τους από τη Σκωτία το 1471, το Σέτλαντ και τις Ορκάδες), και της Σουηδίας (που μετά συμπεριέλαβε τη Φινλανδία) υπό έναν μοναδικό μονάρχη, αν και ενδιάμεσα και με πληθυσμό μικρότερο από 3 εκατομμύρια. Οι χώρες δεν είχαν παραδώσει την εθνική κυριαρχία τους ή την ανεξαρτησία τους, αλλά στην πράξη, δεν ήταν αυτόνομες, με τον κοινό μονάρχη να φέρει την κυριαρχία και, πρακτικά, να ηγείται της εξωτερικής πολιτικής· αποκλίνοντα συμφέροντα (ειδικά η δυσαρέσκεια της Σουηδικής αριστοκρατίας για τον κυρίαρχο ρόλο της Δανίας και του Χόλσταϊν) οδήγησαν σε μια σύγκρουση που θα εμπόδιζε την ένωση σε αρκετά διαστήματα από τη δεκαετία του 1430 μέχρι τη διάλυση της το 1523 όταν ο Γουσταύος Α' της Σουηδίας έγινε βασιλιάς της Σουηδίας. Η Νορβηγία και οι συνέχισαν να είναι μέρος του βασιλείου της Δανίας-Νορβηγίας υπό τη δυναστεία του Όλντενμπουργκ για σχεδόν τρεις αιώνες μέχρι τη το 1814.

rdf:langString Die Kalmarer Union war eine Vereinigung der Königreiche Dänemark, Norwegen und Schweden, die von 1397 bis 1523 bestand. Die formal nie ratifizierte Union von Kalmar umfasste ebenfalls Gebiete des heutigen Finnlands, das damals unter schwedischer Herrschaft stand, die Inseln Island, Färöer, Shetland (auch: Hjaltland) und Orkney, die der norwegischen Krone unterstellt waren, und zeitweise die Territorien Schleswig (auch: Sønderjylland) und Holstein. Die Reichsräte in Dänemark, Schweden und Norwegen hatten jedoch nie das Unionsdokument ratifiziert, da Margarethe I. eine viel engere Union errichten wollte als der Adel der nordischen Staaten. Nicht zur Union gehörten die Inseln und Städte der Hanse, die in wirtschaftlicher und politischer Konkurrenz zu den umliegenden Monarchien stand. Die Provinzen Skåne, Halland und Blekinge im Südwesten des heutigen Schwedens waren damals ebenso wie Bornholm im Besitz Dänemarks.

rdf:langString La Unio de Kalmar estis unio de la reĝlandoj Danio, Norvegio kaj Svedio, kiu konsistis inter la jaroj 1397 ĝis 1523. La unio estis fakta politika realaĵo, kvankam ĝi formale neniam estis oficialigita.

rdf:langString Kalmarko Batasuna izenaz da ezaguna Eskandinaviako hiru monarkiak (Suedia, Danimarka eta Norvegia) bat eginda sortutako eskandinaviar estatua. Hiru monarkiak Margarita I.a Danimarkakoa buru zela batu ziren, Norvegia eta Danimarkako erregina izendatu baitzuten 1387an, eta Suediakoa 1397an. Eskandinaviar erresumak, zenbait alditan, XIV. mendean, ezkontzen bidez, batasun politiko bat lortzen saiatu ziren. Lehen batasuna, 1319an lortu zen, Suedia eta Norvegiaren artean. Beranduago, hiru erresumak izango ziren Batasuneko zati, Margarita Danimarkakoa eta Hakon Norvegia eta Suediakoaren arteko ezkontzarekin. Hala, eratzen zuten gaur egungo hiru erresumak ez ezik, haien menpeko beste lurralde batzuk (Faroe uharteak, Islandia, Groenlandia eta Finlandia (Suediarena zena)) ere hartzen zituen eskandinaviar erresuma handi bat sortu zen. Hala ere, eskandinaviar erresuma ez zen sendotu. Suediako aristokraziak Danimarkari ezinikusia zion, Danimarkak, batasunaren barnean, potentzia nagusitzat jokatzen baitzuen. Suediarren zenbait matxinadaren ondoren (1444-1446, 1464 eta 1521eko behin betikoa), batasuna 1523an desagertu zen, eta Gustavo I.a Suediakoa aukeratu zuten Suediako errege. Danimarkak eta Norvegiak, berriz, batera jarraitu zuten 1814 arte.

rdf:langString Por Unión de Kalmar se conoce al Estado dinástico nórdico surgido a raíz de la fusión de las tres monarquías nórdicas (Noruega, Suecia y Dinamarca) en una misma persona, la reina Margarita I de Dinamarca, reina de Noruega y Dinamarca en 1387, y designada como reina de Suecia en 1397. La Unión de Kalmar llegó a abarcar en superficie un total de aproximadamente 3 000 000 km². Los reinos escandinavos intentaron en diversas ocasiones, a lo largo del siglo xiv, llegar a la unidad política mediante enlaces matrimoniales. La primera Unión se logró en 1319 entre noruegos y suecos. Más tarde los tres reinos formarían parte de la Unión con el matrimonio en 1363 entre Margarita de Dinamarca y Haakon VI de Noruega, por aquel entonces también rey de Suecia. De esta forma, se originó un gran reino nórdico que englobaba no solo los actuales reinos que lo formaban, sino además sus territorios dependientes, como Groenlandia, Islandia, las Islas Feroe (entonces dependientes de Noruega) y Finlandia (perteneciente a Suecia). Sin embargo, el reino nórdico no llegó a consolidarse debido al recelo de la aristocracia sueca hacia Dinamarca, que ejercía de potencia dominante dentro de la Unión. Tras varias revueltas de los suecos (en 1444-1446, en 1464 y la definitiva revuelta de 1521), la Unión se disolvió en 1523 con la elección de Gustavo Vasa como rey de Suecia. Dinamarca y Noruega, por su parte, permanecieron unidas hasta 1814.

rdf:langString The Kalmar Union (Danish, Norwegian, and Swedish: Kalmarunionen; Finnish: Kalmarin unioni; Latin: Unio Calmariensis) was a personal union in Scandinavia, agreed at Kalmar in Sweden, that from 1397 to 1523 joined under a single monarch the three kingdoms of Denmark, Sweden (then including most of present-day Finland), and Norway, together with Norway's overseas colonies (then including Iceland, Greenland, the Faroe Islands, and the Northern Isles of Orkney and Shetland). The union was not quite continuous; there were several short interruptions. Legally, the countries remained separate sovereign states. However, their domestic and foreign policies were directed by a common monarch. Gustav Vasa's election as King of Sweden on 6 June 1523, and his triumphant entry into Stockholm eleven days later, marked Sweden's final secession from the Kalmar Union. Formally, the Danish king acknowledged Sweden's independence in 1524 at the Treaty of Malmö.

rdf:langString Uni Kalmar (bahasa Denmark, Norwegia dan Swedia: Kalmarunionen; bahasa Latin: Unio Calmariensis) adalah sebuah uni personal yang berdiri sejak 1397 hingga 1523 menggabungkan tiga kerajaan di bawah satu raja: Denmark, Swedia (maka termasuk Finlandia), dan Norwegia, bersama-sama dengan wilayah dependensi luar negeri Norwegia (termasuk Islandia, Greenland, Kepulauan Faroe dan Kepulauan Utara). Uni tidak berlangsung lancar; terdapat beberapa gangguan yang terjadi. Secara hukum, tiga kerajaan tetap menjadi negara berdaulat yang terpisah, tetapi kebijakan dalam dan luar negeri diatur oleh satu monarki yang sama. Salah satu dorongan utama pembentukan uni ini adalah untuk memblokir ekspansi Jerman ke utara tepatnya ke wilayah Baltik. Alasan utama kegagalan bertahannya uni ini adalah persaingan terus-menerus antara para raja. Perbedaan kepentingan (terutama ketidakpuasan bangsawan Swedia dengan peran dominan yang dimiliki oleh Denmark dan Holstein) memunculkan konflik yang akan menghambat keberlangsungan uni ini sejak tahun 1430an sampai berpisah pada tahun 1523 ketika Gustav Vasa menjadi raja Swedia. Norwegia tetap menjadi bagian dari kerajaan Denmark-Norwegia selama hampir tiga abad sebelum pembubaran pada tahun 1814. Kemudian Persatuan antara Swedia dan Norwegia berlangsung sampai tahun 1905, ketika cucu dari raja Denmark yang berkuasa terpilih sebagai raja, dan keturunan langsungnya masih berkuasa di Norwegia.

rdf:langString L’Union de Kalmar (en danois, suédois et norvégien : Kalmarunionen), parfois orthographiée Union de Calmar, est une union formée par les trois royaumes scandinaves de Danemark, Suède et Norvège, réunis sous un seul monarque, malgré de nombreuses interruptions, de 1397 à 1523. Les trois royaumes maintiennent, du moins en théorie, leur indépendance (c’est-à-dire qu’ils conservent leurs lois et leur administration), mais relâchent leur souveraineté, en s’accordant pour avoir le même roi et posséder des organes administratifs communs. L’Union de Kalmar se rapproche donc d’une confédération. L’Union est fondée par l’initiative de Marguerite Ire de Danemark, qui, à partir de 1387, devient reine des trois pays avant de céder sa place à son petit-neveu, Éric de Poméranie, couronné le 17 juin 1397. Dès la mort de Marguerite en 1412, les tentatives d’accumulation du pouvoir par la couronne danoise et les guerres de suprématie entre le Danemark et la Suède font vaciller l’Union. La première manifestation de ce vacillement survient en 1434 avec la révolte menée par le suédois Engelbrekt Engelbrektsson contre Éric de Poméranie. L’Union est rompue une première fois par l’élection de Karl Knutsson au trône de Suède en 1448 puis de Norvège en 1449, avant d’être renouvelée en 1457 par Christian Ier qui reprend le contrôle des trois royaumes. Elle est à nouveau rompue en 1464, Knutsson remontant sur le trône de Suède. Danemark, Norvège et Suède sont réunis à nouveau sous Jean 1er en 1497, mais il perd la Suède en 1501. Après la reprise de la Suède par Christian II et le Bain de sang de Stockholm en 1520, les rebelles suédois menés par Gustav 1er Vasa forcent les Danois à quitter complètement le territoire suédois. Gustav Vasa est nommé régent de Suède le 23 août 1521, puis élu roi de Suède le 6 juin 1523, mettant fin définitivement à l’Union. Le Danemark et la Norvège restent eux unis jusqu’en 1814, dans une entité politique communément nommée Danemark-Norvège.

rdf:langString 칼마르 동맹(덴마크어, 노르웨이어, 스웨덴어: Kalmarunionen, 라틴어: Unio Calmariensis, 1397년 ~ 1523년) 또는 스칸디나비아 왕국은 덴마크, 스웨덴, 노르웨이 3국의 국가연합체이다. 노르웨이 왕 호콘 6세의 왕비 마르그레테 1세는 그녀의 부왕인 발데마르 4세와 그녀의 남편 호콘의 사후, 그 아들 올라프에게 덴마크와 노르웨이 양국의 왕을 겸하게 했으나, 실권은 자신이 쥐어 실질적으로 양국의 여왕으로 군림하였다. 마르그레테는 스웨덴 왕 알베르트에게 불만을 품은 반란군과 손을 잡아 알베르트를 격파하고, 올라프의 사후 노르웨이 왕위에 오른 에리크 7세를 스웨덴 왕위에 추대하였다(1389). 이어 1397년에 스웨덴의 동남부에 있는 칼마르에서 3국의 귀족회의를 개최하고, 3국의 연합을 결의하게 했다. 이에 칼마르 동맹이 성립되어 유럽 최대의 왕국이 수립되었다. 이 동맹의 주도권은 덴마크가 잡고, 나머지 국가는 그 종속적 지위에 놓였다. 15세기 중엽부터 이에 불만이던 스웨덴에 독립의 기운이 일어나 연합은 약체화되었다. 특히 1520년 11월 스톡홀름을 점령한 덴마크 군대가 스웨덴의 귀족들을 학살한 스톡홀름 피바다 사건을 계기로 스웨덴에서는 독립을 요구하는 목소리가 높았다. 구스타브 바사(구스타브 1세 바사)가 이끄는 스웨덴 반란군이 스웨덴 해방 전쟁에서 크리스티안 2세를 격파하여, 1523년 독립을 달성하고 동맹은 해체되었다.

rdf:langString De Unie van Kalmar verenigde de drie Scandinavische koninkrijken , Noorwegen en Zweden onder één monarch in 1397. Ze omvatte tevens IJsland, Groenland, de Faeröer, de Orkneyeilanden, de Shetlandeilanden, Sleeswijk, Holstein en Finland (gedeeltelijk), die bestuurd werden door een van de drie. De drie koninkrijken bleven echter als zelfstandige staten bestaan en waren slechts verbonden door hun gezamenlijke monarch. Zweedse ontevredenheid over het Deense streven naar een gecentraliseerd bestuur leidde tot diverse conflicten. Uiteindelijk zouden die leiden tot het uiteenvallen van de Unie in 1523, waarna de Unie officieel nog door Denemarken en Noorwegen werd voortgezet. Met de degradatie van Noorwegen tot Deense provincie in 1536 werd de Unie opgeheven, waarna Denemarken-Noorwegen werd gevormd. De personele unie werd gevormd door koningin Margareta I van Denemarken op Kalmar slott te Kalmar, bij de (toenmalige) grens met Denemarken (Skåneland), nadat Deense en Zweedse troepen de Zweedse koning, Albrecht van Mecklenburg hadden verslagen. Koningin Margareta kon haar neefje Erik van Pommeren op de Noorse troon krijgen, die vervolgens tot koning van de beide andere landen werd uitgeroepen. Margareta had beloofd de politieke invloed en voorrechten van de adel te beschermen; koning Erik streefde daarentegen naar versterking van de monarchie.

rdf:langString カルマル同盟（カルマルどうめい）は、1397年にデンマーク・ノルウェー・スウェーデンの3王国間で締結された同盟（物的同君連合）。締結場所が現スウェーデンのカルマルであったので「カルマル同盟」と呼ばれる。 1523年のスウェーデン独立以後は、デンマーク＝ノルウェー二重王国となった。二重王国以後の歴史的、法的な経緯は、「デンマーク＝ノルウェー」を参照のこと。

rdf:langString L'Unione di Kalmar (Kalmarunionen) consistette nell'unificazione, voluta da Margherita I di Danimarca, dei tre regni di Danimarca, Norvegia e Svezia sotto un singolo monarca (unione personale), onde creare un forte stato scandinavo. I Paesi rinunciavano alla loro sovranità, ma non alla loro indipendenza, e gli interessi divergenti (soprattutto i malumori della Svezia riguardo al dominio danese sull'Holstein) portarono a un conflitto a partire dagli anni trenta del XV secolo, che pose fine all'Unione nel 1523. L'Unione politica della Scandinavia fu un caso unico nella storia.

rdf:langString A União de Kalmar (do Dinamarquês/Norueguês/Sueco: Kalmarunionen) foi uma série de uniões pessoais (associação de Países) ocorridas entre 1397 e 1523, que unificaram os reinos escandinavos da Dinamarca, Noruega e Suécia sob um monarca único. Em algumas formações fizeram parte também os territórios da Finlândia, Islândia, Groenlândia, Ilhas Faroé, Órcades e Shetland. Após a saída da Suécia em 1523, a Dinamarca e a Noruega permaneceram em união pessoal até 1814.

rdf:langString Kalmarunionen var en skandinavisk union mellan kungarikena Danmark, Norge och Sverige som bildades 1397 och varade till 6 juni 1523. Unionen innefattade därmed områden som Finland, Island, Grönland, Färöarna, Orkneyöarna och Shetlandsöarna, och omfattade det största politiska samlade området i Nordens historia. Efter att Sverige lämnade unionen förblev Danmark och Norge i union fram till 1814, med betydande ändringar i formerna för denna år 1536. Unionen grundades vid ett möte i Kalmar 1397, där aristokratin från de tre länderna samlades för att kröna Erik av Pommern till kung över de tre länderna (med drottning Margareta som inledande samregent). Från mötet finns det så kallade unionsbrevet bevarat. Det finns olika uppfattningar bland historiker om hur brevet ska tolkas. Vissa menar att det inte utgjorde något juridiskt bindande fördrag. Oavsett detta så regerades de tre rikena av samma monark. Erik efterträddes av Kristofer av Bayern. Vid dennes plötsliga bortgång i januari 1448 saknades dock en given efterträdare och Danmark och Sverige valde varsin regent. Det dröjde till 1457 innan de tre rikena åter styrdes av samme kung, Kristian I. Detta blev dock kortvarigt och efterträdare som Hans och Kristian II styrde över Sverige endast under kortare perioder. I Sverige var unionen hela tiden ett politiskt alternativ ända fram till valet av Gustav Vasa till kung 1523. Historikern Gottfrid Carlsson karakteriserar unionen som en "förbundsstat" även om Kalmarunionen saknade lagstiftningsmakt på federal nivå. Unionen var Europas största land till ytan. Historikern Dick Harrison beskriver unionen som: Historikern Erik Lönnroth såg unionen som en politisk och ekonomisk nödvändighet för att dämma upp den tyska expansionen mot norr under 1300-talet. När tidigare utrikespolitiska hot, Hansan, Tyska orden och nordtyska furstar, bortföll på 1500-talet försvagades också unionstanken.

rdf:langString Unia kalmarska (duń., szw., norw. Kalmarunionen) – unia personalna zawarta latem 1397 na zamku w Kalmarze pomiędzy Danią, Szwecją i Norwegią.

rdf:langString Ка́льмарская уния (дат. , норв. и швед. Kalmarunionen) — личная уния королевств Дании, Норвегии и Швеции под верховной властью датских королей (1397—1523). Страны жертвовали своим суверенитетом, но сохраняли широкую автономию. Расхождение интересов (особенно недовольство Швеции господством Дании) привело к конфликту и окончательному распаду союза в 1523 году.

rdf:langString Кальма́рська у́нія (дан., швед. і норв. Kalmarunionen; лат. Unio Calmariensis) (1397—1521) — унія, що об'єднала під егідою Данії три скандинавських королівства, Данію, Норвегію та Швецію з залежними територіями — Фінляндією, Ісландією та Гренландією.

rdf:langString 卡尔马联盟（丹麦语、瑞典语、挪威语：Kalmarunionen）是1397年至1523年由斯堪的纳维亚的丹麦、瑞典（包括芬蘭）和挪威（包括冰島、法羅群島、格陵蘭、设得兰和奧克尼）为主组成的共主邦联。1397年6月在瑞典卡爾馬城結成的联盟后，挪威、瑞典和丹麥三個王國共同拥戴一個君主。各國交出其主權，但無損各自的獨立地位及分歧的利益。不過從1430年代開始，瑞典貴族對於丹麥及荷尔斯泰因在管治中所佔的主導地位大為不滿，成為了聯盟繼續的阻礙，並引起糾紛。到了1520年，丹麥國王克里斯蒂安二世出兵鎮壓瑞典境內反卡爾馬派，並於承諾特赦後反悔及大肆屠殺反卡爾馬派貴族，史稱斯德哥爾摩大屠殺。倖存贵族古斯塔夫·瓦萨憤而揭竿起義，發動瑞典解放戰爭，最後驅逐丹麥軍並登基稱王，聯盟正式宣告瓦解。卡爾馬聯盟從玛格丽特一世開始，歷任5位君主及12位攝政官，合共93年。不过其余屬地则以丹麥-挪威的名義繼續由奧爾登堡王朝管治多個世紀，直到拿破崙戰爭后两国結束聯盟關係。

dbpprop:areaKm

xsd:integer 2839386

dbpprop:commonLanguages

rdf:langString

rdf:langString Official use: Middle Danish, Old Swedish, Middle Norwegian, Renaissance Latin

rdf:langString Also spoken: Middle Icelandic, Old Faroese, Norn, Greenlandic Norse, Middle Low German, Finnish, Sami, Greenlandic, Karelian

dbpprop:conventionalLongName

rdf:langString Kalmar Union

dbpprop:dateEvent

xsd:integer 1434

xsd:integer 1523

rdf:langString November 1520