Juanelo Turriano

rdf:langString Juanelo Turriano

rdf:langString Juanelo Turriano o Giovanni Torriani (Cremona, Milanesat, 1501 - Toledo, Espanya, 1585) va ser un enginyer i inventor italo-espanyol. Va arribar a Espanya l'any 1529 anomenat per Carles I, i ja com Juanelo Turriano, va ser nomenat rellotger reial i va construir per a Carlos el famós Cristal·lí, un rellotge astronòmic que li va fer ser conegut en la seva època, en el qual va ser capaç d'indicar la posició dels astres a cada minut per fer-ne interpretacions astrològiques. Felip II el va nomenar matemàtic major. Reclamat pel papa Gregori XIII, va participar en la reforma del calendari. Tornat a Espanya, Juan de Herrera li encarrega el disseny de les campanes del monestir de l'Escorial. Va treballar i va viure a Toledo des de 1534, on va morir el 13 de juny de 1585 en la indigència. És fama que hi va construir un autòmat de fusta, anomenat l': un carrer de la ciutat ho recorda per aquest fet. A més va inventar una espècie de metralladora rudimentària i algunes màquines voladores, dissenyades i construïdes per ell. Però pel que és més conegut és per la màquina hidràulica que va construir per pujar l'aigua a Toledo des del riu, coneguda com l'Ingenio de Toledo o Artifici de Juanelo. Sobre el seu funcionament hi ha encara controvèrsies, més o menys aclarides des del clàssic treball de l'enginyer (1888), fins al més recent Model amb escales de Valturio (2009) (sent fins i tot recreat a l'Exposició Universal de Sevilla el 1992 amb l'objectiu de fer funcionar un rellotge i durant la qual es va mantenir en funcionament), però el cert és que aconseguia portar l'aigua del riu Tajo fins a l'Alcázar, situat a gairebé 100 metres per sobre de la llera del riu. Basat en l'ús de la mateixa energia hidràulica del riu Tajo, constava de gran quantitat de "culleres" o "braços de fusta", engranades de manera enginyosa, que s'anaven passant l'aigua els uns als altres, en alçada creixent, de tal manera que podia elevar gran quantitat d'aigua salvant el desnivell. Pel que sembla es va mantenir en funcionament, amb un rendiment cada vegada menys a mesura que envellia i s'espatllava, fins a l'any 1639, s'ha calculat que en el seu millor moment podia pujar al voltant de 16-17 metres cúbics al dia (16000-17000 litres). Segons les fonts escrites, es van construir dos artificis semblants: el primer, encarregat per l'Ajuntament, havia de portar l'aigua fins a l' com a cota més alta de la ciutat, però l'exèrcit, propietari de l'Alcàsser, es va negar a repartir les aigües amb la ciutat. Així, l'ajuntament va encarregar un altre, que Juanelo va executar. El problema de Juanelo, que pràcticament el va portar a la tomba, era que ningú volia pagar el primer dels artificis: l'Ajuntament perquè no rebia les aigües i l'exèrcit perquè no havia signat cap contracte. Entre uns i altres, Juanelo es va arruïnar i va ser enterrat modestament en un convent toledà. Fou considerat l'autor d'Els vint-i-un llibres dels enginys i màquines, obra editada en la seva integritat per la Fundació Juanelo; pel que sembla també va escriure molts llibres i tractats, encara que com eren de temes militars es van considerar secrets en l'època en què va viure i no van arribar a veure la llum en el seu moment, sent publicats molts anys després.