Jovians and Herculians

rdf:langString Jovians i herculans

rdf:langString Els jovians (en llatí: ioviani) i herculans (en llatí: herculiani) van ser els palatins superiors, Guàrdia Imperial, unitats dels emperadors de finals de l'Imperi Romà dels anys 290 fins al segle setè. El nom prové de l'equació dels dos co-emperadors Dioclecià i Maximià amb els déus romans Júpiter i Hèrcules. L'antiga Guàrdia Pretoriana es va basar en el a Roma, i van demostrar sovint deslleialtat a la Corona, fent i deposant emperadors i fins i tot en una ocasió el 193 posant l'Imperial tron a subhasta al millor postor (cf.: Didi Julià). Així, Dioclecià, que va governar des de Nicomèdia, promogué dues legions fidels de la Il·líria (Legió V Iovia i VI Herculana), l'àrea d'on ell també descendia, per ser els protectors personals dels emperadors romans.La guàrdia pretoriana va seguir existint fins a la seva abolició per Constantí I el Gran a prop del 312, i se substitueix per la guàrdia imperial, . Les dues legions però segueixen sent comptades entre les unitats superiors de l'exèrcit, i després de la seva divisió entre els imperis romans d'Orient i d'Occident, també van quedar dividides. Les dues legions però segueix sent comptats entre les unitats superiors de l'exèrcit, i després de la seva divisió entre l'Orient i Occident, ells també estaven dividits. Al document de finals del segle quart Notitia Dignitatum, s'anomenen, per l'oest (amb el títol seniores), directament sota el comandament de la peditum magister, i per l'Orient (iuniores), sota el comandament del magister militum praesentalis. El 398, els Jovians i Herculans d'Occident van ser part de la petita unitat que va envair província d'Àfrica i va suprimir la .