Joseph Kosma

rdf:langString Joseph Kosma

rdf:langString Joseph Kosma, en hongarès Kozma József (Budapest, 22 d'octubre de 1905 - La Roche-Guyon, 7 d'agost de 1969) fou un compositor hongarès naturalitzat francès el 1946. Estudià en l'Acadèmia de Música de la seva ciutat natal on va ser alumne de Béla Bartók al conservatori de Budapest i de Hanns Eisler a Berlín. Allà començà a compondre, des de 1925. Interessat ja per la música de cinema pel·lícula d'assaig: Amor etern, poc temps més tard, atret per l'obra i estil de Kurt Weill, es traslladà a Berlín i, finalment, a París, on s'instal·là el 1933 i on desenvolupà totes les seves activitats. A principis d'aquest període va compondre una Suite Languedocienne i, més tard, diverses peces per a piano, així com una Sonatina per a violí i piano. Amb tot, i com ja manifestà en la seva primera època, se sentia primordialment atret per la música funcional, o activa, és a dir, integrada en els espectacles totals més complets (cinema, ballet, teatre) o bé difosa pels cantants populars. A aquesta vocació respongueren tant els que foren els seus amics del grup existencialista –-el mateix Sartre i Desnos— com el poeta Jacques Prévert i, a través d'ell, el seu germà Pierre, notable realitzador de pel·lícules, i gent de la seva professió, com Jean Renoir i Marcel Carné. Fou l'autor i arranjador de la música de les següents pel·lícules: * Le crime de Monsieur Lange, (1935), * Une partie de campagne, (1936), totes dues de Renoir, * Jenny, (1936) de Carné, * La gran ilusion, (1937), * La Marsellesa, (1938), * La bète humaine, en català La bèstia humana (1939), * La règle du jeu , (1939) les dues de Renoir, * Les visiteurs du soir, (1942) de Carné, * Les enfants du Paradis, en català (1943-45) obra mestra de Carné i Jacques Prévert, * Les portes de la nuit, en català Les portes de la nit (1944-45), de Carné, * Les Chouans, (1946) d', * Le voyage surprise, (1946) de Prévert * D'homme à hommes , (1948), de Christian Jaque, * Les Amants de Vérone, (1948) d'André Cayatte, * La Marie du Port, (1949), de Carné, * Black Jack, (1949), de Julien Duvivier, * Au grand Balcon, (1949), d'Henri Decoin, * L'école buissonnière, (1949), de , * Juliette ou la clé des songes, (1950) de Carné, * Parigi è sempre Parigi, (1950) de Luciano Emmer * Sans Laisser l'adresse, (1950) de Le Chanois, * Trois télégrammes, (1950) de Decoin * Agence matrimoniale, (1952) Le Chanois * La bergère et le ramoneur, (1952) de Paul Grimault * Huis clos, (1954) de i Sartre * Cela s'appelle l'aurore, (1955), de Luis Buñuel * Calle Mayor, (1956) de Bardem * Le déjeuner sur l'herbe, de Renoir També va treballar en els curtmetratges: * Le sang des bétes, (1948) de Georges Franju * Desordres, (1950) de * En passant par la Lorraine, (1951) de Franju I en les pel·lícules de dibuixos: * Le petit soldat de Grimault, * La cigala i la formiga, de A més va compondre, unes 50 cançons sobre texts de Sartre, Desnos i Jacques Prévert. Amb col·laboració amb aquest últim va produir les que més fama li donaren: * Les enfants qui s'aiment, * Si tu t’imagines, * Barbara, sobre la destrucció de Brest * Les feuilles mortes, que han estat interpretades per Edith Piaf, , Yves Montand o Juliette Gréco. Va escriure la música de la pantomima Baptiste (1944), de