Josep Yxart

rdf:langString Josep Yxart i de Moragas

rdf:langString Josep Yxart i de Moragas (o Josep Ixart i de Moragues) (Tarragona, 10 de setembre del 1852 - Tarragona, 25 de maig del 1895) fou un crític literari català. Pertanyia a una família benestant: la seva mare era i el seu pare . Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1873, però des de 1872 havia iniciat col·laborant com a crític literàri a diferents diaris, i després de fer el servei militar a Madrid, influït per les lectures de Taine, es dedicà professionalment a la crítica literària. Va publicar a , El Siglo Literario, Miscelánea Artística y Literaria, La Renaixença, L'Avenç, La Llumanera de Nova York, La Ilustración Artística, La Vanguardia i a La España Moderna de Madrid. Els seus escrits en van fer un dels teoritzadors fonamentals de la renaixença de la literatura catalana de la segona meitat del segle xix, i el 1878 fou premiat als Jocs Florals. Alhora, influït per Hippolyte Taine, fou un dels introductors del naturalisme a Catalunya. Fou membre de l'Acadèmia de la Història i el 1892 president de l'Ateneu Barcelonès. Va morir prematurament de tuberculosi. Traduí al castellà obres de Friedrich von Schiller. Joan Sardà i Lloret i Narcís Oller, que es consideraven deixebles seus, i va empentar a escriure Joan Maragall, Santiago Rusiñol i Raimon Casellas.