John Mauceri

rdf:langString John Mauceri

rdf:langString John Mauceri (Nova York, 12 de setembre de 1945) és un director d'orquestra, productor, educador i escriptor estatunidenc. Des que va debutar a la direcció professional fa gairebé mig segle, Mauceri ha aparegut amb la majoria de les grans orquestres del món, ha dirigit convidat als teatres d'òpera estrena, ha produït i supervisat musicalment els premis Tony i Olivier , musicals guanyadors de Broadway , i ha estat professor de la universitat i administrador. A través de la seva variada carrera, ha pres la iniciativa en la preservació i interpretació de molts gèneres musicals i ha dirigit / dirigit importants estrenes de compositors tan diversos com Debussy, Stockhausen, Korngold, Hindemith, Bernstein, Sibelius, Ives, Elfman i Shore. També és un dels principals intèrprets de música prohibida pel Tercer Reich i sobretot de la música dels compositors emigrats de Hollywood. Nascut a la ciutat de Nova York, Mauceri va estudiar Teoria i Composició de la Música a la Universitat Yale obtenint un BA el 1967 i un Màster de Filosofia en Teoria de la Música el 1972. Entre els seus professors hi havia William G. Waite, Claude Palisca, Beekman Cannon, Leon Plantinga i Robert Bailey en musicologia; Mel Powell, Donald Martino, Allen Forte i Peter Sculthorpe en teoria i composició; Donald Currier al piano; i Gustav Meier a la direcció. A més, va estudiar arquitectura del segle XX amb Vincent Scully, literatura francesa amb Henri Peyre, religió (Pelikan i Kuttner) i psicologia (Logan i Childe). En el seu últim any va fer el seu debut com a director (4 de desembre de 1966, Branford Col·legi), va compondre la música per a una producció de Brecht Un home és un home, convidat va dur a terme la orquestra simfònica de la Universitat Yale (YSO), i va produir i dirigir la música de Benjamin Britten Curlew River a la Universitat Yale en la "Capella Sant Tomás Moro" (11 i 12 de març de 1967) i després va portar la producció a la ciutat de Nova York per la seva estrena a la ciutat dels gratacels, que va tenir lloc a la Capella Catòlica de les Nacions Unides (Església de la Sagrada Família) els dies 13 i 14 de maig de 1967. Es va graduar cum laude, va guanyar el premi Wrexham "al màxim èxit musical", el premi Francis Vernan de composició i el premi Branford Arts per la seva "devoció a l'avanç de les arts". Acceptat amb una beca completa a l'Escola de Postgrau de Yale en teoria musical, aviat va ser nomenat membre de la facultat com a director musical de l'Orquestra Simfònica de Yale (1968-1974) i va continuar durant un total de quinze anys com a director convidat i director musical de l'escola d'òpera de Yale. A Mauceri se l'ha acreditat per haver construït l'Orquestra Simfònica de Yale en una de les orquestres d'estudiants més respectades del món. Durant el seu mandat amb la YSO va portar l'orquestra a París ("Théâtre des Champs-Élysées") per a les estrenes a París de la simfonia núm. 4 d'Ives, Khamma de Debussy i Prométhée de Scriabin. Va produir i dirigir el YSO per a l'estrena europea de la missa de Leonard Bernstein a Viena (emesa a tot el món a PBS, BBC i ORF), l'estrena mundial de de Charles Ives en la seva versió original d'orquestra gran, així com l'estrena mundial de l'edició crítica del conjunt orquestral núm. 2 d'Ives. Els seus programes van atreure públic durant set anys i van incloure l'estrena nord-americana del ballet Khamma de Debussy el 1913, l'estrena nord-americana de la pel·lícula muda de Strauss (1926) de Der Rosenkavalier, l'estrena mundial d'una versió completament escenificada de Hymnen de Karlheinz Stockhausen amb 1000 intèrprets al campus de "Yale's Cross", l'estrena nord-americana de les cançons orquestrades de Paul Hindemith, Das Marienleben i rares representacions de Prometheus: The Poem of Fire de Scriabin (amb làsers coordinats), Atlas Eclipticalis de John Cage, Das Rheingold de Richard Wagner, Gurre-Lieder d'Arnold Schönberg, Réveil des oiseaux d'Olivier Messiaen i Agon d'Ígor Stravinski. El 1973, Mauceri va debutar com a professional amb la Filharmònica de Los Angeles com en el seu debut operístic dirigint de Menotti al Wolf Trap Festival.