Jews of Catalonia
http://dbpedia.org/resource/Jews_of_Catalonia
Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492. La seva esplendor va ser als segles XII al XIV, en els quals van prosperar dos centres importants d'ensenyament de la Torà a Barcelona i Girona. La comunitat jueva catalana va desenvolupar característiques úniques, que inclouen costums, un ritu de pregària, i una tradició pròpia en l'emissió de dictàmens legals (halakhà). Tot i que els jueus de Catalunya tenien costums i ritus d'oració diferents als de Sefarad, avui dia se'ls sol incloure en la comunitat dels jueus sefardites.
rdf:langString
Judaísmo catalán (en hebreo: יהדות קטלוניה) es la comunidad judía que vivió en la península ibérica, en las tierras de Cataluña, Valencia y Mallorca hasta la expulsión de 1492. Su esplendor fue en los siglos XII al XIV, en los cuales prosperaron dos centros importantes de enseñanza de la Torá en Barcelona y Gerona. La comunidad judía catalana desarrolló características únicas, que incluyen costumbres, un rito de oración, y una tradición propia en la emisión de dictámenes legales (halajá). Aunque los judíos de Cataluña tenían costumbres y un rito de oración diferentes a los de Sefarad, hoy en día se les suele incluir en la comunidad de los judíos sefardíes.
rdf:langString
Jews of Catalonia (Catalonian Jewry, Catalonian Judaism, in Hebrew: יהדות קטלוניה) is the Jewish community that lived in the Iberian Peninsula, in the Lands of Catalonia, Valencia and Mallorca until the expulsion of 1492. Its splendor was between the 12th to 14th centuries, in which two important Torah centers flourished in Barcelona and Girona. The Catalan Jewish community developed unique characteristics, which included customs, a prayer rite, and a tradition of its own in issuing legal decisions (Halakhah). Although the Jews of Catalonia had a ritual of prayer and different traditions from those of Sepharad, today they are usually included in the Sephardic Jewish community.
rdf:langString
rdf:langString
Judaisme català
rdf:langString
Judaísmo catalán
rdf:langString
Jews of Catalonia
xsd:integer
62191415
xsd:integer
1113254751
rdf:langString
Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492. La seva esplendor va ser als segles XII al XIV, en els quals van prosperar dos centres importants d'ensenyament de la Torà a Barcelona i Girona. La comunitat jueva catalana va desenvolupar característiques úniques, que inclouen costums, un ritu de pregària, i una tradició pròpia en l'emissió de dictàmens legals (halakhà). Tot i que els jueus de Catalunya tenien costums i ritus d'oració diferents als de Sefarad, avui dia se'ls sol incloure en la comunitat dels jueus sefardites. Arran dels avalots de 1391 i l'expulsió del 1492, els jueus que no es convertiren al cristianisme es van veure obligats a emigrar a Itàlia, l'Imperi Otomà, el nord d'Àfrica i la Terra d'Israel.
rdf:langString
Jews of Catalonia (Catalonian Jewry, Catalonian Judaism, in Hebrew: יהדות קטלוניה) is the Jewish community that lived in the Iberian Peninsula, in the Lands of Catalonia, Valencia and Mallorca until the expulsion of 1492. Its splendor was between the 12th to 14th centuries, in which two important Torah centers flourished in Barcelona and Girona. The Catalan Jewish community developed unique characteristics, which included customs, a prayer rite, and a tradition of its own in issuing legal decisions (Halakhah). Although the Jews of Catalonia had a ritual of prayer and different traditions from those of Sepharad, today they are usually included in the Sephardic Jewish community. Following the riots of 1391 and the expulsion of 1492, Jews who did not convert to Christianity were forced to emigrate to Italy, the Ottoman Empire, the Maghreb and the Land of Israel.
rdf:langString
Judaísmo catalán (en hebreo: יהדות קטלוניה) es la comunidad judía que vivió en la península ibérica, en las tierras de Cataluña, Valencia y Mallorca hasta la expulsión de 1492. Su esplendor fue en los siglos XII al XIV, en los cuales prosperaron dos centros importantes de enseñanza de la Torá en Barcelona y Gerona. La comunidad judía catalana desarrolló características únicas, que incluyen costumbres, un rito de oración, y una tradición propia en la emisión de dictámenes legales (halajá). Aunque los judíos de Cataluña tenían costumbres y un rito de oración diferentes a los de Sefarad, hoy en día se les suele incluir en la comunidad de los judíos sefardíes. A raíz de los disturbios de 1391 y la expulsión de 1492, los judíos que no se convirtieron al cristianismo se vieron obligados a emigrar a Italia, el Imperio Otomano, el norte de África y la Tierra de Israel.
xsd:nonNegativeInteger
43238
