Jean Elleviou

http://dbpedia.org/resource/Jean_Elleviou an entity of type: Thing

Jean Elleviou est un chanteur, comédien et librettiste français, né à Rennes le 2 décembre 1769 et mort à Paris le 5 mai 1842. rdf:langString

Jean Elleviou (Rennes, 14 de juny de 1769 - París, 5 de maig de 1842) fou un cantant francès de la corda de tenor. Es donà conèixer el 1790 en el teatre de la comèdia italiana, però els primers anys de la seva carrera foren molt poc brillants. Malgrat tot, no tardà a distingir-se, i fou per espai de molt temps el cantant predilecte del públic, ja que a una bella veu unia un exquisit art d'actor i una figura elegant. El 1813, trobant-se en plenitud de les seves facultats i quan més aplaudiments assolia, es retirà del teatre. Abans el 1801, junt amb el baríton Jean-Blaise Martin havien unit les companyies dels teatres Favart i Feydeau, per a fundar i ser els primers sostenidors de la nova Opéra-Comique. Elleviou representà amb èxit quasi totes les òperes de Dalayrac, Boïeldieu, Méhul, Caaate rdf:langString

Jean Elleviou (14 June 1769 in Rennes – 5 May 1842 in Paris) was a French operatic tenor, one of the most celebrated French singers of his time. Born Pierre-Jean-Baptiste-François Elleviou, he made his debut at the Comédie-Italienne in Paris in 1790, as a baritone in the role of Alexis in Monsigny's Le déserteur, and the following year as a tenor in Dalayrac's Philippe et Georgette. According to contemporaries, his voice was very sweet and flexible, he was noted for his eloquent diction, and had a handsome and charming stage presence which made him a great favourite of Paris audiences. rdf:langString

rdfs:label

rdf:langString Jean Elleviou

dbpedia-owl:wikiPageID

xsd:integer 17954419

dbpedia-owl:wikiPageRevisionID

xsd:integer 1121664854

dbpedia-owl:abstract

rdf:langString Jean Elleviou (Rennes, 14 de juny de 1769 - París, 5 de maig de 1842) fou un cantant francès de la corda de tenor. Es donà conèixer el 1790 en el teatre de la comèdia italiana, però els primers anys de la seva carrera foren molt poc brillants. Malgrat tot, no tardà a distingir-se, i fou per espai de molt temps el cantant predilecte del públic, ja que a una bella veu unia un exquisit art d'actor i una figura elegant. El 1813, trobant-se en plenitud de les seves facultats i quan més aplaudiments assolia, es retirà del teatre. Abans el 1801, junt amb el baríton Jean-Blaise Martin havien unit les companyies dels teatres Favart i Feydeau, per a fundar i ser els primers sostenidors de la nova Opéra-Comique. Elleviou representà amb èxit quasi totes les òperes de Dalayrac, Boïeldieu, Méhul, Caaatel, etc..va escriure els llibrets de les obres Deli Verdikan i El vaixell almirall, que s'estrenaren en l'Òpera còmica, i alguns suposen que també col·laborà en la composició de L'auberge de Bagnères, que signà únicament Catel.

rdf:langString Jean Elleviou (14 June 1769 in Rennes – 5 May 1842 in Paris) was a French operatic tenor, one of the most celebrated French singers of his time. Born Pierre-Jean-Baptiste-François Elleviou, he made his debut at the Comédie-Italienne in Paris in 1790, as a baritone in the role of Alexis in Monsigny's Le déserteur, and the following year as a tenor in Dalayrac's Philippe et Georgette. He went on creating some 40 roles during the next 20 years, in operas by Grétry, Dalayrac, Monsigny, Boieldieu, Méhul, Isouard, etc. His repertory also included Azor in Zémire et Azor, Blondel in Richard Coeur-de-lion, Almaviva in Paisiello's Il barbiere di Siviglia. He sang extensively in Italy in 1795, and across France in 1795 to 1797, then returned to Paris, appearing at the newly renamed Opéra-Comique. He retired in 1813, after Napoléon I refused to increase his already huge salary. According to contemporaries, his voice was very sweet and flexible, he was noted for his eloquent diction, and had a handsome and charming stage presence which made him a great favourite of Paris audiences.

data from the linked data cloud