Janbirdi al-Ghazali

rdf:langString Janbirdí al-Ghazalí

rdf:langString Janbirdí al-Ghazalí (en àrab جانبردي الغزالي, Jānbirdī al-Ḡazālī) (mort en 1521) fou governador mameluc de Damasc sota Selim I. La seva nisba derivava del poble egipci de , on va exercir de . Era mameluc del sultà Qàït-bay (1468-1496) i després d'ocupar diversos càrrecs a l'administració el 1511 fou nomenat governador d'Hamat. Després de la derrota mameluca a Mardj Dabik davant els otomans (23 d'agost de 1516) els amirs en fuita el van nomenar governador de Damasc; va fugir cap a Egipte i fou confirmat en el càrrec pel sultà Tuman-bay. Va organitzar el contraatac a Síria però fou derrotat per Sinan Pasha a Baysan el desembre de 1516; el 10 de febrer de 1517 els otomans van obtenir una nova victòria a Raydaniyya, després de la qual Janbirdí es va sotmetre a Selim I, amb el qual ja havia entrat en contacte secret anteriorment. El 16 de febrer de 1518 fou confirmat com a governador de Damasc per compta del sultà otomà, pel mateix Selim I amb dret a recaptar impostos a la Síria meridional. Janbirdí va sotmetre a les tribus hostils i va garantir el pas lliure dels peregrins. Va crear un exèrcit personal amb mamelucs fugits d'Egipte i àrabs. L'octubre o novembre de 1520 quan va pujar al tron Solimà I el Magnífic, Janbirdí va destituir als lloctinents del seu govern que eren lleials a l'Imperi Otomà, es va apoderar de la ciutadella de Damasc i es va proclamar independent a la gran mesquita prenent el títol de sultà i el làqab d'Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Futuhat, demanant suport a , el governador d'Egipte, que no li va donar i va restar lleial. Janbirdí es va apoderar de Trípoli, Homs, i Hamat i va marxar contra Alep que va assetjar i bombardejar sense resultats positius; el 20 de desembre de 1520 es va haver de retirar cap a Damasc; Solimà va enviar un exèrcit que va derrotar a Janbirdí a , al nord de Damasc el 27 de gener de 1521; el governador rebel va fugir a Damasc on fou mort el 5 de febrer de 1521 i el seu cap enviat a Istanbul.