Iyad ibn Ghanm
http://dbpedia.org/resource/Iyad_ibn_Ghanm an entity of type: Thing
عياض بن غنم الفهري القرشي ، صحابي أسلم قبل صلح الحديبية وكان قد شهدها أرسله الخليفة أبو بكر الصديق لغزو العراق وعمل تحت قيادة خالد في العراق وبعدها في الشام ضد الروم. وكان مع أبي عبيدة بن الجراح في فتح شمال سوريا وينسب إليه فتح حلب وإعزاز، وشهد اليرموك وكان من أمراء الكراديس فيها.
rdf:langString
ʿIyāḍ ibn Ghunm al-Fihrī al-Qurashī (in arabo: ﻋﻴﺎﺽ ﺑﻦ ﻏﻨﻢ; La Mecca, ... – Homs, 641) è stato un Sahaba e un comandante militare di spicco. Comandante militare coreiscita, operò all'epoca dei califfi Abū Bakr, nella Guerra della ridda, e ʿUmar b. al-Khaṭṭāb nella conquista islamica della Siria e dell'Iraq. Aveva abbracciato l'Islam prima dell'Accordo di al-Ḥudaybiyya del 628, data dopo la quale partecipò a tutti i fatti d'arme più rilevanti della giovane Umma islamica, spesso sotto il comando di Khālid b. al-Walīd.
rdf:langString
Iyad ibn Ghunm ibn Zuhayr al-Fihrī (àrab: عياض بن غنم بن زهير الفهري, ʿIyāḍ ibn Ḡunm ibn Zuhayr al-Fihrī) (mort en 641) va ser un general àrab que va exercir un paper destacat en les conquestes musulmanes de l'Alta Mesopotàmia i el nord de Síria i els inicis de la conquesta d'Armènia. Va ser un dels pocs membres de la tribu de Quraix en abraçar l'islam des del principi, i va ser un company del profeta Muhammad. Sota el califa Abu-Bakr (632-634), va governar la ciutat-oasi al nord d'Aràbia de Dúmat al-Jàndal. Posteriorment, en 637, es va convertir en governador de la Jazira (Alta Mesopotàmia), però va ser acomiadat pel califa Úmar (califa 634-644) per presumptes impròpies. Posteriorment, es va convertir en un gran ajudant militar del seu cosí i nebot, Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, sota la direc
rdf:langString
ʿIyāḍ ibn Ghanm ibn Zuhayr al-Fihrī (Arabic: عياض بن غنم بن زهير الفهري) (died 641), was an Arab general who played a leading role in the Muslim conquests of al-Jazira (Upper Mesopotamia) and northern Syria. He was among the handful of Qurayshi tribesmen to embrace Islam before the mass conversion of the tribe in 630, and was a companion of the Islamic prophet Muhammad. In 634, under Caliph Abu Bakr, he governed the north Arabian oasis town of Dumat al-Jandal. Later, in 637, he became governor of al-Jazira (Upper Mesopotamia), but was dismissed by Caliph Umar (r. 634–644) for alleged improprieties. Afterward, he became a close military aide of his cousin and nephew, Abu Ubayda ibn al-Jarrah, under whose direction Iyad subjected much of Byzantine-held northern Syria, including Aleppo, Manbi
rdf:langString
Iyadh bin Ghanam bin Zuhair al-Fihri (bahasa Arab: عياض بن غنم بن زهير الفهري) atau Iyadh bin Ghanam adalah seorang jenderal Arab yang memainkan peran utama dalam penaklukan Muslim di Al-Jazirah (Mesopotamia Hulu) dan Suriah utara. Dia termasuk salah satu di antara sedikit dari suku Quraisy yang memeluk Islam sebelum suku tersebut sebagian besar memeluk Islam pada tahun 630, dan Iyadh merupakan salah satu sahabat Nabi. Pada tahun 634, di bawah Khalifah Abu Bakar, dia menjabat sebagai gubernur Dumat al-Jandal. Kemudian, pada tahun 637, ia menjadi gubernur Mesopotamia Hulu, tetapi diberhentikan oleh Khalifah Umar karena tuduhan yang tidak jelas. Setelah itu, ia menjadi asisten militer dekat sepupu dan keponakannya, Abu Ubaidah bin al-Jarrah. Di bawah arahannya, Iyadh menundukkan sebagian be
rdf:langString
Iade ibne Ganém ibne Zuair Alfiri (em árabe: عياض بن غنم بن زهير الفهري; romaniz.: ʿIyāḍ ibn Ghanm ibn Zuhayr al-Fihrī; m. 641) foi um general árabe que desempenhou um papel de liderança nas conquistas muçulmanas da Jazira (Alta Mesopotâmia) e do norte da Síria. Estava entre o punhado de membros da tribo coraixita a abraçar o Islã antes da conversão em massa da tribo em 630 e era companheiro do profeta islâmico Maomé. Em 634, sob o califa Abacar, governou a cidade oásis do norte da Arábia de . Mais tarde, em 637, se tornou governador da Jazira (Alta Mesopotâmia), mas foi demitido pelo califa Omar (r. 634–644) por supostas impropriedades. Posteriormente, se tornou um assessor militar próximo de seu primo e sobrinho, Abu Ubaidá ibne Aljarrá, sob cuja direção Iade submeteu grande parte do nor
rdf:langString
rdf:langString
عياض بن غنم
rdf:langString
Iyad ibn Ghanm
rdf:langString
Iyadh bin Ghanam
rdf:langString
Iyad ibn Ghanm
rdf:langString
Iyad ibn Ghanm
rdf:langString
Iade ibne Ganém
rdf:langString
ʿIyāḍ ibn Ghanm ibn Zuhayr al-Fihrī
rdf:langString
ʿIyāḍ ibn Ghanm ibn Zuhayr al-Fihrī
xsd:integer
45103269
xsd:integer
1119047616
rdf:langString
Rashidun Caliphate
rdf:langString
Dūmat al-Djandal
rdf:langString
Al-Rakka
rdf:langString
Al-Djazīra
rdf:langString
Raʾs al-ʿAyn
rdf:langString
Sumaysāṭ
rdf:langString
Laura Veccia Vaglieri
rdf:langString
Marius Canard
rdf:langString
CE
rdf:langString
C. P.
rdf:langString
M.
rdf:langString
L. Veccia
xsd:integer
225
rdf:langString
Canard
rdf:langString
Haase
rdf:langString
Meinecke
rdf:langString
Vaglieri
rdf:langString
Honigmann
xsd:integer
410
433
523
624
871
xsd:integer
2
8
9
12
13
15
rdf:langString
عياض بن غنم الفهري القرشي ، صحابي أسلم قبل صلح الحديبية وكان قد شهدها أرسله الخليفة أبو بكر الصديق لغزو العراق وعمل تحت قيادة خالد في العراق وبعدها في الشام ضد الروم. وكان مع أبي عبيدة بن الجراح في فتح شمال سوريا وينسب إليه فتح حلب وإعزاز، وشهد اليرموك وكان من أمراء الكراديس فيها.
rdf:langString
Iyad ibn Ghunm ibn Zuhayr al-Fihrī (àrab: عياض بن غنم بن زهير الفهري, ʿIyāḍ ibn Ḡunm ibn Zuhayr al-Fihrī) (mort en 641) va ser un general àrab que va exercir un paper destacat en les conquestes musulmanes de l'Alta Mesopotàmia i el nord de Síria i els inicis de la conquesta d'Armènia. Va ser un dels pocs membres de la tribu de Quraix en abraçar l'islam des del principi, i va ser un company del profeta Muhammad. Sota el califa Abu-Bakr (632-634), va governar la ciutat-oasi al nord d'Aràbia de Dúmat al-Jàndal. Posteriorment, en 637, es va convertir en governador de la Jazira (Alta Mesopotàmia), però va ser acomiadat pel califa Úmar (califa 634-644) per presumptes impròpies. Posteriorment, es va convertir en un gran ajudant militar del seu cosí i nebot, Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, sota la direcció del qual Iyad va sotmetre gran part de la Síria septentrional, inclosa Alep, Manbij i Cyrrhus. Quan Abu-Ubayda va morir el 639, Iyad el va succeir com a governador d'Homs, Qinnasrin i la Jazira. En aquest últim territori, va llançar una campanya per afirmar el domini musulmà, primer capturant a Raqqa després d'assetjar-la i saquejar el seu camp. Això va ser seguit per les conquestes d'Edessa, Nisibin, Dara, Tur Abidin, Haran, Samosata, Amida (Armènia) i Nprkert (Martiriòpolis) en circumstàncies similars. A excepció dels combats a Ras al-Ayn i Dara, Iyad va rebre la submissió d'una cadena d'altres pobles mesopotàmics amb molt poca sang vessada. Va arribar fins a i En general, la conquesta d'Iyad de la Mesopotàmia Superior va deixar intactes moltes de les ciutats capturades i els seus habitants per mantenir els seus pagaments fiscals al principi califat. Hauria també sotmès els districtes de Tmoriq i Corduena a la província de Kordčaik (Corduena) i li va oferir obediència el príncep d'Andzevatxik. Ja el 640 aC va entrar a Armènia pel pas de Joda a la zona de Bidlis i va arribar fins a Dvin. Va tenir la cooperació d'Habib ibn Màslama i que van arribar al nord fins a Kemakh. Segons l'historiador Leif Inge Ree Petersen, Iyad «va rebre poca atenció» però va ser «clarament de gran habilitat».
rdf:langString
ʿIyāḍ ibn Ghanm ibn Zuhayr al-Fihrī (Arabic: عياض بن غنم بن زهير الفهري) (died 641), was an Arab general who played a leading role in the Muslim conquests of al-Jazira (Upper Mesopotamia) and northern Syria. He was among the handful of Qurayshi tribesmen to embrace Islam before the mass conversion of the tribe in 630, and was a companion of the Islamic prophet Muhammad. In 634, under Caliph Abu Bakr, he governed the north Arabian oasis town of Dumat al-Jandal. Later, in 637, he became governor of al-Jazira (Upper Mesopotamia), but was dismissed by Caliph Umar (r. 634–644) for alleged improprieties. Afterward, he became a close military aide of his cousin and nephew, Abu Ubayda ibn al-Jarrah, under whose direction Iyad subjected much of Byzantine-held northern Syria, including Aleppo, Manbij and Cyrrhus. When Abu Ubayda died in 639, Iyad succeeded him as governor of Hims, Qinnasrin and al-Jazira. In the latter territory, he launched a campaign to assert Muslim rule, first capturing Raqqa after conquering the countryside. This was followed by the conquests of Edessa, Harran and Samosata under similar circumstances. With the exception of heavy fighting at Ras al-Ayn and Dara, Iyad received the surrenders of a string of other Mesopotamian towns with relatively little blood spilled. Overall, Iyad's conquest of Upper Mesopotamia left much of the captured towns intact and their inhabitants unharmed to maintain their tax payments to the nascent caliphate. According to historian Leif Inge Ree Petersen, Iyad "has received little attention" but was "clearly of great ability".
rdf:langString
Iyadh bin Ghanam bin Zuhair al-Fihri (bahasa Arab: عياض بن غنم بن زهير الفهري) atau Iyadh bin Ghanam adalah seorang jenderal Arab yang memainkan peran utama dalam penaklukan Muslim di Al-Jazirah (Mesopotamia Hulu) dan Suriah utara. Dia termasuk salah satu di antara sedikit dari suku Quraisy yang memeluk Islam sebelum suku tersebut sebagian besar memeluk Islam pada tahun 630, dan Iyadh merupakan salah satu sahabat Nabi. Pada tahun 634, di bawah Khalifah Abu Bakar, dia menjabat sebagai gubernur Dumat al-Jandal. Kemudian, pada tahun 637, ia menjadi gubernur Mesopotamia Hulu, tetapi diberhentikan oleh Khalifah Umar karena tuduhan yang tidak jelas. Setelah itu, ia menjadi asisten militer dekat sepupu dan keponakannya, Abu Ubaidah bin al-Jarrah. Di bawah arahannya, Iyadh menundukkan sebagian besar Suriah utara yang dikuasai Bizantium, termasuk Aleppo, Manbij dan Cyrrhus. Ketika Abu Ubaidah meninggal pada tahun 639, Iyadh menggantikannya sebagai gubernur Homs, Qinnasrin dan Al-Jazirah. Di Al-Jazirah, ia melancarkan serangan untuk menjadikan wilayah tersebut berada dibawah pemerintahan Muslim. Ia pertama-tama merebut Ar-Raqqah setelah mengepungnya dan menjarah pedesaannya. Ini diikuti oleh penaklukan Edessa, Harran dan Samosata dalam keadaan yang sama. Dengan pengecualian pertempuran sengit di Ras al-Ayn dan Dara, Iyadh menerima penyerahan serangkaian kota di Mesopotamia lainnya dengan sedikit pertumpahan darah. Secara keseluruhan, penaklukan Iyadh atas Mesopotamia Hulu membuat banyak kota yang ditaklukan tetap utuh dan penduduknya tidak terluka untuk mempertahankan pembayaran pajak mereka ke kekhalifahan. Menurut sejarawan Leif Inge Ree Petersen, Iyadh "hanya mendapat sedikit perhatian" tetapi "jelas memiliki kemampuan yang hebat".
rdf:langString
ʿIyāḍ ibn Ghunm al-Fihrī al-Qurashī (in arabo: ﻋﻴﺎﺽ ﺑﻦ ﻏﻨﻢ; La Mecca, ... – Homs, 641) è stato un Sahaba e un comandante militare di spicco. Comandante militare coreiscita, operò all'epoca dei califfi Abū Bakr, nella Guerra della ridda, e ʿUmar b. al-Khaṭṭāb nella conquista islamica della Siria e dell'Iraq. Aveva abbracciato l'Islam prima dell'Accordo di al-Ḥudaybiyya del 628, data dopo la quale partecipò a tutti i fatti d'arme più rilevanti della giovane Umma islamica, spesso sotto il comando di Khālid b. al-Walīd.
rdf:langString
Iade ibne Ganém ibne Zuair Alfiri (em árabe: عياض بن غنم بن زهير الفهري; romaniz.: ʿIyāḍ ibn Ghanm ibn Zuhayr al-Fihrī; m. 641) foi um general árabe que desempenhou um papel de liderança nas conquistas muçulmanas da Jazira (Alta Mesopotâmia) e do norte da Síria. Estava entre o punhado de membros da tribo coraixita a abraçar o Islã antes da conversão em massa da tribo em 630 e era companheiro do profeta islâmico Maomé. Em 634, sob o califa Abacar, governou a cidade oásis do norte da Arábia de . Mais tarde, em 637, se tornou governador da Jazira (Alta Mesopotâmia), mas foi demitido pelo califa Omar (r. 634–644) por supostas impropriedades. Posteriormente, se tornou um assessor militar próximo de seu primo e sobrinho, Abu Ubaidá ibne Aljarrá, sob cuja direção Iade submeteu grande parte do norte da Síria controlado pelos bizantinos, incluindo Alepo, Mambije e Cirro. Quando Abu Ubaidá morreu em 639, o sucedeu como governador de Homs, Quinacerim e Jazira. No último território, lançou uma campanha para afirmar o domínio muçulmano, primeiro capturando Raca depois de sitiá-la e saquear seu campo. Isso foi seguido pelas conquistas de Edessa, Harrã e Samósata em circunstâncias semelhantes. Com exceção dos combates intensos em e Dara, recebeu a rendição de uma série de outras cidades da Mesopotâmia com relativamente pouco sangue derramado. No geral, a conquista da Alta Mesopotâmia deixou grande parte das cidades capturadas intactas e seus habitantes ilesos para manter o pagamento de impostos ao nascente califado. De acordo com o historiador Leif Inge Ree Petersen, Iade "recebeu pouca atenção", mas era "claramente de grande habilidade".
rdf:langString
Quraysh
rdf:langString
rdf:langString
Banu Al-Harith ibn Fihr
rdf:langString
Ghanm ibn Zuhayr al-Fihrī
xsd:string
Rashidun Caliphate(632–641)
xsd:nonNegativeInteger
17991
