Itziar Castro

rdf:langString Itziar Castro

rdf:langString Itziar Castro (Barcelona, 14 de febrer de 1977) és una actriu catalana coneguda principalment pel seu paper de Gоya Fernández a Vis a vis i per participar en pel·lícules com Pieles, per la qual va ser nominada en els Premis Goya a millor actriu revelació. Nasqué a Barcelona l'any 1977, filla de pare català i mare gallega. Inicià la carrera professional el 2002, quan participà al llargmetratge Noche de fiesta. Des d'aleshores, ha participat en ficcions tan per a televisió com per al cinema, de les que destaquen les que va fer a El cor de la ciutat o a Algo que celebrar a televisió, i a les pel·lícules Blancaneu o La sexta alumna al cinema. El 2017 entrà al repartiment principal del llargmetratge dirigit per Eduardo Casanova Pieles, que la dugué a ser nominada al Goya a la millor actriu revelació i amb la que guanyà el premi de la Unión de Actores y Actrices en la mateixa categora. El 2018 formà part de l'elenc principal de la sèrie Vis a vis amb el paper de Goya Fernández, que li donà una gran popularitat a nivell televisiu. A més, participà als llargmetratges Matar a Dios i Campeones, i feu un cameo a la segona temporada de Paquita Salas, on interpretà a la regidora del Festival de Tarazona. El juliol de 2018, ingressà com la professora d'interpretació de l'acadèmia d'Operación Triunfo 2018, en substitució de Javier Ambrossi i Javier Calvo Guirao. El 31 d'octubre, poc més d'un mes després, l'actriu abandonà aquesta tasca, sembla ser que per una decisió presa unilateralment per la direcció del programa. El 2019 participà als llargmetratges El cerro de los dioses de i ¿Qué te juegas? d'. El 2020 realitzà un cameo a la pel·lícula de Woody Allen Rifkin's Festival i protagonitzà la sèrie de Vis a vis: El Oasis, a més de tenir un paper recurrent a la sèrie d' Por H o por B, el de la Choni. A més, és una de les protagonistes d'Historias lamentables, pel·lícula de Javier Fesser per a Amazon Prime Video. El desembre de 2020 s'anuncià que faria el personaje principal de la primera sèrie musical de Netflix a Espanya, Érase una vez... pero ya no, dirigida per Manolo Caro. L'abril de 2020 va sorprendre els seus seguidors després de publicar un artístic nu integral a Twitter, amb el qual recreava una pintura de l'artista Fernando Botero. Precisament pel comentari d'un tuitaire, Roger Codina, ella va saber que patia lipedema, una malaltia degenerativa que no li havia estat diagnosticada mai. Conscient de la seva imatge, es defineix com una persona grassa, cosa que limita les possibilitats de ser contractada com a actriu, tot i que, d'altra banda, té assegurat un paper que estigui pensat per a una dona com ella. Es proclama lesbiana, feminista i d'esquerres. També s'ha manifestat partidària de que es pugui fer un referèndum sobre la independència de Catalunya.