Istiaia

rdf:langString Òreos

rdf:langString Òreos (en llatí: Oreus, en grec antic: Ὠρεός) va ser una ciutat del nord d'Eubea, a la vora del riu Cal·las i al peu del mont Telètrion. Antigament també havia rebut el nom d'Histiea (llatí: Histiaea, grec antic: Ἱστίαια). Enfront d'Òreos, a l'altra banda del golf, es trobava la ciutat d'Àntron, a Tessàlia. Era la capital del districte de l'Histieòtide, que ocupava tot el nord d'Eubea, segons Heròdot. Hi ha autors, entre els quals Estrabó, que diuen que va ser una colònia atenenca del demos d'Histiea, però altres la fan fundada pels perrebeus de Tessàlia. Escílax de Carianda diu que era una de les quatre principals ciutats d'Eubea. Era una de les ciutats més antigues de l'illa, i Homer l'esmenta al Catàleg de les naus de la Ilíada, on l'anomena πολυστάφυλος ('rica en vinyes'). Després de la batalla d'Artemísion, quan la flota grega va marxar cap al sud, la ciutat va ser ocupada pels perses, explica Heròdot. Després de l'expulsió dels perses de Grècia, la ciutat i tota l'illa va romandre subjecta a Atenes. A la revolta d'Eubea contra Atenes l'any 445 aC la ciutat hi va prendre part destacada, i quan va ser vençuda la insurrecció, Pèricles va expulsar els habitants de la ciutat i hi va instal·lar dos mil colons atenencs. Els antics habitants es van refugiar a Macedònia segons Teopomp. Va ser llavors que la ciutat va canviar de nom i va passar a ser anomenada Òreos, segons Estrabó i Pausànias. Quan el 411 aC l'illa d'Eubea es va revoltar contra Atenes després de la derrota de l'expedició de Sicília, Òreos va ser l'única ciutat de l'illa que es va mantenir lleial a Atenes. Al final de la guerra del Peloponès Esparta la va sotmetre, i els colons atenencs en van ser expulsats. Els habitants antics o els que romanien i els seus descendents, van poder tornar a la ciutat, que va mantenir la seva fidelitat a Esparta i tenien un odi especial cap Atenes, segons Diodor de Sicília. Neògenes, amb el suport de Jàson de Feres, es va convertir en tirà d'Òreos durant un temps, però en va ser expulsat per Terípides, el comandant dels lacedemonis. Càbries, l'almirall atenenc, la va atacar sense èxit. Poc abans de la Batalla de Leuctra l'any 371 aC, Òreos es va revoltar contra Esparta, segons Xenofont. A la guerra entre Filip II de Macedònia i Atenes, la ciutat es va dividir entre els favorables als macedonis i els demòcrates. Els grups promacedònics van triomfar i amb ajut d'aquest rei, Filístides i Menip van proclamar-se tirans d'Òreos. Els atenencs, a instàncies de Demòstenes, van enviar una expedició que va expulsar Menip i Filístides, a qui sembla, segons Càrax, que van matar. Òreos es va convertir altra vegada en una plaça forta dels atenencs. A conseqüència de la seva situació geogràfica i de les seves fortificacions, Òreos va ser escenari de diverses guerres. En la guerra entre Antígon i Cassandre, aquest darrer la va assetjar, però es va haver de retirar perquè s'acostava Ptolemeu, general d'Antígon, diu Diodor de Sicília. A la primera guerra macedònica entre Roma i Filip V, el comandant de la guarnició macedònia la va lliurar als romans (207 aC). A la segona guerra macedònica els romans la van prendre per assalt el 200 aC i l'any 196 aC Tit Quinti Flaminí la va declarar ciutat lliure juntament amb altres ciutats gregues, segons Polibi. Plini el Vell diu que ja no existia al seu temps, però Ptolemeu encara l'esmenta amb el nom corrupte de Sòreos (Σωρεός). Actualment se'n conserven restes a la moderna badia d'Oreós.