Integration and Development Movement

rdf:langString Movimiento de Integración y Desarrollo

rdf:langString El Moviment d'Integració i Desenvolupisme (MID) és un partit polític argentí d'orientació desenvolupista fundat per l'expresident l'Arturo Frondizi i els seus seguidors el 5 de març de 1964. El MID té el seu origen en un despreniment de la Unió Cívica Radical Intransigent (UCRI). En 1956 la Unió Cívica Radical es va dividir en dues: la Unió Cívica Radical Intransigent, presidida per l'Arturo Frondizi i l'Unió Cívica Radical del Poble presidida pel Ricardo Balbín.Aquest mateix any, l'Arturo Frondizi, que s'exercia com a president de la UCR, havia entaulat una estreta relació amb el Rogelio Frigerio, qui promovia una versió crítica del desenvolupisme, una nova teoria econòmica creada pels economistes de la CEPAL. Igual que la CEPAL, el Frigerio adheria a la necessitat de comptar amb una sòlida política industrialista, però a diferència de l'organisme de les Nacions Unides, el Frigerio posava l'accent en la necessitat de recórrer a les empreses multinacionals i la inversió estrangera directa per desenvolupar indústries de base: siderúrgia, petroquímica, fabricació d'automòbils i sobretot, hidrocarburs. En 1958, el Frondizi va resultar elegit president a causa d'una aliança de la UCRI amb el peronisme concretada en un pacte secret entre aquell i la Perón, promogut pel Frigerio. Des d'un començament la política econòmica del Frondizi va estar plenament influïda pel desenvolupisme i les idees del Frigerio, la qual cosa va produir dos corrents dins de la UCRI: aquella que continuava sostenint la Declaració d'Avellaneda, definit en 1945 pel corrent intransigent de la UCR, i aquells que adherien a les noves idees desarrollistas, definides pel Frigerio i portades a la política econòmica pel Frondizi. Inicialment la UCRI es va mantenir unida perquè, la condició de president de la Nació del Frondizi imposava la unitat al voltant de les idees desenvolupistes. Però després del cop d'estat que va enderrocar a Frondizi, tots dos grups van prendre distància, i la ruptura va ser inevitable. En 1964 els adherents a les idees desenvolupistes dins de la UCRI, encapçalats per l'Arturo Frondizi i el Rogelio Frigerio, es van separar de la UCRI i van fundar el Moviment d'Integració i Desenvolupament. El frondizismo des del MID es va oposar a la presència dels Estats Units a Vietnam, a l'exèrcit multilateral llatinoamericà, i repudi la invasió nord-americana a la República Dominicana. El seu debut electoral va ser en les eleccions presidencials de març de 1973 sent part del Front Justicialista d'Alliberament (FREJULI) que va portar a la presidència al Héctor José Cámpora. En les eleccions presidencials de 1989 el MID va formar part de l'aliança que va portar al poder a el Carlos Menem, ocupant sempre un ministeri durant el primer mandat d'aquell, entre 1989 i 1995. Primer va ser l'Antonio Salonia ministre d'educació i després va ser el Oscar Camilión ministre de defensa.