Inga

rdf:langString Inga

rdf:langString Inga , és un gènere d'arbres i arbusts tropicals petits, de fulla dura i fixadors de nitrogen, de la subfamília Mimosoideae. L'Inga és originària de les regions tropicals del continent americà, que en conté prop de 400 espècies. Són arbres els fruits dels quals són beines, de vegades amb polpa comestible. Les fulles d'Inga són pinnades i les flors generalment són blanques. Molts dels centenars d'espècies s'utilitzen ornamentalment. S'han col·locat diverses plantes relacionades en aquest gènere alhora, per exemple Yopo (Cohoba, Mopo, Nopo o Parica - Anadenanthera peregrina - com ). Les llavors es troben cobertes amb pols blanca dolça. La polpa que cobreix les llavors és lleugerament fibrosa i dolça, i rica en minerals; és comestible en estat cru. Dins del gènere Inga hi ha unes 300 espècies, la majoria autòctones i que creixen a la regió de la selva amazònica, encara que algunes espècies també es troben a Mèxic, Grans Antilles, Petites Antilles i altres països d'Amèrica del Sud, sent un gènere exclusivament neotropical. Els arbres solen trobar-se a les vores de rius i llacs perquè les seves llavors són transportades per les inundacions. Totes les espècies d''Inga produeixen les seves llavors en beines «semblant a faves» i algunes poden arribar fins a 1 m de llarg; en general les beines fan de 10 a 30 cm de llarg. Els arbres poden arribar als 15 metres i són molt utilitzats per fer ombra sobre les plantes de cafè. La planta es beneficia d'un sòl ben drenat. Les flors són blanques amb una mica de verd i l'arbre pot donar fruits gairebé tot l'any. Algunes espècies d'Inga, sobretot l' (comunament coneguda com «gelat de fava» o, en castellà, «guama», «guaba», «guaba de bejuco» o «paterna» segons el país o la regió) sovint tenen polpa comestible. El nom deriva del fet que el gust dels fruits de l' s'assembla a un gelat de vainilla. A l'Equador, l' és coneguda com «guaba de bejuco» i, l'altra espècie popular d'allà, , com «guaba de machete».